Bellaterra, 25 de març de 2025
“L’aposta d’entitats seria posar-les en xarxes viàries, teulades, canals de reg, abocadors o polígons industrials, entre altres espais, cosa que seria una alternativa a l’actual dependència de les nuclears”.
Compartim aquest interessant article del periodista DAVID RODRÍGUEZ del diari PÚBLICO, sobre el món de les energies renovables.
En un moment en què les patronals i altres actors econòmics tornen a pressionar el Govern perquè prolongui la vida de les centrals nuclears, entitats ecologistes i partidàries de la transició energètica plantegen alternatives viables per evitar-ho. I això passa per un desplegament important de les renovables, que es podria fer sense la necessitat d’ocupar terrenys de cultiu i espais naturals protegits.
En aquest sentit, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa defensa l’aprofitament dels espais antròpics, és a dir, aquells que s’han modificat per la mà de l’ésser humà, com a zones per instal·lar teulades solars. Basant-se en dades d’un estudi de l’Observatori de la Sostenibilitat, subratlla que amb aquesta proposta es pot generar energia per a 8,1 milions de persones, superant la xifra d’habitants actuals de Catalunya. Això contrasta amb allò que defensen les patronals Foment del Treball i Pimec, per a qui avui dia no es pot prescindir de l’energia nuclear, ja que en cas contrari, Catalunya patiria una apagada energètica.
Xarxes viàries, teulades, canals de reg, pedreres no restaurades, antigues mines, abocadors, teulades, hivernacles, polígons industrials, zones d’aparcament… Aquests són els espais que, segons Fernando Prieto, responsable de l’Observatori de la Sostenibilitat, podrien servir com a base per instal·lar les plaques solars per assolir el territori català.
El resultat seria disposar de 33.861 hectàrees, que produirien 29.878 GWh durant l’any, per subministrar energia a 8,1 milions de persones. A partir d’aquest estudi, Montse Coberó, membre de la Xarxa Catalana per Transició Energètica Justa, recorda que ja “hem fet una proposta al Govern perquè faci un inventari amb els municipis de les zones susceptibles d’acollir aquestes instal·lacions”.
De fet, Coberó creu que l’Administració hauria d’agilitzar la normativa per autoritzar els permisos per instal·lar les plaques fotovoltaiques a les zones antròpiques. “L’últim recurs hauria de ser destruir les àrees de cultiu per posar teulades”. Des de la Xarxa es lamenta que fa més d’un any que la Generalitat no ha convocat la taula de seguiment del desenvolupament de les energies renovables, centrada a analitzar l’evolució del sector.
El repte de l’emmagatzematge
La Xarxa precisa que hi ha moments en què les plaques solars deixen de rebre energia dels aerogeneradors, ja que no hi ha infraestructures d’emmagatzematge. Per aquesta raó, reclama articular mecanismes per guardar aquesta energia sobrera, sempre tractant de generar el menor impacte possible sobre el medi natural.
En una zona molt concreta, com és l’exemple de l’autopista AP-7, la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa considera que, en aquests 340 quilòmetres, es podrien fer servir per a la instal·lació de plaques solars i que cobririen entre un 3% i un 5% de la demanda elèctrica del territori. Prenent com a base l’estudi Informe tècnic sobre el potencial de generació elèctrica mitjançant plaques fotovoltaiques a l’AP-7, elaborat per Sergi Saladié i Lluís Salvat, l’entitat augura que amb “una intervenció més intensa, és a dir, bàsicament ampliant els trams coberts amb fotovoltaica o combinant fotovoltaica i eòlica” es podria quintuplicar la producció de renovació.
Els dos investigadors han arribat a la conclusió que, comptant falsos túnels, cobertes d’àrees de servei i talussos, es podrien instal·lar 1.761 MW de potència fotovoltaica, amb una producció anual de 2.056 GWh.
Pel que fa a l’emmagatzematge, el coordinador del grup de treball de fotovoltaica del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Alberto Barriga, detalla que l’expansió de les bateries —tant darrere del comptador com a escala de xarxa— és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas durant els períodes de baixa producció renovable. “La transició cap a l’emmagatzematge ha de ser impulsada també per particulars i pimes. Aquest enfocament descentralitzat no només millorarà l’eficiència del sistema, sinó que empoderarà els consumidors en la gestió energètica, alhora que reforçarà l’estabilitat de la xarxa”, apunta.
Tancament del parc nuclear
Catalunya serà el territori de l?Estat més afectat pel tancament del parc nuclear. Així ho ha acabat PwC España, que ha presentat recentment l’informe Impacte del tancament nuclear a Catalunya. El document alerta que aquest impacte es traduiria en la pèrdua d?uns 10.500 llocs de treball que genera el sector i una aportació directa al PIB català de 900 milions. Així, el president de la Comissió d’Energia de Pimec, José Enrique Álvarez, afirma que “s’ha de prendre una decisió d’urgència”. Álvarez creu que la solució implica perllongar la vida de les nuclears un mínim de deu anys. “Estan preparades per a això, sens dubte”, assegura, en una visió que contrasta amb la de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa.
L´any 2025 pot marcar un punt d´inflexió pel desplegament de les energies renovables. Tot i així, el seu enlairament està vinculat a la regulació, independentment de la conjuntura del preu del gas. Per fer el pas cap a un model energètic més equilibrat i sostenible cal voluntat política i les modificacions legislatives per facilitar el desplegament de les infraestructures energètiques.
Font: David Rodríguez, Público
BELLATERRA.CAT 