LLUÍS TORRES|El passat 17 d’abril de 2024 vàrem llegir amb força curiositat al diari El Punt- Avui, el projecte de “netejar” tots els capitells del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Amb força interès ens hem desplaçat, -com fent sovint, des de Bellaterra a Sant Cugat- per anat a veure el Monestir de Sant Cugat i en aquesta ocasió amb motiu de la polèmica “restauració” de l’auto-retrat de l’escultor Arnau Cadell o Gatell (fou un escultor català del segle XII i XIII. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers l’any 1190 i de la catedral de Girona), que diuent ja està ‘netejat‘.
Núria Escamilla, (regidora d’Esports i responsable de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat), hauria de saber que la pedra original, ara tant blanca, és un greu error de restauració, que fa mal a la vista, i que desmereix l’art d’aquest històric capitell , que podria ser l’únic auto-retrat d’un artista al segle XII.
“Si de veritat tots els capitells de claustre de Sant Cugat han de patir un semblant destí, seria del tot irreparable, tal com ho veien els amants de la història i de l’art”
Els capitells, com saben els autèntics expert, originalment anaven pintats de colors. Que el temps hagi esborrat els colors i enfosquit de pedra no ha estat ni és cap impediment perquè siguin admirats fins avui amb tot el seu valor artístic, es per això que el món artístic de Sant Cugat trobi del tot injust que ara se’ls pretengui aclarir i presentar la blancor de la pedra, com no havien aparegut mai abans, el que fa recordar que seria un gravíssim error irreparable.
📍Una joia en renovació constant
El monestir de Sant Cugat del Vallès està immers en un procés de restauració des del 2017
📍El consistori vallesà ha encarregat un nou pla director per continuar la preservació de l’espai
📍S’hi vol incloure la rehabilitació dels capitells i fer visitables alguns espais que s’han recuperat
SANDRA PÉREZ|Veure el monestir de Sant Cugat del Vallès a través de la mirada de la directora del museu, Alba Rodríguez, és fixar-se en detalls que poden passar desapercebuts per al visitant a simple vista. És, per exemple, aturar-se al claustre en un capitell, dels 144 que hi ha, per la seva singularitat: hi ha esculpit un autoretrat de l’escultor, Arnau Cadell, on se’l veu treballant. Al costat, hi ha una petita làpida on l’autor, que també es va encarregar del claustre de la catedral de Girona, ho explica. És accedir a una torre de la muralla, també rehabilitada, i poder imaginar com era l’espai quan els monjos benedictins dirigien un petit monestir envoltat d’algunes cases que serien l’origen de l’actual poble vallesà. O és acabar pujant a un sostre per accedir a un espai on es veu una troballa recent: una coberta gairebé intacta del romànic construïda amb una tècnica ja utilitzada pels romans. Aquestes són només tres pinzellades del resultat de les obres de restauració realitzades al monestir en els darrers anys. “És la joia de la corona de Sant Cugat del Vallès”, assegura la regidora de Cultura, Núria Escamilla, abans de destacar que es tracta “d’un referent a la ciutat, l’espai on tothom vol fer els seus actes”. El monument, que ha experimentat diferents transformacions des de la seva fundació, al segle IX, està immers en un procés continu de restauració des de l’any 2017, amb una inversió de més de 2 milions d’euros. Es tracta d’un conjunt monumental, declarat bé cultural d’interès nacional, format per les edificacions de l’antic monestir, és a dir, l’església de transició entre el romànic i el gòtic, un doble claustre amb dependències, un palau abacial, un conjunt de muralles i torres. A més, es conserven importants restes arqueològiques al subsol i diferents espais verds i vegetació. A fi de garantir-ne la conservació i restauració, l’any 2016 es va constituir la comissió gestora del monestir, amb la participació del consistori, la Diputació i la Generalitat, que han finançat les obres. A més, el 2023 l’Àrea Metropolitana de Barcelona també va participar en dues actuacions al monument. La darrera important s’ha fet a les cobertes de llevant i les façanes est i oest. Al febrer es van acabar unes obres que han durat 12 mesos amb un pressupost de més de 550.000 euros, invertits pel consistori i l’AMB amb el suport del Feder. Han inclòs, entre altres feines, refer les teulades de llevant de l’església per facilitar el manteniment i afavorir visites en el futur, i remodelar l’espai de la teulada de la nau nord per fer-lo accessible i fer visible la coberta original que es conserva intacta. A més, s’ha alliberat la base del cimbori; de fet, serà en aquesta part de l’església on es preveu dur a terme properament la següent intervenció rellevant, amb mig milió d’euros de pressupost. Entre altres accions, es restauraran els paraments interiors del cimbori i els seus vitralls, datats del 1890, “un a un”, com destaca la directora. Aquest treball s’inclou al pla encara vigent amb què ja s’han restaurat la muralla de llevant, les cobertes gòtiques de la nau nord de l’església i la part aèria del cimbori. L’Ajuntament ja ha demanat la redacció d’un nou pla director que ha de recollir les actuacions dels propers deu anys, amb objectius com garantir-ne la conservació. Segons la regidora, el nou document podria incloure la rehabilitació dels capitells del claustre, “recuperar la percepció del recinte original”, que suposa tornar a recuperar “d’alguna manera” el perímetre del monestir, ja que ara hi ha una part de la muralla que s’ha perdut, i fer visitables algunes zones que s’han recuperat gràcies a les darreres obres, com ara la de la coberta original. Tot i ser un monument “sòlid”, ha anat presentant senyals de deteriorament, com algunes esquerdes en l’estructura i el desgast de materials. Des de fa uns anys, el consistori col·labora amb la Universitat Politècnica de Catalunya fent la monitorització, a través de diferents testimonis col·locats en punts de l’església, per controlar possibles moviments i poder preveure obres per reparar eventuals patologies.
Font: El Punt Avui
BELLATERRA.CAT 