BELLATERRA per Climent Vidal Solà
Bella-Terras amb guió i separació de paraules, fou una encertada capçalera d’una revista catalana de gran envergadura que es pubicà fa uns anys per en Lopez Llausàs.
Bella-Terra, compost d’un adjectiu i un substan- tiu, és aplicable a tot indret de terra que sigui bella, ja de Catalunya, ja de fora, però jamai pot constituir un nom propi de població.
Catalunya té el nom de totes les viles, pobles i ciutats el qual nom està format per un adjectiu i un substantiu, en un sol mot
En són exemples Bonanova, Vilarodona, Bell- munt, Bellcaire, Campllonch, Vilasseca, Vilanova, Bellpuig, Puiggrós, etc. Excepció tan sols: Bell- lloch, per raó d’ésser les mateixes consonants finals i inicials de l’adjectiu i substantiu, respectivament.
Donem, doncs, a la nostra bella terra el nom que li correspon i des d’avui sigui Bellaterra.
Font : Sport Club Bellaterra
BELLATERRA.CAT 