BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 11 de març de 2025

“La repressió franquista va aniquilar els alcaldes per extirpar la República i les polítiques republicanes”

ARACELI R. ARJONA|Entrevista a Antonio Barragán Moriana (Catedràtic d’Historia Contemporánea de la Universitat de Córdova)

-Com era el mapa polític dels ajuntaments de Còrdova durant la República abans del 18 de juliol del 1936?

-La major part d’ajuntaments eren del Front Popular i estaven constituïts per forces d’esquerres (Partit Socialista, UGT, Federació Nacional de Treballadors de la Terra, Esquerra o Republicana, Unió Republicana i fins i tot el Partit Comunista.  El seu alcalde era Manuel Sánchez Badajoz, un funcionari de Correus que va ser un dels executats els primers dies de la revolta, en aplicació de l’anomenat bàndol de guerra.  Durant tota la segona República, no hi va haver eleccions municipals encara que això no significa que no hi hagués canvis als ajuntaments perquè, després del triomf de la dreta a les eleccions del 1933, molts són cessats pels governadors civils i en el seu lloc, apareixen comissions gestores municipals.  La República tenia intenció de convocar eleccions municipals el 12 d’abril del 1936, però no van arribar a realitzar-se. 

-¿Per què no hi va haver eleccions municipals?

-La pressió parlamentària i mediàtica de la dreta va fer que el govern del Front Popular suspengués la convocatòria. 
-Aquests canvis als ajuntaments, amb quin criteri es fan?
-Els ajuntaments legals seguien sent els constituïts el 1931, encara que va haver-hi cessaments governatius d’alcaldes i regidors des de juny a octubre de 1934. Després de les eleccions generals del febrer del 1936, els ajuntaments van intentar acoblar-se al que s’havia votat el 1931, reajustant-lo a la nova correlació de forces existents cinc anys després.

-Ara s’identifica la República amb l’esquerra, però a la República hi havia partits de dretes.  Què passa amb els alcaldes de dretes?

-A Priego, Fuente Tójar, Almedinilla, Luque, trobem alcaldes del Partit Republicà Progressista que és de dretes ia ells no se’ls toca un pèl, són els únics de la província que van recolzar la revolta militar i mentre la resta intentava resistir, uns amb més fortuna que altres, els del districte de Priego, reuneixen el ple i aproven un document.  Això només passa en aquests municipis.
-No obstant, Alcalá Zamora es va exiliar d’Espanya quan va començar la guerra.

-A ell el va agafar fent un creuer per Europa i encara que era el cap del partit, no va tenir res a veure amb la determinació per la qual van optar els alcaldes d?aquells pobles.  Alcalá Zamora va morir a l’exili, però els seus coreligionaris van aprovar la revolta i cap va ser jutjat ni va patir represàlies, encara que se’ls va cessar immediatament per ser alcaldes republicans.  
-Les sentències dicten que “els alcaldes de tots els excessos haguts durant el domini vermell”.
-Culpables per acció o per omissió.  Això es repeteix a la major part de les sentències que condemnen a mort oa 30 anys de reclusió major.  No obstant, jo demostro al llibre que aquests alcaldes no només no van ser culpables dels excessos sinó que van intentar evitar-los a les zones controlades per la República fins al final de la guerra i hi ha centenars de testimonis defensant els alcaldes, negant que fossin els culpables dels excessos. 

-¿A quins excessos es refereix?

-A les zones controlades per la República, hi va haver repressió contra els revoltats, contra els propietaris agraris, les classes subalternes, sacerdots que són executats perquè els grups republicans pensen que són els que han ajudat i animat el cop d’estat, sobretot, en aquests pobles del nord de la província.  Això és el que intenten evitar els alcaldes, que aquests excessos anessin a més.  Però per a la justícia militar, l’important era localitzar l’alcalde, encara que els responsables d’aquests excessos, que n’hi va haver, fossin uns altres.

-¿Per què es converteix els alcaldes al capdavant de turc?

-Al llibre, em pregunto si els van matar per la seva trajectòria política o sindical prèvia, per defensar l’ordre republicà o per lluitar a les files de l’exèrcit republicà.  La repressió franquista va aniquilar els alcaldes perquè eren la més alta representació política i simbòlica de la República i així extirpar la República i les polítiques republicanes.

-¿Hi ha algun cas especialment cruel?

-Hi ha expedients que destaquen per la seva extraordinària duresa com el de l’alcalde de Puente Genil, Antonio Romero, que ni tan sols va ser alcalde en el període del Front Popular i que va ser condemnat a mort pel procediment de garrot vil.  És l’únic alcalde executat per aquest procediment, al seu propi poble.  A altres se’ls condemna a garrot vil, però se’ls afusella. 

-¿No hi havia alcaldesses a la República a Còrdova?

-No hi havia alcaldesses, però sí dones regidores i n’hi va haver alguna que va assumir la direcció de l’Ajuntament períodes curts, però no és freqüent trobar-les.  Aquestes dones van acabar a l’exili i algunes condemnades a penes de reclusió importants.

-¿Què passa després d’aquest desmantellament dels ajuntaments?

-Primer es creen comissions gestores afectes al règim franquista.  Sempre dic que el que va venir, no va ser la pau, sinó la victòria per això es va crear una nova administració municipal d’acord amb el nou règim, amb ajuntaments compostos per antics monàrquics, falangistes, carlins, membres de l’antic partit de Primo de Rivera, la Unió Patriòtica i totes les forces que van donar suport a la sublevació.

-¿La província de Còrdova tenia més representació del Front Popular que altres províncies?

-Sí, aquí les eleccions les va guanyar clarament el Front Popular.  A Còrdova, es va donar un context peculiar a la guerra perquè hi va haver territoris controlats des del principi pels revoltats i altres controlats per la República fins al final.  I és que mentre el cop d’estat triomfa en hores o dies a la capital i als grans municipis del sud, la zona nord, Peñarroya i la Vall dels Pedroches, aguanta la guerra fins a finals de març del 1939, de manera que la repressió serà duríssima.

-¿Per què aquest llibre ara?

-Espero que llibres com aquest ajudin a tenir un coneixement més fonamentat del que realment va passar i que la desinformació que s’imposa avui dia cedeixi pas als treballs dels historiadors.  És important que se sàpiga que la repressió judicial militar del franquisme sobre els alcaldes va ser planificada, va tenir objectius molt clars, continuïtat en el temps, va ser complementària a altres accions repressives, implacable, molt dura ia més va tenir tons d’exemplaritat evidents.  A la segona part del llibre, estudio uns 150 expedients sumarials de persones que van passar per l’alcaldia o la direcció dels consells locals municipals i he de dir que és una sort que tots aquests expedients es poden consultar gràcies a un projecte de recerca que desenvolupa la Càtedra de Memòria Democràtica perquè estan digitalitzats. 

Font: Utopia Libros, Antonio Barragán Moriana

UTOPÍA LIBROS
Patio Beatillas|Plaza de las Beatillas s/n
14001 Córdoba · T. 957 04 69 71
editorial@utopialibros.com