Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 21/01/2016

  
Fora de les conselleries de la Generalitat, de vegades hi fa fred. Com en la vida real, alguns consellers que s’han incorporat a un executiu han vist com, en cessar del seu càrrec, no només perdien el sou mitjà anual de 103.000 euros – 7.369,71 euros bruts mensuals si es compten 14 pagues i es pren com a referència el sou dels consellers de l’anterior executiu-, sinó que es trobaven sense la possibilitat de reincorporar-se a la vida laboral ordinària.

Des dels anys 90, fins a 34 consellers dels governs de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas han deixat la conselleria sense tenir una feina alternativa. Per aquesta raó s’han pogut acollir a l’assignació econòmica passiva per a exconsellers establerta en un decret de l’any 1978. Aquesta assignació, “congelada des de l’any 2010, ascendeix a 2.090 euros bruts mensuals, amb una durada màxima de 18 mesos des del moment del cessament del càrrec, i és incompatibles amb qualsevol retribució o pensió amb càrrec a fons públics i amb qualsevol retribució procedent d’una activitat privada”, ha explicat la Conselleria d’Economia i Hisenda a El Món. Per tant, els funcionaris de carrera no poden acollir-se a aquesta ajuda, perquè tenen un lloc de treball assegurat quan deixen el càrrec. 
“Ser conseller no és cap ganga. No està garantit el retorn a la vida fora de les institucions, i això vol dir que t’arrisques molt. Aquest risc no està valorat”. Així s’expressa a El Món l’exconseller d’ERC Josep Huguet, que defensa que “els consellers haurien de tenir la possibilitat de tenir certes garanties de recuperar la seva feina”. 
I és que l’exconseller considera que la situació laboral prèvia de la persona que accepta aquesta funció pública determina clarament la possibilitat de reincorporar-se al món laboral un cop abandona la primera línia política a l’administració catalana:” Només si la persona és funcionària de carrera, té garantit el retorn al seu antic lloc de treball, perquè quan accepta un càrrec a l’administració pública ho fa amb la fórmula de comissió de serveis -és aplicable a moltes altres instàncies inferiors del Govern-, però el problema és quan “ets un treballador per compte aliè i demanes una excedència a l’empresa privada, quan tornes et pots trobar que no tens plaça, i si ets autònom, és probable que hagis de començar de zero perquè la teva empresa ha caigut”, afegeix Josep Huguet. 
I bé, un altre camí, “les ports giratòries, pels teus ‘serveis prestats’ vas a parar a l’empresa privada directament”, rebla. La llista de consellers que han sortit de la plaça de Sant Jaume per anar directament a un consell d’administració d’una empresa privada és llarga.

Millor si ets president… 
La situació dels exconsellers contrasta amb la dels presidents de la Generalitat i del Parlament, que queden coberts per llei amb una assignació mensual i una pensió vitalícia. Així, la llei estableix que els expresidents de la Generalitat tenen dret a percebre, per un període equivalent a la meitat del temps que han estat en el càrrec i, com a mínim, per una legislatura, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que percebien. I també, quan arribin a l’edat de 65 anys, percebran una pensió de jubilació vitalícia consistent en una assignació mensual igual al 60% de la retribució mensual que correspon a l’exercici del càrrec de president o presidenta de la Generalitat. 
Des de l’any 2015, una modificació de la llei d’expresidents estableix criteris de transparència en aquesta assignació. El sou dels expresidents i el pressupost de les seves oficines -despeses i activitats incloses- es publicarà anualment al portal de transparència de la Generalitat.
Gemma Agulirera

http://www.elmon.cat

Read Full Post »