Va promocionar l’art contemporani a través de diversos centres artístics, com la fundació que porta el seu nom
Antoni Vila Casas a la seu de la seva Fundació (ex Cercle Comtal) de la Casa Felip de Barcelona|3CAT
L’empresari farmacèutic, col·leccionista i mecenes Antoni Vila Casas va morir el passat dijous als 92 anys, tot i que la seva defunció s’ha sabut divendres dia 15
Vila Casas ha estat un dels grans promotors de l’art contemporani català, que ha impulsat tant a partir de la creació de diversos centres artístics com amb la fundació que porta el seu nom, i que va crear l’any 1986.
Gran vitrall d’Antoni Bordalba de la Fundació Vila Casas a la Casa Felip (ex Cercle Comtal) de Barcelona
Entre aquests centres artístics que va crear n’hi ha un de dedicat a la fotografia contemporània a Torroella de Montgrí, el Palau Solterra; un espai per a l’escultura a Palafrugell, el Museu Can Mario; els Espais Volart a Barcelona, dedicats a les exposicions temporals, o l’antiga Fàbrica Can Framis del Poblenou, on hi ha el seu gran museu dedicat a la pintura amb 300 obres del seu gran fons d’art.
L’any passat va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat “pel compromís amb el país i per la seva capacitat catalitzadora de la riquesa artística de Catalunya”.
En el moment de rebre el guardó de mans del president de la Generalitat, el setembre de l’any passat, Vila Casas, visiblement emocionat, va assegurar que la seva voluntat sempre havia estat treballar pel país. “Els meus pares em van educar per estimar Catalunya i em van recomanar que fos treballador, honest i que portés sempre al cor el país on vaig néixer”, va afegir.
Ex Restaurant del Cercle Comtal, actual Fundació Vila Casas de Barcelona
Una col·lecció de més de 3.000 obres d’art Llicenciat en Farmàcia, l’any 1960 va fundar Laboratoris Prodes (que després es van anomenar Prodesfarma i que es van fusionar amb el grup Almirall el 1997), fabricants, d’entre d’altres medicaments, del Diazepam –utilitzat com a relaxant muscular i calmant contra l’ansietat– o l’antiinflamatori Airtal, que han arribat a estar entre els més venuts en les seves especialitats.
El 1986 va crear la Fundació Vila Casas, de la qual ha estat president fins al final, amb l’objectiu de premiar els millors currículums personals d’investigació i desenvolupament en temes sociosanitaris, i que després s’ha convertit en la gran promotora de l’art contemporani català.
Ex Saló del Cercle Comtal, actual seu de la Fundació Vila Casas de Barcelona
Entre les distincions que ha rebut hi ha la Creu de Sant Jordi, el 1999; el Premi Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) al Patrimoni Cultural, el 2009, i la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, el 2012.
En el vintè aniversari de la seva fundació, l’octubre del 2020, explicava, en una entrevista a TV3, el perquè de la seva activitat de mecenatge, que pensava seguir engrandint al màxim possible:
“S’ha d’estar boig per fer el que jo faig, però em diverteix, m’agrada. Altres coses que per a mi són molt importants: una és recuperar memòries, que ningú no fa i s’ha de fer; i l’altra és la gent que puja, que no té galeries per exposar i jo els agafo.”
Saló de l’ex Cercle Comtal, actual seu de la Fundació Vila Casas de Barcelona
Aquest és el vídeo d’aquella entrevista feta a la seu de la Fundació Vila Casas, situada a la Casa Felip, del carrer Ausiàs March, 20, de Barcelona, on explicava que tot l’art que ha comprat –la seva col·lecció té més de 3.000 peces–, li agrada👇
Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) |Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
Barceloní nascut el 28 de maig de 1911, va quedar orfe de manera tràgica de molt petit i va ser adoptat pels seus oncles materns residents a Vallbona de les Monges (Lleida). Possiblement, aquesta orfandat tan primerenca el va marcar i va ser una de les causes que el va orientar anys després cap a la preocupació social envers els nens marginats i cap a l’estudi dels infants abandonats.
Des de l’any 1921 fins al 1933 va estudiar al Seminari de Tarragona i posteriorment va estudiar la Llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitat en Pedagogia.
Josep-Joan Piquer i Jover passant un test els anys 30 en un centre de la Protecció de Menors|Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
En acabar els estudis, aviat es va fer patent el seu interès envers el món de la infància, l’orfandat i l’assistència als menors. Això el portà a treballar d’educador a l’anomenada Escola-Granja de Plegamans “per a pobres de solemnitat”, que pertanyia al Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada, sota el mestratge de reconegut pedagog Mossèn Josep Pedragosa, creador el 1908 de la Casa de Família, un establiment amb idees innovadores que a través del contacte amb la natura, el treball al camp i la vida en família es convertien en un referent emocional i afectiu tant pels nens abandonats com pels menors delinqüents que s’hi acollien. El més important és que aquesta nova forma d’atenció als infants oferia alternatives a altres establiments educadors estatals que actuaven més com a correccionals. Durant els anys 1940-1948, formà part de la Junta Provincial de Protecció a la Infància i del Tribunal Titular de Menors, entitat que tornà a reestructurar-se sobre la base de tribunals col·legiats no professionals en les províncies que comptaven amb establiments de protecció i de correcció. Més endavant, l’any 1946 ingressà en la Secció de Pedagogía del CSIC. Durant els anys seixanta va exercir com a director del Laboratori psicotècnic de Wad-Ras i uns anys després passà a dirigir les publicacions de la Junta com a sotsdirector del Grup Benèfic de la Junta de Protecció del Menor.
Josep Joan Piquer i Jover passant un test a nens de colònies els anys 30/ Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
L’Obra de Piquer i Jover Durant l’any 1935-1936 publicà les seves experiències dins la Casa-família i els seus treballs al Butlletí dels Mestres, suplement pedagògic de la revista Quaderns d’Estudis, creat pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. L’any 1946 se li va concedir el Premi Fundació Pelfort i Xinxó de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País per l’obra El niño abandonado y delincuente : consideración etiológica y estadística sobre algunas fallas del juicio moral en la conducta del niño español de postgerra. Madrid : Instituto Sant José de Calasanz de Pedagogía (CSIC), 1946. Durant els anys 1950-1962 va publicar els seus treballs a la revista de la Junta de Protección de Menores Pro Infancia y Joventut, publicació que tenia molt prestigi sobretot a Europa, remarcant el seu interès a modernitzar les institucions responsables dels joves marginats amb criteris molt avançats al seu temps i defensant la gran necessitat de formació dels educadors dels menors. Fou Membre de la Societé Internationale de Criminologie, secretari de la Secció de Barcelona de l’Institut Sant Josep de Calassanç de Pedagogia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Membre de la Comissió Consultiva de la Unió Internacional de Protecció a la Infància de Ginebra (Suïssa), Membre perpetu de l’American Academy of Political and Social Science de Filadèlfia (EUA).
Josep Joan Piquer i Jover explicant un conte a uns nens de colònies, un estiu de 1933 o 1934 / Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
Podeu consultar la seva bibliografia completa a la publicació que va fer la seva esposa Carlota Pomés i Coll i que va publicar més tard la seva filla Rosa M. Piquer i Pomés, part de la qual podeu trobar també a la Biblioteca de Ciències de la Comunicació i Hemeroteca General de la UAB. Què tenim a la Biblioteca de Ciències Socials? El Fons Piquer i Jover està localitzat a la Biblioteca de Ciències Socials des de l’any 2002. Una part de la col·lecció ja formava part de l’antiga Biblioteca General de la UAB; la resta va arribar més tard com a donatiu a través de la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés i l’Arxiu Comarcal d’Osona. La col·lecció està formada per més de 1000 títols monogràfics i fullets de gran interès pels investigadors en el camp dels drets dels menors, protecció dels infants, delinqüència de menors i dret de família a Catalunya i Espanya, editats entre el 1860 i el 1996. Forma part de les col·leccions especials de la UAB. I l’any 2004 des de la Biblioteca es va fer una exposició bibliogràfica publicada al DDD amb la primera part del seu donatiu. També trobareu al DDD un article relacionat i molt interessant escrit per Milagros i Dolores Sáiz Roca, publicat a la Revista de historia de la psicologia, vol. 35, núm. 3, (2014) amb el títol: Claudi Basols, un puente entre Folch i Piquer: consolidando las relaciones entre Psicología y Justicia en la primera mitad del Siglo XX. És inevitable ressaltar l’article publicat en aquesta mateixa revista del 3 d’abril del 2019 signat per la professora emèrita d’Història del Dret i de les institucions, Maria Jesús Espuny Tomàs, actualment síndica de Greuges de la nostra Universitat, que gràcies al seu profund coneixement del tema té l’autoritat suficient per qualificar el fons com a “extraordinari”. Podeu consultar la pàgina web de les totes col·leccions especials i fons personals i institucionals de les biblioteques de la UAB.
Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
BELLATERRA.CAT 