Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 15/10/2025

Bellaterra, 15 d’octubre de 2025

El Moll o Roger és un peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa Catalana, una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca.

Presentació del molls de roca amb favetes

INGREDIENTS

4 llisses de roca

200 g de tomàquets madurs però ferms

20 ml d’oli d’oliva

1 gra d’all

1/2 dl de brou de peix lleuger

100 g de faves fresques pelades

Sal – bitxo

1/2 dl de vi blanc sec

Fulles de marduix

Dibuix de Perico Pastor

PREPARACIÓ

❖Escameu, destripeu i filetegeu els molls

❖ Peleu els tomàquets escaldant-los uns segons en aigua bullent. Traieu-ne les llavors i talleu la polpa a daus uniformes.

❖Traieu la pela de les faves; escaldeu-les durant 1 minut en aigua bullent amb sal i refredeu-les immediatament. És millor que les faves conservin una textura força cruixent perquè siguin reconeixibles no només pel seu bonic color verd, sinó també pel seu gust.

❖Talleu gruixudament les fulles de majorana i piqueu finament l’all.

❖ Escalfeu la paella i aboqueu-hi oli d’oliva fins que cobreixi el fons i afegiu-hi l’all picat.

❖ Daureu lentament l’all, després afegiu-hi el bitxo picat i una mica de vi blanc, deixant-lo evaporar completament.

❖ Augmenteu el foc, afegiu-hi la polpa de tomàquet, salpebreu-ho i deixeu-ho coure durant aproximadament un minut.

❖ Passat aquest temps, afegiu-hi les faves escaldades i immediatament hi poseu-hi els filets de moll vermell lleugerament salats per sobre.

❖ Afegiu-hi una mica de brou de peix, un raig d’oli d’oliva i el marduix picat Tapeu-ho.

El brou de peix serveix per diluir lleugerament la salsa de tomàquet, mentre que l’oli d’oliva actua com a aglutinant per evitar que la salsa es torni aquosa.

❖ Coeu-ho a foc lent durant un minut i apagueu el foc. Pot ser necessari augmentar el temps de cocció si els filets de moll vermell són més gruixuts del que és habitual.

❖ Tasteu la salsa i rectifiqueu el condiment si cal.

❖ Serviu disposant els filets de mullet en forma radial al plat, acompanyats de la salsa de tomàquet i faves.

Font: Antonio Ghilardi

Bona cuina i bon profit🧑‍🍳

Read Full Post »

Bellaterra. 15 d’octubre de 2025

📷 Memòria.Cat

Aquest document d’Eduard Ragasol mostra la rapidesa amb què havia actuat el règim franquista el 1940 immediatament després de l’ocupació de França pel seu aliat nazi per tal de capturar el president Companys i altres personalitats republicanes a França. La rendició francesa s’havia produït el dia 22 de juny de 1940 i a finals de juliol ja arribava d’Espanya Gabriel Coronado, secretari general del cap de la Policia Espanyola, el Conde de Mayalde. Tenia ordres concretes d’obtenir la captura de Companys, que es trobava en zona ocupada, a la Bretanya, després de negociar-ho amb els alemanys, en concret, amb Rudolph. Rudolph era el comandant de l’Abwerh a França, és a dir, dels serveis secrets i d’informació de l’exèrcit alemany.

Ragasol explica que la captura es va fer entre la policia espanyola de l’ambaixada, dirigida per Urraca, i la policia militar alemanya. Les circumstàncies concretes de la seva detenció a La Baule i del seu empresonament a París que Ragasol assenyala coincideixen amb els testimoniatges que van fer, en el seu moment, tant el seu nebot, també detingut i empresonat, Francesc Ballester, com la seva vídua, Carme Ballester. Podeu veure el testimoniatge d’aquesta darrera a www.memoria.cat/companys. També coincideixen, a grans trets, amb les explicacions detallades contingudes en les biografies de Lluís Companys de Josep M. Poblet (1976) i de l’historiador Josep Benet (2005).

📷 Memòria.Cat

Respecte el lliurament de Companys de mans alemanyes a espanyoles Ragasol n’atribueix l’ordre directa a l’ambaixada a Serrano Suñer. Això es important, perquè corrobora la documentació que ja es coneixia que demostrava que l’excarceració de Companys i el seu lliurament a la policia espanyola no fou decisió dels alemanys, sinó fruit d’una demanda espanyola, i que tampoc fou una decisió solament policial, del cap de la policia espanyola (Mayalde) al cap de la policia alemanya (Rudolph), sinó resultat d’una ordre política des de les més altes instàncies de l’Estat franquista.

L’informe indica amb claredat que el trasllat de Lluís Companys fins Espanya fou obra exclusiva de la policia espanyola, sota direcció de Pedro Urraca.

El més interessant, i novedós, és que Ragasol aporta amb precisió els noms dels espanyols que coneixien l’operació, a més de Gabriel Coronado, el secretari del conde Mayalde. Apunta als policies Pedro Urraca Aparicio Monzón, però també a Felip Rodés, advocat de l’ambaixada franquista, antic membre de la Lliga Catalana i home de confiança de Francesc Cambó, esdevingut franquista notori. Ragasol també assenyala la participació del policia francès Victor Druillet, feixista col·laborador de l’ambaixada d’Espanya i del règim de Vichy.

* Eduard Ragasol i Sarrà (també escrit Ragassol (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 14 de gener de 1901 – Mèxic, 1962) fou un advocat i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Font: Memòria.Cat

Read Full Post »