L’Arxiu Històric Militar, un tresor per a la història i la memòria
Guarda 100.00 causes penals i 120.000 noms de processats
L’indult a Sanjurjo i la condemna a mort del “txequista” García Atadell, els sumaris més consultats
L’ Arxiu Històric del Tribunal Militar de Sevilla guarda 100.000 causes penals i els noms de 120.000 processats . La gran majoria, de judicis celebrats a tot Andalusia entre els anys 1936 i 1941, per la qual cosa es converteix en una valuosa eina per als historiadors i també per als ciutadans que desitgen conèixer la sort que van córrer els seus avantpassats durant la Guerra Civil i postguerra.
També ha solucionat qüestions més crematístiques com els ajuts econòmics a empresonats pel franquisme o els objectors de consciència que van estar a la presó i ara veuen reconegut aquest temps a efectes de cotització per a la seva jubilació.
L’arxiu, situat a l’avinguda Eduardo Dato de Sevilla, ha anat acumulant els lligalls d’altres seus militars andaluses, principalment de l’ IX Cos de l’Exèrcit (republicà) amb seu a Úbeda (Jaén) . Actualment compta amb tres persones treballant i nou llocs de lectura on es fan dues mil consultes a l’any.
El seu responsable és l’arxiver Ángel García Villaraco , que explica a aquest diari que el 70% de les seves consultes són per a treballs sobre Memòria Històrica , en què darrerament observa un nou interès cap a la repressió per motius religiosos i els morts màrtirs.
Entre els familiars de persones executades durant la Guerra Civil, assenyala que encara hi ha persones procedents de pobles petits que “volen assabentar-se de qui va denunciar el seu avantpassat”.
“Aquí no se li nega informació a ningú”, afirma Ángel.
En els seus 15 anys en aquest arxiu, ha viscut moments emotius com el d’una dona que entre aquells lligalls es va assabentar dels que havien estat els seus veritables progenitors , que havien estat processats després de la guerra i altres familiars van criar els seus fills perquè no es veiessin perjudicats per aquells antecedents polítics.
Entre la gent que acudeix a l’arxiu, el seu responsable percep que “encara n’hi ha que veuen el passat amb ressentiment, però solen ser joves, cosa que demostra que és una rancúnia adquirida”. En canvi, les víctimes tendeixen a veure’l com “cosa que no va ser només culpa d’una part”.
Una llima amagada dins un entrepà
Immaculada Benavente, presidenta del Tribunal Militar Segon amb seu a Sevilla i jurisdicció sobre tota Andalusia, declara a aquest diari que aquest arxiu “no és només un magatzem de papers sinó que descobreix innombrables històries personals”. Els procediments (manuscrits gairebé gairebé fins al 1940) “donen una imatge de la composició dels tribunals, com era la investigació, la vista oral i la pròpia societat”, afirma.
Molts sumaris porten incorporades proves com ara cartilles de racionament o plaques de partits polítics. Una de les causes es va obrir contra uns pares que van intentar ficar a la presó una llima amagada dins d’un entrepà perquè el seu fill s’escapés llimant els barrots.
Un dels sumaris més consultats és l’indult que el govern de la República va concedir al general Sanjurjo després de la seva condemna a mort per l’aixecament militar de l’agost del 1932 a Sevilla.
També el judici contra Agapito García Atadell, que va dirigir una de les “txeques” més sanguinàries de Madrid al començament de la Guerra Civil. Després d’un intent de fuga amb vaixell a Sud-amèrica, va ser detingut a les Canàries, jutjat en un consell de guerra a Sevilla, condemnat a mort i executat el juliol de 1937 a la presó de Sevilla.
L’arxiu ha perdut molts dels procediments militars de la República, que es van destruir voluntàriament quan es replegava. Pel poc que queda, García Villaraco percep que els nacionals van intentar recuperar la documentació per identificar membres dels tribunals populars. Un altre motiu de pèrdua és que els lligalls s’incorporaven a una causa posterior o que els recursos i els indults obligaven a enviar l’expedient a un tribunal central a Madrid i després no tornava.
Procés per associar Franco amb un “sublim engany”
L’arxiu descobreix curioses anècdotes, com el procediment obert a Màlaga perquè algú va col·locar en una paret un cartell de la pel·lícula nord-americana Sublime engany (1936) al costat d’una foto de Franco.
A Sevilla, es va expedientar un home per no agenollar-se al pas de la Custòdia pel carrer de Sierpes però després es va arxivar en comprovar que l’acusat era coix, recorda García Villaraco.
Tot i que l’arxiu guarda documentació del regnat d’Alfons XIII (1902-1931), la majoria correspon a la Guerra Civil i la postguerra.
Relata l’arxiver que després de la guerra hi va haver moltes diligències de només un o dos folis obertes per comprovar els antecedents dels que tornaven al poble. Però “a molta gent d’esquerres que no havien comès delictes no se’ls va processar” potser perquè una de les conclusions dels que consulten l’arxiu és que força denúncies responien a picabaralles veïnals o infidelitats matrimonials.
Font: Diario de Sevilla, Amanda González de Aledo, Antonio Barragán Moriana
BELLATERRA.CAT 