Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/10/2024

Tardor al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Bellaterra, 2 octubre 2024

LLUÍS TORRES|Compartim l’article d’opinió sobre el Verd per Bellaterra del bellaterrenc Joan R. de Clasca publicat al número 64 de 1997 L’Esquirol de Bellaterra, i la polèmica sobre l’avantprojecte de zona esportiva al Torrent de Can Domènec.

Joan R. de Clascà i el Torrent de Can Domènec

Verd per Bellaterra (Joan R. de Clascà)

Ja tenim polèmica ecologista a Bellaterra, i, de luxe, amb oposició a golf inclosa. I, a més, tenim una nova associació per a la reivindicació dels valors ambientals del nostre poble: Bellaterra Natura. L’Avantprojecte de zona esportiva al Torrent de can Domènec, que està estudiant el Club, s’enfronta, no nat, a un moviment d’oposició acabdillat per aquesta Associació que ja ha iniciat la corresponent recollida de signatures. Es denuncia l’agressió ambiental lligada a la futura operació de reblert del Torrent i fins i tot rebem comunicats de ciutadans a qui la noticia del projecte els fa tremolar les cames i ennuvolar la vista veient amenaçats arbres, mussols, eriçons i esquirols. Tot un panorama d’actualitat.

El nostre poble és viu, evidentment…

En Frederic Roda, l’home més erudit i entès de la història de Bellaterra que conec, m’ensenyava un dia velles fotografies dels nostres paratges: ¡sense cap arbre!, ja que abans de la urbanització original, Bellaterra eren vinyes, i m’explicava com els pins que avui dia omplen el nostre paisatge varen ésser plantats per la immobi- liària que es va “inventar” Bellaterra, com a reclam per afavorir la venda de parcel.les, qui per economía i, sobretot, per rapidesa de creixement, va efectuar la plantació amb pi gallec, tan estrany al paisatge originari català.

També un altra dia em va contar com, un grup d’entusiastes de la imatge de l’esquirol com a símbol de Bellaterra, preocupats pel fet que als nostres boscos no hi havia un sol representant del gènere, varen aconseguir uns exemplars, de raça americana, que hi varen alliberar i que, per tant, varen ésser els pares de la nostra emblemàtica fauna actual.

Amb tot això no vull pas elaborar un argument menyspreador de la defensa del nostre entorn, ni tampoc debilitar cap acció que vulgui preservar la fauna que conviu amb nosaltres. Però, de vegades, es bo desdramatitzar una mica els debats aferrissats per tal de cercar-ne perspectives d’anàlisi més complertes. Està clar que, a Bellaterra, ningú vol, em sembla a mi, donar suport a cap malifeta ecològica, però també està clar que el nostre territori ha de complir amb la missió d’acolliment als seus habitants “humans” i això vol dir que ha d’estar dotat dels espais públics de lleure adients i que aquests han d’ésser, sobretot, accessibles i fonamentalment utilitzables sense recórrer a tècniques d’exploració selvàtica tipus Indiana Jones, amb matxet per obrir-se camí per les bardisses, cordes per escalar-ne les vessants, botes especials per a resistir els àcids al creuar els seus rius-claveguera i revolver per defensar-se de l’atac dels molsuts i descarats exemplars d’enormes rates de claveguera que, a més de mussols, eriçons i esquirols, els poblen.

L’estricta realitat i legalitat urbanística ens diu que les dotacions significatives i qualificades de zones verdes i lliures d’ús i gaudí públic que existeixen a Bellaterra són els nostres torrents. Per tant, els habitants “humans” de Bellaterra, si volen poder gaudir d’aquests espais, (cosa a la que tenen el mateix dret que els ciutadans que viuen en altres indrets on les zones verdes són terrenys “normals”) han de poder exigir que s’hi practiquin les adients operacions de reparació infrastructural per tal que es transformin en terrenys com hem dir accessibles i utilitzables normalment.

Està clar que aquestes transformacions caldrà efectuar- les amb la cura ambiental que calgui per preservar-ne les espècies però, vista la història, no passarà res de nou si damunt el reblert dels torrents, (convenientment canalit- zats els seus fons-claveguera) hi tornen a plantar arbres, potser aquesta vegada d’espècies més adients al territori Vallesà com ara roures, alzines i pi del país.

A partir d’aquest moment i quan ja tinguem les zones verdes a les que tenim tot el dret, podrem discutir com les gaudim i per què no, si les dotem o no parcialment amb instal.lacions esportives amb l’edificabilitat, les característiques, i la forma i proporció adequades a les normatives urbanísti- ques vigents.

Joan R. de Clascà

Read Full Post »

Bellaterra, 2 octubre 2024

LLUÍS TORRES| Compartim un interessant article de 3Cat sobre un estudi que han participat més de 7.000 voluntaris d’entre 40 i 65 anys, vinculats al projecte GCAT Genomes for Life de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.

Investigadors de l’ISGlobal aconsellen no menjar durant unes 12 hores durant la nit, però desmenteixen que saltar-se l’esmorzar ajudi a aprimar-se

Una taula de dinar  a Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Sopar d’hora per tenir un dejuni nocturn més llarg –d’unes 12 hores– i esmorzar d’hora és beneficiós per mantenir un pes saludable. És la conclusió d’una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que relaciona aquests hàbits amb un menor índex de massa corporal a llarg termini.

L’estudi conclou que el que pesem no té a veure només amb què mengem, sinó també amb les hores a les quals ingerim els aliments, tal com apunten també altres estudis recents. 

Menjar d’acord amb els ritmes circadians

Els motius, els exposa la investigadora Luciana Pons-Muzzo:  

Creiem que això podria ser perquè menjar més d’hora durant el dia s’ajusta més als ritmes circadians i permet cremar millor les calories i regular la gana, la qual cosa pot ajudar a mantenir un pes saludable.”

I és que “els patrons d’ingesta de menjar inusuals poden entrar en conflicte amb el sistema circadiari, el conjunt de rellotges interns que regulen els cicles de la nit i el dia, i els processos fisiològics han d’acompanyar-los”, assenyala la investigadora Anna Palomar-Cros. 

Què passa si ens saltem l’esmorzar?

L’estudi apareix en un moment és que es parla molt del dejuni intermitent i desmenteix algunes fórmules que s’han fet populars com la de saltar-se l’esmorzar.

Segons aquesta investigació, si es vol perdre pes és millor intentar avançar l’hora del sopar que no pas saltar-se el primer àpat del dia. Perquè l’esmorzar “regula la gana i ajuda al fet que la ingesta total al llarg del dia sigui menor”, explica la investigadora d’ISGlobal Camille Lassale.

Els investigadors de l’ISGlobal també plantegen un tipus de dejuni intermitent, que és el dejuni nocturn. Però han observat que saltar-se l’esmorzar fins i tot pot contribuir a augmentar el pes corporal, afirma Lassale en declaracions a TV3. 

I afegeix:

“Altres estudis d’intervenció en participants amb obesitat han mostrat que aquesta tàctica no és més eficaç que la reducció de la ingesta de calories per reduir el pes corporal a llarg termini.”

Amb tot, cal tenir en compte que, quan parlem del pes corporal, el més decisiu és l’activitat física i els aliments que es mengen.

Com s’ha fet l’estudi?

Hi han participat més de 7.000 voluntaris d’entre 40 i 65 anys, vinculats al projecte GCAT Genomes for Life de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol.

El 2018 van respondre qüestionaris sobre el seu pes i altura, el seu estil de vida i els seus hàbits alimentaris (què menjaven i a quines hores), així com la seva situació socoieconòmica.

Cinc anys després, el 2023, més de 3.000 participants van realitzar una visita de seguiment amb l’equip investigador, en què se’ls va tornar a registrar les mesures i plantejar un nou qüestionari.

Menys risc de malaltia cardiovascular i de diabetis

Es tracta d’una recerca publicada a l’International Journal of Behavioral Nutrition and Physical Activity i que dona continuïtat a la línia de recerca de l’ISGlobal sobre crononutrició.

En els últims anys, l’institut ha publicat altres estudis més que tenen resultats en la mateixa direcció i que apunten que el dejuni nocturn no només contribueix a reduir el pes corporal, sinó que té efectes beneficiosos per a la salut.

En un d’ells es va observar que sopar i esmorzar d’hora s’associava amb un menor risc de malaltia cadiovascular. En l’altre, que pot ajudar a no desenvolupar diabetis del tipus 2.

Read Full Post »