Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 14/10/2015

 

Última foto del President Companys en vida, abans de ser afusellat pel franquisme.

Per Gemma Aguilera

El 27 d’agost de 1970, la República Federal Alemanya concedia una indemnització econòmica de 1.000 marcs mensuals i una reparació moral pública per a l’esposa del president Companys, Carme Ballester. Un gest amb què no només es reconeixia oficialment que el president català havia estat una víctima del nazisme, sinó que la seva detenció i afusellament havien estat possibles gràcies a l’estreta col·laboració entre les autoritats espanyoles o el règim hitlerià. 
Dues dècades després, el 1990, el canceller alemany, Helmut Kohl, i el president francès, François Mitterrand, demanaven disculpes formals a la Generalitat de Catalunya per la implicació d’Alemanya i França en la deportació del president Companys, que acabava amb el seu afusellament a mans del franquisme el 15 d’octubre de 1940. El perdó no significava que els dos mandataris se sentissin hereus del nazisme i el règim de Vichy, sinó que assumien la càrrega d’un estat precedent amb el qual s’hi havia trencat legalment. Companys havia estat detingut a la França de Vichy per un equip de sis persones, entre les quals, quatre uniformats de la Gestapo, i havia estat extradit per la frontera d’Hendaia, malgrat que França i Espanya tenien vigent des del 1877 un conveni que impedia les extradicions per motius polítics. 
El 29 de setembre de 2008, Alemanya i França tornaven a repetir un gest per restituir l’honor del president Companys. En aquesta ocasió, va venir de la mà de la cònsol general d’Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya, que en un acte a la Generalitat, en nom dels seus governs van assumir la responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís Companys que van lliurar als franquistes. 
I què ha fet l’Estat espanyol, responsable últim de l’únic assassinat a un president elegit democràticament a Europa? Negar-se a demanar perdó, i demostrar així que, malgrat la transició, mai no es va arribar a trencar del tot amb la legalitat franquista. Alemanya, en aplicació de les seves lleis de memòria històrica, va anul·lar tots els processos nazis, però els successius governs espanyols s’han emparat precisament en la legalitat per mantenir vigent el consell de guerra sumaríssim de Lluís Companys i de molts altres republicans assassinats pel franquisme. 
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, insisteix en el fet que l’Estat espanyol “és l’únic estat europeu que es nega a condemnar un crim de la Segona Guerra Mundial”, i recorda que malgrat que hi ha una llei de memòria històrica, aprovada el 2007 amb el suport de tots els grups parlamentaris tret del PP i d’ERC, “aquesta llei no servia per a anul·lar els processos, perquè només feia una condemna moral però deixava en obert els procediments judicials que se’n poguessin derivar”. 
Era una llei de tancament, i això tindria conseqüències posteriors, perquè el 2010, el Tribunal Suprem s’empararia en el fet que és una llei de tancament per tancar la porta a la revisió del sumari del president executat. Els fiscals del Suprem van considerar “legalment improcedent” revisar el judici a Companys, entenent que les sentències ja són nul·les de ple dret per l’aplicació de la llei de la memòria històrica. Abans que s’aprovés aquesta llei, però, l’executiu del PSOE va estar a punt de fer un gest de dignitat democràtica. 
El 15 d’octubre de 2004, l’aleshores vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega venia a Montjuïc a dipositar una corona de flors per al president Companys. Aquell dia, va comprometre “l’elaboració urgent d’un projecte de llei que permeti restablir la dignitat i l’honor, i donar complida satisfacció moral i jurídica als qui, com el president Companys, es van veure sotmesos a processos clarament enfrontats a les mínimes regles jurídiques”. Onze anys després, la porta sembla tancada del tot. Han passat 75 anys des de l’afusellament del president Companys, 75 anys de la humiliació nacional que significa mantenir en vigor les resolucions i sentències que va generar l’aparell jurídic del franquisme.

Read Full Post »