Familiars, col·lectius memorialistes, la Universitat, representants veïnals i polítics participen en un acte d’homenatge davant d’una de les fosses que guarden les restes de les víctimes des de més de vuit dècades.

Al juny de 1941, una trentena de persones van ser afusellades i enterrades en una fossa comuna al cementiri de Sant Rafael de Còrdova.
Una fossa de postguerra, on van acabar els cossos de 860 republicans, de presos i de condemnats a consells de guerra. Diumenge, 11 de juny de 2023, 82 anys després, just sobre aquesta fossa, familiars, col·lectius memorialistes, representants veïnals i polítics de formacions d’esquerra i de la Càtedra de la Universitat de Còrdova, han participat en un acte d’homenatge, creant un llenç de la memòria , amb fotografies i noms de les víctimes, reclamant que l’exhumació i la recuperació de les seves restes es faci ja.
“Busca’m aquí, en aquesta terra”, deia una estrofa d’una de les cançons interpretades a l’acte pel cor de la Universitat. Aquí, en aquesta terra, a la de la fossa del cementiri de Sant Rafael ia la del cementiri de La Salut, van ser enterrades més de 4.000 persones, víctimes de la repressió després del cop del 1936 i el franquisme.
Estudis històrics i arxivístics han completat aquest llistat de milers de persones, de les quals aproximadament la meitat se’n coneixen els noms i els cognoms. Els sondejos duts a terme per la Societat Aranzadi en tots dos campsants han localitzat les fosses, on es troben víctimes des del 1936 al 1944, algunes zones amb centenars de cossos ‘intactes’ en quadres de La Salut i, en altres casos, amb fosses modificades a al llarg de les dècades, com a San Rafael. Els treballs d’excavació i exhumació de les restes estan només pendents que l’Ajuntament de Còrdova adjudiqui aquestes tasques, que seran finançades amb 1,6 milions d’euros després de l’acord de les quatre administracions -Govern, Junta d’Andalusia, Diputació Provincial i Ajuntament de Còrdova-.

“ESTEM A LA RECTA FINAL”
“Creiem sincerament que som a la recta final”. Són paraules d’Antonio Deza, president de l’Associació Dejadnos Llorar, que representa les famílies que busquen, 87 anys després, els seus éssers estimats. El seu pare i diversos dels oncles van ser assassinats i formen part dels milers de víctimes que encara es busquen a Còrdova. Com els pares, els avis, els oncles dels que avui els han retut homenatge en aquest acte: fills ja ancians, néts, nebots i altres familiars que amb les seves fotografies, els han tornat a recordar perquè no caiguin en l’oblit.
La música i la poesia han acompanyat els familiars de les víctimes i la resta de participants -mig miler de persones aproximadament- sobre la fossa que està per excavar al cementiri de Sant Rafael. I, per descomptat, l’emoció dels que encara no han pogut recuperar les restes dels seus. Arribats de la província, de la mateixa ciutat de Còrdova i d’altres punts com Barcelona, han dipositat clavells vermells i les fotografies dels seus familiars als llenços que s’han creat sobre la fossa.
En ells, els noms dels 402 presos republicans, condemnats a mort i afusellats després d’acabada la guerra que van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Sant Rafael. I en el record, així mateix, els 458 presos que van morir de gana, maltractament i malaltia per l’amuntegament i la insalubritat de la presó de Còrdova que, el 1941, va arribar a albergar més de 4.000 presos republicans.

“Exhumació, veritat, justícia i reparació”
Són les peticions dels que porten tota una vida esperant per poder tenir les restes dels seus familiars. “Víctimes de la violència espontània, en calent, afusellats, però també de la repressió institucionalitzada posterior, dels consells de guerra”, ha descrit el director de la Càtedra de Memòria Democràtica de la Universitat de Còrdova, Francisco Acosta, on duen a terme estudis sobre els milers d’arxius dels consells de guerra de postguerra amb víctimes cordoveses.
A totes elles, les famílies no les han deixat de buscar en tot aquest temps. “Ens els van matar”, recordava l’escriptora Matilde Cabello en uns versos dedicats a aquest homenatge. I totes confien que en els propers mesos, per fi, comenci el final d’aquesta llarga espera, amb les excavacions de les fosses, les exhumacions de les restes i la identificació amb proves d’ADN, perquè puguin estar ja en mans de les seves famílies i descansar.
Font: Cordópolis, Antonio Barragán Moriana