Bellaterra, 5 de Maig de 2024
L’ANY 1936 per Artur Vidal Solà (*)
Semblava que l’estiu de 1935 seria una bona temporada per Sport Club Bella-Terra. Teniem el nou edifici social, petit però un bon començament per a les nostres necessitats i nosaltres amb la mateixa empenta que l’última temporada.
No va ésser així. La situació del país era bastant moguda. Els partits polítics i la societat en general havien arribat a palesar unes discrepancies, recels i odis personals incompatibles amb una bona convivència ciutadana. La llista de les malvestats, incendis, crims, assessinats politics era realment esfereïdora. La si- tuació era de preguerra civil i els militars i les dretes feia temps que conspiraven i les agressions i assassinats entre sindicalistes, falangistes, socialistes i altres eren freqüents.
Bé, he fet aquesta relació per tal de complementar-la amb la situació de Ca- talunya. Segons l’Estatut de 1939 el govern de la Generalitat tenia competència sobre l’ordre públic i totes les forces de seguretat ciutadana estaven a les ordres del conseller de governació senyor Espanya. Sembla com si els partits politics de Catalunya, l’Esquerra Republicana i la Lliga Catalana de Francesc Cambó, havessin arribat a un acord tácit de no agressió per no empitjorar la situació a la nostra terra. Així és que la convivència en el nostre país era molt diferent. Els diaris de Madrid parlaven del «Oasis Catalán». Si bé el clima no era paradisiac, era força aceptable i no es respirava un clima pre bèl-lic. Per aquesta circumstància, la burgesia catalana, el juliol de 1936, com cada any, es va escampar per les diverses contrades de Catalunya; el daltabaix va agafar a molts dels prohoms dels diversos partits polítics repartits en els respectius llocs d’estiu.
A Bellaterra i com cada any, a primers de juliol ja hi havia tota la colònia. Els meus pares s’havien mudat a Bellaterra els primers dies del mes però jo vaig trigar uns set o vuit dies més. El dia 30 de juny havia acabat el servei militar i amb el meu amic Manuel Martine, varem recórrer algunes comarques de Catalunya visitant els seus monuments, els bons restaurants i les cases de meuques més recomanades. No recordo exactament el dia, segurament el nou o deu de juliol quan vaig arribar a Bellaterra. La meva dedicació no podria ser tan intensiva com l’any abans per que treballava com a passant amb un advocat de Barcelona.
La vida estiuenca s’havia représ normalment. Els joves del Club varem organitzar una petita festa com a començament de temporada. Seria un berenar col·lectiu, una enlairada de globus i uns modestos focs artificials. La corresponent comissió de socis va anar a Sabadell a comprar al mercat les viandes, els globus i focs artificials.
La tarda del dia 18 de juliol ens varem reunir tots en un ambient de germanor i armonia als jardins del Club: varem fer un berenar alegre, es varen enlairar els globus i després, ja de vespre, con a fi de festa varem encendre els focs artificials.
Unes quantes hores després comença- ven a Barcelona els focs naturals de fusells, pistoles i canons. A la matinada del dia 19 de juliol l’exèrcit sortia al carrer per declarar l’estat de guerra i es va trobar enfrontat amb les forces d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya. Havia començat la quarta guerra civil espanyola en el transcurs d’una centúria . Al Marroc i algun altre indret s’havien estronat el dia abans.
No parlaré dels fets corresponents a BeIlaterra durant aquells dies doncs això pertoca a una crònica general, però si crec que he de recordar ací que després d’unes quantes incidències més o menys greus la Urbanització va quedar controlada per el camarada Pérez i els seus nois i que el dia 22 o 23, quan el tren va funcionar de nou, l’èxode dels estiuejants cap a Barcelona fou masiu. Durant els anys 1936 a 1939 continua la vida de Bellaterra però amb uns altres ocupants; el Club es va col-lapsar totalment i crec que la pista de tennis va servir de galliner. Amb l’estiu de 1936 va acabar l’estapa fundacional de Sport Club Bellaterra. Després de 1939, quan varem retornar els antics estiuejants més alguns de nous, va començar una segona etapa amb el nom de Club Bellaterra.
(*) Advocat i Jutge Municipal Excedent de l’Institut d’Estudis Nord-Americans, autor de l’obra Jurisprudència Comercial Marítima publicada per la Llibreria Bosch de Barcelona l’any 1965
Font: L’Esquirol del Vallès 1986
BELLATERRA.CAT 