Posted in Bellaterra, tagged Anti-Radars Vallès on 6 febrer 2025|
Bellaterra, 6 de febrer de 2025
“Des de 2013, Anti-radars Vallès és el millor perfil per informar amb tuits de la comunitat, de radars, accidents i d’altres incidències a la xarxa viària catalana i notícies al respecte, amb 37.503 seguidors”
Trobat el cotxe Mazda CX-3 robat ahir a Palau-solità i Plegamans gràcies a un col·laborador del perfil Anti-radars Vallès que l’ha vist aparcat a Bellaterra.
La bona feina a Bellaterra no té fronteres!!
Posted in Bellaterra, tagged La Terra on 6 febrer 2025|
Bellaterra, 6 de gener de 2025
Unió de Pagesos, Creu Sant Jordi 2024
Unió de Pagesos de Catalunya aplega homes i dones de totes les comarques catalanes que es dediquen a l’agricultura, a la ramaderia o a l’activitat forestal per compte propi, i que defensen de manera solidària el sector agrari per millorar les condicions de vida i treball. Amb més de 6.000 afiliats i afiliades, és el sindicat majoritari del camp català i el més representatiu a Catalunya.
JOAN CABALL SUBIRANA* Anem cap al XIV Congrés d’Unió de Pagesos, que se celebrarà el 7, 8 i 9 de febrer a Mollerussa (Pla d’Urgell) amb el lema “Fem la feina”. No és un congrés qualsevol, coincideix amb els 50 anys d’Unió de Pagesos, que es va fundar el 3 de novembre del 1974 a Pontons (Alt Penedès). Un congrés ja de per si és molt important per a l’organització, ja que marca el camí a seguir del sindicat els pròxims anys i estableix la millor estratègia en la defensa del model de la pagesia a Catalunya.
La lluita per la millora de les condicions de treball i de vida de la pagesia familiar és contínua i el sindicat ha de fer la feina que toca, com sempre ha fet.
Els anys que venen, la feina sindical serà crucial per defensar els principals factors de producció de la pagesia, la terra i l’aigua. Els tenim amenaçats per l’especulació, per l’avidesa d’altres sectors econòmics i pels interessos econòmics més poderosos dins el mateix sector, com ara fons d’inversió i grans agricultors acaparadors de terra. El sindicat s’està armant per fer-hi front, i per això hem elaborat la proposta de ponència “Terra i aigua: valors de país”, amb l’objectiu d’aconseguir declarar aquests béns com a béns d’interès general.
També posarem a discussió elements de l’actual Política Agrària Comuna i la proposta pel període posterior al 2027. Pot semblar que quedi lluny, però no és així perquè ja hi ha un debat polític sobre la taula. Hem d’incidir-hi demanant claredat, fer les nostres justes demandes i lluitar per guanyar-les: assolir uns preus justos per als productes del camp i que sigui la pagesia la prioritat de les polítiques agràries.
La tercera ponència, la d’organització, ha de posar al dia el sindicat per als nous temps que venen. Els delegats i delegades d’aquest XIV Congrés escolliran una nova comissió permanent nacional, la qual assumirà les responsabilitats d’àmbit nacional per als pròxims cinc anys. També triaran, cal recordar-ho, els membres de la Comissió de Garanties Estatuàries i el Síndic de la Unió de Pagesos. Finalment, el congrés desencadenarà la renovació dels òrgans sectorials i comarcals al llarg de l’any.
Més enllà del contingut formal d’aquest procés, cal remarcar que pensem que aquest congrés cal que sigui el de la gent nova, entre aquesta gent nova un nou coordinador o coordinadora nacional. Aquesta renovació ha de ser útil al futur del sindicat, perquè continuï fent la feina. Som una organització democràtica i participativa, i tenim prou gent disposada i preparada per assumir noves responsabilitats.
Aquells que durant anys, uns més, uns menys, hem estat al capdavant de l’organització, cal que fem un pas al costat i donem suport als nous companys i companyes que ara assumiran nous reptes. Tant jo com la resta de companys que hem estat guiant l’organització i que ara fem aquest pas al costat, hem de donar gràcies per haver pogut compartir la tasca sindical, per la solidaritat de tothom i gràcies per l’amistat donada. Cadascú des d’allà on calgui, ha de continuar la lluita, una lluita que sempre és de la gent, dels homes i les dones d’Unió de Pagesos.
*JOAN CABALL SUBIRANA, coordinador nacional d’Unió de Pagesos
Posted in Bellaterra, tagged MEMÒRIA DEMOCRÀTICA on 6 febrer 2025|
Bellaterra, 6 de febrer de 2025
El 19 de gener de 2025, carbassers.org va demanar la retirada del nomenclàtor de Bellaterra del nom del franquista Josep Maria Marcet.
Cal recordar que el 2024, el Ple de la Junta Veïnal de Bellaterra va aprovar la moció de GXB de la retirada del nom de Marcet, alcalde de Sabadell (1940-1960), però Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra no ho respecte ni ho fa efectiu.
A més d’enviar la sol·licitud a l’EMD Bellaterra vam presentar una denúncia davant de la Dirección General de Memoria Democrática del Ministerio de Política Territorial y Memoria Democrática per l’existència al nomenclàtor d’aquella EMD d’una referència a un dirigent de la dictadura. El 29 de gener la Dirección General de Atención a las Víctimas del ministeri ens va respondre en aquests termes:
Acusamos recibo de su consulta en relación con la Avinguda de Josep Maria Marcet, ubicada en la Entidad Municipal Descentralizada de Bellaterra, y agradecemos la información facilitada.
Le informamos que, conforme a la Ley 20/2022, de 19 de octubre, de Memoria Democrática, se considera que las referencias en el nomenclátor de calles a figuras vinculadas al franquismo, como es el caso de Josep Maria Marcet, deben ser objeto de revisión. No obstante, dado que en Cataluña no existe un catálogo autonómico que regule los elementos contrarios a la memoria democrática, la competencia para la creación y gestión de dicho catálogo recae en el Estado.
El artículo 36 de la mencionada Ley establece que los elementos que exaltan la dictadura franquista deben ser incluidos en un catálogo, cuyo desarrollo y aprobación está pendiente a través del Proyecto de Real Decreto correspondiente. Este Real Decreto fijará los procedimientos y las acciones que deberán adoptar las administraciones públicas en cuanto a la retirada de estos elementos.
Por lo tanto, hemos volcado la información proporcionada en nuestra base de datos y procederemos a seguir el protocolo correspondiente una vez se apruebe el Proyecto de Real Decreto. Hasta entonces, no podemos actuar de oficio en este caso.
Per tant, quan s’aprovi el reglament que ha de regular el catàleg d’elements franquistes l’estat procedirà d’ofici a retirar-los.
Posted in Bellaterra, tagged Opinió on 6 febrer 2025|
Bellaterra, 6 de febrer de 2025
Si Treblinka, Belzéc i Sorbibor, van ser els anomenats «camps d’extermini secrets», sense cap altre objectiu que l’eliminació sistemàtica dels que hi van ser enviats, Buchenwald, el camp dels presoners polítics perquè la seva primera funció va ser recloure els dissidents del règim nacionalsocialista; Ravensbrück el camp de les dones, perquè gairebé exclusivament van ser dones les que van ser enviades a aquell recinte; Matthaüsen, el camp dels espanyols, per l’important contingent de republicans que, després de la derrota a la guerra civil, el seu pas pels camps de refugiats francesos i el seu enquadrament a les Companyies de Treballadors oa la resistència antinazi, van acabar-hi amb la complicitat de la cúpula del franquisme; Auschwitz, de l’alliberament del qual per les tropes de l’exèrcit soviètic es compleixen ara 75 anys, marcaria el clímax de l’Holocaust en aquestes factories de la mort, com els anomena l’historiador T. Snyder, en la mesura que hi serien assassinades més d’un milió de persones, fonamentalment jueus, etc., comunistes, socialistes. Tots aquests establiments són només una mostra dels centenars d’ells de rang divers (camps de concentració, camps de treball, camps d’extermini) de la xarxa establerta que van ser els suports de l’Holocaust i que jalonen la geografia de l’horror, expressió sens dubte de la que va ser la més atrocitat en la Història del segle XX, expressió també de la història universal de la infàmia.
Només fa uns anys que l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que el 27 de gener fos designat com a Dia Internacional de la Commemoració de l’Holocaust, data en què es commemora l’aniversari de l’alliberament del més emblemàtic dels camps d’extermini, necessitat que s’imposava en vista de que estem contemplant com la intolerància s’assenta s’aprofita de la ira i l’ansietat que aflora en un món de canvis accelerats.
Com assenyalés H. Arendt, el conjunt de les instal·lacions d’Auschwitz-Birkenau va ser una concentració inusual de complex industrial i centre d’extermini; en ell s’expressa un continuat procés de deshumanització, de complexa explicació filosòfica, tota aquesta banalitat del mal que l’autora analitza projectada sobre la població reclusa i que suposa, a més de l’extermini sistemàtic dels allà internats, una explotació de mà d’obra esclava en els diversos projectes agraris, industrials, miners que es desenvolupen. molts altres camps, senzillament, en la mort.
Serien centenars de milers els jueus, procedents de tot Europa i en gran mesura controlats des de l’Oficina Central de Seguretat de Reich dirigida per A. Eichmann, instrument de primer ordre en l’orquestració de la genocida «solució final», que van acabar els dies al complex Auschwitz-Birkenau; entre alguns dels més coneguts hi ha la mateixa Ana Frank, les memòries de la qual van donar testimoni del patiment de les famílies jueves davant la persecució nazi des de la perspectiva d’una adolescent que acabaria perdent la vida en un altre dels camps nazis més sanguinaris, Bergen-Belsen, els escriptors supervivents Elie Wiesel, premi Nobel de la pa el 2002, la novel·la Sense destinació del qual és una terrible crònica del que passa al camp, Augusto L. Mayer, historiador de l’art i especialista en pintura espanyola del Segle de l’Or i, per descomptat, l’italià Primo Leví, que potser sigui qui a la seva obra Si això és un home articuli un més profund i descarnat relat de el dia a dia de la vida al camp d’extermini d’Auschwitz.
En aquest nou aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, i aquí sí que el terme alliberament s’expressa en tot el seu significat, en la radicalitat que va suposar acabar amb els horribles lligams del catàleg d’horrors que els nazis van posar en pràctica, en contrast a com aquest terme va ser utilitzat per la propaganda franquista per definir el cop d’estat. , de rebuig dels qui fugen dels horrors del segle XXI, i de no ser transigents amb els qui, fins i tot dins de les nostres fronteres, justifiquen políticament o teòricament aquestes posicions. Ens hi va la construcció d’un món millor. La Història no es repeteix, però dóna lliçons. Només el coneixement rigorós i contrastat del que va passar a Europa a les dècades centrals del segle passat, a l’Espanya de l’inicial franquisme que no va amagar les seves simpaties amb l’Alemanya nazi, podrà ajudar a construir una ciutadania no només més informada, sinó més lliure, crítica i responsable amb els problemes d’avui.
* Catedràtic d’Història Contemporània
Font: Córdoba
BELLATERRA.CAT 