Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/04/2025

CULTURA| Valentí Castanys i Al·leluies de Bellaterra (1959)

Posted in Bellaterra, tagged on 21 Abril 2025|

Bellaterra, 22 d ‘Abril de 2025

Que Bellaterra fou una zona d’estiueig és sabut, però sovint els seus protagonistes són una mica més desconeguts. A través de l’il·lustrador Valentí Castanys gaudirem de l’auca Al·leluies de Bellaterra, de l’any 1959.

Estiueig a Cerdanyola de Valentí Castanys (1898-1965) 📷 MAC

Valentí Castanys i l’obra “Al·leluies de Bellaterra”, fou un encàrrec de l’any 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra,  per fer propaganda

Biblioteca Nacional de Catalunya va organitzar l’any 2023 una petita mostra sota el títol Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la, que repassà la seva vida i obra.

També, el  31 de maig de 2023, el MAC (Museu d’Art de Cerdanyola) va reunir el comissari de la mostra, Joaquim Maria Puigvert, el periodista esportiu de El Periódico i Cadena Ser Marcos López i especialistes de la Biblioteca de Catalunya en una taula rodona, amb l’assistència de membres de la família Castanys per reivindicar aquesta figura del còmic català

Castanys fou dels dibuixants humorístics més rellevants de la primera meitat del segle XX, i que va col·laborar en la majoria dels diaris humorístics barcelonins, com ara Xut! o L’Instant. Castanys també es va dedicar a l’escriptura, amb obres com La memòria es diverteix o Xofer a Cordelles, i va ser el creador del mític Avi del Barça, la personificació del Futbol Club Barcelona.

També fou un personatge amb ombres, com ara la seva participació a la publicació franquista Flechas y Pelayos.

Amb tot, va ser un pioner del cinema amb “La Tragèdia de Cordelles“, que malauradament no ha estat localitzada, i “La bicicleta“, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor i que es projectà a Cerdanyola, en companyia dels seus familiars.

Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.

Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la ciutat jardí de Cordelles que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.

Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar  i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.

Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.


Font: Cerdanyola Info, MAC,

Read Full Post »

OPINIÓ|”Qui sóm”, per Violant Cervera

Posted in Bellaterra on 21 Abril 2025|

Bellaterra, 21 d’abril de 2025

“Sovint ens volen avergonyir fent-nos creure que les nostres tradicions responen a una mentalitat anacrònica, tancada, poc viatjada o gens moderna. Com si ens haguéssim de desfer de tot aquest llast que, per alguns, representa el nostre passat per encarar un futur que serà millor si no és tant clarament català“.

Algunes tradicions de Catalunya
📷 CEDIDA

VIOLANT CERVERA*|Quina és la raó que justifica el buidatge cultural de Catalunya? Quina finalitat persegueix laminar a poc a poc les nostres tradicions? Què hi ha darrera aquesta voluntat d’invisibilitzar allò que hem celebrat al llarg de dècades i que forma part de la nostra història i, per tant, de la nostra manera de ser? Quins beneficis aconseguirem desdibuixant-nos en aquesta globalitat? Puc tenir-ne una opinió i, sincerament, penso que és un error.

Un gran error que mina la nostra singularitat i la diferència enriquidora que els catalans aportem a aquest món globalitzat. L’assimilació i uniformització cultural ens converteix en minoria a casa nostra i alimenta un fals cosmopolitisme de franquícia. La Mona, Sant Joan, Sant Esteve, la Castanyada… i les nos-tres tradicions populars són l’expressió d’una manera de veure i d’entendre el món, que ens vinculen amb els nostre passat, però que també són capaces d’evolucionar i adaptar-se als nous temps.

Sense ser ni millors ni pitjors. Som, i som com som, i si no ens expliquem nosaltres mateixos, qui ens explicarà?

Fins i tot, perquè si no ho fem, convertim la necessària integració dels immigrants en un acte administratiu, sense cap ànima ni arrelament, sense cap sentit real ni profund. Com s’integraran si no saben ni qui som? Podria anotar moltes raons que poden voler justificar aquest buidatge cultural, però només en destacaré una. Una volguda voluntat de pèrdua d’identitat Nacional sota l’argument que una part de la nostra cultura és quelcom desmodat. Em sap greu ser tan crua però és el que penso.

Però, per què ens acomplexem del que som?

Sovint ens volen avergonyir fent-nos creure que les nostres tradicions responen a una mentalitat anacrònica, tancada, poc viatjada o gens moderna. Com si ens haguéssim de desfer de tot aquest llast que, per alguns, representa el nostre passat per encarar un futur que serà millor si no és tant clarament català. Sort en vam tenir de la determinació dels protagonistes de la Renaixença al segle XIX, també la lleidatana, que va significar la recuperació i el redreçament de la cultura catalana que ens van fer avinents els valors del nostre passat. I ara, cal saber trobar la combinació entre tradició i modernitat, però mai la modernitat ha de passar per l’anihilació dels trets identitaris.

Passa, per exemple, amb la Diada de Sant Jordi, que alguns volen que sigui també la Diada de Sant Jordina; amb el Nadal sense pessebre i els Reis Mags que alguns cops són magues; i passa amb la transformació de les pubilles en ‘joves referents’.

I també passa, quan passeges per la ciutat de Lleida on cap turista no identificarà mai que es tracta d’una ciutat catalana, perquè la senyera només figura en els edificis oficials al costat de l’espanyola… ni la Plaça Catalunya llueix una senyera. I passa, i passa, i passa fins a la desaparició dels nostres signes d’identitat.

Si descatalanitzem Catalunya i renunciem al nostre passat, al que hem estat i el que som, acabarem perdent la Nació. Però, també hi ha una alternativa a la resignació, que és enfortir les nostres arrels, difondre-les i projectar-les arreu perquè també puguin ser compartides. I, la llengua i la cultura tradicional, en són el pal de paller!

*Violant Cervera, portaveu del grup Junts per Catalunya, Paeria de Lleida

Read Full Post »

SOCIETAT|Història de l’estació de Bellaterra

Posted in Bellaterra, tagged on 21 Abril 2025|

Bellaterra, 21 d’abril de 2025

“La història de Bellaterra està estretament lligada a l’arribada del ferrocarril. La inauguració de l’estació el 22 de juny de 1930, marca un abans i un després en el desenvolupament del nostre poble. El creixement urbanístic de Bellaterra té el seu origen en la Masia de Can Domènec, i es va fer de la mà del promotor Bartomeu Bartomeu; de l’empresa Fomento de la Vivienda Popular SL; de la Unió de Propietaris de Bellaterra; i de l’arquitecte Lluís Girona“

Estació FGC Bellaterra l’ any 1950, on es pot veure el rètol Bella-Terra Sardañola
📷 Joan Mimó i Piqué

El 1922 s’inaugura el ramal del tren de Sarrià que uneix, entre d’altres, Sant Cugat amb Sabadell. La nova connexió ferroviària entre aquests dos nuclis de població promou l’expansió de la ciutat jardí de Bellaterra al seu pas, com ja ha succeït prèviament amb les estacions de Les Planes o Valldoreix.


Amb aquesta oportunitat, en uns terrenys aleshores despoblats pròxims a les vies, es planteja la creació de la urbanització de Bellaterra amb una estació associada que la connecta amb Barcelona i la resta de poblacions. En aquest context s’inaugura, el 1930, l’estació de Bellaterra seguint el projecte de l’arquitecte Lluís Girona.

https://youtu.be/EchQSN6x2y0?feature=shared

Vistes al desaparegut Club Bellaterra des de l’estació FGC Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Arquitectònicament parlant, l’edifici segueix models precedents d’estacions a peu de noves urbanitzacions: una estètica doméstica, de volumetria senzilla i relacionada amb el lleure. D’estil noucentista i planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb un faldó perimetral sobre arcs de mig punt que defineixen el generós porxo de l’estació vers les vies. Les cares interiors dels arcs, com altres elements, estan rematades amb peces de terracota amb motius florals. La decoració interior destaca, especialment, pel singular teginat del sostre.


El 1957 s’amplia l’estació original i obté l’aspecte que encara avui perdura: la planta pis passa a ocupar tot el perímetre de la planta baixa, amb una única coberta a quatre aigües i s’afegeix un petit cos d’una planta més a la façana principal vers la plaça, per tal de donar més monumentalitat a l’edifici, de manera que aquest perd l’essència lleugera i delicada de què disposava.

Amb la construcció del nou campus de la UAB, el 1984 s’inaugura una tercera via per habilitar el tren llançadora que facilita el trajecte a milers d’estudiants a l’any. Quatre anys després s’allarguen les andanes i el 2005 s’inauguren les millores d’accessibilitat amb dos ascensors de connexió pel pas sota vies, entre d’altres.

Font: Patrimoni FGC, Estació de Bellaterra

Read Full Post »