BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 12 de maig de 2025

LLUIS TORRES|Segons ens recordava fa uns dies en Ignasi Roda, -el nostre cronista de Bellaterra-, el Camí Antic de Sant Cugat, conegut amb el nom històric de Camí dels Monjos, era un camí històric d’origen medieval que connecta el monestir de Sant Cugat del Vallès i el monestir de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola. El camí passa pels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Sant Quirze del Vallès, Terrassa i  Matadepera, al Vallès Occidental. Té un recorregut de 27,43 km i una elevació que varia dels 120 m, a Sant Cugat del Vallès, als 1.103 m al cim de la Mola

Al setmanari Curiositats de Catalunya, número 31,de data 29 agost de 1936, hem trobat el detall del trajecte que l’any 1933, va realitzar en Francesc Gonsalves i Castañé, (De “Amics del Folklore de Catalunya”). Pel seu interès ho compartim amb el veïnat i amics de Bellaterra (Vallès Occidental)

EL CAMÍ DELS MONJOS

Eu sentit parlar alguna vegada del Camí dels Monjos, que del Monestir de Sant Llorenç del Munt va al de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap riu, ni el més petit xaragall?

Plaume, doncs, descriure aquest camí que la llegenda que s’hi explica (1) és de les que forma part de les del Serral del Vallès.

El bon excursionista no es satisfà solament de les emocions de la muntanya i de la bellesa del paisatge, sinó que cerca dalerosament la poesia de la història, de la tradició i de la llegenda. I aquest gaudi, tan abellit pels esperits selectes i tan útil als caminants estudiosos, es pot trobar en una infinitat de paratges de la nostra terra, rica com és d’història i de folklore. Però on l’empremta humana és un fet sensible a cada pas, és en les belles rutes. Tant és així, que molts dels antics camins són una lliçó contínua de les coses de l’home i de la naturalesa; d’altres expliquen fets singulars i n’hi ha que tenen una particularitat remarcable o simplement curiosa. Precisament ací voliem anar a raure per parlar d’un dels camins darrerament alludits, o sigui del “Camí dels Monjos”, que travessa de N. a S. el Vallès Occidental.

La tradició conta que arribà un dia que els Monjos de Sant Llorenç del Munt es cansaren de riure en aquella penosa altura i solitud, i desitjaren abandonar llur monestir del cim de la muntanya. I diu que llavors s’adreçaren a Roma sol·licitant autorització per a traslladar llur residència a un altre lloc menys aspre i més còmode. I heus ací que el Sant Pare, considerant atendibles les raons exposades pels monjos del Munt, accedí a complaure’ls, imposant-los només una condició, això és, que podien anar establir-se on els plagués, mentre en el trasllat no haguessin d’atravessar cap riu ni riera ni el més petit torrent. I diu que els monjos, que eren perfectes coneixedors de la contrada, baixaren a fundar el monestir de Sant Cugat del Vallès, vist que hi podien anar des del cim de la Mola atenent amb tota exactitud la condició imposada pel Papa.

Aquesta llegenda no té fonament històric, però expressa una realitat geogràfica. Efectivament, es pot anar de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat del Vallès, sense travessar ni el més insignificant xaragall, seguint el camí carener que uneix els dos antiquíssims monestirs, i que des que florí la llegenda és conegut pel “Camí dels Monjos”. I bé, la mateixa carena ens duria a Montjuic o al Pireneu a trobar la capçalera de l’estany de Lanós, el Puig de la Grava o de Lagrave, que és el nus orogràfic de la Península Ibèrica amb el Continent (2).

Altra llegenda es diu també: Conten que un dia els monjos de Sant Llorenç, demanaren al comte de Barcelona, nous terrenys per ampliar el seu domini i fundar un nou monestir, i aquest els prometé estendre’s fins allà on poguessin anar sense atravessar cap torrent ni riera. Els monjos ho feren així i arribaren a Sant Cugat, i haurien arribat segurament a Barcelona si el comte, tot esparverat, no els hagués deturat en el camí (3).

Hom ha efectuat aquest interessant recorregut i heus-el ací descrit, el “Camí dels Monjos” (4):

De la Mola a la bifurcació del camí que baixa a Cavall Bernat a sobre la carena que separa els sots de C. Marcet, i de la Codoleda Can Torres, (uns 40 minuts)

Al collet del turó de Calderols, (45 min.)

A les primeres cases del carrer de Sant Llorenç de Matadepera, (uns 16 minuts)

A Santa Magdalena Puigbarrals “runes”
(uns 22 min.)

A C. Petit, (uns 8 min.)

Al pont sobre la via ferrada dels trens del Nord (ara un xic separat cap a l’E. del veritable lloc des de la construcció de la doble via), (uns 14 Min.)

A la carretera de Terrassa vorejant per la part del cementiri nou, (uns 15 Min.)

Al poc es passa per C. Torrella del Mas (on la llegenda diu que es trobaren els monjos de Sant Cugat i els de Sant Llorenç del Munt, per ésser a mig camí, (TOTAL 160 minuts)

Minuts des del cim de la Mola:

Al camí d’ “Els Bellots”, casa que resta pocs minuts a la dreta ( uns 22 min.)

Al camí de Can Sabater de Santa Margarida, també poc distant i a la dreta, (uns 8 min.)

Al camí de Can Parellada, al de la Por ( uns 20 min.)

A l’indret del Pujol Blanc, cim de la serra de Galliners (uns 25 min.)

Al repeu del turó de la Creueta, es tira per la dreta deixant el camí del C. Viver, que és proper a l’esquerra; a la carretera de Rubí. ( uns 25 min.)

Al collet de Can Camps (damunt mateix de la casa), (uns 13 min.)

Ací es segueix l’antic camí de Sabadell a
Rubí, Al trencall de dit camí vers l’esquerra. A la capella de Sant Domènec de Sant Cugat (uns 47 min.)

i des d’ací al monestir de Sant Cugat del Vallès (uns 15 in.)

En total 363 minuts

o sigui, 6 hores, 3 minuts, camí efectuat amb un pas regular, però seguit.

Tot com hom ha descrit, no pot ésser més aproximat a la veritat la suposició popular de la qual es desprèn que Can Torrella del Mas és a la meitat del camí d’aquest trajecte, car hi ha una diferència de 9 minuts de més en la segona part de l’itinerari (això és, sense comptar res des de la carretera a la casa), diferència que fent el camí a la inversa, tal vegada es trobaria de més en el trajecte final.

I ara, abans de finalitzar aquest modest treball, hom li cal fer unes observacions.

A Matadepera, cal seguir la carretera fins el camí de l’esquerra més proper a la riera de les arenes. Entre Can Montllor i la via es troba el camí vell de Terrassa a Sabadell, el qual es segueix unes passes, i tot seguit s’agafa el camí de la dreta, al repeu d’un marge i sota una vinya i vorejant un camp. Prop del camí de Can Parellada al cap del Mujal, han fet perdre el camí llaurant-lo i sem-brant-lo: cal atravessar el camp.

Heus ací explicat breument l’antic “Camí dels Mon-jos”. Si hom vol prendre’s la curiositat de fer-ho, podrà comprovar pràcticament el que hom ha descrit.

FRANCESC GOSALBESI CASTAÑÉ. (De “Amics del Folklore de Catalunya”).

(1) Conegudes per mitjà de publicacions.
(2) Cultura Cristiana, per J. Montllor.

(3) I. G. d’Excursions.

(4) Efectuat el 29 d’octubre del 1933.

Font: Francesc Gonsalves Castañé, Ignasi Roda, Curiositats de Catalunya, nr. 31, 29 agost 1936, Biblioteca de Catalunya