Bellaterra, 14 de març de 2025
1%! Sorprèn que el nomenclàtor de Bellaterra només tingui un carrer dedicat a una dona: el de Mercè Rodoreda, l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.
Teresa Garcia i Recasens|Acabem de passar el 8 de març reivindicant una vegada més el paper de la dona a la societat. Ara tenim metgesses, investigadores, advocades, escriptores, polítiques, periodistes, esportistes, banqueres. Això no va ser així fins ben bé a finals de la segona meitat del segle XX. Ho sabem prou bé. Les dones eren invisibilitzades. Una de les novel·les cabdals de la literatura catalana, Solitud, va publicar-se amb la seva autora, Caterina Albert, amagant-se sota el pseudònim de Víctor Català. No es veia amb bons ulls que una dona escrivís. Aquesta nul·la consideració del paper femení fa que quan ens passegem per pobles i ciutats de Catalunya veiem molt pocs carrers amb nom de dona.
La revista Sàpiens afirma que se’n troben el 4% en tot el país. Al començament del segle passat, si n’hi havia cap, estava relacionat amb la cultura cristiana o, pocs, amb alguna reina. Això deixa la nomenclatura femenina reduïda a la mínima expressió. Cal anar revertint aquesta situació. A les comarques gironines, ara, es comença a localitzar alguna via pública o un jardí dedicat a Mercè Rodoreda, considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent.
A Santa Coloma de Farners tenim una plaça recordant aquesta prolífica novel·lista. Aquest municipi de la capital de la Selva no és cap excepció. Si mirem l’aplicació del nomenclàtor que va crear l’Institut Català de les Dones, només sis carrers de la vila porten noms de dona. I molts es refereixen a marededeus o santes, com el Verge Maria, on s’hi troba una fornícula encastada dins la paret d’un edifici d’aquesta via. El buit dins el mur està protegit per una porteta amb arc de mig punt i un vidre al davant. A la part inferior hi ha una barana de ferro amb la inscripció de la data de 1846. A l’interior hi ha l’escultura d’una verge amb mantell blau i túnica blanca. Aquesta capella, col·locada a la façana d’una casa, ha configurat el nom del carrer. Un dels pocs noms femenins que veiem a les plaques dels vials de la població. Entre tots cal promoure l’interès dels ens locals per incrementar el nombre de carrers dedicats a dones, rescatant d’aquesta manera de l’oblit injust totes aquelles veus femenines silenciades i que tant han contribuït a l’enriquiment del bagatge humà, científic i cultural del món.
Font: El Punt Avui
BELLATERRA.CAT 