Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/04/2025

CULTURA|Casa Abacus, oberta a la ciutadania la vigília de Sant Jordi

Posted in Bellaterra, tagged on 22 Abril 2025|

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, saludant a Jaume Roures, president d’Abacus Futur 📷 PÚBLICO

Abacus ha inaugurat aquest dimarts Casa Abacus, el nou espai de creació de continguts que acollirà tots els projectes editorials, audiovisuals i altres propostes culturals impulsades per la cooperativa. 

Situada al bell mig de Barcelona, al carrer Peu de la Creu número 4 —antiga seu del Memorial Democràtic de Catalunya i, anteriorment, d’Edicions 62—, Casa Abacus serà “un espai per crear projectes que apostin per la qualitat, la creativitat i el compromís”, en paraules del president d’Abacus Futur, Jaume Roures. 

En aquest sentit, la presidenta de la cooperativa, Maravillas Rojo, ha assegurat a l’acte d’inauguració que Casa Abacus respon a la voluntat de ser “útils” a la llengua catalana ia la cultura, que ha de ser “accessible, plural i crítica”.  “És un dia molt important per tot el que representa haver arribat fins aquí. És un pas més a la nostra història, però sent fidels al nostre llegat i als nostres valors cooperatius”, ha afegit.

L’acte ha comptat amb la presència de nombroses personalitats del món cultural i polític català, entre ells l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha valorat l’obertura d’aquest espai com una “gran notícia” per a la indústria cultural catalana.  Collboni ha destacat la importància de Casa Abacus en la seva tasca de potenciar la creació de continguts en català, especialment perquè ens trobem en plena emergència lingüística.

Casa Abacus, oberta a la ciutadania

L’alcalde ha elogiat els grans finestrals de l’edifici completament renovat, que simbolitzen el compromís de Casa Abacus d’obrir-se a la ciutadania de Barcelona i, en especial, del districte de Ciutat Vella.  De fet, al llarg de tot el matí s’han dut a terme una sèrie d’activitats, música en directe i animació als carrers adjacents a la nova seu per donar-la a conèixer i contribuir a la dinamització cultural de la zona.

La vigília de Sant Jordi, Rojo ha detallat que aquest projecte ha de servir per “donar resposta als reptes actuals de la cultura i l’educació”.  Casa Abacus tindrà dues branques: d’una banda, Abacus Futur, el conglomerat que al juny ja va integrar els projectes editorials d’Abacus Editorial (Ara Llibres, Amsterdam, Casa dels Clàssics-Bernat Metge i Inuk), Enciclopèdia (Univers, Galera, Elastic Books, Rata, Edicions)  Suma Llibres.  I, d’altra banda, Abacus Idea, productora de sèries com Jo Mai Mai, programes d’entreteniment com Fang!  o Cocina salvatge o pel·lícules com La mort de Guillem o Escanyapobres.

El lliurament del Bolígraf de Sant Jordi

En la mateixa presentació, el director general editorial d’Abacus Futur, Ernest Folch, ha lliurat el Bolígraf de Sant Jordi als autors de la cooperativa perquè aquest dimecres puguin signar i dedicar els seus llibres als lectors.  De manera simbòlica, Abacus ha entregat el primer bolígraf a Pilarín Bayés, la renombrada escriptora i il·lustradora que treballa amb La Galera.  “Volem convertir-lo en una tradició”, ha apuntat Folch.

La inauguració ha finalitzat amb l’emissió en directe des de l’interior de Casa Abacus del programa radiofònic Vostè Primer de RAC1, presentat per Marc Giró, en què han intervingut el director general d’Abacus, Oriol Soler;  el president d’Abacus Futur, Jaume Roures;  i escriptors com Sílvia Soler o Roc Casagran.

Font: Ona Falcó, Público

Ona Falcó i Vidal, Redactora de Pauta Media per al servei d’informació
d’actualitat de Público 📷 CEDIDA

Ona Falcó i Vidal (Redactora de Pauta Media per al servei d´informació d´actualitat de Públic.  Especialment interessada en els feminismes, la cultura i l’actualitat política i internacional.  Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL.  Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista.  Redactora de Pauta Mitjana pel servei d’informació d’actualitat de Públic.  Especialment interessada en els feminismes, cultura i actualitat política i internacional.  Graduada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Periodisme Internacional per la Blanquerna-URL.  Sòcia fundadora del col·lectiu Onada Feminista).

Read Full Post »

CRÒNIQUES DEL DESAPAREGUT CLUB BELLATERRA (7) “Primers passos del Club”, per Artur Vidal i Solà

Posted in Bellaterra, tagged on 22 Abril 2025|

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

“La Pista de tenis esdevingué un èxit, potser perquè no teníem res més per passar l’estona, si no era anar a passejar per l’estació a veure passar els trens i la gent que arribava o bé reunir-nos en un bosquet o fer algunes caminades per les rodalies”.

Ballada de sardanes al desaparegut Club Bellaterra, 1960 📷 CEDIDA

ARTUR VIDAL I SOLÀ (7) Tornant a la facècia que recordo, quan va arribar el torn a les noies Llorach ens vàrem ficar pel cami de la Font fins arribar a la part del darrera de la torre. La casa i jardí queda per de sobre del nivell del cami, per aquest motiu vàrem creure que seria millor pujar a la paret que forma tanca amb el carrer fent servir la teulada de l’automòbil del Martinez com escala improvisada. Dalt de la paret i agafats a la barana, formada per pilans d’obra i tubs de ferro, començarem les nostres estridents canturies.

Quan les noies Llorach, des de la casa, ens varen donar mostres que ens havien sentit, vàrem acabar la nostra representació musical. La retirada fou funesta, amb tan mala sort, que és quan va començar la tragicomèdia esmentada.

Els sis cantaires vàrem baixar al camí de la Font alhora i agafant-nos a la barana per posar el peu sobre la teulada del cotxe. La barana no resistí aquesta força col·lectiva d’atracció cap enrera i va caure sobre l’automòbil i sobre nostre. No va haver-hi cap ferit greu però tots en sortirem una mica colpejats. Això acaba amb la nostra eufòria i cadascú tornà a casa seva amb la cua entre cames; naturalment pensant que l’endemà hauríem de visitar els pares Llorach per disculparnos.

L’endemà el meu germà i jo varem anar a veure el Sr. Llorach plens de recança però tinguérem una inesperada sorpresa. Poc abans s’havia presentat la Guàrdia Civil cercant els malfactors per- que havia rebut des de Bellaterra una denúncia delatant a dos advocats separatistes, que davant d’un escamot, havien assaltat la torre dels Sr. Llorach. El Sr. Llorach va desmentir a la Guàrdia Civil els fets denunciats i a més els hi va dir que estava satisfet que l’hi havessin enderrocat la barana perquè això volia dir que tenia unes filles guapes. Va ser molt amable, va preocupar-se de la nostra salut i continuà la bona amistat que sempre han tingut les nostres families
La Pista de tenis esdevingué un èxit, potser perquè no teníem res més per passar l’estona, si no era anar a passejar per l’estació a veure passar els trens i la gent que arribava o bé reunir-nos en un bosquet o fer algunes caminades per les rodalies.

Diàriament es jugava al tenis, principalment a les hores de la tarda i també la pista es convertí en lloc de reunió, asseguts en uns bancs de fusta que havíem col·locat al costat de la pista.

Encara que a l’any 1935 era relativament jove, el jugador més gran que recordo fou l’avi Tamburini.

Vull remarcar alguns socis especialment addictes al Club, com el bon amic Josep Maria Negre i Balet, que passava l’estiu a la torre que ara és propietat del Sr. Sòcrates Treceño. Persona d’una bonhomia extraordinària, propietari d’un cavall, un burret i una tartana en les quals tots havíem muntat o passejat alguna vegada. En Joaquim Casolà i Cerdà i la seva muller, persones de gran gentilesa i un fidel particep en els càntics eclesials. En Frederic Roda Ventura, un prohom de la Lliga Regionalista, i fundador juntament amb en Batista Roca i Pompeu Fabra de la societat Palestra. El Sr. Platero i la seva dona Doña Conxa, amb un automòbil ja vell en aquella època i metge de la policia; quan es posà la primera pedra a l’església de Bellaterra, en aquest mateix any 1935 que comento, en un acte presidit pel Bisbe Irrutia, en fou padrina. En Gonzalo Bosch Bierge, polifacètic, dibuixant, editor d’una revista culinària i conegut dintre de la galàxia intellectual per el seu Quixot, totalment manuscrit en lletres gótiques i cada pàgina adornada amb vinyetes policromades. En Lluís Ábalo, també incondicional del Club anys després, President i patriarca de Bellaterra i en Casimiro Cots, delegat del Foment a Bellaterra i que des del primer moment en va ser un ferm puntal.

Com he dit abans, el club va ésser iniciat pels joves perquè en quedi memòria us en parlaré breument, remarcant que alguns ho feren en contra de l’opinió dels seus pares. Començant per les noies i sense que l’ordre vulgui dir altra cosa que l’aparició dins la meva memória, faré esment de les germanes Maria Lluïsa i Paquita Fàbregas Rovira, les dues germanes.

Font: Artur Vidal i Solà, L’Esquirol del Vallès, Arxiu Bellaterra.Cat,

Read Full Post »

SOCIETAT|El Conclave, un dels processos electorals més secrets del món

Posted in Bellaterra, tagged on 22 Abril 2025|

Bellaterra, 23 d’abril de 2025

La mort del papa Francesc anirà seguida d’un dels processos electorals més secrets del món, el conclave. El terme, derivat de la frase llatina “cum clave” – “amb una clau”, es va utilitzar per primera vegada l’any 1241 per triar un papa. Com i quan tindrà lloc el conclave que escollirà el successor de Francesc?

Els cardenals resen a la Capella Sixtina a principis del conclave d’octubre de 1978 per escollir el successor de Joan Pau I. El 22 d’octubre, Joan Pau II seria elegit Sobirà Pontífex. 📷The Associated Press

El conclave més llarg de la història papal va tenir lloc al segle XIII i va durar dos anys i 8 mesos. Avui dia, les coses passen molt més ràpid. La durada mitjana dels darrers 10 conclaves va ser de tres dies. L’últim conclave, el del 2013 per a l’elecció de Francesc, va ser encara més curt, només van ser suficients dos dies i 5 votacions per designar el successor de Benet.

En l’actual conclave, que s’organitzarà entre dues i tres setmanes després de la mort del papa Francesc, hi poden participar una mica menys de 140 cardenals, tots menors de 80 anys. Encara no se sap si tothom vindrà al conclave tot i que és el seu deure fer-ho, però els assistents podran votar i tots poden optar al càrrec de líder de l’Església Catòlica. Els cardenals més grans, els majors de 80 anys, uns 115 en nombre, no poden votar ni ser elegits, però se’ls permet assistir a les sessions diàries anomenades “congregacions generals”.

La persona escollida per ser Papa no ha de ser necessàriament un dels cardenals electors presents al conclave, només ha de ser catòlic masculí adult. A la pràctica, però, cada vegada un dels cardenals presents era elegit per al càrrec.

Els cardenals electors per a l’actual conclave provenen de 71 països d’arreu del món. L’any 2013, per a l’elecció de Francesc, van venir de només 48 països. Entre els cardenals electors, el grup més gran és el dels italians: 17 cardenals. El següent són els americans i els brasilers. Als continents, però, Europa és la millor representada amb 54 cardenals, seguida d’Àsia amb 24 cardenals i 18 procedents d’Àfrica.

El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà.

Tot i que els cardenals tenen prohibit fer campanya, l’elecció d’un Papa és un procés eminentment polític format per discussions, aliances i coalicions entre els diferents cardenals.

El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà, sota els frescos pintats per Miquel Àngel, entre d’altres, a principis del segle XVI. Els cardenals que participen en el conclave són allotjats en un hotel situat darrere de la basílica de Sant Pere on no se’ls permet comunicar-se amb el món exterior. A més, no tenen accés a telèfons, televisió, internet o premsa.

El primer dia del conclave, que en realitat comença al vespre, només s’organitza una volta de votació. Aleshores, en els dies següents, es podran organitzar 4 torns de votació fins a l’elecció del futur Papa. Ha de reunir dos terços més un dels vots.

Totes les paperetes diuen en llatí: “L’escull com a Sobirà Pontífex”. Al final de cada torn de votació es cremen les paperetes. En una xemeneia improvisada, fixada sobre la Capella Sixtina, el món exterior aprèn el resultat de la votació en funció del color del fum que surt. Si és negre, vol dir que no s’ha arribat a cap consens. El color blanc del fum mostra que els presents estaven d’acord amb el futur Papa, però també que va respondre favorablement a la pregunta que va fer el cardenal més antic després de la votació, a saber, “Accepteu la vostra elecció com a sobirà pontífex?”. A més, en aquell moment el nou elegit ha de dir quin nom papal vol portar. Només llavors surt el fum blanc, s’anuncia la fórmula “Habemus Papam” i el nou Papa surt al balcó de la basílica de Sant Pere per lliurar la seva primera benedicció “Urbi et orbi” a la multitud congregada a la plaça.

Els noms pontificals més utilitzats fins ara han estat Joan, Gregori i Benet. El papa Francesc va ser el primer a escollir aquest primer nom, en honor a sant Francesc d’Assís

Font: RFI, Vasile Damià

Read Full Post »

CULTURA|Elogi dels mesos: Abril

Posted in Bellaterra, tagged on 22 Abril 2025|

Bellaterra, 22 d’abril de 2025

“Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriba també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses“.

Revista Bella-Terra

A ciutat, l’abril es coneix pels arbres diris’s que hi paus per damunt i que hi deixa trossos de la seva vesta, d’un verd tendre i lluent. Acabat, aquests troms, que poèticament anamenem fulles, són els que, en combinació amb el sol, fan aquell joc tan alegre de pampellugues en les cares dels que hi passen per sota, i aquell inquiet clapejat d’ombres en la terra.

Al camp, la verdur de l’almil presents setanta set canviants. Des del fosquejant com engurbinada fins a l’ingenu com una cope-rança infantil, el verd, en meravellosa competència de tonalitats, ho exmalta tot. Sembla que hauria de tadigar els ulls i és la cosa més distrets d’imaginar.

Aquesta apotensi de verdor, no podent-se introduir d’altra manera en les persones, els encomana el ses equivalent uns juia fresca, un dalit esponjat, una nova claror a la mirada, una skrivada de jovenesa al cor. Per això les dones, que tenen el secret de la gentilesa, corres ponen dignament a la generositat de l’abril, pount-se a lluir el prodigi temptador de la maca i la gracia prenedors dels braços.

Cap altre mes, com l’abril, pot tenir-se pel més de la joventut. Per disfrutar de tan alta categoria, l’abril, ultra la seva pròpia influen cis, compta amb l’adjutori de les disdes de més escaient patronatge per al jovent

Joventut vol dir ardidem, lluita, ambició de gloria. I, no volen dis sixů mateix el diumenge de ramu i la setmana sunta i el dissabte de Pasqua? Quin millur compendi podreu trobar d’una vida de jove que la fadigant pajada una montanya, ni quia millor estimul que una vibració de palmes i llorers i Tembolcall d’un núvol de victoria?

Per si encara aquestes festes, que acostumen a venir per l’abril, no fossin prou per consagrar-lo mes dels joves, cap a les seves darreries arriha també Sant Jordi, personificador de la més noble joventut cavaller alliberudur d’una princesa, coronat de roses.

Pel jovent català que el volem brau i generis i triumfador tots els mesos haurien de ser el mes d’abril.

Font: Revista Bella-Terra (1923-1927)

Read Full Post »