Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/07/2024

CULTURA | Inoblidable primer concert de Georges Moustaki al Palau de la Música Catalana, primavera de 1971

Posted in Bellaterra, tagged , , on 29 Juliol 2024|

Bellaterra, 29 de juliol de 2024

“Et liberté ne se dit plus en espagnol
On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone”

El bellaterrenc Francesc Pérez Torres amb Georges Moustaki al seu últim concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

FRANCESC PÉREZ TORRES|El 8 de gener del 2009, Georges Moustaki va pujar per última vegada a un escenari, va ser una vegada més en el Palau de la Música Catalana de Barcelona. Ho recordaré tota la vida, perquè aquella nit vaig poguer saludar-lo i comentar-li que jo, amb 19 anys, vaig gaudir d’aquell primer concert seu de 1971, pocs dies abans de desplaçar-me a Ginebra (Suïssa), per residir 2 anys. Inoblidables cançons: Ma liberté, Les Temps de Vivre, Il y avait un jardin, La Métèque, La Mediterranée, etc., va ser fantàstic!!, un del meus millors records musicals, més després d’haver gaudit de les meves classes de français a l’acadèmia Berlitz del carrer Pelai de Barcelona, on vaig coincidir amb Jordi Sabater, amic i company de feina del Restaurant Via Veneto.

Moustaki va debutar a Espanya el 1971, un concert dins del Festival de Primavera organitzat per Oriol Regàs Pagès, alma mater del restaurant Via Veneto, Bocaccio, etc.,etc.,  precisament va ser al Palau de la Música Catalana, en un moment en què a la censura franquista no li feia cap gràcia la seva cançó ” En Méditerranée”, que conté uns versos que diuen ‘el cel està de dol i la paraula  llibertat ja no es diu en castellà”

EN MEDITERRANÉE, 1971 (Georges Moustaki/Areski Belkacem)

Dans ce bassin où jouent des enfants aux yeux noirs
Il y a trois continents et des siècles d’histoire
Des prophètes, des dieux, le Messie en personne
Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne
En Méditerranée….

Il y a l’odeur du sang qui flotte sur ses rives
Et des pays meurtris comme autant de plaies vives
Des îles barbelées, des murs qui emprisonnent
Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne
En Méditerranée….

Il y a des oliviers qui meurent sous les bombes
Là où est apparue la première colombe
Des peuples oubliés que la guerre moissonne
Il y a un bel été qui ne craint pas l’automne
En Méditerranée….

Dans ce bassin, je jouais lorsque j’étais enfant
J’avais les pieds dans l’eau, je respirais le vent
Mes compagnons de jeux sont devenus des hommes
Les frères de ceux-là que le monde abandonne
En Méditerranée….

Le ciel est endeuillé par-dessus l’Acropole
Et liberté ne se dit plus en espagnol
On peut toujours rêver, d’Athènes et Barcelone
Il reste un bel été qui ne craint pas l’automne
En Méditerranée….

Tomba de Georges Moustaki (1934-2013), sempre florida i plena de colors
📷 Cementiri Montparnasse de Paris

Read Full Post »

SANT CUGAT OPINA|Bellaterra, no, gràcies! per Jordi Casas

Posted in Bellaterra, tagged on 29 Juliol 2024|

Bellaterra, 29 de juliol de 2024

LLUIS TORRES| El dia 27 de juliol el Tot Sant Cugat publicava un article d’opinió d’en Jordi Casas, resident a Sant Cugat des de l’edat de un any. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum. 6 anys presidint el comitè d’empresa de CCOO i ex regidor (sempre a l’oposició) del PSUC i ICV a l’Ajuntament de Sant Cugat, etc., etc., Tot fa veure que Casas té la mateixa opinió que la família Roda, amb la circumstància que algú d’aquests han canviat de PSUC a ICV i després a JUNTS, segons els propis interessos del moment, i seguint el camí de Toni Morral, ex alcalde de Cerdanyola.

Sempre és d’agrair les opinions personals en llibertat i transparència per saber el què pensa la ciutadania, però mai es pot generalitzar, ja que políticament, Bellaterra i Sant Cugat, es donen majoritàriament la mà per seguir un mateix camí social.

Bellaterra, no. Gràcies!

‘Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista’

El 19 de maig de 1956, la Junta de l’Associació de propietaris acordà sol·licitar una Entitat Local Menor per a Valldoreix, amb l’argument que el nucli no nasqué com una extensió de Sant Cugat, sinó «como villa satélite de Barcelona, bajo las directivas urbanísticas que inspiran los conceptos de Ciudad-Jardín». El 30 de setembre de 1958 el BOE publicà l’autorització del Ministeri de Governació.

Ja se sap que en el franquisme valien més els contactes que el compliment de la legalitat, que era clara al respecte. Des d’aleshores hem superat algunes vel·leïtats independentistes. Valldoreix, si deixem al marge alguna urbanització amb ferma voluntat elitista, ha esdevingut el districte amb més glamur de Sant Cugat. La història es repeteix, però al revés. Bellaterra truca a la porta per ser santcugatenca, sigui en forma d’EMD, de districte o de barri; sembla que això és secundari, l’important és ser santcugatenc.

Tot plegat, un cop impossibilitada l’opció de ser un municipi independent. Sembla que la cosa només depèn del que digui l’Ajuntament de Sant Cugat, un cop la majoria de bellaterrencs s’han pronunciat a favor de ser un apèndix nostre. Dono per descomptat que els santcugatencs no serem consultats al respecte. És per això que potser val la pena que ja ens hi anem pronunciant. Davant d’una opció que fa un tuf classista que tira d’esquena, el meu no és rotund. No vull un Sant Cugat més elitista. Ja tenim fama de ser uns pijos, només faltaria afegir-hi Bellaterra!

Qui és en Jordi Casas?

Té 57,va néixer a Barcelona però viu a Sant Cugat des que tenia un any, encara que per alguns segueix essent un nouvingut. Les seves dues grans passions intel.lectuals són la política i la història, la qual cosa explica el seu currículum.

És doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra, i doctor amb una tesi sobre la hisenda local catalana del segle XIX, un totxo de vuit-centes pàgines que té l’esperança que no s’hagi llegit ningú, exceptuant el tribunal i encara. No ha exercit mai d’historiador, però té quelcom publicat, tot i que no justifica aquest títol. És un lector a voltes voraç, l’agrada tot el que fa referència a les ciències socials. Acaba de llegir Els Castellans, de Jordi Puntí.

Ha treballat durant 41 anys en una empresa important del sector de l’automoció, l’acaben de prejubilar i, naturalment, no em queixa. Ha estat president del seu Comitè de treballadors durant sis anys, en representació de CCOO. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Sant Cugat durant deu anys, sempre a l’oposició: 1981-1983 (PSUC), 1987-1991 (ICV) i 1991-1995 (ICV) i conseller comarcal del Vallès Occidental (1991-1995). Ha participat activament en la vida política, sindical, veïnal i cultural de Sant Cugat: Grup de Jovent de la Unió Santcugatenca (mitjans anys setanta), Associació de Veïns del Sector del Monestir (segona meitat dels anys setanta), Ateneu d’Esquerres de Sant Cugat (segona meitat del anys vuitanta), Grup d’Estudis Locals, Fundació Sant Cugat, Fundació Universitat Internacional de la Pau i, des de fa uns anys, és membre del Consell Municipal de Cultura i de la Comissió de la Festa de Tardor. Col.labora setmanalment amb la premsa local, com molt bé saben els que pateixen les seves columnes.

Font: Tot Sant Cugat
  

Read Full Post »