BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 24 de març de 2025

ELS MURS DE BELLATERRA

Passejant per Bellaterra he arrivat a la conclusió que potser la podríem anomenar la ciutat emmurallada. Així com hi ha «Las casas colgantes de Cuenca» o «Los jardines de Babilonia», també podríem parlar d’ «Els murs de Bellaterra».

És cert que donada la configuració del terreny, a Bellaterra, els murs sovint són necessaris. Són, podríem dir, els murs terapèutics o de sosteniment. També és cert que donada la configuració de les persones, els murs poden ser necessaris per tal d’aconseguir sentir-se lluny del <<mundanal ruído». Són, també murs terapeutics (d’un altre tipus de teràpia) o d’aïllament personal. Està bé que els murs aguantin el terreny, que ens donin seguretat. És respectable que els murs ens aïllin i ens donin privacitat, encara que de vegades sembla una competició per veure qui el farà més grossa. Però això no exclou que tinguem en compte la seva integració en el paisatge.

No entenc com un senyor arquitecte (per encàrrec del propietari) pot dissenyar i dirigir la construcció d’una casa molt maca amb jardí paradisíac i pot quedar-se «tan panxo» deixant, per exemple, un mur de formigó al carrer, o bé, un mur de dimensions faraóniquess.

Des d’el meu punt de vista això és un despreci pel paisatge, és una agressió a l’entorn.

Evidentment, aquesta sensibilitat meva és personal i in-transferible. Ens queixem de l’Ajuntament de Cerdanyola pel manteniment de les voreres, enllumenat, pavimentació, etc, però de vegades penso que Déu n’hi dó la col.laboració amb la degradació del paisatge urbà. I això és una cosa que depèn únicament de nosaltres.

Crec que s’hauria de fer una campanya d’embelliment de murs.

Murs estètics, que s’integrin al paisatge, murs que permetin passejar sense sentir-se agredit. Murs que converteixin Bellaterra en una ciutat jardí més que en una urbanització bunkeritzada. I això és fàcil d’aconsseguir, bé amb jardineria, bé amb revestiments. També cal dir que hi ha força murs dimensionats estrictament pel que és necessari, i generalment fixeu-vos que aquests també són els més estètics, els que respecten el paisatge. Per això penso que podríem instaurar uns premis “Taronja i Llimona” al mur més maco i més lleig respectivament. Tot això em passa per caminar per Bellaterra. També em podia haver quedat a casa.

Albert Mallol