Bellaterra, 23 de març de 2025
El 28 de desembre de 2024 en va deixar l’estimat mossèn Toni Oliver, capellà que l’any 1974 va crear el Grup Escolta Bellaterra. Va morir als 80 anys, al seu poble natal de Sineu (Mallorca). Tenia 80 anys, neixent el dia 16 de maig de 1944. És recordada la seva figura, bàsicament, per la seva lluita social i cultural de Bellaterra. Compartim l’entrevista que li va realitzar L’Esquirol de Bellaterra.

📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
Antoni Oliver i Bauçà, nascut a Sant Joan, al bell mig de l’illa de Mallorca és, des de fa uns vint anys, el rector de l’església parroquial de la Santa Creu a Bellaterra. Perquè Bellaterra, encara que no sigui municipi, sí que és parròquia independent.
Aviat farà 25 anys que Bellaterra és parròquia. I ho celebrarem com cal. Llavors estava a Bellaterra mossèn Plàcid Armengol i en crear-se els nous arxiprestats, ell va triar de dependre del de Sant Cugat, perquè estava claríssim que Bellaterra no havia de dependre de cap parròquia de Cerdanyola, que quedava molt lluny i molt mal comunicada. De fet ja portava molts anys funcionant com a parròquia. Al morir mossèn Plàcid, no ofegat com molta gent pensa, si no per un atac de cor quan es banyava al mar, vaig encarregar-me jo de Bellaterra.
I també t’ocupes d’altres parròquies.
Sí, de La Floresta (Sant Cugat) i de la Vallvidrera baixa (Barcelona), que com Bellaterra, són barris d’un altre municipi que els té molt abandonats. Vallvidrera fa cent anys era poble i amb una història mil.lenària, ara està super-degradat. I tu has triat Bellaterra per viure-hi Si, des de fa deu anys que visc aquí, o al menys, hi dormo cada dia.
Potser a molta gent li va sobtar una mica que recolçeci tant obertament la segregació, Mai he pensat que això fos una qüestió política, crec que és qüestió d’estimar Bellaterra. Pot ser si només portés aquí dos anys no hauria dit res, però fa vint anys que hi sóc i m’estimo Bellaterra. Crec que es pot obrir el camí a una veritable comunitat humana i a moltes coses que no hi són. Es diu que Bellaterra segregada serà un poble elitista. Jo no tinc aquesta por. Dependrà de les eleccions. Ara Bellaterra és un lloc tancat per a la gent jove, tancat pels joves que han nascut aquí i que no poden quedar-se a viure-hi, és caríssim, i un poble sense la continuitat de la seva pròpia gent no té arrels, no pot ser poble. Jo crec que un ajuntament de Bellaterra programarà les coses de forma que la seva pròpia gent, la gent del poble, pugui quedar-se a viure-hi, com es fa a tot arreu. Es clar, si la gent de Bellaterra tria un Ajuntament que vulgui això.
Alguna idea d’ aquestes ja l’ has llençat al sermó de la missa de Festa Major.
Sí, és un tema molt important. És el futur de Bellaterra. Igual que la idea de tenir un Cementiri a Bellaterra. No es tracta de fer un
<<Jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església aquests dos llums nous de ferro forjat.>>>
cementiri de super-luxe perquè vinguin a enterrar aquí a la gent rica d’arreu, si no de fer un cementiri normal per a la gent de Bellaterra. Es que Bellaterra pot ser un poble preciós, perquè no podrà créixer massa i llavors un es podrà trobar amb l’alcalde pel carrer i parlar amb ell sense demanar audiència. Això no pot passar ja a cap poble del Vallès. I ho dic sense passió, perquè jo no penso retirar-me aquí, no tinc cap casa per viure-hi i d’aquí a uns anys puc marxar, però pels qui ho visquin, serà molt maco.
Mai no havies pensat de venir a treballar a Bellaterra?
No, Al principi pensava que estaria dos o tres anys només. Jo sóc d’una fornada de capellans que va sortir del seminari amb més voluntat de servei que de voler càrrecs, i no per mèrit nostre, si no de l’educació que ens van donar. Jo ja havia fet el noviciat als Pauls i havia estudiat teologia a Sant Cugat, amb els jesuites. També havia estat treballant un temps al tercer món. De sempre he tingut vocació de missioner. Aquí, al principi, es pensaven que jo era comunista, i la realitat és que al partit comunista mai podria sentir-me hi bé. Sí que sóc catalanista i nacionalista, potser per això penso que Bellaterra té dret a ser independent si ho vol la majoria de la gent. Sí d’aquí a quinze o vint anys volen una altra cosa, doncs que ho facin.
A part del teu mallorquí, al qual ja ens hem habituat …
Accent sí que en tinc, però no parlo mallorquí, perquè quan torno a Mallorca he de fer un esforç per parlar com ells, i em diuen que parlo català…
No, si volia dir que costa molt d’entendre els teus sermons perquè no s’et sent bé
És que l’església té mala acústica… I tu no et dirigeixes sempre al micro, vas girant la cara cap als costats, o bé tens el micro a l’alçada del cor, no de la boca.
Ah, potser sí, perquè segons qui puja a llegir se sent millor, però, de fet, l’església té mala acústica. S’ha fet sense un disseny previ i s’han afegit laterals i racons. Ja no sé quina mena d’altaveu possar-hi. Segons quina part de l’església se sent bé, però si dones més volum als altaveus, ja no s’hi sent.
La il.luminació de l’església, també és difícil?
Mira, jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església de Bellaterra aquests dos llums nous. Són fets d’un manyà, d’un autèntic artesà del ferro forjat dels que ja no en queden.
Feia més de deu anys que se les havia demanades. Cal entendre que no són qualsevol llauna, són ferro forjat. Han valgut quatre – centes mil pessetes, però ja estan pagades.
“No em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no està a prop de Déu“.
És clar que no es podia penjar un gran llum al mig, perquè taparia les pintures. A on s’havien de col.locar? A mi els focus no m’agraden, no es tracte d’il·luminar el sacerdot, que no ha de ser una figura. El sacerdot és l’acompanyant de la pregaria.
N’estàs satisfet de la participació dels teus feligresos?
Sí, sempre he trobat gent per la catequesi, caps pels grups escoltes o per tocar l’òrgan. En quant a la participació a la missa, cal tenir en compte que Bellaterra és un lloc problemàtic per a la religió. ?
Sí, perquè hi ha l’Opus i el no-Opus. La gent de l’Opus té la seva manera d’anar a missa, jo els respecto i mentre ells respectin els demés no em ficaré amb ells. En un moment determinat sí, perquè van pretendre que tothom s’agenollés a l’hora, etcètera. Això és secundari, per anar a Deu n’hi ha molts de camins, i la celebració de l’Eucaristia no pot ser un lloc de fricció. El capellà no s’ha de ficar en res. Ell presideix l’Eucaristia però cadascú pot viure-hi la seva espiritualitat tal com ho senti. El capellà ha de respectar el tarannà de la gent. Crec que una missa no ha de ser per dir, quina missa més maca, què bé que canten, si no per apropar-se a Deu. Tampoc em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no a prop de Déu. A la vida hi ha moments que es necessita més a Déu i això cadascú s’ho sap. A l’homilia del diumenge de la Festa Major, sortia l’imatge del pare que surt a llençar-se als braços del fill
en el moment que més el necessita. Un tema que es discuteix molt a l’Església.
Què en penses de l’avortament?
Jo no crec que s’hagi de castigar
Font: L’Esquirol de Bellaterra