Bellaterra, 27 d’abril de 2024
L’Avinguda Joan Baptista Viza és un dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada aproximada de 750 metres, comença a la Plaça d’El Greco i finalitza al pont dels FGC.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa de el bàndol revoltat franquista.

Juan Bautista Viza Caball (Barcelona, 14 novembre 1884-1979, escriptor, empresari, financer, llicenciat en dret, empresari, tant en el sector de la construcció com en el naval, encara que també fos financer, es va casar amb Dolores de Molins de Sentmenat l’any 1906. El 1919 va col·laborar amb José Bru, Mariano Bordas, Ángel Marqués Batllevell, Juan Bautista Roca, Luis Carlos Viada i altres en el setmanari jaimista il·lustrat El Centinela Catalán que dirigia Juan María Roma.
De 1922 a 1924 fou president de la Juventud del Círculo Tradicionalista de Barcelona, integrat en la Comunión Tradicionalista, partit pel que fou elegit concejal de l’ajuntament de Barcelona en 1922. En 1931 fou responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però en 1935 se es va integrar en el Partido Agrario Español, alternativa conservadora de la CEDA, organizada por José Martínez Velasco, que era ministro de Agricultura, Industria y Comercio en diversos gobiernos del segundo bienio republicano. Cuando estalló la guerra civil española huyó a Burgos, donde trabajó en la Oficina de Prensa del bando sublevado. En 1950, empezó a col·laborar en El Correo Catalán escrivint articles de temes socials.
Durant la guerra civil va escriure dos novel·les del gènere sentimental, Rosa-roja i Flor de Lis i La mochila del soldado, que van ser publicades a la “Biblioteca Rocío”, de l’editorial Betis, i que han estat juzgadas amb bastant duresa.
Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors de la Universitat Autònoma de Barcelona, per lo que l’any 1972 va dedicar una avinguda a Bellaterra.
Obres de ~: Aspecte polític del feminisme. La mujer y el derecho del sufragio, 1911; De re tradicionalista: comentaris sobre l’estat actual del Partit Tradicionalista Català, 1918; Orientación tradicionalista en el problema social, 1920; Repercusión en Cataluña de la crisis económica mundial, Barcelona, Henrich y Cía., 1921; Los valores del Tradicionalismo, 1922; Acabada la propaganda…, 1932; La Lección de César, 1934; De acción social, Barcelona, Editorial Eugenio Subirana, 1935; Corporativismo gremial, Burgos, Editorial Requeté, 1937; La mochila del soldado, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 4); Rosa-roja y flor de lis, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 11); Valorización del descanso, Editorial Española, 1937 (col. Biblioteca España Nueva); Setenta años de aprendizaje, Barcelona, Betis, 1954; Cinco años más… y tres novelas, Barcelona, Betis, 1960.
Font: RAH, Wikipèdia