Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2018

Anuncis

Read Full Post »

Esther Vera, directora del Ara

The situation was somewhat incongruous. The opening ceremony of the largest gathering of the tech industry in the world with speeches in support of collaboration between governments, in favour of flexibility and the capacity of businesses to adapt, entrepreneurship and the freedom to face the future. 21st century words mixed with 19th century political primitivism. Outside, calls for freedom for political prisoners and the return of Catalonia’s institutions, the rejection of a military monarchy and police charges by the Catalan police force on the orders of Spain’s Ministry of the Interior. King Felipe could have been the king of a confederal Spain. Instead he will rule over the shrinking of Spanish democracy and the humiliation of the Catalan political majority. Both a personal and a political failure. But there is no need to worry: none of those around him will say a word. Everything’s in order, Your Majesty.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Read Full Post »

Roger Caballé/ Ciutadà de Cerdanyola

Aquests 16 abocadors son potencials càncers per a una població de 200.000-225.000 persones que viuen 5 Kms. a la rodona del focus. Cerdanyola, Ripollet, Barberà i Badia afectades 100%. Sant Cugat, Montcada, Sabadell i Sant Quirze no tenen tota la població dins d’aquest àmbit.

Als llocs d’origen d’aquests tòxics van pensar que sortia a compte pagar transport i abocament clandestí per desfer-se fraudulentament del material que ells originaven i per Llei obligats a regenerar o precintar amb garanties de no contaminar. A Cerdanyola trobaren un mode molt més econòmic de solucionar-ho amb l’ajut i complicitat de les autoritats locals, empresaris i propietaris i concessionaris dels clots d’extracció d’argila. Tot això ben documenat.

I tot per aplicar un principi senzill d’Economia: abaixant els costos augmentem els beneficis. Quan, per un accident, una erupció de lava amb tot de tòxics per terra, aigua i aire posa al descobert el 2004 el que hi ha enterrat, ens assabentem que fins i tot a la Generalitat s’estava al corrent de totes les irregularitats. Molts tècnics de l’AMB, Medi Ambient,etc. intervingueren per desviar, encobrir,etc. el que amaga el subsòl dels terrenys del CD.

Quan es parla de “netejar”, no ens diuen que volen baixar el grau de contaminació a nivells legals, sempre troben la forma de “fer compatible” la contaminació present amb uns predeterminats usos d’aqueix territori. I tot això per què? Es que costa molts diners el netejar be. I qui fa el balanç cost/benefici? Doncs l’inversor que vol treure el màxim profit dels diners.

Mirem-ho, però, de un altra forma. Al anterior escrit meu sobre aquest tema ja deia que descontaminar requereix personal tècnic i força laboral menys qualificada ( va des de moure les terres fins a deixar-les “netes” i confinar els tòxics. Els llocs de treball generats multiplicat pel temps requerit be serà un bon actiu:salaris, impostos,recerca (pot generar patents),etc. Els terrenys, a Dret de Llei, passaran de ser un passiu (ep! si al Registre ho hem anotat com cal) a tenir un actiu (terrenys nets).

I els morts i afectats pels càncers degut a la contaminació? Quin valor els assignem? I aquí faig meu el que he sentit de economistes reconeguts: “ solo los necios confunden valor y precio”. Les darreres estadístiques (2008-2012) donen anualment 48.171 diagnosticats de càncer a Catalunya i els que acabaren morts en foren 16.554, quasi un terç. Si ho apliquem al radi afectat nostre ens surt la xifra de uns 500 morts. Si apliquem l’augment degut als càncers assenyalats a Environtment International, citat sota l’epígraf “Contaminació/Salut/Negocis” ens surt la xifra de incidència”promig” de 50-75 defuncions addicionals anuals en aquesta zona. I la pregunta ( en Ciència Econòmica) es: Quin valor, quin benefici expressat en euros ( €) te salvar aquestes vides? Algú pot posar la xifra?. Apart i relacionat amb això podem afegir la vàlua o valor de la Natura amb tots els seus serveis mediambientals que son suport de vida.

http://www.cerdanyolainforma.com

Read Full Post »

Hace mucho tiempo que se le llama “el árbol más solitario del planeta”.

Es un ejemplar de Picea sitchensis , de la familia pícea de Sitka , y más allá de ser un árbol gigantesco sin ningún amigo a su alrededor, dice mucho sobre la época en la que vivimos.

Situado en la isla Campbell en el Océano Antártico, en su madera hay una clara huella de radioactividad de las pruebas de bombas atómicas de las décadas de 1950 y 1960.

Para los científicos, esto podría ser la marca que han estado buscando para definir el inicio del Antropocen o , también llamada “edad de los humanos”: una nueva propuesta para definir la era geológica en la que las actividades humanas han tenido más repercusiones en el planeta.

¿Qué es el Antropoceno, la “Edad de los humanos” que expertos aseguran hemos entrado?

La definición de esa época busca darle dimensión a la llamada “gran aceleración” del impacto humano en el planeta, el momento en la línea del tiempo en el que se volvió intenso y global.

Esto se produce después de la Segunda Guerra Mundial y se ve, por ejemplo, en la gran explosión en la producción de plásticos.

Chris Turney, de la Universidad de Nueva Gales del Sur, Australia, y sus colegas dicen que este árbol pícea de Sitka capta este cambio de forma única en sus anillos de crecimiento.

El paso del tiempo en un árbol puede ser visto a través de sus anillos.

“Estamos poniendo esto como un serio contendiente para marcar el inicio del Antropoceno. Tiene que ser algo que refleje una señal global”, dijo el profesor Turney a la BBC.

“El problema con los registros del hemisferio norte es que reflejan ampliamente en dónde ha ocurrido la mayor actividad humana. Pero este árbol de Navidad registra la naturaleza histórica de esa actividad , y no podemos pensar en ningún lugar más remoto que el Océano Antártico”, indicó.

Un gran testigo

Este árbol, similar al abeto, en realidad no debería estar en la isla Campbell, que está a unos 600 kilómetros de la punta sur de Nueva Zelanda.

Su hábitat natural se encuentra en las latitudes del norte del Pacífico, pero un solo ejemplar fue plantado en esta isla subantártica alrededor de 1905 , posiblemente como el inicio de una reforestación.

El árbol más próximo se encuentra en las islas Auckland, a unos 200 kilómetros al noroeste.

El profesor Turney y sus colegas hicieron una perforación el en árbol, que tiene anillos de crecimiento anchos y muy bien delineados.

Los examinaron y encontraron un gran aumento en la cantidad de carbono – 14 —un isótopo radioactivo del carbono— en una parte de un anillo que corresponde al último semestre de 1965.

Este pico es una firma inequívoca de la atmósfera de pruebas nucleares que se produjeron después de la Segunda Guerra Mundial.

El desastre de Chernobyl está escrito en sus árboles

El isótopo radioactivo de las bombas se incorporó al árbol mediante la fotosíntesis, según el análisis de los expertos.

Mark Maslin, del University College de Londres y coautor del estudio que lo analizó, dice que la adición de elementos químicos se produjo justo después de la prohibición de pruebas nucleares en la atmósfera (1963).

Sin embargo, en el árbol quedaron esas huellas de las consecuencias de detonaciones anteriores que se realizaron en todo el mundo y que contaminaron la biósfera del planeta.

En el árbol de las Isla Campbell se notan las huellas de detonaciones nucleares.

“Si se quiere representar el Antropoceno con el inicio de la Gran Aceleración, entonces este es el registro perfecto para definirlo”, dijo.

“Y lo que es realmente interesante es que plantamos (como humanidad) un árbol en donde no debería estar, pero nos ha dado este hermoso registro de lo que le hemos hecho al planeta”, continuó.

Una nueva era

La comunidad geológica internacional está evaluando la forma de actualizar la línea de tiempo oficial de la historia de la Tierra, llamada Carta Cronoestratigráfica.

El grupo de trabajo encargado de dirigir la discusión recientemente llegó a la conclusión de que la actual época —llamada Holoceno y que abarca los últimos 11.700 años— no puede incluir los inmensos cambios que tienen lugar en la Tierra como resultado de la actividad humana.

El panel está buscando un marcador que defina el inicio del Antropoceno propuesta.

Los científicos tratan de ubicar el momento en el que el impacto del ser humano comenzó a ser más intenso sobre el planeta.

Técnicamente se conoce como “Sección estratotipo y punto de límite global” (GSSP, por sus siglas en inglés), pero comúnmente es llamado “clavo de oro”, o golden spike en inglés.

Para el inicio del Holoceno, el GSSP es una sección de hielo perforado de la capa de hielo de Groenlandia. La química del hidrógeno registra un aumento en el calentamiento a medida que salimos de la última edad de hielo.

El famoso Cretácico-Paleógeno de los dinosaurios tiene su límite hace 66 millones de años, cuando un asteroide impactó con la Tierra y desencadenó la extinción de los grandes seres .

El pico es un afloramiento de roca en Túnez, el cual contiene una fuerte huella del elemento iridio que se generó por el impacto de la roca espacial.

El plutonio es un elemento clave para rastrear la marca de pruebas nucleares.

Lo que será clave para cualquier “clavo de oro” elegido para representar el límite Holoceno-Antropoceno es que sea algo de larga duración: que los geólogos en un millón de años sean capaces de apuntar y decir: “Ahí está. Es el comienzo de la época del Antropoceno”.

El radiocarbono perdura en cantidades medibles en el orden de 50.000 a 60.000 años . Después de eso, otros radioisótopos asociados con las pruebas de la bomba, como el plutonio, todavía estarán en el medio natural, preservando esa marca”, explica el profesor Turney.

“Tenemos registros de la madera de abeto recogidos en la Universidad de Nueva Gales del Sur en Sídney y en Invercargill, en Nueva Zelanda, en un museo y una galería de arte, por lo que la gente puede ir a visitar y poner su dedo en el momento actual que estamos sugiriendo como inicio del Antropoceno”.

El profesor Turney y sus colegas han publicado su estudio en la revista especializada Scientific Reports .

Read Full Post »

La séparatiste Anna Gabriel reste en Suisse et fuit la justice espagnole

Censée passer devant la justice espagnole mercredi, l’indépendantiste catalane Anna Gabriel a confirmé à la RTS avoir choisi de rester en Suisse. Elle se dit prête à solliciter l’asile politique en cas de demande d’extradition.

“Il ne faut pas que j’aille devant le juge”, a affirmé Anna Gabriel au micro de la RTS. L’ex-députée catalane dit désormais craindre une demande d’extradition en provenance de Madrid. “Dans ce cas, c’est la Suisse qui décidera ce qu’elle fera avec moi”.

L’ancienne élue du mouvement anticapitaliste Candidature d’unité populaire (CUP) a fait un choix rappelant celui de Carles Puigdemont. L’ex-président de la Generalitat a fui à Bruxelles avec quatre de ses ministres afin d’échapper à la justice espagnole, qui l’accuse de “sédition, rébellion et malversation de fonds publics” suite à la proclamation avortée d’indépendance.

28 personnes poursuivies en Espagne

Cet exil vaut à Carles Puigdemont d’être sous le coup d’un mandat d’arrêt. Une situation que pourrait prochainement vivre Anna Gabriel, selon la décision que prendra le juge de la Cour suprême de Madrid en charge du dossier.

Un total de 28 personnes sont poursuivies en Espagne pour leur rôle dans le processus sécessionniste. Quatre, dont l’ancien vice-président catalan Oriol Junqueras, se trouvent en prison préventive depuis trois mois.

>> Sujet traité dans le 19h30 du dimanche 18 février. Entretien à retrouver ce mardi 20 février dans le 19h30.

Read Full Post »


Feliu Formosa revisa la seva poesia i recupera un dietari dels anys 70

Feliu Formosa assegura que no té “gaire cosa més a dir”, però continua traduint i escrivint al mateix ritme tranquil que l’ha acompanyat al llarg de gairebé sis dècades de trajectòria. Acaba de publicar l’antologia de poemes ‘Papallona de l’ombra’ (Pagès), ha recuperat el dietari ‘El present vulnerable’ (Núvol) i ha traduït un llibre de la poeta Else Lasker-Schüler, ‘El meu piano blau’ (Adesiara). “Quan vaig tornar d’Alemanya el 1960 havia estat treballant l’obra de Bertolt Brecht, un autor que m’ha interessat molt, i va ser el poeta i amic José Agustín Goytisolo qui em va donar per traduir una sèrie de llibres d’art per a Seix Barral. En vaig fer cinc, i paral·lelament vaig traduir ‘L’òpera de tres rals’, de Brecht [Fontanella, 1963] i una antologia de poesia alemanya de combat amb Artur Quintana, ‘A la paret escrit amb guix’ [Proa, 1966]”, recorda Formosa molts anys després, amb la memòria pràcticament intacta.
Nascut a Sabadell el 1934, l’escriptor defensa encara que la traducció és la base de tota la seva obra, que més endavant es ramificaria en diverses branques: poesia, dietarisme i teatre. “Durant la dècada dels 60 vaig fer molt de teatre amb el grup Gil Vicente, amb el qual ens vam moure per escoles i barris populars –diu–. Encara em ve al cap la visita a les barraques del Somorrostro, i una altra vegada que vam actuar al barri del Port, on hi havia Paco Candel. Havíem fet muntatges del ‘Retablo de las maravillas’ de Cervantes, de les ‘Històries de funcionaris’ de Txékhov, i també de ‘L’excepció de la regla’, de Brecht”. Formosa sempre acaba anant a parar al poeta i dramaturg alemany, de qui ha traduït diverses obres de teatre, però també volums de poesia com ‘Les elegies de Buckow’ (Edicions 62, 1978), ‘Poemes i cançons’ (Empúries, 1998) i ‘Devocionari domèstic’ (Adesiara, 2014). En té un altre de pendent, ‘Calendari de l’any’.
Una tragèdia difícil de superar

“Saps per què vaig començar a escriure poesia? –diu–. Perquè em va semblar que, després d’anys de militància política al PSUC el partit era una càrrega excessiva per a mi”. D’aquesta voluntat en sortirien ‘Albes breus a les mans’ i ‘Llibre de les meditacions’, tots dos publicats –a Empúries i Edicions 62, respectivament– el 1973, el mateix any en què l’autor va començar a portar “un dietari de tema cultural i literari”, que acabaria sent El present vulnerable. En aquells moments, Formosa vivia a Terrassa amb la seva dona, l’actriu Maria Plans, i les dues filles, Ester i Clara. Un any després la vida li va canviar abruptament després de la mort de l’esposa, fet que va quedar reflectit al dietari -en una llarga entrada no datada- i també en la seva poesia, donant lloc a un dels llibres més commovedors de la seva obra, ‘Cançoner’ (Vosgos, 1976). “Si encara em parles de nit, / per què haig de viure despert?”, escrivia llavors. “Durant molt de temps vaig viure el caos perquè no podia entendre la mort de la Mari -diu-. A partir de 1976 vaig poder reprendre el dietari: entre llavors i el 1978 van ser anys de molta activitat, també de dubtes i angoixa”.
 INFO Entrevista a Feliu Formosa: ‘En la meva poesia, el vers lliure no existeix’

Quan Laia va publicar ‘El present vulnerable’ el 1979 –que Núvol recupera quatre dècades després amb un epíleg de Ramon Pla i Arxé–, se’n va destacar que Formosa construïa una imatge d’ell allunyada de tot idealisme:s’hi parla de depressió, d’incertesa, de lectures i pel·lícules i també de records com les visites als “bordells de Barcelona abans que fossin clausurats”, fragment que avui es llegeix amb estupefacció, no tant pel que l’autor hi explica, sinó per com d’universal era que homes de totes les edats els freqüentessin.
Després de reunir la poesia a ‘Darrere el vidre’ (Empúries, 2002) i publicar ‘Centre de brevetat’ (Meteora, 2006), Formosa va deixar d’escriure versos. “Des que vaig fer 70 anys la poesia m’ha abandonat –reconeix–. No descarto tornar-hi, i si ho fes m’agradaria escriure un poema llarg”. Mentrestant ha acabat un nou dietari, escrit entre el 2015 i el 2016, “ple de records i de pèrdues, on evoco amics com Francesc Vallverdú, Josep Termes, Sergi Beser i Montserrat Roig”. Formosa viu amb perplexitat el present: “A l’època franquista sabies què et podia passar: ara no –admet–. Abans, la situació era dura. Ara és tremenda. No saps fins on arribaran.Des de fa cinc anys visc a Igualada, i dues amigues estan citades amb cinquanta persones més per haver obstruït la carretera d’El Bruc el dia del referèndum”. Formosa segueix lluitant des de la paraula:ha escrit un pròleg per a ‘Cartes a Milena’, de Franz Kafka -que Quid Pro Quo publicarà aviat- i és molt possible que el seu proper projecte sigui la traducció dels ‘Diaris’ de l’autor de ‘La metamorfosi’, encara inèdits en català.
QUATRE NOVETATS DE L’ESCRIPTOR
‘El present vulnerable’

Biblioteca del Núvol

“Aquest llibre es resisteix a morir”, diu Bernat Puigtobella, editor de Núvol. Divuit anys després de l’última edició a La Magrana del dietari –escrit entre 1973 i 1978– els lectors poden tornar a un dels volums més celebrats de Formosa. Quan va aparèixer per primer cop el 1979 a Laia se’n va destacar que trencava “amb el jo modèlic de l’autor”.
‘Papallona de l’ombra’

Pagès editors

Fa anys que la poesia completa de Feliu Formosa no es troba a llibreries. En comptes de reeditar Darrere el vidre (Empúries, 2002), l’autor ha decidit preparar una generosa antologia amb “els poemes més actuals”. Són més de quatre dècades de trajectòria en 250 pàgines i un estudi extens i rigorós d’Àngels Marzo.
‘El meu piano blau’

Adesiara

“Jec sense forces en algun lloc vora el camí –/ i damunt meu la nit freda i tenebrosa–/ i ja compto entre els morts, enterrada temps ha”. Així sona la traducció de Formosa d’Else Lasker-Schüler (1869-1945), una de les veus “d’una imaginació més esclatant” de la poesia alemanya del segle XX.
‘El procés’

Especial feliu formosa

Fins ara, la revista literària El procés, dirigida per Joaquim Armengol, només havia estat dedicada a autors morts com Vinyoli, Kafka i Espriu. En el novè número han canviat d’estratègia: hi ha uns 40 articles sobre Feliu Formosa, dibuixos satírics fets per l’autor i textos inèdits d’un nou dietari.

http://www.ara.cat

Read Full Post »

Older Posts »