Inauguració: divendres 10 de maig a les 19 h, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra
(Exposició oberta fins al 17 de juny)
Bellaterra, 2 de maig de 2025
“Alumnes del taller de pintura de l’EMD i de l’escola Waldorf s’han inspirat en el món del joc per crear obres plenes de color, records i creativitat. Una mostra intergeneracional que convida a mirar, compartir i, sobretot, jugar plegats”.
El joc infantil i la seva metodología
La joguina
El que és fonamental no és la joguina en si mateixa, sinó el…
Parlar de joc comporta inevitablement parlar de joguines. Tots els nens i nenes tenen dret a jugar i a tenir temps, amics i llocs on poder divertir-se i també tenen dret a tenir joguines. La relació que estableix l’infant amb les seves joguines ens ha de fer reflexionar com a educadors sobre els valors que transmetem als infants quan els oferim joguines i sobre els missatges que l’infant ens transmet per mitjà d’aquestes. En la nostra societat, la joguina s’ha convertit en un bé de consum, però com podem saber si una joguina és adequada per a un determinat infant? Segur que tots recordeu algunes de les vostres joguines. La joguina és un mitjà molt important per fer feliç als infants, però només és un mitjà!
El paper de la joguina en el joc infantil
Els infants són capaços d’inventar-se jocs utilitzant objectes ben diversos d’ús quotidià (una capsa com a camió). Es podria dir que cada objecte pot esdevenir una joguina per a l’infant. Per això, la primera qualitat exigida a una joguina és que permeti el joc.
Contràriament a aquesta primera exigència, avui dia moltes joguines inciten a la passivitat, l’infant esdevé espectador i no pas actor en el joc. D’altra banda, la joguina actualment s’ha convertit en un producte comercial de primera línia. Però l’experiència mostra que moltes d’aquestes joguines són ràpidament relegades pels infants, ja que tenen ben poca utilitat.
La forma més estesa és considerar les joguines com a creacions artesanes o industrials, especialment dissenyades i produïdes pels adults per estimular i acompanyar el joc infantil.
El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola diu que la joguina és un objecte atractiu amb el qual s’entretenen els infants. Aquesta definició no té en compte que la noció de joc és inherent a la de la humanitat. El joc i la joguina, amb l’edat, es transformen en hobby, oci, malgrat l’essència, la necessitat de proporcionar plaer lúdic, perdura.
La legislació defineix la joguina com tots aquells productes concebuts i adreçats al joc dels infants de 0 a 14 anys.
Però si, com hem dit abans, una característica fonamental de tota joguina ha de ser que permeti el joc, millor que la considerem en un sentit més ampli. Per tant, definirem joguina com qualsevol objecte que l’infant utilitza per jugar, sigui quin sigui el seu origen.
La conceptualització de joguina des d’aquesta perspectiva remarca l’ús que l’infant li dóna. La taula.1 mostra els diferents tipus d’objectes i materials per jugar.
Joguines i objectes per jugar
Les joguines construïdes de manera artesana o industrial amb la finalitat que els infants hi juguin.
Objectes de la vida quotidiana Objectes elaborats per a un altre ús però amb els quals els infants juguen: vestits, ampolles, pintes, escombra…
Objectes de la natura Sorra, terra, aigua, pedres, fulles…
Materials no estructurats Objectes seleccionats com a material lúdic, que permeten moltes possibilitats de joc: retalls de roba, cordes, material de rebuig…
Creacions dels infants
Tot allò construït pels mateixos infants: des d’una capsa de cartró que fa de llit per a la nina, fins a llaunes que fan de vaixells, disfresses, invents…
Així, en la imaginació de l’infant tot es pot convertir de sobte en una joguina. De fet, la seva primera joguina és el seu propi cos. Es poden distingir una sèrie d’objectes que, independentment de la funció per a la qual van ser elaborats, als ulls de l’infant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, és a dir, en joguines.
Amb aquesta facilitat, l’infant és capaç de trobar en ell mateix i en el seu entorn les joguines que necessita en el moment en què està jugant i que duren el temps que dura el joc. En aquest sentit, una joguina és tot objecte que l’infant transforma per poder desenvolupar el seu jo. A més a més, les peculiaritats d’un objecte poden induir a un determinat tipus de joc. En el cas de l’infant que xuta una ampolla buida, la joguina adquireix una dimensió temporal (dura el que dura el joc) i una dimensió imaginària (l’objecte transformat).
“El que no s’ha de perdre mai de vista és que el joc és més important que la joguina”.
Els objectes són instruments de joc
L’Andreu va pel carrer …
D’altra banda, en l’àmbit educatiu, es parla de joguina didàctica, joguina educativa, material estructurat i material no estructurat. Cal clarificar cadascun d’aquests conceptes:
Joguina didàctica: material que utilitzen els educadors per facilitar als infants l’aprenentatge de determinats continguts (rellotge didàctic, capsa de lletres, àbac, etc.).
Joguina educativa: aquella que afavoreix el desenvolupament i perfeccionament de les diferents capacitats dels infants (encaixos, escacs, dòmino).
Material estructurat: joguines creades per un determinat ús (trencaclosques).
Material no estructurat: joguines on no hi ha establerta una determinada forma d’ús, sinó que depèn de l’infant i de la seva capacitat creativa (un cotxet).
Fa uns anys que s’han posat de moda les joguines didàctiques, que intenten conjugar els conceptes de treball/utilitat i joc.
Si, com se sap, el joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, ja que influeix en les diferents dimensions de la personalitat (intel·lectual, creativa, psicomotriu, social i emocional o afectiva), totes les joguines són educatives, perquè les diverses aportacions contribueixen al desenvolupament infantil. A més a més, les joguines tenen un potencial didàctic, ja que n’hi ha que permeten afermar o exercitar aprenentatges motrius, relacionats amb el currículum escolar.
Intrínsecament, una joguina no és ni educativa ni didàctica, una joguina és una joguina.
Tanmateix, segons com s’utilitzi i segons l’orientació que les persones adultes puguin donar a l’ús d’aquesta joguina, es pot considerar que és educativa o didàctica.
Com a educadors infantils hauríeu de procurar que a la classe hi hagi una varietat de joguines amb les quals els infants puguin jugar lliurement.
Funcions de la joguina
El joc és l’activitat per la qual l’infant mostra més interès i hi dedica més temps ja que a través del joc aprèn a viure i assaja la forma d’actuar en el món. En aquest sentit, la joguina és el recurs, l’instrument que ni que sigui de forma inconscient, l’infant utilitza per jugar.
Si com ja s’ha dit, l’important és el joc, una bona joguina serà aquella que estimuli la imaginació per desencadenar el joc i enriquir l’escenari del joc, afavorint la interacció, assegurant la comunicació i perfeccionant l’activitat lúdica. D’altra banda no hem d’oblidar que la joguina creix amb l’infant i que cada infant té les seves preferències.
La joguina no és imprescindible per jugar, només és un recurs capaç d’enriquir i estimular el joc.
La joguina en el procés evolutiu de l’infant
La joguina
La joguina convida l’infant a afinar la coordina…
Les joguines acompanyen i contribueixen el desenvolupament dels infants, per tant, aquestes han d’anar canviant a mesura que l’infant creix i canvien les seves necessitats, interessos i capacitats.
De manera orientativa, en cada apartat hi ha exemples de joguines que afavoreixen el desenvolupament d’aquell aspecte concret, ja que la majoria de les joguines poden ser polivalents, encara que n’hi ha que desenvolupen més un aspecte que un altre. El que és important és que a l’hora d’escollir-les es tinguin en compte els diferents àmbits, per tal d’afavorir la formació integral dels infants.
Així podem parlar de les joguines següents:
– Joguines que desenvolupen la motricitat.
– Joguines que desenvolupen l’afectivitat.
– Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives.
– Joguines que desenvolupen la sociabilitat.
– Joguines que desenvolupen la motricitat
– Hi ha joguines que desenvolupen més la motricitat bàsica, com ara els arrossegadors, els patins, les cordes, les pilotes, els estels, els cotxes amb pedals, els tricicles, les bicicletes, els monopatins, les baldufes, els globus,les raquetes, els carretons, etc.
Altres joguines afavoreixen el desenvolupament de la motricitat fina:
Els encaixos, els jocs d’amuntegar i acoblar, les bales, les bitlles, els blocs lògics, les pintures, les joguines musicals de percussió, corda i vent (que, a més a més, contribueixen al desenvolupament de la sensibilitat i l’expressió).
Aquestes joguines indueixen a jocs que possibiliten l’exercitació de determinades habilitats emergents en relació amb el propi cos, com ara guanyar destresa o millorar la coordinació i l’equilibri.
Una pilota incita l’infant a moure’s per anar-hi al darrere. En proposar-li experiències motrius noves, la joguina incita l’infant a progressar.
Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives
La joguina desperta la curiositat de l’infant
En descobrir…El desenvolupament de la intel·ligència està estretament unit al desenvolupament sensorial i motor. En muntar i desmuntar una joguina, vestir i desvestir una nina, l’infant aprèn a analitzar els objectes, i aquest constitueix un pas cap a les activitats mentals d’anàlisi i de síntesi, de raonament. També aprèn a distingir els colors, les formes, les textures, les mides, etc. Per aquesta raó, moltes de les joguines apuntades en els apartats anteriors també es poden incloure aquí.
D’altra banda, l’estimulació de la intel·ligència es realitza mitjançant jocs de reflexió, d’observació, de relació d’associació, d’anàlisi i de síntesi. Entre els jocs que afavoreixen aspectes intel·lectuals, hi ha els de preguntes i respostes, els d’associació i relació de lletres i d’imatges, els encaixos, els jocs de construcció, els llibres de contes o d’imatges, les cartes, els escacs, els jocs d’estratègia i tots els jocs de taula.
La joguina també permet la invenció i la imaginació, sobretot quan es tracta de jocs que ofereixen moltes possibilitats d’iniciativa: jocs de construcció, de pintura, etc.
En aquest sentit, hi ha materials que desenvolupen la creativitat, afavorint la lliure expressió dels infants. Amb aquests materials, els infants creen quelcom nou gràcies a la seva fantasia. El fang, la fusta, la roba, el paper, les pintures, etc. li permeten tallar, pintar, inventar, descobrir formes i models nous. També desenvolupen la creativitat les disfresses, els titelles, les màscares i carotes, les joguines per enganxar i els instruments musicals, entre d’altres.
Joguines que desenvolupen l’afectivitat
L’afectivitat és el motor i la força de la intel·ligència.
En el terreny de l’afectivitat de l’infant, la joguina ocupa un paper molt important.
Els infants tenen la necessitat de basar-se en les coses reals, de reviure situacions, d’identificar personatges per poder afermar-se, projectar-se, situar-se afectivament en el món dels adults i poder-lo entendre.
La joguina per fer front a situacions afectives
La Maria, e…
En els primers anys, les joguines que afavoreixen l’afectivitat els permeten imitar les situacions de la vida adulta. En aquest grup trobaríem les nines, els ninots articulats o sense articular, els animals de peluix, les disfresses, els cotxes, les botigues, les casetes, etc. Amb aquests objectes, l’infant estableix relacions afectives i, de vegades, hi projecta la seva angoixa i resol situacions conflictives.
La joguina pot actuar com a objecte transicional.
En els primers mesos de vida, l’infant no veu la diferència entre el jo i el no-jo. Aviat descobreix que certs moments, com per exemple, quan la seva mare l’alimenta, li proporcionen un gran plaer, però aquests moments no duren gaire. Uns quants mesos més tard, substitueix la mare, que no para d’absentar-se, per un objecte, amb el qual crea una relació simbiòtica. D. W. Winnicott l’anomena objecte transicional.
Una joguina es pot convertir, temporalment, en un objecte transicional, que permet a l’infant substituir la mare que se separa d’ell o que no és capaç de satisfer la seva demanda immediata d’atenció. Buscant refugi en les seves joguines, abraçarà la nina, el peluix, un coixí o la suavitat d’una tela (el seu mocador), amb els quals mirarà de suprimir l’angoixa. Així doncs, la joguina permet a l’infant enfrontar-se a una variada gamma de situacions afectives.
La joguina esdevé un pont per comprendre i conquerir el complex món social adult.
Joguines que desenvolupen la sociabilitat
La sociabilitat es desenvolupa mitjançant els jocs que posen l’infant en contacte amb els altres i l’ensinistren per a la vida en comú: les nocions de propietat, de relació, de respecte i tots els vincles que mantenen la vida en grup, l’infant els descobreix a través del joc (el concepte de propietat, l’experiència de regalar, de prestar les seves coses). La relació es transforma ràpidament en competició; malgrat que molts jocs impliquin cooperació, la idea de guanyar i de ser el millor guia els jugadors.
Als infants els agrada imitar les accions de les persones que hi ha al voltant seu, amb la qual cosa se’n facilita la integració social. En aquest cas, cal vigilar les limitacions que suposen certs models socials vigents que responen a rols i estereotips molt discutibles, com és el fet d’establir rols o activitats diferenciades per a nens i nenes. En les joguines això es podria traduir equivocadament a oferir nines, cuinetes i firetes o disfresses de princesa o d’infermera a les nenes, i camions, ninots articulats d’aventurers, soldats o astronautes i disfresses de pistolers als nens.
Dins aquest grup, situarem les joguines que reprodueixen objectes, activitats i professions de la vida adulta com ara les eines de treball de qualsevol ofici, els elements relacionats amb el camp (granges, tractors, carretons…), els elements relacionats amb la vida del carrer (botigues, cotxes, garatges…), els elements de la vida familiar (cuines, vaixelles, planxes, bricolatge, mobles…), etc.
A més, cal ubicar-hi els jocs que afavoreixen l’establiment de relacions i la comunicació amb els altres. Entre aquests jocs hi ha els jocs de regles, en què els infants s’han d’ajustar a unes normes acordades prèviament.
Qualitats d’una bona joguina
Una bona joguina és la que est…
Amb aquests jocs aprenen a comunicar-se amb els altres jugadors i a aplicar i respectar un determinat reglament. Aprenen a guanyar i a perdre i a controlar els seus impulsos. Sempre seran més interessants els jocs que desenvolupin la cooperació més que no pas la competició. Pel que fa a aquests darrers, cal tenir cura de controlar l’agressivitat que poden produir. El parxís, l’oca, les dames, els escacs, el monopoli són alguns dels jocs socials.
La joguina participa en el despertar dels sentits, de la motricitat, de la intel·ligència, té una funció afectiva i pot afavorir la socialització. Tots aquests poders són molt menys importants que el de proporcionar alegria i plaer. El primer poder de la joguina és el joc.
Si, com s’ha vist, les joguines contribueixen al desenvolupament dels infants, podem dir que són realment necessàries. L’infant que no té joguines, les fabrica. El que és important no és tant l’objecte manufacturat com la possibilitat i el permís concedit a l’infant per utilitzar uns objectes en el seu joc. Més que la seva qualitat o quantitat, el que és indispensable de la joguina és el dret a tenir-la, tocar-la i divertir-s’hi.
Creativitat i joguines
El joc ofereix l’oportunitat de desenvolupar la imaginació i la creativitat, però no es pot assegurar que aquestes habilitats cognitives apareguin realment, en tot cas, el cert és que el joc és un mitjà que afavoreix l’emergència d’aquestes aptituds ja que precisa de la imaginació i d’una ment oberta per donar diferents alternatives a la resolució de problemes, doncs el joc lliure permet que cada infant es mostri tal com és de forma lliure i espontània.
Per a Verónica Bronstein (Psicòloga-Psicoanalista. Directora de l’Institut de la Infància de Barcelona):
“La creativitat és la capacitat de respondre a necessitats, problemes o situacions desconegudes d’una forma original i nova. És la possibilitat que té cada persona d’afrontar desafiaments interns o externs, analitzar problemes, experimentar amb ells, prendre decisions i així poder trobar solucions originals.”
No es tracta d’un do o talent particular que posseeixen algunes persones, sinó d’un camí que s’inicia amb l’aparició d’una necessitat i que es dirigeix a la recerca de solucions. Des d’aquest punt de vista, en el procés creatiu no es valora únicament la resposta final, sinó que es considera tot el procés, en el qual intervenen des de la prova i l’error, el fracàs, la tolerància a la frustració, l’èxit…
Els titelles són adequats per promoure la creativitat.
La creativitat és una capacitat pròpia de l’ésser humà que es desenvolupa al llarg de tota la vida, però és durant la infància quan s’inicia i es manifesta de forma molt evident.
Per estimular la imaginació i la creativitat els infants necessiten objectes per jugar, d’aquests objectes n’hi ha d’haver que siguin joguines i altres objectes quotidians (capses de cartró, teles, etc.) per tal que els puguin transformar integrant-los en el joc.
És important que la joguina desperti el joc simbòlic ja que aquest és una de les eines que ajuden a l’infant a entendre el món i a trobar el seu lloc en ell. Els infants gaudeixen més amb aquelles joguines que són capaces de despertar la seva imaginació, la creativitat i la il·lusió, i a més a més l’ajudarà a desenvolupar el seu creixement emocional. Però també és molt important per ell jugar amb l’adult. No s’ha d’oblidar que com més petit és l’infant o menys autònom es sent, més li costarà desenvolupar la seva imaginació i creativitat ell sòl. Per això és tant important romandre al seu costat donant-li tot el suport emocional i creatiu que ell encara està intentant desenvolupar. A partir dels 2-3 anys comencen a passar més estones jugant sols. També és important oferir als infants llocs de joc estimulants (platges, boscos, sorreres…) amb materials diversos i sempre amb la supervisió de l’adult.
La transmissió de valors a través de la joguina i de la publicitat
Joguina i joc, essència de la infantesa
La joguina, igual q…
El món de la joguina és un reflex de la societat i també dels valors, normes i costums imperants en cada moment històric. Val la pena aturar-se a reflexionar breument sobre els valors i les pautes de comportament que transmeten les joguines.
Com a adults, el tipus de joguines que posem a l’abast dels infants implícitament transmeten uns valors: els nostres (gust estètic, preferències per determinats materials, etc.) i els de la nostra cultura (tolerància, tecnologia, nou paper de la dona, del pare, etc.), que d’alguna manera influiran en les preferències dels nostres infants i contribuiran, sens dubte, a la seva integració a la nostra cultura. Com a educadors heu de ser conscients d’aquest fet en el moment de seleccionar els objectes lúdics.
Joguina i societat
La societat influeix en les joguines.
Les joguines són representants en miniatura d’una societat, deriven de la civilització que les produeix. Per tant, es podria dir que les joguines han existit sempre, són tan antigues com la mateixa humanitat. En jaciments arqueològics de l’Iran i Mesopotàmia datats del tercer mil·lenni aC s’han trobat joguines amb rodes, sonalls i mobiliari de nines de terrissa. La història de la joguina ens mostra que n’hi ha que s’han mantingut al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi evolucionat. Els grecs ja jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxís és d’origen hindú, el tangram, xinès… La nina, fabricada amb materials diferents en cada etapa (del fang es passa a la fusta, el cartró, la porcellana i el polietilè), creua tota la història.
Font: Generalitat de Catalunya, EMD de Bellaterra
BELLATERRA.CAT 