La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo i el ministre de Ciència, Pedro Duque aquest dimecres / ZIPI/EFE
La iniciativa del govern espanyol, com abans la del català, va en bona direcció
El govern espanyol va posar en marxa aquest dimecres una ofensiva en tota regla contra les pseudoteràpies per fer-les fora dels espais oficials, bàsicament centres sanitaris públics i concertats, i universitats. En aquests llocs hi ha hagut fins fa pocs anys una certa permissivitat amb l’anomenada ‘medicina alternativa’, segurament a causa de la mala imatge de la indústria farmacèutica i l’auge de les teràpies d’origen oriental, com l’acupuntura o el reiki. El problema és que la proliferació d’aquestes modalitats i la falta de control havia creat alarma en la comunitat mèdica. És hora, doncs, que el ciutadà tingui cada cop més clar quines teràpies tenen evidència científica al darrere i quines no, perquè la confusió acaba generant una desinformació que, sumant-se a la desesperació de molts malalts, pot desembocar en tragèdia.
Cal respectar la llibertat individual del pacient, però el que no pot ser de cap manera és que es posi al mateix nivell l’homeopatia o els suposats poders curatius de certes plantes, sobre les quals no hi ha estudis científics, i la medicina convencional i els fàrmacs que han estat testats i han passat tot un procés de control i seguretat fins a ser aprovats per les autoritats, en el nostre cas l’Agència Europea del Medicament.
El sistema oficial pot tenir errades i la indústria farmacèutica té els seus propis interessos econòmics, però no hi ha dubte que ofereixen una seguretat i unes garanties infinitament més elevades que productes sobre els quals ningú té cap control. És més, les autoritats tenen l’obligació de denunciar persones que, comercialitzant productes suposadament naturals, poden acabar provocant problemes de salut pública. És el que va fer la Generalitat amb el curandero Josep Pàmies, que assegurava que es podia curar l’autisme amb un derivat del lleixiu, i va ser sancionat amb una multa de 600.000 euros.
La comunitat mèdica ja fa temps que reclama una acció decidida de l’administració en aquesta direcció, i el Col·legi Oficial de Metges de Catalunya ha sigut pioner i punta de llança en la denúncia de les pseudoteràpies. Les anomenades ‘teràpies alternatives’ han de quedar fora del circuit oficial de salut pública, i sempre ha de quedar clar que poden ser un complement per augmentar el benestar, però no cap alternativa real a la ciència.
Estem en un món on a molts els agrada posar en dubte la ciència oficial, per exemple amb el canvi climàtic. Aquest tipus de debats poden ser un bon tema de sobretaula, però quan et trobes amb casos com el del valencià Julián Rodríguez, el fill del qual va morir perquè va abandonar la quimioteràpia i es va posar en mans d’un curandero, llavors la cosa canvia. ¿De veritat estem disposats a ignorar el coneixement científic i tornar a l’Edat Mitjana? És evident que no, perquè amb la salut no s’hi juga. I amb la salut pública encara menys.
BELLATERRA.CAT 