Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 5/11/2015

  
Bellaterra necessita del nostre esforç el 9N tallant la carretera.

Feu clic per accedir a 2b201b_aec7b6985b884a52939e3a1005b99f5a.pdf

Si vols un Municipi amb millors serveis i menys impostos, fes un esforç i no hi faltis.

A les 7.30 del mati ens trovem a la entrada de Bellaterra des de la AP7-B30.

Passa-ho. Es important. 

   
    
    
   

Read Full Post »

  
JAUME VIDAL

Mortadel·lo i Filemó van néixer el gener del 1958 a les pàgines de Pulgarcito de l’Editorial Bruguera, com va recordar ahir Francisco Ibáñez (Barcelona), el seu creador, en la presentació a Barcelona del seu darrer àlbum, Eleccions! (Edicions B). “M’havien encarregat un nou personatge i pensava a veure si tenia sort i en creava un que em durés com a mínim dos anys, i així no m’hauria d’escarrassar més.” L’invent va funcionar i amb prop de 60 anys ha esdevingut un supervendes que ha trencat barreres generacionals. D’El tresorer, l’anterior volum de la sèrie, se’n van vendre 130.000, com va explicar Ernest Folch, director editorial d’Edicions B: “Esperem superar aquesta xifra amb aquesta nova tramesa.” De moment s’ha fet un primer tiratge de 100.000 exemplars, dels quals 5.000 són en català.
També hi surten Rita Barberá, Mariano Rajoy, Oriol Junqueras, Artur Mas i Pablo Iglesias

En les primeres aventures, Mortadel·lo i Filemó eren uns investigadors privats a l’estil de Sherlock Holmes i el doctor Watson, però l’esclat del cinema d’espies, sobretot el de James Bond, va reconvertir la parella en agents del servei d’intel·ligència TIA (Tècnics en Investigació Aeroterràqüia). El paral·lelisme amb James Bond va tenir correspondència en els personatges. El professor Bacteri va esdevenir un Q maldestre, Ofèlia era la rèplica rodanxona de Moneypenny, i el Súper era la figura corresponent al cap del Servei Secret britànic, però amb molt menys seny.
Cap als anys setanta, l’Editorial Bruguera va prendre consciència de l’acceptació de la sèrie entre els lectors gràcies a unes enquestes. Això va donar peu a tenir capçalera pròpia. El setmanari Mortadel·lo va arribar a superar els cent mil exemplars setmanals.
Un altre pas endavant el va ferla sèrie quan, seguint el model de la revista francesa Pilote, va crear noves històries que després podien ser relligades en àlbums. Així van crear-se obres antològiques com Contra la banda del Llardó o El Sulfat Atòmic. Un pas més en la popularitat dels personatges es va fer quan els agents secrets de pa sucat amb oli van intervenir en els Jocs Olímpics i en els mundials de futbol. “Per a mi va ser complicat portar-los als mundials, perquè mai m’havia interessat massa aquest esport”, va explicar Ibáñez.
Però l’enlairament total de la sèrie va ser en entrar en el món de la política, la vida quotidiana i els temes socials: corrupció, les noves tecnologies, nous preceptes religiosos o canvis de costums.
L’anterior títol es va dedicar a la corrupció en el finançament dels partits polítics i l’actual també té a veure amb l’activitat política, concretament amb l’aparició de noves organitzacions. En Eleccions!, el Súper decideix presentar-se als comicis estatals amb les sigles de PEPERÉ (Poble al Poder Rebentant Esquelets; al seu torn, el professor Bacteri vol assolir l’acta de diputat amb el CUL, Científics Units per la Llibertat. Però en aquest aiguabarreig de sigles no hi podien faltar les que representen Mortadel·lo i Filemó: el PMFE, el Partit Mortadel·lista Filomener Espanyol. Tots ells hauran de competir amb el DDT, Dreta Dominant Total, o el FLOR, Femelles, Lúcides, Orgulloses, Resabudes, entre altres. La diversificació del vot té unes conseqüències nefastes, tot i que el gran oponent serà el Partit Papil·lar.
La campanya per atraure vots donarà peu a tots els disbarats que solen cometre els agents secrets, que en aquest cas, més que mai, no faran de la discreció la seva arma més forta. En el seu periple pels pobles i ciutats coincidiran amb personalitats reals de la vida política com ara Rita Barberá, Mariano Rajoy, Oriol Junqueras, Artur Mas i Pablo Iglesias. Quan li van preguntar si aquest plantejament podria ser traslladat al tema de la independència, Ibáñez va tirar pilotes fora. “Seria molt bonic, però és un tema que no seria entès per tothom.” No obstant això, per donar un toc de catalanitat va fer algunes dedicatòries de llibres dibuixant Mortadel·lo amb barretina.
Ibáñez és autor també de Rompetechos, que té un cameo en aquest llibre; La familia Trapisonda, un grupito que es la monda i Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio. En el període en què no se li va reconèixer l’autoria dels personatges va crear Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo. “Ara encara estaria de força actualitat”

Read Full Post »