Bellaterra, 30 d’abril de 2024
El Carrer del Guitarrista Tàrrega de Bellaterra te una llargada d’uns 175 metres, comença al Carrer d’Alonso Cano, i creuent la BV-1414, finalitza als Carrers Tirso de Molina i Albéniz.
Francesc Tàrrega i Eixea va néixer en terres valencianes, a la ciutat de Vila-real, província de Castelló (Espanya) el 21 de Novembre de 1852. Va ser el fill gran d’una família nombrosa i humil. Als 3 anys va patir un accident que li afecte la vista per a la resta de la seva vida.
Les seves primeres classes de guitarra les va rebre del seu pare i al poc temps, del guitarrista invident Manuel González, més conegut com «El cec de la Marina», També es va iniciar en l’estudi de piano amb Eugenio de Ruiz i de clarinet. Als deu anys té ocasió d’escoltar el gran guitarrista Julián Arcas en un concert celebrat a Castelló i malgrat la seva curta edat, és convidat a rebre classes a Barcelona pel veterà artista, a causa de les condicions que ja demostrava el jove Tàrrega. Va haver de tornar aviat a causa de l’escassetat de recursos i les escapades fetes sense permís familiar per actuar en cafès i llocs poc recomanables per a un nen de la seva edat. El seu pare aconsegueix portar-lo de tornada a casa.
En una de les seves visites a València fa a la protecció de el Comte Parcent, establert a la mateixa capital del Túria, on realitza nombroses audicions i concerts. En 1869 va actuar com a pianista al Casino de Burriana (Castelló) i va ser apadrinat per l’industrial Antonio Canesa. Més tard va entrar en contacte amb el famós constructor de guitarres Antonio de Torres (Almeria 1817-1892) responsable de l’actual disseny de la guitarra moderna i què faria servir en els seus concerts diversos dels seus instruments.
En 1875, Francisco Tárrega es va matricular al conservatori Reial de Madrid per realitzar estudis de solfeig, harmonia, piano i violí. La seva fama amb la guitarra li va fer ser convidat a tocar al Teatre Alhambra amb músics com Isaac Albéniz, Chueca o Chapí. Aquest fet va suposar el començament d’una carrera concertística que el va portar a actuar per tota Espanya, França, Gran Bretanya i Itàlia.
La seva mort esdevinguda el 15 de desembre de 1909 a Barcelona, dóna fi a l’artista més universal de la guitarra.
La gran importància de Francesc Tàrrega per a la història de la guitarra és deguda a les aportacions com a virtuós intèrpret, compositor d’obres imperibles, i la creació d’una escola de guitarra formada per intèrprets del nivell de Daniel Fortea, Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador Garcia, Miguel Llobet, Emili Pujol i tots els descendents d’aquests grans mestres els fruit són el panorama guitarrístic actual. Francesc Tàrrega, sense cap dubte és el responsable del ressorgir de la guitarra com a instrument de concert al segle XX. Composicions seves com Vint estudis de concert, Capritx àrab, Records de l’Alhambra i Dansa Mora van ampliar les possibilitats tècniques i expressives de la guitarra espanyola.
Font: Molómanos
BELLATERRA.CAT 