Bellaterra, 12 d’abril de 2025
“El matí del 22 d’agost del 1941, al saló de plens de l’Ajuntament de Sabadell, Detlev Ehlers, responsable de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, va fer entrega de tres retrats d’Adolf Hitler i va imposar les insígnies d’honor a quatre falangistes de la ciutat. El jerarca nazi va ser correspost amb la concessió de la Medalla de la Ciutat”
Feia només dos mesos, el del 22 de juny del 1941, que Alemanya havia envaït la Unió Soviètica, en l’anomenada operació Barbarroja. Immediatament, Franco va anunciar la formació d’una unitat de ‘voluntaris’, la División Azul, que enquadrada a la Whermacht, combatria el comunisme, culpable de la Guerra Civil espanyola. El règim va desplegar una intensa campanya propagandística, com a nivell local testimonien les pàgines del Butlletí d’informació local de les FET i de les JONS, únic òrgan de premsa permès a la ciutat (més info: ‘La primera premsa franquista’). Els primers contingents de voluntaris van sortir per al front rus el 13 de juliol del 1941.
Segons Paul Preston, a la seva monumental biografia de Franco, per aquestes dates el Caudillo estava convençut de la victòria del Tercer Reich a la Segona Guerra Mundial. Amb l’enviament de la División, el dictador buscava compensar l’amo d’Europa pel fracàs de la trobada a Hendaia (23 d’octubre del 1940) on no es va assolir un acord sobre la participació d’Espanya a la guerra a favor de l’Eix, a causa de les inassumibles pretensions imperialistes de Franco a costa del Marroc francès. També, per allunyar els sectors més radicals del falangisme que complicaven les relacions amb l’Església i els generals monàrquics, els altres dos puntals el règim.
El discurs del camarada Ehlers
La visita del cap de les Joventuts Hitlerianes a Sabadell va ser detalladament descrita a la crònica del 23 d’agost de 1941 del Butlletí local i de manera més resumida aquell mateix dia per La Vanguardia Espanyola. No era la primera vegada que Ehlers visitava la ciutat. El 8 de maig de 1941 va participar a la visita a Sabadell de Luise Michel, cap nacional de les Joventudes Hitlerianes, de gira propagandística per Espanya, on la jerarca nazi va desenvolupar un ajustat programa d’actes.
El dia abans, 21 d’agost, la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Sabadell, presidida per l’alcalde i cap provisional local del Moviment, José Maria Marcet Coll, va aprovar per unanimitat concedir-li la Medalla de la Ciutat de tercera ”per fer palesos els sentiments de germanor existents entre aquesta ciutat i el poble alemany.
La distinció de la Medalla de la Ciutat havia estat instituïda per la Comissió Permanent a la sessió del 6 de maig de 1941 amb tres categories: classe primera (or), segona (plata) i tercera (coure), per a aquelles “persones mereixedores de la mateixa, per la seva actuació profitosa per als interessos morals i materials de la Ciutat”.
Al migdia, “el camarada Detlev Ehlers”, acompanyat de cinc joves de les Joventuts Hitlerianes, va baixar del cotxe oficial. A la plaça de l’Ajuntament l’esperaven en formació militar, unes centúries de cadets i fletxes de la Banda de Cornetes i Tambors del Frente de Juventudes que li van rendir honors en arribar.
Passant entre dues fileres de cadets, Ehlers va pujar fins al despatx de batllia on va ser rebut per les autoritats i jerarquies locals civils i militars i pel conseller nacional de Moviment, Luis Santa Marina. A dos quarts de dotze, va arribar Carlos de Alvear, secretari provincial del Moviment, en representació del governador de Barcelona.
Després de les salutacions de rigor, es van traslladar al saló de plens. Alvear va ocupar la presidència, a la dreta Santa Marina, l’alcalde Marcet i el jutge militar, el coronel Feijóo; a la seva esquerra, Ehlers, el comandant militar de la plaça. José Creu i el capellà rector i arxiprest, José María Vázquez.
A primera fila van prendre seient la Comissió Municipal i “totes les jerarquies masculines i femenines de la Falange” al costat d’un nombrós públic. Va iniciar els parlaments, Pedro Riba Domènech, delegat comarcal del Front de Joventuts i un dels partidaris de Marcet a l’organització juvenil, amb “frases d’elogi per al poble alemany i el seu Führer, en lluita constant contra l’enemic d’Alemanya, i per tant d’Espanya, el comunisme rus, afirmant que la joventut del poble espera el jove espanyol va vessar a terra espanyol a la nostra gloriosa Croada”. Riba Doménech va finalitzar l’arenga amb vives a Espanya, Alemanya, Franco, Hitler i les Joventuts Hitlerianes. Li va respondre Ehlers en els termes següents:
“Dignísimas autoridades, jerarquías, camaradas todos.
En este momento me honro representando al jefe nacional de las Juventudes Hitlerianas para la alta misión de entregaros la más preciada Insignia de Honor de las Juventudes Hitlerianas. Esfuerzo mi cerebro para buscar frases adecuadas a este acto; pero no estamos en momentos de discursos, sino en momentos de gran acercamiento espiritual y de unir cada vez más nuestros corazones, porque ya lo están desde que la Legión Cóndor luchó con vosotros en vuestra epopeya de liberación, como hoy continúa esa gloriosa División Azul luchando junto a nosotros hasta su última gota de sangre, frente a ese enemigo común, para aplastarlo de una vez y liberar a Europa de esa constante pesadilla.
“Además, camaradas, tengo otra misión más que cumplir. Nuestro camarada Thomsen, jefe en España del Partido Nacional-Socialista alemán, por mediación de nuestro camarada Walter Bartoleit, jefe local en Barcelona de nuestro Partido, me encarga haceros entrega de un retrato de nuestro Führer, Adolfo Hitler. Daos cuenta, camaradas, de que Adolfo Hitler representa para nosotros nuestro ídolo, como para vosotros lo es vuestro invicto Caudillo, que es el que os marca la ruta para llegar a esa España Imperial que todos deseamos.
¡Viva Franco! ¡Arriba España!”
Tot seguit, entre grans ovacions, va fer entrega a la corporació municipal d’un retrat d’Adolf Hitler, un altre a Pedro Riba per al Front de Joventuts i el tercer a Leopoldo Rovira per al Colegio de Bachillerato de Sabadell.
El professor Rovira/Hellemann
Leopoldo Rovira havia nascut a Viena el 1910, batejat amb el nom de Leopold Hellemann, cognom que va canviar pel de Rovira el 1932. Hellemann/Rovira es va quedar a Terrassa, va ingressar al Seminari, on va cursar el batxillerat i estudis de Filosofia i Música, però no es va ordenar capellà. El 1929 va tornar a Àustria (Graz) per dedicar-se a l’ensenyament d’idiomes, ja que domina l’alemany, el castellà, el català, el francès i l’anglès. El 1932, va tornar a Terrassa on va crear Instituto de Idiomas i la Escuela de Bachillerato Després de la Guerra Civil es va instal·lar a Sabadell on, amb el patrocini de l’alcalde Esteve Maria Relat i després de Marcet, va obtenir els permisos per obrir el 1939, el Col·legi de Batxillerat de Sabadell que funcionaria fins al 1952.
Leopoldo Rovira havia nascut a Viena el 1910, batejat amb el nom de Leopold Hellemann, cognom que va canviar pel de Rovira el 1932. Orfe de pare i mare, va ser acollit el 1920 per una família de Terrassa en una expedició d’ajuda als nens austríacs després de la Primera Guerra. el Seminari, on va cursar el batxillerat i estudis de Filosofia i Música, però no es va ordenar capellà. amb el patrocini de l’alcalde Esteve Maria Relat i després de Marcet, va obtenir els permisos per obrir el 1939, el Col·legi de Batxillerat de Sabadell que funcionaria fins al 1952.
Segons les investigacions de Josep Oriol Garriga, Rovira mantenia contactes regulars amb el consolat alemany a Barcelona i se li havia trobat un carnet on hi figurava amb el rang de capità d’una organització nazi. A les visites de dirigents nazis a Sabadell, entre 1940 i 1942, va fer d’intèrpret donat el seu perfecte coneixement de tots dos idiomes (més info: ‘Los nazis en Sabadell’). En qualsevol cas, a la caiguda del Tercer Reich, Rovira va ser depurat i desposseït dels seus títols universitaris a Àustria. Apartat de la docència des del 1952 després del tancament del Col·legi de Batxillerat de Sabadell, va morir a Terrassa el 1996.
Insígnies d’Honor de les Joventuts Hitlerianes
Després del lliurament dels retrats del Führer, Ehlers va imposar la Insígnia d’Honor de les Joventuts Hitlerianes a Marcet, a Riba, a Magda Coret, delegada comarcal de la Secció Femenina de la Falange, ia Montserrat Sampere, regidora comarcal de la secció femenina del Front de Joventuts i molt unida a la primera.
Magda Coret havia estat condemnada a mort en el judici celebrat a Barcelona el desembre de 1938 per la seva implicació a la cinquena columna franquista anomenada Socorro Blanco (més info: ‘La quinta columna’). La ràpida entrada de les tropes franquistes a Barcelona, a finals de gener del 1939, va impedir que la sentència fos executada. Amiga íntima de Pilar Primo de Rivera, era, segons l’opinió d’Andreu Castells, “el prototip femení de perfecta falangista”. Va desaparèixer de l’escena política local en enamorar-se d’un notari madrileny que va conèixer de vacances al Pirineu aragonès, amb qui es va casar el 1940 i se’n va anar a viure amb ell a la capital d’Espanya.
El discurs de Marcet
Per finalitzar l’acte, l’alcalde Marcet va prendre la paraula per manifestar que, en nom de la ciutat, agraïa la “fina atenció que la Joventut alemanya tenia envers ell i els seus camarades” en imposar-los les Insígnies d’Honor, que “portarien en lloc preferent al pit sobre el cor”. Després de dedicar elogioses paraules “al poble germà, el noble poble alemany”, va continuar amb aquestes paraules:
“Y así como nuestro glorioso Caudillo nos ha ordenado la no beligerancia, que nosotros serenamente acatamos, seguimos con gran interés el curso de esa lucha que ha de llevar el gran pueblo del Reich a la victoria, que también es la victoria de España”.
Marcet va demanar una salutació d’homenatge al camarada Luys Santa Marina, representant de “la raça pura espanyola, en tot el seu sentit i un altre per al camarada Alvear, que portava sobre el pit la medalla del mèrit en campanya, la distinció més honrosa que un espanyol pot tenir per haver vessat part de la sang a la nostra guerra d’alliberament”. Tots els presents, posats drets, van saludar braç enlaire als homenatjats i es va cantar el Cara al Sol (himne de la Falange), donant Alvear els crits de rigor que van ser entusiàsticament contestats.
Després, Marcet es va dirigir a Ehlers per agrair-li la seva contribució a “aquest acte de confraternitat germànic-hispana d’avui” i imposar-li la Medalla de la Ciutat, per donar compliment a un acord de la Corporació Municipal que únicament -va assenyalar- s’havia concedit a tres personalitats: al governador civil i cap llit de l’Elivers, al cap provincial del Moviment, al governant civil.
En imposar-li la medalla, “una ovació formidable va esclatar al saló, barrejada amb crits de vida a les nacions germanes i els seus respectius caps” amb la qual cosa l’alcalde Marcet va donar per finalitzat l’acte. Les jerarquies visitants es van acomiadar, abans de marxar als cotxes oficials a Barcelona, passant revista a la centúria de Cadets i Fletxes que formaven davant de l’Ajuntament, entre crits d’Espanya, Alemanya, Franco i Hitler.
Activisme nazi
Detlev o Deltey Elhers era un personatge de certa rellevància dins de les organitzacions nazis a Espanya. Vivia a cavall entre Madrid i Barcelona. Especialment, si tenim en compte que els joves de la colònia alemanya, que solien estudiar al Col·legi Alemany, estaven obligats a ingressar a les Joventuts Hitlerianes.
Ehlers, com a cap de les Joventuts Hitlerianes a Espanya, va formar part de la delegació alemanya a la recepció, el 23 d’octubre de 1940, a Heinrich Himmler, Reichführer SS, en la visita a Barcelona i l’Abadia de Montserrat, es diu que buscant el Sant Grial. També va participar a la recepció Margot Schneider, de la direcció de les Joventuts Hitlerianes, Otto Thimel, cap polític del partit nazi a Barcelona i Ernest Ritter von Steindorff, cap de les Joventuts Alemanyes a Barcelona.
L’octubre de 1940, Ehlers, juntament amb el cònsol general a Barcelona, Rolf Jaeger, el cap del partit nazi Walter Bartoleit i el cap local del Frente Alemán del Trabajo van organitzar el 3 d’octubre el Dia de gràcies a Déu per la Collita amb un solemne acte al Palau de la Música de Barcelona. El diumenge 6 d’octubre va participar a l’excursió de la secció barcelonina del moviment Fuerza de la Alegria de Gelida en un tren especial que va partir de l’Estació de França.
Així mateix, va assistir juntament amb nombroses personalitats a la inauguració el 31 de maig de 1941 a la sucursal barcelonina de Centro-germano español amb seu a Madrid. A l’octubre de 1941, va encapçalar la delegació de les Joventuts Hitlerianes, juntament amb Schlinder i Hassenflug, formada per 75 membres (equip de gimnàstica, grup de dansa, patinatge i banda de música). La visita es va allargar durant una setmana amb desfilades i espectacles esportius a Barcelona.
Estimado Cónsul, mi gran petición ahora es que se me libere pronto de mi situación y se me permita continuar mi viaje, como se me prometió, y que se informe inmediatamente a mis parientes y familiares suizos de que estoy retenido aquí. (cuyas direcciones transcribe)
Soy representante de editoriales y empresas alemanas y suecas de material didáctico para Argentina y puedo probarle todo en base a los documentos disponibles. Las obligaciones financieras y los gastos serán asumidos por mi familia en Zúrich. Espero su generosa ayuda y pido su protección personal para mi persona y tener noticias suyas pronto.”
El 29 de març de 1943 va assistir a la reunió setmanal d’excombatents de la División Azul que se celebrava cada dilluns al Hogar Alemán de Barcelona. ingrés a les Joventuts Hitlerianes de les noves promocions de la colònia germànica a Barcelona. Elhers va ser professor del Colegio Alemán, reobert després de la Guerra Civil espanyola, on va impartir l’assignatura de Treballs Juvenils.
La pista perduda d’Ehlers
Després de la caiguda del Tercer Reich el maig de 1945, es perd la pista d’Ehlers. El seu nom figura al número 77 del llistat dels centenars de dirigents nazis residents a Espanya que els Aliats van sol·licitar al govern espanyol per ser extradits i jutjats.
Segons la historiadora suïssa Regula Bochsler, que investiga el destí dels nazis refugiats a Amèrica Llatina, Ehlers podria haver acabat a Argentina. En el curs de les seves investigacions va trobar, al Archivo Federal de Suiza, una carta d’Ehlers (original manuscrit i còpia mecanografiada), datada del 16 d’octubre de 1948 i dirigida al consolat suís a Gènova, des de la cel·la 126 de la Presó Marassi. És aquesta que reproduïm, traduïda per Bochsler de l’alemany.
“Me tomo la libertad de dirigirme a usted como cónsul suizo con una petición muy importante. Como titular de un pasaporte del Departamento Político Federal en Berna, representación alemana de intereses, inicié mi viaje a Argentina (visado de entrada del 1/10/48 Consulado Argentino en Zurich, Goethestr. 16) con visados debidamente solicitados e inscritos en el pasaporte”
También tenía un visado de tránsito italiano en regla del Consulado General de Italia en Zurich, Lavaterstr, 51, y un visado de tránsito español para Barcelona, para poder hablar con mi mujer y mis hijos después de 4 años y medio de ausencia y separación. Por pura humanidad, le pido que interceda por mí para que pronto pueda continuar mi viaje, como me prometió la policía portuaria de Génova, y reunirme con mi familia en Argentina después de muchos años de separación.
Aparte de los papeles en regla, tenía un billete de barco válido de Home Lines, de ZH, Bhfst. 19 de la Oversea Shipping Agency, de Génova a Buenos Aires, que, aparte del pasaporte, también me quitaron. El 13 de octubre, a las 10 de la mañana, me pidieron que fuera a la policía portuaria y me dijeron que todo estaría hecho por la tarde y que podría completar mis papeles a las 3 de la tarde en Cosulich Lines y en el consulado argentino local, Via Romani 9, para mi salida.
En lugar de ello, pasé la noche bajo custodia y fui brevemente interrogado el 14.X. por la mañana y me dijeron que no podría partir hacia Argentina en el vapor “Brasil”, aunque lo había hecho correctamente, y que tendría que viajar en otro vapor. Me permitieron enviar un telegrama a mi familia en Barcelona. Puede imaginarse perfectamente mi situación, habiendo renunciado a las últimas oportunidades de ganarme la vida en la industria editorial y de material didáctico en Berlín y Leipzig para poder estar por fin de nuevo junto a mi mujer y mis hijos
Segons Bochsler, el tema dels nombrosos nazis refugiats a Suïssa era molt delicat i summament incòmode per al govern helvètic. La carta d’Ehlers va generar una correspondència entre el ministeri d’Afers Estrangers a Berna i el cònsol suís a Gènova, Dr. Minati. La posició oficial va ser que, en no ser Ehlers ciutadà suís sinó alemany, no era de la seva incumbència, encara que Ehlers disposava de documentació expedida a Berna. Des del ministeri se li demana al cònsol Minati que recull informació sobre el cas i que aclareixi si ha estat detingut per comparèixer com a testimoni contra criminals de guerra nazis o Ehlers està acusat d’aquests delictes. Segons les informacions recollides pel cònsol, amb data del 22 d’octubre del 1948, Ehlers va ser detingut a instàncies del consolat britànic a Gènova, seguint instruccions del seu govern en estar acusat de crims de guerra. En aquest sentit, el govern britànic havia sol·licitat a l’italià que li fos lliurat amb la màxima urgència a la frontera de Tarvisio.
A costa d’ulteriors investigacions als arxius anglesos, aquí es torna a perdre el rastre d’Ehlers. A falta de confirmació documental, Bochsler està gairebé segura que finalment Ehlers va aconseguir ser posat en llibertat i emigrar a Argentina. Probablement, a través de la xarxa d’agents del dictador argentí, el general Juan Domingo Perón, que operaven a Europa i facilitaven la fugida de nazis i els proporcionaven passaports amb noves identitats. En aquest sentit, observa que Ehlers tenia tots els papers en regla i preparats per marxar a Sud-amèrica amb nom fals, cosa que indica que ja disposava de la seva ajuda quan va ser detingut a Gènova.
El ple li va retirar la Medalla de la Ciutat el 2006
Oblidat per tots i potser mort, el ple municipal del 25 de gener del 2006 li va retirar la Medalla de la Ciutat al costat de les de quatre jerarques franquistes més, començant pel Caudillo. Del destí del retrat del Führer donat a l’Ajuntament de Sabadell no se’n sap res. No figura ni als fons de l’Arxiu Històric de Sabadell ni del Museu d’Art de la ciutat. Potser Marcet, després de la caiguda del Tercer Reich, va decidir desprendre’s d’ell com un objecte incòmode.
Bibliografía
CAPDEVILA Mireia i VILANOVA, Francesc. Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), L’Avenç/Ajuntament de Barcelona. 2017.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976) Vol VI, Edicions Riutort, Sabadell, 1983.
DEULONDER, Xavier. Els nazis a Catalunya. Llibres de l’Índex, Barcelona, 2007.
GARRIGA GUSI, Josep Oriol. Nota biográfica sobre el professor Leopoldo Rovira, Arraona, revista d’història, n. 33, 2012.
PRESTON, Paul. Franco. Caudillo de España, Ed. Debate, 2022.
BOLETIN. De información local de F.E.T. y de las J.O.N.S. N. 75. Sabadell, sábado, 23 agosto 1941.
La Vanguardia Española, 23 agosto 1941.
Font: Antonio Santamaria, iSabadell,
BELLATERRA.CAT 