Enrique Arias Vega, periodista i economista basc|CEDIDA
Per ser ministre no cal res en concret, ni tenir estudis superiors, segons els currículums de molts responsables de les successives carteres dels Governs de Pedro Sánchez . L’única cosa obligada és tenir fidelitat indestructible al cap i fer-se veure per enfortir el paper del President de Govern. Perquè això sí que és cert: el que no es fa valdre i veure per part de la ciutadania no repeteix en el càrrec.
O sigui que ja tenim un Gabinet de fidels al qual se li ha exigit una característica més i és la de la duresa i fins i tot bronquedat dels seus membres, que han de bregar amb una oposició embravit en un moment de crispació política i social com no n’ha viscut una altra d’igual en temps de la democràcia.
Ni se n’han anat els ministres més cremats, per mor dels serveis prestats a Pedro Sánchez, fins a partir-se la cara per ell, metafòricament parlant, ni s’ha reduït la mida elefantiàsica del Govern, un dels més nombrosos del planeta. Que no es digui que és per falta de ministres, que aquest cop han de tenir una qualitat més que els seus predecessors. I és la seva sintonia no només amb el president, sinó amb les terminals de Vitòria i Waterloo –o on vulgui Puigdemont– ja que el nou Gabinet ha d’atendre les exigències de nacionalistes bascos i catalans.
Aquí no hi ha res: el nou Govern és el de l’amnistia, la desigualtat entre espanyols i l’intent de l’Estat plurinacional, cosa que exigeix unes escurabutxaques d’escàndol i un estar a bones amb les terminals independentistes que poden arribar a vetar aquells ministres amb els que se sentin incòmodes.
Per això no cal creure que el Gabinet d’ara sigui de llarga durada, sinó que estarà condicionat pels avatars de l’independentisme i les crisis arribaran abans d’hora. No tindrem ministres tan breus com Máximo Huertas , que va haver de dimitir al cap d’una setmana per una infracció a Hisenda, però sí que veurem un corriment de cadires poc després de començar la legislatura.
Font: DiarioCritico
Enrique Arias Vega és un periodista i economista basc. Diplomat a la Universitat de Stanford, porta escrivint gairebé quaranta anys. Els seus articles han aparegut a la major part dels diaris espanyols, a la revista italiana Terzo Mondo i al diari Notícies del Món de Nova York. Entre altres càrrecs, ha estat director d’El Periódico de Barcelona, El Adelanto de Salamanca, i l’edició d’ABC a la Comunitat Valenciana, així com director general de publicacions del Grup Zeta i assessor de diverses empreses de comunicació. En els darrers anys, ha alternat les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió amb la literatura, havent obtingut diversos premis en les dues tasques, entre ells el nacional de periodisme gastronòmic Álvaro Cunqueiro (2004), el de Novel·la Corta Ategua (2005) i el de periodisme social de la Comunitat Valenciana, Conviure (2006).
LLUIS TORRES| Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965), és el nou ministre d’Indústria anomenat pel President Pedro Sánchez. Va néixer a la casa familiar del carrer Arimon de Sant Gervasi, a l’altra banda del ginjoler monumental salvat de la tala per la lluita del veïnat. Inicià els estudis a l’escola infantil Sant Gregori, davant de casa.
Jordi Hereu és el nou ministre d’Indústria i Turisme del govern de Pedro Sánchez|ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hereu és casat i té dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d’estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988. El 1991 s’incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l’empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona.
El ginjoler centenari d’Arimon
El ginjoler del carrer Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.
Ajuntament de Barcelona
El 1997 es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de Les Corts, responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999, quan fou designat regidor de Les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d’abril de 2006. Des d’aquest càrrec va haver de fer front a les crítiques pels moviments socials com a responsable del cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS). La implantació de l’àrea verda d’aparcament s’ha fet sota la seva supervisió. Aquesta iniciativa ha permès implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. Fou viceprimer secretari de la Comissió Executiva i d’Acció Electoral a la federació del PSC a Barcelona.
El 29 d’agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l’alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del mateix any. Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat. El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unió del tramvia de Barcelona que va acabar perdent. L’any 2011, i després d’un procés de primàries per encapçalar la candidatura socialista en què va obtenir més vots que Montserra Tura i Camafreita, va liderar de nou la candidatura del PSC però no va revalidar el mandat com alcalde, sent nomenat Xavier Trias.
Sector privat
El 2012 va deixar la primera línia política per dedicar-se plenament al sector privat. És cofundador de Fledge Barcelona i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity. És signant fundacional del Manifest de Barcelona,bque des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica i tecnològica. Es va centrar en la consultoria i el finançament de startups, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logístic BCL. També ha sigut patró de la Plataforma Fórum Ambiental Barcelona.
Hereu va impulsar l’àrea verda d’aparcament i el Bicing, i va construir un centenar d’escoles bressol. El gener de 2010, va proposar que Barcelona organitzés uns JJOO d’hivern
D’aquesta forma, Hereu, exalcalde de Barcelona entre els anys 2006 i 2011, es converteix en el tercer batlle de la ciutat que es fa càrrec d’una cartera ministerial. Primer va ser Narcís Serra, l’any 1982, que va ser nomenat ministre de Defensa, i posteriorment, Joan Clos, l’any 2006.
Clos, igual que Hereu, va ser ministre d’Indústria. I, precisament, va ser la marxa de Clos la que va donar l’alcaldia de Barcelona a Hereu. El relleu va tenir lloc el 8 de setembre de 2006, nou mesos abans de les eleccions de la primavera de 2007. Dies abans, el 29 d’agost, Hereu havia estat designat successor de Clos. En aquell moment, Hereu era el cinquè tinent d’alcaldia i exercia també de portaveu municipal. Sota les seves ordres tenia les àrees de mobilitat, seguretat, participació ciutadana, cooperació i solidaritat.
L’àrea verda i el Bicing
Hereu és recordat per molts com l’alcalde que va perdre la consulta per la reforma de la Diagonal, la primavera de 2010, un fet que un any després, el maig de 2011, va ser decisiu per no guanyar les eleccions municipals davant de Xavier Trias. Però el pas d’Hereu per l’Ajuntament de Barcelona és molt més que aquella consulta de la Diagonal. Al llarg de més de quinze anys, l’ara ministre va impulsar, l’any 2005, l’àrea verda d’aparcament per a residents i va posar en marxa el 2007, ja com a alcalde i amb Francesc Narváez com a regidor de Mobilitat, el servei del Bicing.
En conversa amb el Tot Barcelona Narváez recorda aquests i molts altres projectes que Hereu va gestar per la ciutat. “Durant el mandat 2007-2011 es van construir un centenar d’escoles bressol, 14 de les quals van ser a Sant Martí. També va donar llum al pla integral de la bicicleta, que es va aprovar quan ja era alcalde, i va impulsar la construcció de les Zones 30 a molts nuclis antics de la ciutat i els carrers de plataforma única”, diu l’exregidor de Mobilitat i del districte de Sant Martí. Amb Hereu, a Barcelona, van augmentar els quilòmetres de carrils bici, les zones per a vianants i es va millorar el transport públic, amb més carrils bus, una major accessibilitat i la posada en marxa del tramvia al seu pas per la Diagonal, entre la Ciutadella i Sant Adrià, el 2004.
Narváez coneix molt bé el nou ministre i destaca sobretot la seva empatia i que no és gens dogmàtic. “És un gran defensor de la col·laboració publicoprivada i no li costa buscar el suport del món empresarial quan cal. És molt treballador i quan decideix embarcar-se en un projecte no té horari. També és un gran orador”, explica l’expolític, ara a l’executiva socialista.
La crisi del cas ‘4F’
El 2004, Hereu va ser nomenat regidor de seguretat i mobilitat i del districte de Sant Andreu. Com a màxim responsable polític de la Guàrdia Urbana va haver de fer front al cas 4F. La nit del 4 de febrer de 2006, un agent de la Guàrdia Urbana, Juan José Salas, va quedar tetraplègic durant el desallotjament d’una festa okupa al Palau Alòs, a tocar del Palau de la Música. Segons la sentència del judici, el policia va rebre l’impacte d’una pedra al cap durant l’enfrontament entre un grup de joves i la Guàrdia Urbana. El cas va donar lloc al documental Ciutat Morta, que apunta la teoria que el cop que va rebre el policia va ser un test que va caure del terrat -l’alcalde Clos ho havia dit en una ràdio-. Diversos joves van ser detinguts, jutjats i condemnats. Rodrigo Lanza, el principal acusat, va passar cinc anys a la presó, i una de les noies condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís l’any 2011.
El citat documental va rebre el premi Ciutat de Barcelona, un fet que Hereu va qualificar “d’infàmia”. Sobre aquest episodi, l’exlíder del PP al consistori quan Hereu era el regidor de seguretat, Alberto Fernández Díaz, destaca la resposta que l’ara ministre va donar “davant la pitjor crisi de seguretat a la ciutat” d’aquells anys. “Amb això vàrem coincidir. Amb altres coses, no, com l’anunci que va fer Hereu d’intentar organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Barcelona. Hi va posar més il·lusió que rigor”, subratlla l’excap de files del PP. L’anunci que Barcelona es presentava a organitzar uns JJOO d’hivern va tenir lloc el gener de 2010, en plena crisi de popularitat d’Hereu com a alcalde, i va ser vist com un intent desesperat per recuperar pistonada en la cursa electoral per les municipals del 2011. Fernández valora també el caràcter “afable i dialogant” d’Hereu i la proximitat que tot alcalde ha de tenir amb el veïnat i les entitats de la ciutat.
Guanya les eleccions de 2007
Hereu va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 14 regidors per davant de la CiU de Trias, que en aquell moment ja estava en clar ascens, amb 11. El mandat 2007-2011, el darrer amb un alcalde socialista fins a l’actual de Jaume Collboni, va estar marcat per la consulta per la reforma de la Diagonal, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia. Un 79,8% dels participants en el procés participatiu van votar en contra de tocar la Diagonal. El govern del PSC defensava fer un bulevard, una opció que només va tenir el suport de l’11,38%. La tercera opció, construir una rambla, va ser votada pel 8,28%. Ambdues propostes portaven incorporades el tramvia. La consulta no preguntava com a tal per aquest mitjà de transport, però es va convertir en un plebiscit a favor o en contra del tramvia.
La consulta va ser en si mateix un despropòsit, plena d’errades informàtiques. El mateix Hereu ho va dir en una compareixença posterior. “Ha tingut més errades de les admissibles”, i va reconèixer que la mateixa consulta havia estat una equivocació. “S’ha formulat una pregunta inadequada en un moment inadequat i ara toca lluitar contra la crisi”. L’ideòleg d’aquella consulta, el primer tinent d’alcaldia Carles Martí, va ser qui va pagar els plats trencats i va ser destituït de forma fulminant per l’alcalde.
Va deixar l’Ajuntament el 2012
El PSC va entrar en crisi i ja no es va recuperar. Trias es va imposar a les eleccions de 2011 amb 14 regidors pels 11 que van obtenir els socialistes. Després de trenta anys al capdavant de la ciutat, el PSC perdia l’alcaldia. El febrer de 2012, Hereu va deixar l’acta de regidor i va abandonar el primer pla polític. Al capdavant del grup municipal socialista es va quedar Jordi Martí Grau, ara als comuns i nou secretari d’Estat de Cultura.
Després de deixar l’Ajuntament de Barcelona, Hereu va fundar l’empresa Fledge i presidia IdenCity i Barcelona, plataforma Empresarial, dedicades a la consultoria estratègica. A més, des del 2020, era el president d’Hispasat. En les darreres eleccions municipals, Hereu va presidir el consell assessor creat per Collboni abans de les eleccions. Ja com a alcalde, Collboni el va incorporar al comitè assessor d’infraestructures, càrrec que ara haurà de deixar.
BELLATERRA.CAT 