Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/04/2024

Bellaterra, 28 d’abril 2024

El Carrer Tirso de Molina de Bellaterra té una llargada d’uns 150 metres, comença al Carrer del Guitarrista Tàrrega i finalitza al bosc, a prop de les vies dels FGC. A la seva placa apareix dibuixada la malva (Malva silvestris).

Placa del Carrer Tirso de Molina de Bellaterra

Tirso de Molina (Nom amb què és conegut Gabriel Téllez, autor dramàtic castellà) Madrid, 1584 — Almazán, 12 de març de 1648. La seva biografia no és ben coneguda. Sembla que fou fill bastard del duc d’Osuna. Ingressà a l’orde de la Mercè i restà durant tres anys a l’illa de Santo Domingo, d’on tornà el 1618. Fou cronista del seu orde i definidor general per a la província de Castella. A més del teatre, conreà la poesia i la prosa. En aquest darrer camp, escriví dues obres d’estructura novel·lesca: Los cigarrales de Toledo i el Deleitar aprovechando, espècie de miscel·lànies formades per actes, poesies, novel·les curtes (algunes de tan excel·lents com Los tres maridos burlados) i comèdies, com El vergonzoso en palacio, que pertanyen a Los cigarrales, i la narració El bandolero, sobre la vida de sant Pere Ermengol, intercalada en el Deleitar. Escriví també una Historia de la Orden de la Merced. Pel que fa al teatre, Tirso és un fidel seguidor i defensor de Lope de Vega, el qual superà àdhuc en algun aspecte. La seva tècnica ofereix alguns trets característics. A diferència de Lope, no escriví tantes obres i tingué, per tant, més temps per a dedicar-s’hi. Atent observador del món, cal destacar-ne la profunditat psicològica i la creació de caràcters de personatges, alguns de tan remarcables com el tipus de Don Joan. És interessant, també, el relleu que concedeix als personatges femenins, fins i tot per damunt dels masculins. La seva producció fou molt intensa, i comprèn diversos gèneres: comèdies religioses (teològiques, bíbliques, de sants), com La venganza de Tamar, La mejor espigadera i, sobretot, El condenado por desconfiado (l’atribució de la qual ha estat objecte de polèmica), sobre el problema, tan candent en aquells moments, de la predestinació i la gràcia divina; comèdies historicollegendàries, com La prudencia en la mujer, amb el personatge extraordinari de Maria de Molina, i, sobretot, El burlador de Sevilla y convidado de piedra, genial creació del caràcter de Don Juan Tenorio, tan imitat després; comèdies de costums, algunes de tipus psicològic, com la ja esmentada El vergonzoso en palacio, Marta la piadosa, La gallesa Mari Hernández; i comèdies d’intriga, com Don Gil de las calzas verdes, La villana de Vallecas, etc.

Plànol oficial de Bellaterra|EMD Bellaterra

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Read Full Post »

Bellaterra, 27 d’abril de 2024

LLUÍS TORRES|Avui publiquem el número 2 de l’Esquirol del Vallès, corresponent als mesos de marc i abril de 1985, i la continuïtat de l’article Túnel del Temps per Artur Vidal dedicat al Club Bellaterra.

Portada del número 2 de L’Esquirol del Vallès 📷 BELLATERRA.CAT

TÚNEL DEL TEMPS per Artur Vidal

I encara que no té res a veure amb Bellaterra, però si a l’esperit de què us he parlat, us contaré unes anècdotes. Eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil, quan la moralització havia arribat a uns extrems deliciosos. Una societat determinada, de una ciutat de Catalunya, per celebrar un centenari important, va prendre l’acord de fer un monument als fundadors i per encapçalar-lo varen comprar una preciosa estàtua d’en Llimona. Naturalment, era una dona nua. Però, Déu meu! quan varen saber-ho les forces vives de la ciutat es reuniren per discutir la procedència de fer un monument coronat amb un tan nefast estímul sensual. Les forces vives varen decidir que era improcedent i l’estàtua va quedar empresonada, durant uns anys, en els soterranis de l’Ajuntament.

Ho sé per un dels assistents a la reunió, que no recordo, i com a colofó final acabà dient: I saps quins eren els que més àrdidament anaven contra l’estàtua: aquells que els dimarts anaven a Barcelona a veure les seves amigues.

També puc recordar-vos que a l’any 1929 acabades les obres de la Plaça de Catalunya s’hi varen col·locar numeroses estàtues, algunes encara hi són i altres varen ser desterrades a un parc més allunyat. Es va armar una trifulga entre diaris i periodistes i personalitats, increpant la notòria immoralitat de les estàtues. En fi, les que van quedar, una matinada van aparèixer adornades amb sostens, les que ho necesitaven. I també us puc dir, que els anys 1940 i següents, les forces de seguretat del nostre país estàven ocupadíssimes impedint que els banyistes passagessin per la platja sense banussos.

Per aquest motiu, afegint-hi l’econòmic, Bellaterra va tardar tant a tenir una piscina.

Decidits a aprofitar l’oferta del Sr. Bartomeu, vàrem reunir-nos novament per a concretar les condicions. La proposta concreta era que el Sr. Bartomeu ens deixava a precari el terreny i nosaltres fariem la pista. Quan el Sr. Bartomeu l’interessés recobar-lo, nosaltres l’hi tornariem percibint el cost menys una amortització i nosaltres ens quedaríem sense pista.

El projecte va fracasar, però el neguit ja hi era. Vàrem decidir deixar de banda aquesta proposició i seguir un altre camí.

La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluís Abalo i carre- tera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hos- tal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva. La resta era un term pla i, on actualment hi ha la façana de l’edifici social, i mirant a l’estació, hi havia un gran rètol de ferro de tres o quatre metres d’alçada i deu o dotze de llargada, que enunciava el “Fomento de la Vivienda Popular, S.A.”. L’espai des del rètol fins al límit de la Plaça del Pi, era una esplanada on no feia gaire s’hi havia muntat un envelat per la festa major.

                                    (continuarà demà)

Font: Arxiu Bellaterra.Cat, L’Esquirol del Vallès

Read Full Post »

THE BELLATERRIAN

Font: Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 27 d’abril de 2024

L’Avinguda Joan Baptista Viza és un dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada aproximada de 750 metres, comença a la Plaça d’El Greco i finalitza al pont dels FGC.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa de el bàndol revoltat franquista.

Placa del carrer Joan Baptista Viza Caball 📷 L’Esquirol del Vallès

Juan Bautista Viza Caball  (Barcelona, 14 novembre 1884-1979, escriptor, empresari, financer, llicenciat en  dret, empresari, tant en el sector de la construcció com en el naval, encara que també fos financer, es va casar amb Dolores de Molins de Sentmenat l’any 1906. El 1919 va col·laborar amb José Bru, Mariano Bordas, Ángel Marqués Batllevell,  Juan Bautista Roca, Luis Carlos Viada i altres en el setmanari jaimista il·lustrat El Centinela Catalán que dirigia Juan María Roma.

De 1922 a 1924 fou president de la Juventud del Círculo Tradicionalista de Barcelona, integrat en la Comunión Tradicionalista, partit pel que fou elegit concejal de l’ajuntament de Barcelona en 1922. En 1931 fou responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però en 1935 se  es va integrar en el Partido Agrario Español, alternativa conservadora de la CEDA, organizada por José Martínez Velasco, que era ministro de Agricultura, Industria y Comercio en diversos gobiernos del segundo bienio republicano.  Cuando estalló la guerra civil española huyó a Burgos, donde trabajó en la Oficina de Prensa del bando sublevado.  En 1950, empezó a col·laborar en El Correo Catalán escrivint articles de temes socials.

Durant la guerra civil va escriure dos novel·les del gènere sentimental, Rosa-roja i Flor de Lis i La mochila del soldado, que van ser publicades a la “Biblioteca Rocío”, de l’editorial Betis, i que han estat juzgadas amb bastant duresa.

Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors de la Universitat Autònoma de Barcelona, per lo que l’any 1972 va dedicar una avinguda a Bellaterra.

Obres de ~: Aspecte polític del feminisme.  La mujer y el derecho del sufragio, 1911;  De re tradicionalista: comentaris sobre l’estat actual del Partit Tradicionalista Català, 1918;  Orientación tradicionalista en el problema social, 1920;  Repercusión en Cataluña de la crisis económica mundial, Barcelona, Henrich y Cía., 1921;  Los valores del Tradicionalismo, 1922;  Acabada la propaganda…, 1932;  La Lección de César, 1934;  De acción social, Barcelona, Editorial Eugenio Subirana, 1935;  Corporativismo gremial, Burgos, Editorial Requeté, 1937;  La mochila del soldado, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 4);  Rosa-roja y flor de lis, Sevilla, Betis, 1937 (col. Biblioteca Rocío, nº 11);  Valorización del descanso, Editorial Española, 1937 (col. Biblioteca España Nueva);  Setenta años de aprendizaje, Barcelona, Betis, 1954;  Cinco años más… y tres novelas, Barcelona, Betis, 1960.

Font: RAH, Wikipèdia

Read Full Post »