Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/09/2024

Bellaterra, 20 de setembre de 2024

Miriam Nogueras, portaveu de Junts
📷 CEDIDA

“Espanya té només un 1,4% d’habitatge social del total d’habitatges, mentre que la mitjana a Europa és del 9%. El que cal és que el senyor Sánchez i el seu govern, que es presenta com el més progressista de la història, deixin de fer promeses buides i prenguin mesures reals”, denuncia la portaveu

“Fa un any i mig vam votar en contra de la llei d’habitatge perquè estàvem convençuts que, lluny de solucionar els problemes reals d’habitatge, els agreujaria. Les dades actuals demostren que estàvem en el camí correcte. L’oferta de lloguer ha disminuït dràsticament i la situació continua empitjorant.”, ha assegurat la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, en una atenció a mitjans des del Pati del Congrés per explicar el posicionament de Junts davant la iniciativa relativa a la regulació de lloguers d’habitatge per temporada i lloguers d’habitacions. Les dades recents confirmen les nostres advertències: l’oferta de lloguer a les grans plataformes immobiliàries han caigut un 40%, mentre que a Catalunya els contractes de lloguer han disminuït un 31%.

La nova iniciativa presentada, que intenta solucionar les deficiències de la Llei d’Habitatge, no aborda adequadament els problemes actuals. Enlloc de resoldre els problemes d’habitatge, imposa un model que ja s’ha demostrat ser ineficaç.

“Considerar una habitació com un habitatge és una solució inadequada; una habitació no pot substituir una llar, i institucionalitzar aquesta idea no és la resposta correcta”, ha dit la portaveu, que també ha denunciat que “aquesta nova llei desincentiva els petits propietaris a llogar les seves propietats i podria fomentar la creació d’una nova indústria de lloguer d’habitacions, la qual no contribuirà a solucionar el problema de fons”. Junts per Catalunya havia intentat negociar una solució eficaç amb els proponents de la llei quan es va presentar al juliol, però la proposta final es va imposar sense possibilitat de modificacions. La llei actual no compta amb consens, no protegeix ni als petits propietaris ni als llogaters, i té manca de seguretat jurídica. A més, entra en conflicte amb la normativa europea i envaeix competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya.

“Espanya és un dels països de la Unió Europea on els sous són més baixos. Per tant, hauria de ser un dels països amb més habitatge social, però és tot el contrari. Espanya té només un 1,4% d’habitatge social del total d’habitatges, mentre que la mitjana a Europa és del 9%. Àustria té un 24% i els Països Baixos un 30%. El que cal és que el senyor Sánchez i el seu govern, que es presenta com el més progressista de la història, deixin de fer promeses buides i prenguin mesures reals”, ha denunciat Nogueras.

Font: Junts

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de setembre de 2024

LLUÍS TORRES|Compartim el relat de “Som o no som bellaterrencs“, del veí Jordi Guiu, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.

Casa catalogada de Climent Vidal i família de l’avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra

SOM O SO SOM BELLATERRECS?

Fa més de 10 anys que el carrer Joan Fàbregas, la Plaça del Pí i la Plaça Maragall s’ha convertit en el que podríem dir “les rambles de Bellaterra”. M’explico: estació, club, farmàcia, gimnàs, escola de música, església, tenda, pizzeria, aparcaments improvisats i descontrolats, més els autocars dels col.legis, els camions; i per si tot això no n’era suficient, afegim la celebració de la Festa Major, els casaments i les festes del Club. Tot això es concentra a dins d’aquest petit espai. Jo em pregunto: tan petit és la nostra Bellaterra que tot ha de fer-se a la mateixa àrea?.

No vull ni desitjo pensar que siguin només uns quants bellaterrencs els que han de suportar tots els inconvenients del normal desenvolupament comercial i de diversió de Bellaterra, mentre que d’altres zones gaudeixen d’allò que tots hem vingut a buscar aquí: pau i tranquil.litat, tal com correspon a una zona residencial. I sé que algú pot pensar: Però de què es queixen, si els qui viuen allà són els veïns que ho tenen tot més a prop? Però és cert que són els veïns d’altres zones els que venen aquí a ocupar els llocs d’aparcament, a fer soroll, a manifestar llurs alegries i aparquen allà on volen i com volen.

A Bellaterra encara queden terrenys potser de propietat privada per poder traslladar allí la Festa Major o qualsevol manifestació sorollosa.

Estic segur que els propietaris d’aquests terrenys no tindrien cap obstacle a cedir-los una vegada a l’any per aquest motiu, a condició de deixar-los després en condicions normals i no com vessadors d’escombraries produïdes pels assistents.

Tots vam venir a Bellaterra fugint del soroll, de l’acumulació i d’altres inconvenients urbans, però resulta que els veïns dels tres llocs assenyalats han de continuar suportant allò del que van fugir.

A l’ Unió de Veïns he sentit parlar de gestions realitzades per solucionar-ho, però de solucions no n’he vist cap i tot queda en paraules. Es tingui o no es tingui gual per entrar a casa, es tingui o no garatge particular pels cotxes, als carrers de 6 metres d’ample no es pot aparcar seguit. Només es podria permetre això als amics que venen a visitar-nos, com passa a la resta de Bellaterra.

Fa anys vaig enviar a l’Ajuntament – i a Unió de Veïns – un estudi proposant diverses mesures per una millor ordenació del trànsit, amb fotografies demostratives del «caos». No va servir de res, i és més, se’m va donar a entendre que allò no n’era possible.

Seria perquè no afectava a cap membre responsable?

Ara em temo que de no formar-se <<patrulles particulars>> els defectes d’organització del trànsit no es solucio- naran. Els veïns d’aquest sector volem viure com la resta dels bellaterrencs, sense aguantar sorolls i molèsties de tota mena. Es podria reservar, pintat en groc i amb el número de la casa, un espai per us dels propietaris, o dels amics que els visiten. La resta de l’espai podria ser explotada per l’Ajuntament, com fan, molt encertadament, altres municipis de les rodalies.

Podrem dir, algun dia, que tots els bellaterrencs som iguals? El dret ens assisteix, però no el podem fruir.

L’espai del Club, que n’era privat, ara s’utilitza com lloc públic. Aquest estiu es va deixar entrar a tots els amics i amigues dels socis. El resultat ha estat soroll (12 hores de futbol, de rock, més les motos i els cotxes i els innevitables
i lògics crits). Fins quan podrem aguantar els veïns de la zona?

Busquem solucions entre tots, però
reals, no ens limitem a les converses.

Que d’una vegada per sempre, tots els bellaterrencs siguin iguals.

Jordi Guiu

Font: L’Esquirol Amics de Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 19 de setembre de 2024

Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys!

Il·lustració d’Assumpta Nebot per L’Esquirol del Vallès 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES|Compartim el relat “El camí més antic” de l’exbellaterrenca il·lustradora Assumpta Nebot, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra,

EL CAMI MÉS ANTIC

Alguns vespres, sobretot aquells que són vigília de dues festes, el Camí Antic de Sant Cugat s’omple d’una remor inusual. Remor entrellaçada de veus, rialles, frec de roba, trepitjades decidides…seguici de gent que camina voluntariosa per arribar a la fita, amb motxilla, calçat d’excursió i animada conversa. Des que visc a Bellaterra he sentit i vist passar pel meu carrer força grups de gent gran i de gent jove. A vegades són tres o quatre persones… a vegades són desenes. d’elles. El soroll inconfusible en creixent i decreixent ritme acompanya i corprèn. No dubto gens que molts veïns del barri compartim l’emoció que la remor provoca.

Aquesta periòdica presència de vianants fa que el nostre llarg carrer sobresurti de l’anonimat i prengui el seu caràcter transcendent de «ruta excursionista» de les més antigues de Catalunya, prou indicada en plànols i guies.

El Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, en el seu tram per Bellaterra, és coincident amb els itineraris que a peu van de Barcelona a Sant Llorenç de Munt i a Montserrat. Certament, des de baix de la via del tren de Sant Joan fins a dalt de la nostra placeta de la Verge de Montserrat hi ha nombrosos senyals de pista blancs i vermells molt visibles i ben repintats.

Just a dalt de la nostra petita plaça és on la ruta, bifurcant el Camí Antic, s’enfila pels Pous al Pla de l’Estel, travessa el Turó de Can Camps i segueix, per Les Fonts, direcció a Terrassa…

Aquesta sendera és l’històric <camí dels monjos» que, a l’edat mitjana, unia els cenobis de Sant Cugat i Sant Llorenç. Hi ha variants per pujar a Montserrat pel cantó de Monistrol i d’Olesa… Més aclariments i d’altres interessants precisions, ens els podrien descriure els amics de la Unió Muntanyenca de Bellaterra, ja que en són bons coneixedors. Quan ells em referien el trajecte ressenyat, jo m’estava imaginant que seria molt útil disposar d’un bonic plànol mural que representés gràficament aquests recorreguts a fi d’informar millor als bellaterrencs, tot fent-nos solidaris amb els nostres excursionistes i els que també ocasionalment ens visiten.

Seria bo, i a la vegada símbol bellaterrenc d’amistat, donar benvolent testimoni d’acollida als actuals caminants ja que la petita plaça de la Verge de Montserrat, encreuament de camins, és el lloc idoni per a aturar-se. Suggereixo, doncs, remodelar aquest indret i adequar-lo amb els senyals inequívocs d’hospitalitat: una olivera, un xiprer, una font, bancs de pedra… i també un plànol mural (ceràmica), orientador dels camins que a peu des d’aquí uneixen Bellaterra amb els altres pobles de l’entorn. És, tanmateix, un projecte de modesta estructura però de rica expressivitat. Està previst que el Camí Antic es transformi en una àmplia carretera per cotxes?. Quina llàstima serà quan perdi el caràcter de vianants que li fou atorgat des de fa tants anys! Mentrestant això no succeixi, voldria poder compartir amb els bellaterrencs i les nostres institucions la bondat de posseir un tros d’una ruta tan antiga, des de sempre transitada, i aconseguir entre tots donar-li el formal reconeixement, pretext que convertiria la plaça de la Verge de Montserrat en significatiu lloc acollidor i harmoniós, concordant més amb l’esperit i estil dels veïns de Bellaterra.

Assumpta Nebot

Read Full Post »