Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/03/2025

Bellaterra, 24 de març de 2025

Ara, any 2025, repassant el vídeo d’arxiu de Bellaterra .Cat d’aquell 20 de febrer de 2020, poden veure les reivindicacions veïnals presentades per la nostra veïna Laura Ruiz i els resultats d’aquells compromisos adquirits per l’alcalde Carlos Cordón amb el veïnat de Bellaterra.

La bellaterrenca Laura Ruiz, en nom del veïnat de Bellaterra va exposar als representants del Govern municipal de Cerdanyola, tota una bateria de temes d’interès comú com és la seguretat, pilones, càmeres de trànsit, allumenat, neteja, ect., etc.,

LLUÍS TORRES|Han passat 5 anys des d’aquell 20 de febrer de 2020 quan el veïnat de Bellaterra es va reunir al Centre Cívic de Bellaterra amb els principals regidors del govern i amb Carlos Cordón, l’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, per escoltar les principals demandes del veïnat de Bellaterra, amb la promesa de respondre el més aviat possible.

Aquella llarga reunió del 2020 no va tindre un aire polític sinó del poble cap als representants que són els administradors del que envolta i preocupa a Bellaterra. El veïnat va exposar llargament el que els hi preocupa, i Cerdanyola va respondre comunicant unes inversions generals de 5.400.000 euros, les més fortes des de l’any 1979, destacant la renovació de l’allumenat general amb leds, etc.,

Recordem el llistat dels 10 punts tractats:

La seguretat a Bellaterra
Temes de Salut
Temes de Trànsit
Transport públic
Espai públic (voreres, clavegueram i enllumenat
Pàrquing de la Plaça del Pi
Problemes de Deixalles i brossa
Problemàtiques sobre el clot de Can Fatjó dels Aurons.                           Estació de bombeig Tirso de Molina. Problemàtica a Can Jeroni Martí.
Modernització de Bellaterra
Relacions i instàncies amb l’EMD

Read Full Post »

Bellaterra, 24 de març de 2025

L’Esquirol de Bellaterra , número 81, febrer- juliol de 2003
📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

ELS MURS DE BELLATERRA

Passejant per Bellaterra he arrivat a la conclusió que potser la podríem anomenar la ciutat emmurallada. Així com hi ha «Las casas colgantes de Cuenca» o «Los jardines de Babilonia», també podríem parlar d’ «Els murs de Bellaterra».

És cert que donada la configuració del terreny, a Bellaterra, els murs sovint són necessaris. Són, podríem dir, els murs terapèutics o de sosteniment. També és cert que donada la configuració de les persones, els murs poden ser necessaris per tal d’aconseguir sentir-se lluny del <<mundanal ruído». Són, també murs terapeutics (d’un altre tipus de teràpia) o d’aïllament personal. Està bé que els murs aguantin el terreny, que ens donin seguretat. És respectable que els murs ens aïllin i ens donin privacitat, encara que de vegades sembla una competició per veure qui el farà més grossa. Però això no exclou que tinguem en compte la seva integració en el paisatge.

No entenc com un senyor arquitecte (per encàrrec del propietari) pot dissenyar i dirigir la construcció d’una casa molt maca amb jardí paradisíac i pot quedar-se «tan panxo» deixant, per exemple, un mur de formigó al carrer, o bé, un mur de dimensions faraóniquess.

Des d’el meu punt de vista això és un despreci pel paisatge, és una agressió a l’entorn.

Evidentment, aquesta sensibilitat meva és personal i in-transferible. Ens queixem de l’Ajuntament de Cerdanyola pel manteniment de les voreres, enllumenat, pavimentació, etc, però de vegades penso que Déu n’hi dó la col.laboració amb la degradació del paisatge urbà. I això és una cosa que depèn únicament de nosaltres.

Crec que s’hauria de fer una campanya d’embelliment de murs.

Murs estètics, que s’integrin al paisatge, murs que permetin passejar sense sentir-se agredit. Murs que converteixin Bellaterra en una ciutat jardí més que en una urbanització bunkeritzada. I això és fàcil d’aconsseguir, bé amb jardineria, bé amb revestiments. També cal dir que hi ha força murs dimensionats estrictament pel que és necessari, i generalment fixeu-vos que aquests també són els més estètics, els que respecten el paisatge. Per això penso que podríem instaurar uns premis “Taronja i Llimona” al mur més maco i més lleig respectivament. Tot això em passa per caminar per Bellaterra. També em podia haver quedat a casa.

Albert Mallol

Read Full Post »