Bellaterra, 6 de maig de 2025
“La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc”.
El vespó asiàtic és originari del sud-est asiàtic i va arribar a Europa el 2004, concretament a Bordeus (França). A partir d’aquí comença la ràpida expansió per França, Espanya, Portugal, Alemanya, Bèlgica i Itàlia. A Espanya es va trobar per primera vegada el 2010 a Amaiur (Navarra). També apareix a Galícia posteriorment, probablement a través d’algun desplaçament fortuït.

Expansió de la velutina al sud d’Europa (tota França i la costa nord i oest de la Península Ibèrica)
El 2014 ja apareixen a Astúries els primers nius secundaris de Vespa velutina. Va entrar a la regió per l’orient (procedent de l’avanç amb origen a França) i per l’occident (procedent de Galícia i Portugal). Actualment, hi ha gran nombre de nius a l’extrem occidental ia l’extrem oriental de la regió, però també als municipis més septentrionals de la zona central ja hi ha nombrosos albiraments de nius.
La majoria del territori d’Astúries està sota l’amenaça de la presència d’aquesta espècie invasora. Zones d’elevada altitud a la serralada poden ser l’excepció, tot i que ja s’han trobat nius a cotes superiors als 1.000 m.

Danys
Apicultura
És l’activitat més directament afectada, ja que les abelles poden arribar a constituir dues terceres parts de la dieta de Vespa velutina (depenent dels llocs). Això afecta de manera directa la producció de mel, però també indirectament altres produccions agrícoles si tenim en compte l’efecte pol·linitzador de les abelles.
La pressió que exerceix el vespó sobre els ruscs no només provoca baixes per predació directa, també la seva presència incessant provoca un efecte por a les abelles que els impedeix sortir a pecorejar amb el consegüent desproveïment, debilitament i posterior mort del rusc.
Font: Avisap, 📷 Ernie i Francis ITHURBURU, via Wikimedia Commons.