LLUÍS TORRES|Els Bib Gourmand és una categoria independent de les Estrelles, per la qual cosa ser distingit amb ell no suposa sota cap concepte el pas previ a fer-se amb les primeres. Es representa amb el ninotet de Michelin, que es diu Bibendum. El que la guia vol destacar amb el Bib Gourmand és que el local serveix una cuina d’una qualitat excel·lent a un bon preu. O el que és el mateix, el criteri que segueixen els inspectors és que es pugui menjar un bon menú que inclogui entrant, principal i postres a un preu que no superi els 35€ (begudes a part).
Segell dels restaurants Bon Gourmands de la Guia Michelin
El 2025, la prestigiosa Guia Michelin ha inclòs 15 nous restaurants amb el segell Bib Gourmand a tota Espanya:
Bistrot 1965, (Castelló d’Empúries) Arteaga Landetxea, (Mondragón) El Yantar La Cocina de Pilar, (Requena) Moral, (Santa Cruz de Tenerife) Enxebre, (Vigo) Taberna 5 Mares, (A Coruña) Alba, (Alacant) Aureum by Picualia, (Bailén) La Oveja Negra, (Barbastro) Bacaro, (Barcelona) El Rebojo, (Garachico) El Raier, (La Pobla de Segur) Varra, (Madrid) Tándem, (Murcia) Espacio Amunt, (Ulldecona)
“En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure”
Victor Alexandre, escriptor i periodista Sancugatenc 📷 CEDIDA
La gent provinciana no és aquella que viu lluny d’una gran metròpoli, aquesta acostuma a ser força universal; la gent provinciana és aquella que es vanta de ser cosmopolita i que en fa ostentació. I com que l’ostentació és filla de la inseguretat, allò que de debò els interessa no és ser cosmopolita, sinó semblar-ho. No és estrany, doncs, que, per tal de semblar-ho, siguin capaços de les atzagaiades més estrambòtiques i estrafolàries. Provincians fins al moll de l’os, menystenen les tradicions i la cultura popular de la seva terra i frisen per esborrar-les. Opinen que Catalunya, per ser universal, ha de deixar de ser catalana.Així, la gent del Raval no ha de notar que viu a Barcelona, i menys a Catalunya. Ha de sentir que viu en un núvol còsmic, sense identitat. La seva filosofia és que quan vagis pel carrer no sàpigues en quina ciutat ni en quin país vius. Com més ignorant, més cosmopolita ets.
L’actual govern municipal de Barcelona, amb l’alcalde Collboni al capdavant i la claca Comuna al darrere, és un exemple força diàfan del provincianisme més galdós. Si poguessin, residualitzarien la sardana i els castellers; pur folklorisme de botiguer, segons ells. La Feria de Abril a Catalunya, en canvi, sí que és cosmopolita. Aquesta sí que cal promoure-la encara que sigui mitjançant mentides, com ara intentar fer-la passar per la festa d’Andalusia. Fals. Rotundament fals. La Feria de Abril és la Feria de Sevilla. Exclusivament de Sevilla. L’operació, per tant, és tan manipuladora com si algú a Andalusia volgués fer passar la Mercè, festa dels barcelonins, per la festa de Catalunya.
Fruit d’aquest estat de coses, s’ha arribat a l’extrem de substituir el tradicional pessebre de Nadal de la plaça de Sant Jaume per una estrella de vuit puntes, no fos cas que algun vianant, en passar-hi pel davant, es molestés. El pessebre l’han amagat a l’Ajuntament perquè només el vegin els qui hi vagin expressament. En la mateixa línia, l’Eix Comercial del Raval, ha suprimit l’enllumenat tradicional nadalenc per una cosa que, sense cap sentit del ridícul, anomenen “llums d’hivern” i “bombetes inclusives”. El pretext, diuen, és retre un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri. Segons l’ideòleg de l’operació, Imanol Ossa, “calia fugir del punt nadalenc per tal que tothom s’hi senti incorporat. Havia de ser una cosa més multicultural”.
Tots els països tenen les seves tradicions, tradicions que, tinguin o no tinguin una arrel religiosa, no necessàriament apleguen la identificació de tota la gent. Però una cosa és la identificació i una altra el respecte. Ningú no t’obliga a mirar un pessebre, si no t’interessa. Tu respectes la tradició i la tradició respecta el teu desinterès. I el mateix passa amb els llums de Nadal. En diem llums de Nadal perquè és per Nadal que els posem. I precisament per això en aquestes dates no té cap sentit posar llums que no hi tenen res a veure. Si no vols, no en posis, de llums; però si en poses, han de ser de Nadal, és clar. Doncs bé, els esmentats cervells del Raval han tirat pel dret sense adonar-se de la seva flagrant contradicció: blasmen l’arrel religiosa de Nadal, però no sols no renuncien a celebrar-lo, sinó que pretenen treure benefici econòmic del seu caràcter festiu. L’afany de semblar ‘moderns’, ‘guais’, ‘progres’, ‘multicultis’, etc., els impedeix reflexionar ni que sigui cinc minuts per adonar-se que és molt lleig voler treure profit d’allò que critiques. Bàsicament, perquè quan ho fas se’t veu el llautó i en surts retratat. No es pot beure i bufar al mateix temps.
Una altra contradicció és que si l’Eix Comercial del Raval està en contra de Nadal i Sant Esteve, per la seva arrel religiosa, el que ha de fer, per coherència, és convertir aquests dos dies en feiners i apujar la persiana del matí al vespre. No només el comerç pakistanès, eh?; tot el comerç del Raval obert de bat a bat. No s’hi val fer trampa. Per això s’han vist obligats a recórrer a una operació de maquillatge consistent en un canvi de nom: en comptes de “llums de Nadal”, en diuen “llums d’hivern”. Però què són “llums d’hivern”? I com és que els encenen a la tardor? Es veu prou que aquest argument té la consistència d’un melindro, i, per arreglar-ho, els cervells del Raval han dit que les seves són “bombetes inclusives” (!). Sona bé, oi? Però com són les bombetes inclusives; on les venen?; quina llum fan?; són bombetes que canvien de color per reproduir les banderes de tots els països del món o només els colors de l’arc de Sant Martí? A mi m’ofendria que hi faltessin llums violetes, que és el color feminista. Un altre apartat és el cost d’aquesta operació dermoestètica que han definit com “un homenatge a la diversitat cultural i religiosa del barri” i que s’eleva a 65.000 euros. Realment escandalós, tenint en compte el teixit social del Raval. Si de debò volien retre homenatge a la gent del Raval, el que haurien d’haver fet és ajudar a pagar el lloguer dels ravalencs que ara mateix estan amb l’aigua al coll. Això sí que hagués estat un homenatge, en comptes de posar-los bombetes inclusives per valor de 65.000 euros destinades a il·luminar la seva penúria.
Aquests són els 9 restaurants de Catalunya que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona) i Voramar (S’Agaró).
Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia. 📷 Europa Press
LLUÍS TORRES 🧑🍳 El posicionament internacional de la gastronomia catalana també s’amplifica amb ells, els restaurants amb estrella Michelin. Des de Bellaterra Gourmet donem l’enhorabona als 9 restaurants catalans que s’estrenen a la Guia amb una estrella, als 4 amb una estrella verda, i als que con conserven les seves 3 estrelles i els Bib Gourmand, fent més gran encara la gastronomia del país.
La Guia Michelin va lliurat ahir dimarts a Múrcia les seves cobejades estrelles en una cerimònia amb sabor i accent català, no en va, Catalunya ha sumat 77 estrelles, un autèntic reconeixement a la qualitat de la cuina i l’hostaleria catalana.
⭐ Aquests són els 9 restaurants que s’estrenen amb una estrella: Casanova (Sant Martí Sarroca), Citrus del Tancat (Alcanar), Divinum (Girona), Esperit Roca (Sant Julià de Ramis), Fishølogy (Barcelona), MAE (Barcelona), Prodigi (Barcelona), Teatro Kitchen Bar (Barcelona) i Voramar (S’Agaró).
🌳Amb estrella verda s’estrenen Bistrot 1965 (Castelló d’Empúries); Espacio Amunt (Ulldecona); La Boscana (Bellvís); i Bastronomic 1497 (Vallromanes).
⭐⭐⭐ D’altra banda, han conservat les tres estrelles tots els restaurants catalans que ja les tenien: El Celler de Can Roca,Cocina Hermanos Torres, Lasarte, ÀBaC i Disfrutar.
Felicitats, molt bona feina i bona cuina!
Els restaurants gaditans A Llevant i Lú Cuina i Ànima i el corunyès Retiro Da Costiña engrosseixen la llista d’establiments amb dues estrelles a la prestigiosa guia gastronòmica Guia Michelin
Els chefs galardonats durant la gala de la Guía Michelín, celebrada a Murcia. 📷 Europa Press
Casa Marcial’ (Astúries) ha conquerit les tres estrelles a la Guia Michelin Espanya 2025 que s’ha presentat a l’Auditori i Centre de Congressos Víctor Villegas de Múrcia, una gala carregada de novetats i guardons
Aquest any es tornen a incrementar els reconeixements a Espanya, que amb 1.257 establiments seleccionats a la Guia Michelin 2025 (6 d’ells a Andorra) i un total de 292 presumint de les Estrelles (1 a Andorra) s’han consolidat com una de les destinacions gastronòmics “més atractius i atractius del món”, han informat fonts de l’organització en nota de premsa.
En aquesta edició ha destacat ‘Casa Marcial’, el nou tres Estrelles, però darrere seu hi ha un gran nombre de restaurants que han fet un salt de gegant per oferir unes propostes gastronòmiques “singulars, personals i, en moltes ocasions, fins i tot amb la difícil capacitat d’emocionar”.
En aquest sentit, el director Internacional de la Guia Michelin, Gwendal Poullennec, ha assenyalat que “els nostres inspectors estan enamorats d’Espanya, sens dubte, i any rere any constaten que estem davant d’un destí gastronòmic realment top. En aquesta selecció, a més, estan impressionats amb el nivell culinari trobat fora de les grans ciutats, a petites localitats o pobles on la proposta culinària va més enllà del que veiem al plat”.
“Han vist un rerefons de compromís, ja que els xefs treballen habitualment amb els petits productors propers i busquen involucrar-se al terreny, exercint en molts casos com a eixos de dinamització en el desenvolupament econòmic i social”, ha indicat.
Parlar de ‘Casa Marcial’, situat a Arriondas (Astúries), suposa referir-se a la família Manzano, amb Nacho i Esther darrere dels fogons (ben recolzats per Jesús, el fill d’aquesta última) mentre Sandra s’ocupa que tot resulti perfecte a la sala.
Cadascú entén el seu ofici des del sentiment i el lliurament absolut, com un estret vincle amb el territori on es van criar i amb una elevada concepció del que aquí entenen per hospitalitat.
El paisatge asturià i els seus inconfusibles sabors prenen el protagonisme als plats des de la creativitat, amb increïbles elaboracions que exalten els conceptes sostenibles -guardonades també amb l’Estrella Verda- i que es poden gaudir tant al servei a la carta com a través de tres menús degustació (Nordeste ‘El Cachucho’, Nordeste ‘El Fitu’ i La Salgar), cadascun vinculat, amb nom, a un punt clau de l’entorn.
En paral·lel a aquesta novetat, la resta de restaurants tres Estrelles Michelin a Espanya han demostrat que segueixen oferint una cuina única, aquesta que per si mateixa “justifica el viatge”, renovant per això la màxima distinció: ‘ABaC’, ‘Cuina Hermanos Torres ‘, ‘Disfrutar’ i ‘Lasarte’ (Barcelona), ‘Atrio’ (Càceres), ‘Noor’ (Còrdova), ‘Quique Dacosta’ (Dénia), ‘Akelare’ i ‘Arzak’ (Donostia – Sant Sebastià), ‘Aponent’ (El Port de Santa Maria), ‘El Celler de Can Roca’ (Girona), ‘Azurmendi ‘ (Larrabetzu), ‘Martín Berasategui’ (Lasarte-Oria), ‘DiverXO’ (Madrid) i ‘Cenador d’Amós’ (Villaverde de Pontones).
Tres restaurants nous reben dues estrelles
Amb els tres establiments que arriben a aquesta distinció (‘Alevante’, ‘LÚ Cocina y Alma’ i ‘Retiro da Costiña’) ja hi ha 33 restaurants amb una cuina excepcional, aquests per la qual la Guia Michelin indica que, en qualsevol ruta que fem ‘¡ val la pena desviar-se!’.
‘Alevante’, dins de l’hotel Gran Melià Sancti Petri de Chiclana de la Frontera, pren el testimoni d’Ángel León al seu triestrellat ‘Aponiente’. Des de la pròpia personalitat que aporten, els xefs Cristian Rodríguez i Alan Iglesias ens conviden a embarcar-nos en un fabulós viatge pels productes marins, sempre prenent com a referència la genial i creativa proposta del mestre de Jerez.
‘LÚ Cuina i Ànima’, a Jerez de la Frontera, dóna encara més brillantor a la ja destacada gastronomia andalusa. El xef Juanlu Fernández ens parla d’aquesta terra conciliant el respecte pels sabors propers amb l’originalitat, ja que els seus plats reinterpreten el receptari regional convivint, alhora, amb la millor tècnica de base gala i uns fons increïblement untuosos, com el que es pot apreciar a la seva original Lubina atlàntica a la roteña.
Alhora ‘Retiro da Costiña’, a la corunyesa Santa Comba, ens mostra l’amor per l’hostaleria dins d’un negoci familiar que no ha parat de créixer i millorar amb els anys. Això, unit al treball diari dur, l’ha portat a convertir-se en tota una institució de la cuina gallega. Allí, el xef Manuel García ofereix molt més que una suculenta cuina, ja que ha aconseguit presentar-nos una experiència gastrosensorial completa vinculada a un recorregut per les seves instal·lacions.
32 nous restaurants amb una estrella
En aquesta ocasió, com sol ser habitual, la pluja d’Estrelles cala amb especial intensitat en grans metròpolis com Barcelona (‘Fish*logy’, ‘MAE Barcelona’, ‘Prodigi’ i ‘Teatro kitchen & bar’) o Madrid (‘Chispa Bistró’, ‘Gofio’, ‘Pabú’, ‘Sen Omakase’ i ‘VelascoAbellà’); tanmateix, veiem que també estan molt repartides per tot el país.
Al costat de la indòmita personalitat de cada establiment, criden especialment l’atenció dues regions: les Canàries, on trobem grans restaurants estretament vinculats a la seva àmplia oferta hotelera -‘Donaire’ i ‘Il Bocconcino by Royal Hideaway’, tots dos a Adeje (Tenerife); ‘Kamezí’ a Platja Blanca (Lanzarote) i ‘Muxgo’ a Las Palmas de Gran Canària (Gran Canària)-; i Aragó, una comunitat que, concretament a la província d’Osca (‘Ansils’, a Anciles; ‘L’Era de les Nogueres’, a Sardes i ‘Casa Arcas’, a Villanova), ha fet un salt de qualitat, realment cridaner , per presentar-se com a nou focus d’atracció gastronòmic.
Amb aquestes 32 novetats, el nombre total de restaurants amb una Estrella Michelin a Espanya se situa en 242 establiments, ja que se sumen als que renoven la distinció (a Andorra, concretament a Soldeu, n’hi ha un més -‘Ibaya’- que apareix reflectit a la nostra publicació i n’ha renovat la distinció).
D’altra banda, amb els nou nous restaurants reconeguts amb l’Estrella Verda -‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empuries, ‘Cal Paradís’ a la Vall d’Alba, ‘DSTAgE’ a Madrid, ‘Espai Amunt’ a Ulldecona, ‘La Boscana’ a Bellvís, ‘O Secadeiro’ a Serra de Outes, ‘Restaurant 1497’ a Vallromanes, ‘Taller Arzuaga’ a Quintanilla d’Onésimo i ‘Tramo’ a Madrid- ja són 57 els establiments que es posicionen com a màxims abanderats de la sostenibilitat a Espanya, exercint com a referents o prescriptors de les bones pràctiques per a tots.
De la mateixa manera, la selecció Bib Gourmand per a Espanya 2025 reflecteix un total de 213 restaurants, sent 15 d’ells novetats (‘Bistrot 1965’ a Castelló d’Empúries; ‘Enxebre’ a Vigo; ‘L’Ovella Negra’ a Barbastre; ‘El Rebojo’ a Garachico).
D’altra banda, el Premi Michelin al Servei de Sala 2025 ha recaigut a Cristina Díaz García, cap de sala del biestrellat ‘Maralba’ (Almansa); el Premi Michelin al Sommelier 2025, patrocinat per Vila Viniteca, és per a José Luis Paniagua, ‘Atrio’ (Càceres); el premi Michelin al Jove Xef 2025 se li concedeix al xef Carlos Casillas, després dels fogons del restaurant ‘Barro’ (Àvila); i el Premi Michelin al Xef Mentor 2025 reconeix l’àrdua tasca de Pedro Subijana al capdavant d”Akelare’ (Donostia – Sant Sebastià).
BELLATERRA.CAT 