Bellaterra, 31 de gener de 2025
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys
Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.
Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB. En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys
Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.
Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB.
En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Arrels i fulles millor adaptades
La recerca ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin millor adaptats que altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua.
Les zones que s’estan tornant més caloroses i seques fan que algunes espècies, a prop del seu límit climàtic de calor, ho tinguin més difícil per sobreviure-hi. Es tracta especialment de les associades a boscos de ribera com el vern o el gatell i el pinastre, que no toleren bé l’estrès hídric. En canvi, espècies com el pi blanc, el roure de fulla petita i l’alzina surera hi estan augmentant gràcies a la seva resistència a la sequera i de colonitzar sòls àrids.
Pel que fa a les zones més humides i fredes, una altra de les conclusions de la recerca és que s’estan guanyant més arbres de què s’esperaria en condicions normals. Algunes espècies estan expandint el seu territori són les planifolies com el faig, el roure de fulla ampla, l’avet blanc o el roure martinenc. Al contrari, coníferes com el pi pinyer han disminuït lleugerament, perquè no són bones competidores davant les planifolies.
Font: Públic
BELLATERRA.CAT 