Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for gener de 2025

Bellaterra, 5 de gener de 2025

«Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.»

Els Reis d’Orient, il·lustració del pintor Antoni Utrillo

Després que Jesus va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:

Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents:

Or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Els Reis d’Orient a la façana de la Basílica de la Sagrada Família de Gaudi

Fugida a Egipte

Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:

Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.

Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.

Matança dels infants de Betlem

Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:

A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no  que la consolin,
perquè ja no hi són.

Retorn d’Egipte

Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:

Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Font: Editorial Claret

Read Full Post »

Bellaterra, 4 de gener de 2025

Espectacle Somriu el Nadal a la Plaça del Doctor Robert de Sabadell

LLUÍS TORRES|Avui, és l’últim dia per gaudir en família el LLAMINER espectacle SOMRIU EL NADAL, a la plaça del Dr. Robert de Sabadell

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

LLUÍS TORRES|Jaume Queralt és un artista català, nascut a Tarragona l’any 1949, és conegut per les múltiples facetes com les de pintor, poeta, assagista i activista social. El recordem per la seva assistència al món de l’art del desaparegut Cercle Comtal, actual Fundació Vila Casas i el Restaurant La Taula de Barcelona, on va donar un bonic dibuix al carbó.

El pintor Jaume Queralt donant un dibuix seu al bellaterrenc Francesc Pérez i Torres

Professor de l’Escola de Belles Arts de Perpinyà i col·laborador en revistes i diaris amb articles, a més d’haver escrit nombrosos llibres d’art i poesia.

Als 23 anys es va formar com a pintor a l’Escola d’Art de Tarragona ia les obres hi ha una exploració del seu interior plasmada en quadres.  Crida l’atenció les seves pintures centrades en les nines de porcellanes, fent del , un artista molt particular.

Artista precoç

Jaume Queralt va néixer a Tarragona el 1949. Amb tot just 5 anys va mostrar la seva atracció pel dibuix i la pintura.  Mentre estudiava Batxillerat, els seus professors del Col·legi La Salle es van adonar del seu talent i van animar els seus pares a deixar anar la seva vocació.  Així va començar la formació artística acadèmica, primer a l’Escola Taller d’Art i Disseny de Tarragona, per passar després per l’Escola Massana i el Cercle de Sant Lluc a Barcelona.

Acabada la seva formació el 1972, Queralt es va convertir en pintor professional, tasca que no ha abandonat i que amb gran èxit ha seguit actualment en actiu, investigant i evolucionant constantment la seva obra.

«Queralt no pot deixar de pintar, pinta cada dia com una manera d’expressar la seva ànima, no podria viure sense pintar, cada pinzellada és per a ell una necessitat primordial.  Pensa que una obra d’art transcendeix més enllà de la vida de les persones i del mateix pintor i que a l’obra està integra l’esperit de l’artista al voltant d’una possible eternitat»

Exposicions nacionals i internacionals, així com reconeixements i premis, n’avalen la trajectòria de Jaume Queralt

Per això, les exposicions de Queralt sempre generen una gran expectació.

«L’exposició a la Galeria d’Art de la Catedral Tarragona es pot catalogar d’extraordinària i espectacular, que va sorprendre els espectadors, que van veure obres molt clàssiques, personals i característiques, juntament amb altres d’un estil més recent i innovador; però, sempre, mostrant el seu gran domini dels colors, la geometria perspectiva i la llum», segons va declarar Enric Batalla, -director i comissari de l’exposició-, al Diari de Tarragona, el 8 de novembre de 2024.

Font: Diari de Tarragona

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

LLUIS TORRES|El pintor Antoni Utrillo, dibuixant, pintor i il·lustrador català va néixer a Barcelona el 1867 i va morir a la seva mateixa ciutat natal el 10 d’octubre del 1944.

Antoni Utrillo i Viadera per Ramon Casas📷 MNAC

Utrillo va ser un pintor format a l’estudi d’Antoni Caba i després a l’Escola de Belles Arts de la Llotja, de la qual Caba n’era director.  Va ser becat per la Diputació de Barcelona a París (1886), on va treballar als tallers dels pintors Coutois i Louis Collin.  El 1888 va participar a l’Exposició Universal de Barcelona.  Va partir d’un simbolisme social;  però va derivar cap a un convencionalisme reflectit en molts dels seus retrats.


Va ser cofundador i va formar part de la primera junta directiva, amb Joan Llimona (pintor) i el seu germà Josep Llimona (escultor), amb Alexandre de Riquer, Dionís Baixeras i altres, del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893) i va formar part de la  junta permanent de la Unió Catalanista (1898).
Es va dedicar al cartell, a la il·lustració i la decoració mural.  A partir de 1908, va realitzar diversos viatges per Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra.  Després va marxar a Amèrica i va residir a la República Argentina, a Buenos Aires.

Els Mags d’Orient, il·lustració d’Antoni Utrillo

En tornar (1916), la Primera Guerra Mundial va impedir que acceptés la invitació per exposar la seva obra a Nova York.  El president de la Mancomunitat de Catalunya, Prat de la Riba, li va concedir la plaça de cap de protocol i en desaparèixer aquesta institució, ho va ser de la Diputació de Barcelona fins al 1926 i després, cap de compres fins a la seva jubilació el 1936.

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de gener de 2025

Calendari laboral 2025 📷 BETEVÉ

Calendari laboral 2025 a Catalunya: tres possibles ponts i 11 festius entre setmana

Hi haurà quatre caps de setmana llargs i l’únic festiu que caurà en diumenge serà el 12 d’octubre

El calendari laboral de 2025 ja ha estat publicat al Butlletí Oficial de l’Estat i recull un total de 12 dies festius, nou dels quals es gaudiran de manera conjunta a tot l’Estat espanyol.

A Catalunya hi haurà 13 festius en total l’any vinent, segons que va aprovar el Departament d’Empresa i Treball, després que CCOO, UGT, FOMENT  i PIMEC, els agents socials i econòmics més representatius van ser informats de la proposta de calendari en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

11 festius entre setmana

Dels 13 festius aprovats pel 2025, n’hi haurà onze que seran entre setmana. A més, hi haurà tres possibles ponts: per l’1 de maig, Sant Joan i l’Onze de setembre.

Tots Sants i el dia de la Constitució cauran en dissabte, aquest últim, però farà un cap de setmana llarg gràcies a la Immaculada, que l’any passat va caure en diumenge i aquest any vinent serà un dilluns.

L’únic festiu que caurà en diumenge serà el Dia de la Hispanitat, el 12 d’octubre.

A la Vall d’Aran el 26 de desembre, Sant Esteve, serà un dia feiner, però el 17 de juny serà festiu.


Calendari de festius laborals 2025:

Cap d’Any: 1 de gener, dimecres

Dia de Reis: 6 de gener, dilluns

Divendres Sant: 18 d’abril, divendres

Dilluns de Pasqua: 21 d’abril, dilluns

Dia del Treball: 1 de maig, dijous

Festa d’Aran: 17 de juny, dilluns (festiu només a la Vall d’Aran)

Sant Joan: 24 de juny, dimarts

L’Assumpció: 15 d’agost, divendres

Diada Nacional de Catalunya: 11 de setembre, dijous

Tots Sants: 1 de novembre, dissabte 

Dia de la Constitució: 6 de desembre, dissabte

La Immaculada: 8 de desembre, dilluns

Nadal: 25 de desembre, dijous

Sant Esteve: 26 de desembre, divendres

Font: 3Cat

Read Full Post »

« Newer Posts