Bellaterra, 23 d’abril de 2024
El carrer de l’Abat Oliba de Bellaterra té una llargada de 354 metres, va des del Carrer Terranova, i creuant el carrer Can Domènech, finalitza al Carrer Casas i Amigó. A la seva placa apareix pintada el Roser de Padtor
Placa i tomba de l’Abat Oliba de Bellaterra 📷 BELLATERRA.CAT
Abat Oliba (Girona, 970 – Monestir de Cuixá, 1046) Bisbe i abat espanyol, tercer fill dels comtes de Cerdenya i Besalú (Girona), Oliba Cabreta i Ermengarda, i nét de Wifredo el Velloso. Després de la renúncia del seu pare, l’any 988, Oliba va passar a exercir, juntament amb la mare i els germans, les funcions comtals sobre el patrimoni territorial de la família. Quan l’any 994 es van dividir els estats patrimonials de la família entre els hereus, Oliba va exercir el càrrec de comte, juntament amb el seu altre germà Guifré, als territoris de la Cerdenya, el Confleut, Berga i Capcir.
Entre els anys 1002 i 1003, Oliba va renunciar al seu títol comtal per ingressar com a novici al monestir benedictí de Santa Maria de Ripoll, cenobi que pertanyia a la seva família i del qual va ser elegit abat l’any 1008. Va ostentar des de llavors els títols de abat de Santa Maria del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà.
Probablement, gràcies a la intercessió de la comtessa de Barcelona, Ermerinda, Oliba va ser elegit bisbe de Vich, l’any 1018. En aquest càrrec, va donar mostres d’un zel religiós encomiable i poc comú; va combinar a la perfecció els càrrecs d’abat i bisbe, i va desplegar una intensa activitat judicial i conciliar en defensa dels béns i dels feligresos de la seva diòcesi, amenaçats per contínues incursions franques i musulmanes. Per tot això, va assumir gran part de la fortificació i repoblament de la Marca de la Segarra.
A més, Oliba va ser un dels primers bisbes catalans que va impulsar la celebració d’assemblees sinodals; ell mateix va anar a diversos concilis metropolitans com el de Narbona, celebrat l’any 1022, fet que possibilitou l’establiment d’estrets contactes amb algunes de les personalitats religioses més rellevants de la seva època (arquebisbes Guifré de Narbona i Raimbau d’Arlés, i els bisbes Pere de Girona i Berenguer d’Elna).
La gran fidelitat que sempre va mostrar a la seva família es va traduir en l’intent va, juntament amb el seu germà Bernat, de crear un bisbat a Besalú. La negativa a aquest projecte per part dels comtes de Barcelona no li va impedir mostrar el seu suport incondicional a la casa comtal de Barcelona, especialment a la gran valedora, la comtessa Ermesinda, i de l’ideal polític que representaven els comtes barcelonins, enfrontats a una noblesa excessivament contestatària amb el poder omnímode del comtat barceloní.
Però on va destacar realment la tasca d’Oliba va ser en l’aspecte cultural. Va ser notable l’impuls que va donar a l’arquitectura romànica catalana, que es va plasmar a les construccions dels monestirs de Ripoll i Cuixà ia l’eixample de les naus de la catedral de Vich. Gràcies al seu impuls intel·lectual, l’arxiu del monestir de Ripoll es va engrandir amb setanta-un còdexs nous que va protegir amb el decret d’excomunió immediata per a tothom que gosés robar-los o danyar-los.
El mateix Oliba va destacar com un insigne literat. Va escriure una carta conciliar tots els cenobis del seu ordre, diverses epístoles a reis, prelats i magnats i una memòria en què va deixar una sèrie de regles i documents referents al govern del cenobi als seus successors. Finalment, el 15 de gener de l’any 1032, Oliba va consagrar la basílica de Santa Maria de Ripoll, les obres de la qual havia dirigit i assessorat, com un centre religiós i intel·lectual de primera magnitud.
Font: Biografias y Vidas
BELLATERRA.CAT 