Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/10/2023

SOCIETAT|Festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

📍D’on ve la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià
📍D’origen celta, es considerava popularment com el primer dia d’hivern

Detall del cementeri de Fuensanta de Martos

El culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. A Catalunya gira al voltant de la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià i amb un origen comú amb altres festes com Halloween o el Dia de Morts de Mèxic: el record dels difunts.

Origen celta

Però l’origen de Tots Sants prové dels antics celtes, que tenien la creença que l’any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc.

En aquest canvi de cicles vitals es considerava que el temps clar començava l’1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar.

Aquests dies de tardor que separaven ambdues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què es veneraven els morts i s’obria l’etapa fosca de l’any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment es considerava com el primer dia d’hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.

Els cementiris reben moltes visites en aquesta època de l’any
D’on ve la festivitat de Tots Sant

En el calendari de l’Església catòlica, Tots Sants es va començar a celebrar al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

A partir d’aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar connotacions religioses tot i mantenir detalls pagans.

Influències diverses

La festa actual de Tots Sants manté, doncs, rituals que provenen d’altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts en senyal de vida eterna, que té orígens romans.

Segles més tard dels celtes, amb l’expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va integrar també creences indígenes de culte als morts.

I així és com el cristianisme va agafar el primer de novembre com un dia dedicat al record dels avantpassats. Una jornada en què cadascú honora els éssers estimats de la família que ja no hi són, a partir d’una missa i una visita al cementiri per portar-hi flors i arreglar les tombes.

Segons aquesta tradició, el dia 1, els vius visiten els morts. L’endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.

Font: 3Cat, Fuensanta de Martos

Read Full Post »

CULTURA [VÍDEO] Espai Corberó d’Esplugues de Llobregat

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

Espai Corberó d’Esplugas de Llobregat

L’any 2022, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va adquirir a la família de l’escultor Xavier Corberó (1935-2017) l’anomenada Casa dels Cecs, un espai singular ubicat en el número 100 del carrer Església, que passa a ser públic.


Acte de presentació de la compra de l’Espai Corberó per part de l’Ajuntament d’Esplugues  Arxiu / Llibert Teixidó

Amb l’adquisició, per 3 milions d’euros, a més d’incorporar un nou equipament, també es vol reivindicar el llegat de l’artista, vinculat a Esplugues. Estem treballant en un pla d’usos per definir el futur de l’espai en el qual es compatibilitzarà l’activitat pública i comercial per al lloguer de filmacions, sessions de foto i vídeo i esdeveniments. A hores d’ara, aquesta activitat comercial està activa i es pot sol·licitar el lloguer de l’espai al següent correu: espaicorbero@esplugues.cat

https://youtu.be/UD7zP8AuFtE?si=0rw3Ml6E6MfN1zzt

També coneguda com a Espai Corberó, la Casa dels Cecs es compon, bàsicament, d’un cos lateral, edificat en planta baixa perpendicular al carrer Església i que abasta tota la longitud de la finca, diversos patis, basses d’aigua i una segona construcció. El sostre construït total és de 1.995 m2 en una parcel·la de 2.055 m2 on hi ha diverses construccions i patis.

Al soterrani, amb accés a peu pla des del passatge del Baix Lloc, hi ha un auditori amb un aforament de 250-300 persones. Aquest espai, d’uns 700 m2 de superfície, és de planta lliure, amb un sostre de volta rebaixada de formigó, sense cap columna de suport, i és de gran interès arquitectònic per la singularitat de la seva estructura i composició.

L’espai va ser residència d’artistes|Llibert Teixidó

A l’interior de la parcel·la, entre dos patis, s’aixeca una altra edificació, sense ús concret, formada a base de forjats de formigó armat i arcs de mig punt i escales, també de formigó armat, tot formant una sèrie de dependències i terrasses obertes o semitancades i amb una alçada diversa, fins a planta baixa i tres pisos, algunes amb vidres i d’altres obertes completament al paisatge.

La figura de Xavier Corberó

Xavier Corberó es considera un dels millors i més singulars escultors catalans del segle XX. Va estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i a la Central School of Arts and Crafts de Londres. Va treballar a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore. Després d’haver estudiat a Anglaterra, entre 1955 i 1959, es traslladà a Nova York on entrà en contacte amb autors surrealistes com ara Dalí i Duchamp.

Artísticament, començà dins el corrent informalista, però després tendí vers una tridimensionalització espacial complexa. Del 1966 al 1968 edità sèries d’aiguaforts i de litografies, i fins i tot ha dissenyat joies.

Va participar en la Biennal Hispanoamericana de 1955 i als Salons de Maig de Barcelona, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). El 1963 va fer la seva primera exposició individual a Munic, on rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburgh, a Nova York i al Japó. Va exposar a diversos països europeus, Nova York i el Japó, i té obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d’Amsterdam, i al Victoria and Albert Museum de Londres.

Espai Corberó| Ajuntament Esplugas de Llobregat

Va jugar un destacat paper com a assessor de l’Ajuntament de Barcelona en la tria d’obres d’autors de prestigi internacional per posar en carrers i places de la ciutat amb vista als Jocs Olímpics. El 1992 va rebre la Creu de Sant Jordi. A Barcelona 1992 va ser l’escultor escollit per fer les medalles olímpiques. També va dissenyar els guardons escultòrics dels Premis Pont.

L’any 2000 va ser elegit membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de la que posteriorment passà a ser-ne supernumerari.

El 2015 es va incorporar obra seva a l’exposició temporal Del segon origen. Arts a Catalunya 1950-1977, que va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya, comissariada per Valentín Roma i Juan José Lahuerta.

Font: Ajuntament Esplugas de Llobregat

Read Full Post »

CULTURA| Refrany d’octubre de Joan Amades

Posted in Bellaterra, tagged on 31 Octubre 2023|

Refrany: Quan l’octubre està finit, mor la mosca i el mosquit.

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans

Read Full Post »