Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/08/2024

Bellaterra, 28 d’agost de 2024

LLUÍS TORRES|Des de 1923 a 1968, el Cava Marguery es produïa a la finca Can Brillas d’Esplugues de Llobregat, arribant-se a produïr unes 60 mil ampolles anuals.

La poeta Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 2016), va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa. El 1972, la masia de can Brillas, fou venuda a l’ajuntament i es converti en el Casal de Cultura Robert Brillas. També va passar llargues temporades a casa seva de Bellaterra

Josep Alcalde, membre del Grup d’Estudis d’Esplugues, ens va fer una xerrada sobre les caves Marguery d’Esplugues dijous 27 d’abril a l’Avenç Centre Cultural en presencia de més de 60 persones i amb la intervenció inicial de la nostra presidenta, Rosa Abós, i la presentació de Jordi Figueres, president d el’Avenç.

La Rosa va comentar les dades de l’excursió a Canet que farem el proper divendres 12 maig i el Jordi Figueres va presentar la conferència sobre les caves organitzada conjuntament per les dues entitats. El Jordi va explicar que la conferència formava part d’un projecte més ampli que incloïa també una fira del cava i que no s’ha pogut portar a terme per una posició que va considerar absurda per part de l’ajuntament.

Cal destacar la presència de l’Emili Minga, el seu pare, Ramon Minga, era el masover de can Brillas i que juga un paper molt important en l’elaboració del cava. El cava es produeix a Esplugues des de l’any 1923 al 1968 i es van arribar a produir unes 60 mil ampolles anuals.

La família Brillas tenen dos segles de dedicació a la producció de vins quan Josep Brillas i Socias es decideix a iniciar la fabricació del cava. En Josep va viatjar per Europa per tal de conèixer bé la producció del xampany, i passà temporades a Epernay i Reims, centres importants de producció en la regió de la Champagne, per tal de poder crear el seu propi cava.

El cava espluguí es produïa de manera artesanal i es va guanyar un prestigi important però davant la competència de les grans empreses de Sant Sadurní calia modernitzar la producció i això suposava una inversió molt important i una ampliació de de les instal·lacions i això era impossible a Esplugues perquè el creixement de la població d’Esplugues provoca que no hi hagi espais al voltant del mas per guanyar nous espais per a la modernització de les caves.

L’any 1984, l’Ajuntament va construir l’actual Casal de Cultura, al que se li va posar el nom del seu últim propietari, Robert Brillas, com a reconeixement de la nissaga impulsora de la producció de cava a Esplugues.

I acabarem amb una anècdota sobre els orígens del nom del cava. A Josep Brillas i Socias no li agradava el nom de Brillas com a marca comercial, i buscava un nom que tingués molt més impacte i es va decidir per Marguery, nom d’origen francès que va prendre del restaurant Chez Marguery de Paris, en el que havia estat durant els seus viatges a França.

Per tenir més informació la presentació del Josep Alcalde ens aporta moltes més dades i també la conferència que l’1 de febrer de 1918 va organitzar el Grup d’Estudis d’Esplugues, que també va fer el Josep i que trobareu seguint aquest enllaç. Amb tot plegat us fareu una idea molt completa del que la importància de les caves i del cava Marguery.

El Josep també ens va explicar l’estat lamentable que presenten actualment les caves i aquest abandonament ens ha de servir perquè reflexionem sobre la importància de recuperar el nostre passat agrícola que també forma part de la nostra història i hem de saber-lo explicar a les joves generacions igual que hem volgut explicar el passat de la ceràmica de la Pujol i Baucis.


Grup d’Estudis d’Esplugues
Carrer Àngel Guimerà, 38
(08950 Esplugues de Llobregat)
☎️ 933713350

Read Full Post »

Bellaterra, 28 d’agost de 2024

Maria Rosa Buigas i Suárez 📷 HISPAVOX

LLUIS TORRES|M. Rosa Buïgas Suárez passà llargues temporades a Can Buigas, la casa familiar de Bellaterra (des de 1980 Passatge de Joaquim Buïgas), on s’hi va fer construïr una casa de fusta de bones proporcions, en la que rebia moltes vegades -si la ocasió era especial-, vestida amb el típic vestit austríac. A Can Buïgas es representà “Un prometatge” d’Anton Txékhov, interpretat per Jaume Pla, Neus Franquesa i Jordi Torras.  El seus pares, Joaquim Buïgas i Garriga, i de Emília Suárez, van ser dels primers en comprar un terreny prop d’una pineda, on van plantar arbres fruiters i un garatge -encara es conserva- al costat del qual hi ha la porta i l’escala d’accés a un turó, on més tard hi va construir la seva casa.

Joaquim Buïgas i Garriga (Barcelona, 12 juliol 1886- 2 gener 1963) Soleil Can Domènech, inauguració del seu passatge a Bellaterra, 1980

Maria Rosa Buïgas i Suárez (1925- 17 de novembre del 2016), filla de Joaquim Buïgas i Garriga i de Emília Suárez i Torres, va venir a viure a Can Brillas d’Esplugues, arrel del seu matrimoni el 1948, amb Robert Brillas Juncosa. El 1972, la masia de can Brillas, fou venuda a l’ajuntament i es converti en el Casal de Cultura Robert Brillas, que tothom coneixem. Roca, va ser l’arquitecte del Gran Teatre del Liceu, el seu avi Joaquim Buïgas i Monravà va ser l’arquitecte que, entre altres obres molt importants a l’Uruguai i l’Argentina, erigí el monument i urbanitzà el passeig de Colom, a Barcelona. El seu oncle, Carles Buïgas i Sans, fou l’enginyer que dissenyà, les Fonts de Montjuic. El seu pare comprà el 1917, al que seria el seu sogre, Arturo Suárez Roca, la revista infantil TBO, del que en va ser director, editor i també guionista de la majoria de les seves historietes, com “La família Ulises” o “Los grandes inventos del TBO (Doctor Franz de Copenhagen)”, fins que va morir el 1963. Els guions sempre els va escriure en català, fins i tot, durant la dictadura franquista, i era el seu soci Emili Viña, qui les traduïa al castellà.

Can Brillas d’Esplugues de Llobregat
📷 CEDIDA

Maria Rosa Buïgas, portà a molts intel·lectuals espluguins i barcelonins a casa seva, on es feien moltes trobades, balls i actes culturals. Va escriure moltes poesies, novel-les i relats, que recolli i publicà en nou llibres.

L’any 1968, Dient coses (poesia). 1973, El Signe delMatí (poesia). 1976, Més
lluny de l’estranger (narracions). 1979, De verdes i madures (narracions). 1982,
El cementiri dels elefants (novel-la). 1984, L’aranya roja (narracions). 1991, Cel rogent (poesia). 1993, Belle èpoque, Diari de Lillianne (novel·la) i l’any 2000, Rondalles (narracions curtes). L’ajuntament d’Esplugues també l’homenatjà publicant algunes de les seves poesies a L’Espluga Íntima, 1973.

També l’any 1973, es va editar un disc LP, titulat “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buigas”, interpretat per la soprano Maria Dolors Martí acompanyada al piano per Josep M. Llorens, que va musicar la majoria del seus poemes. Els poemes que es canten són: La Puntaire, La Rosa Vermella, musicada pel mestre Pere Mañé, La Gran Albada, Violetes del bosc, Amor, El Geni, Sempre, Mirant al Cel, Campanetes Blaves, Mainumbi. La cara B del disc el conforma un oratori poètic, dividit en quatre apartats que porten els noms genèrics de: Pau, (cinc poemes), Inquietud, (set poemes), Amor, (cinc poemes), Humor (sis poemes).

LP Vinils “Cançons i Poemes de Maria Rosa Buigas”, 1973,  interpretat per la soprano Maria Dolors Martí 📷 HISPAVOX

A un altre disc LP de vinil, també de l’any 1973, de la companyia Hispavox, sèrie Estel, gravat per l’Orfeó Enric Morera, amb el títol de Concert de l’Ateneu, i té musicats dos poemes: Era un Pescador i La Rambla de les Flors.

Maria Rosa Buïgas va morir el 17 de novembre del 2016, a l’edat de 91 anys.

Font: Miquel Casellas, número 63 de la revista El Pou del Vernís, Esplugues de Llobregat, juny de 2019

Read Full Post »