BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 10 de març de 2025

Llegenda del Xuixo, la típica pasta catalana que va néixer l’any 1918 a la pastisseria que la família Puig tenia al carrer de la Cort Reial, 15 de Girona.

Sembla que un pastisser francès, refugiat de la Segona Guerra Mundial, va ser el que va ensenyar a Emili Puig a fer una pasta molt típica de França, la “chou à la crème” i que li va servir d’inspiració al pastisser català per crear el Xuixo català o més ben dit el Xuixo gironí. Es tracta d’una pasta de forma allargada i farcida de crema. Al final trobareu la recepta.

Durant el segle passat, junt amb el croissant era una de les pastes que no podia faltar en els esmorzars de tots els bars de Catalunya o acompanyant els xurros a les xurreries. Girona, per celebrar el centenari va voler retre un homenatge a aquesta pasta típica de la ciutat, col·locant una placa en el lloc on va néixer ara fa cent dos anys i que donava el tret de sortida a l’Any del Xuixo, durant el que es promocionava aquesta delícia de la pastisseria gironina per tota la ciutat i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #anyxuixo.

Llegenda d’en Tarlà de l’Argenteria

Al voltant del Xuixo va néixer una llegenda que diu que en una època en què la pesta estava present a tota Catalunya, es va produir un petit brot d’aquella epidèmia al carrer de l’Argenteria de Girona i per evitar els contagis les autoritats de la ciutat van decretar la quarantena de tot el carrer on eren els tallers dels argenters. El van tancar a banda i banda amb canyes que també es posaven a les portes i finestres de les cases, ja que creien que les canyes evitaven la transmissió de la malaltia.

Per entretenir els veïns del carrer de l’Argenteria que no podien sortir del carrer, va aparèixer un personatge força curiós, el Tarlà, un acròbata que feia acrobàcies pel mig del carrer. Diuen que en Tarlà es va enamorar de la filla d’un pastisser. Un dia mentre visitava a la seva enamorada, va arribar el pare de la noia i ell es va amagar dins d’un sac de farina que el va fer esternudar “Xui–xui“ i el pare el va descobrir. Per no fer enfadar el pare li va prometre que el casaria amb la seva filla i li donaria la recepta d’una pasta molt dolça a la que van anomenar Xuixo, en record a l’esternut que el va delatar. D’aquí neix la llegenda del Tarlà de l’Argenteria.

Actualment, durant determinades festes o fires de la ciutat de Girona, un ninot que representa en Tarlà es penja de banda a banda del carrer de l’Argenteria i va fent giravoltes en record de les cabrioles que feia quan va néixer el Xuixo.

Recepta del Xuixo

Ingredients per 8 xuixos:

250 grams de farina de força
10 grams de llevat de forner
1/2 culleradeta de sal
10 grams de sucre amb gust de vainilla
45 grams de sucre
Un ou
90 ml. de llet sencera tèbia
15 grams de mantega
Crema pastissera per farcir-los
Oli suau per fregir o millor de gira-sol.
Preparació:

En un bol gran barregem la farina, la sal, els dos sucres i el llevat. Fem un forat al mig, que quedi en forma de volcà i posem un ou batut al centre, anem pastant i afegint la llet tèbia, de mica en mica, sense parar de pastar fins que ens quedi una massa fina i tova.

Sense parar de pastar afegim la mantega a temperatura ambient i quan es comenci a desenganxar de les parets, li donem forma de bola i la deixem reposar tapada amb un drap, uns 30 minuts, fins que hagi doblat el seu volum.

L’estirem amb un corró fins que ens quedi d’un centímetre de gruix i la tallem en 8 triangles, com si anéssim a fer croissants. Col·loquem una mica de crema pastissera en la base de cada triangle, els enrotllem cap a la punta i els tanquem pels costats. Els deixem reposar 1/2 hora més, fins que tornin a doblar el seu volum.

Preparem una paella fonda o una fregidora amb abundant oli i quan sigui ben calent, fregim els xuixos fins que quedin daurats. Els traiem, els deixem escórrer en paper de cuina i els arrebossem amb sucre.

L’únic inconvenient que té aquesta pasta tan típica de Girona, són les calories, entre 300 i 400 per cada xuixo.

Font: M’agrada Catalunya