Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2015

Mas, aquest migdia. Foto: QS/ND


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha exposat aquest migdia el seu pla per enllestir la legislatura i preparar la “desconnexió amb l’Estat”. En una llarga compareixença a Palau, Mas ha explicat “deu projectes estratègics i per a la transició nacional” per enllestir en vuit mesos a tot estirar. Per fer-ho ha nomenat la magistrada Núria Bassols com a comissària per la Transparència i Carles Viver i Pi-Sunyer, com a comissari per la transició nacional. “Hem de preparar-nos pel 27-S per si rebem el mandat de construir un Estat”, ha advertit. De fet, ha encomanat als departaments d’Interior, de Territori i d’Empresa que preparin les “infraestructures estratègiques com centrals nuclears per si arriba la desconnexió”.

Mas ha detallat que en el que resta de legislatura centrarà “l’ofensiva” del Govern en la creació d’ocupació, política industrial, lluita contra la pobresa, pla de suport a la família, cultura i ensenyament, impuls de la llei de no discriminació, consolidar l’acció exterior, la creació del pla d’infraestructures estratègiques, desplegament de la transparència i un pla executiu per a la preparació de les estructures d’Estat. 

Infraestructures crítiques

Pel que fa les tres darreres, Mas ha estat especialment contundent en el “pla d’infraestructures estratègiques” que han de servir per preparar la “desconnexió normativa amb l’Estat” en cas que el 27-S es rebi el mandat de bastir un Estat. “El pla d’infraestructures crítiques i estratègiques ha de servir per protegir xarxes, centrals nuclears, transport, abastament d’aigua, energia i telecomunicacions per si arriba una “desconnexió legal amb l’Estat”, ha explicat Mas. Un pla delicat del que s’encarregaran Felip Puig, Santi Vila i Ramon Espadaler. 

Dos comissionats 

Així mateix, Mas ha volgut fer especial incidència remarcant els nomenaments per dur-les a terme. Així, la creació d’un comissionat pel desplegament de la llei de Transparència que dirigirà la magistrada del TSJC, Núria Bassols, i que dependrà del departament de Relacions Institucionals que presideix Joana Ortega. Mas també ha volgut destacar el nomenament de l’actual president del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer, com el que ha de dirigir l’impuls de la hisenda pròpia, i el pla i disseny de l’administració i la tresoreria de la seguretat social catalana. 

14:05 “Si podem ser més forces amb un full de ruta millor, sinó ho farem igual”, diu Mas
13:53 “Aquesta legislatura no vam rebre el mandat de fer un Estat, sinó per fer un referèndum, però ho preparem tot per si rebem el mandat el 27-S”, diu Mas
13:51 Mas apunta que la setmana entrant anunciarà els assessors que incorporarà per l’acord amb ERC
13:48 “Pel que fa les relacions amb ERC estem amb major normalitat i tranquil·litat”, diu Mas
13.44 Mas no farà cap relleu al Govern
13:38 “Intentem fer un govern el  màxim de transparència”, diu Mas
13:34 “L’objectiu és acabar la legislatura amb menys aturats que quan va començar”, assegura Mas
13:34 Mas no sap si dinarà amb Rajoy aquest divendres 
13:31 Mas calcula set mesos per poder fer balanç d’aquest pla de treball
13:28 La magistrada del TSJC, Núria Bassols, serà la comissionada de Transparència i el comissionat per la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer
13:25 Mas anuncia un pla d’infraestructures crítiques i estratègiques per protegir xarxes, centrals nuclears, transport, abastament d’aigua, energia i :telecomunicacions per si arriba una desconnexió legal amb l’Estat
13:33 El president encarrega a Economia, Empresa i Benestar Social el projecte de seguretat social catalana
13:22 Mas torna a incidir en un projecte d’impuls per implementar la Hisenda Pròpia
13:19 Mas anuncia un comissionat “per la transició nacional” que controli les estructures d’Estat
13:17 Mas encarrega un projecte de llei de “no-discriminació” general
13:14 El Govern nomena un comissionat per a la transparència sense increment de cost que dependrà de Joana Ortega amb funcions d’implementar la normativa de transparència
13:12 En ensenyament, Mas anuncia com a pla “estrella” que s’obriran 12 noves biblioteques a Catalunya
13:03 Mas treu pit i diu que les llistes d’espera estan igual que al final del tripartit amb un “20% menys de recursos”
13:01 El Govern diu ara que intensificarà les polítiques d’atenció a les famílies i infantesa
13:00 Mas anuncia una ofensiva per aturar la pobresa energètica
12.58 El Govern explica un pla de xoc per lluitar contra la pobresa. Diu que la renda mínima d’inserció arribarà a 28.500 persones
12:54 També avança que pel Mobile World Congres es posarà en marxa una app sobre Mobilitat “innovadora al món”
12:54 Mas anuncia la fusió de l’Agència de l’Aigua, Residus i Meteorologia com en una gran Agència de Medi Ambient
12:50 El president exposa projectes com els “doctors industrials” o la inversió en formació com a prioritats de Govern
12:45 Mas recupera el “business friendly”
12:41 El president “ven” Formació Professional, Servei d’Ocupació de Catalunya i Simplificació administrativa
12:38 Mas exposarà “l’ofensiva” del Govern per encarar el final de la legislatura basada en 10 punts
12:36 Mas arriba a la sala de premsa i demana “paciència”
12:34 Baixa el ferro de l’equip de comunicació de Presidència
12:31 Quatre Mossos vigilen la sala de premsa
12:29 Mas vol enfortir l’àrea d’Exteriors i la de Presidència
12:29 Així mateix, el president vol plantejar les línies estratègiques pel que resta de legislatura
12:28 Mas anunciarà el nomenament de dos  “comissionats” per reforçar el 27-S
12:28 A la sala de premsa hi ha baixat el secretari general de Presidència, Jordi Vilajoana
12:27 Expectació a la sala de premsa de Govern per la compareixença de Mas

 

Read Full Post »

A partir del cap de setmana vinent, el MWC coparà gran part dels espais informatius i, també, de moltes converses en aquest país.

La fira del mòbil és un esdeveniment molt transcendental per a Catalunya, des de diversos punts de vista: projecció de país a nivell mundial, generació i impuls econòmic per a la ciutat, potenciació de les empreses tecnològiques catalanes, aparador des d’on es mostraran les novetats del sector de la telefonia i mobilitat…

L’objectiu, com cada any, d’ençà de la primera edició del 2006, serà la de superar tots els registres: més empreses assistents, més visitants, més expositors, més espai en el recinte, més impacte econòmic per a la ciutat, etcètera. 

Enguany, gairebé hi acudiran 100 empreses catalanes -95 en concret-, la majoria de les quals sota el paraigües que constitueix el Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Eyetok, Starlab, Flirtie, Doonamis, Guru’s System, Yup Charge, Signaturit, Medtep i Agile Contents són algunes de les empreses del país que hi seran presents amb la finalitat de potenciar el seu negoci i projectar-se.
Esperem un nou èxit per al congrés que, conseqüentment, ho serà també per a Barcelona i Catalunya”
Al costat de les empreses catalanes, hem de posar especial èmfasi en les grans multinacionals i les novetats que hi presentaran. El congrés és l’esdeveniment predilecte d’aquestes companyies per tal de mostrar els seus projectes estrella i les tendències del mercat de la telefonia i la mobilitat. A veure què ens ensenyen les Ericsson, Nokia, Huawei, Sony, Microsoft, Facebook o Samsung. 

A banda de les multinacionals, les grans patums, els grans tòtems de la tecnologia també s’acosten a la ciutat comtal. Aquest 2015 les principals estrelles que prendran part de l’esdeveniment són el fundador de Facebook, Marc Zuckerberg; el responsable d’Android a Google, Sundar Pichai; i el creador de la Wikipedia, Jimmy Wales.

A veure en què queda tot plegat i què suposa per a Barcelona i Catalunya. No obstant, les previsions ja són molt potents: 100.000 metres quadrats d’exposició, 4.000 periodistes acreditats i delegacions de 160 governs i 2.000 empreses participants, de les quals 95 seran catalanes (16 més que el 2014). Esperem un nou èxit per al congrés que, conseqüentment, ho serà també per a Barcelona i Catalunya, en un moment on estem essent molt observats per la resta de nacions del món.

Carles Toronjo

http://www.tribuna.cat

Read Full Post »

La policia catalana tindrà pistoles elèctriques aquest any. El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha confirmat avui que durant el 2015 incorporaran aquesta mena d’arma, conegudes com Taser. “No és una decisió presa en calent, hem fet una opció”, ha explicat el responsable d’Interior. I ha especificat que no tothom tindrà aquesta eina: “No es repartirà a tots els policies, sinó als caps de guàrdia”, ha indicat, en una entrevista a TV3.

Els agents hauran de passar primer una formació prèvia. I el seu ús estarà condicionat a “casos concrets”, en paraules del conseller. “A vegades l’ús de la força d’una altra manera pot ser més lesiu”, ha indicat.

Es tracta de l’últim model de pistola elèctrica, la X26P, segons ha avançat El Periódico, que és el mateix estil de pistola elèctrica que utilitzen mig centenar de policies locals catalanes i un centenar de la resta d’Espanya. “És una eina no letal, que porta, en alguns supòsits, a ser millor. Pot ajudar a fer bé la feina”, ha explicat Espadaler.

El debat sobre l’ús de les pistoles elèctriques es va posar sobre la taula l’octubre del 2013, quan l’empresari Juan Andrés Benítez va morir després de ser reduït violentament pels Mossos d’Esquadra. Sis agents estan imputats per homicidi, i s’enfronten a una pena d’11 anys, demanada pel ministeri fiscal.

Al desembre, Espadaler ja va anunciar que estaven estudiant la possibilitat d’incorporar aquesta mena d’armes, que han definit com una eina policial, no com una arma. Encara falta, però, la redacció d’una instrucció que definirà quan i com es pot utilitzar. El centenar de pistoles portaran incorporat un sistema que gravarà totes les intervencions, amb detalls del dia, l’hora de la descàrrega i la duració, que no podrà superar els cinc segons.

Read Full Post »

18 de febrer de 2015

Avui fa 10 anys, s’aprovava el .cat (però no era el final de la istòria)
El 18 de febrer del 2005, fa exactament deu anys, el Board d’ICANN va provar el .cat. La candidatura que havíem presentat el 16 de març de 2004, va passar l’examen técnic/financer/legal al juliol d’aquell any, però això va ser l’OK “polític”. Encara faltava l’aprovació oficial, amb la signatura del contracte (23 de seembre; aquí el teniu) i l’efectiva (.cat apareixent a l’arrel, és a dir, visible pels usuaris, que va ser el 22 de desembre, que va entrar al Root Zone Database).

Això de fa deu anys va ser ben especial. Per primer (i darrer) cop ICANN no va fer cap comunicat sobre el nou domini, ni va posar la notícia a la home page. Calia anar uns dies després, fent, si no recordo malamnt, six clics, als Minutes de la sessió del Board del 18 de febrer, i baixar fins al cinquè ítem… Bé, aquí teniu el link rirecte 😉

El llenguatge és pur US Legal Corporatish: “Resolved [05.10] the Board authorizes the President and General Counsel to enter into negotiations relating to proposed commercial and technical terms for the .CAT sponsored top-level domain (sTLD) with the applicant….”. Sí, em va costar convèncer la gent que això era el llum verd definitiu ,-)

Però ni ICANN, com deia, ni encara molt menys nosaltres no vam dir ni piu fins que es va signar el contracte el 23 de setembre (Santa Tecla!). Calia encara silenci i discreció (a part de molta feina) per a rebaixar pressió, i fer creure a certa gent (polítics i premsa) que no hi havia res de res, i seguir endavant. I va funcionar. Quins temps… (gens enyorats: ara podem anar de cara, i és molt millor). Però cal recordar, i agraïr, la copperació i el silenci de tanta gent més enllà dels promotors: polítics i periodistes van saber tots fer el que tocava, que per a ells era, sobretot, molta discreció. Felicitats i gràcies a tots plegats, de dins i fora del projecte!

El procés que va començar al 1995 amb les primeres converses amb Jon Postel, que va seguir amb la primera trobada a l’INETCAT’96, amb la campanya domini.ct, etc. és, 20 anys després, un gran exemple de normalitat, dins i fora el país. Que és del que es tractava.

Ara ja existeixen, des de fa molt pocs, els primers “kittens” (sons of .cat): .gal, .eus, .scot, .quebec. Però també molts geogràfics com .berlin, .paris (i aviat .barcelona), etc. I mentrestant, nosaltres ja no aspirem a aconseguir petits trossets de normalitat, siní simplement i directament, a ser un país normal.

IMG_5041

Read Full Post »

IMG_5009

IMG_5008

Read Full Post »

La periodista Pilar Rahola denuncia que el pacte antiterrorista firmat pel PP i pel PSOE “és franquista i no és democràtic”. Durant la col·laboració que fa al programa ‘8 al Dia’, ha assegurat que se’n fa creus que el PSOE “s’hagi deixat marcar aquest golàs” i l’única conclusió plausible a la qual arriba és que “no se l’han llegit”.

Creu que s’han deixat entabanar amb la frase ‘no podem quedar fora del pacte antiterrorista’ tan Duran i Lleida com Pedro Sánchez. “¿Però què té de consens antiterrorista un pacte que intenta criminalitzar els ciutadans que pacíficament decideixen qualsevol protesta?, s’ha preguntat.

Durant la intervenció de Rahola han fet referència a la denúncia que d’aquest pacte han fet un grup de 120 persones lligades a la judicatura i catedràtics de Dret Penal de tot l’estat. Alerten que és un atemptat contra les llibertats fonamentals perquè intenta fer passar per terrorisme un munt de delictes menors i fins i tot d’accions reivindicatives. En aquest sentit, ha recordat que ja advertit que “els sobiranistes podíem acabar pringats amb això”, com també, segons ha explicat, el 15-M o les activistes del Femen i el 9-N, per descomptat.

Rahola ha fet una crida a que agents polítics i socials llegeixin aquest text que és una tema, segons ha dit, d'”enorme gravetat” i ha assegurat que aquest “és el moment de regressió democràtica més important des del franquisme pel que fa als drets civils; ni en la pitjor època de l’Aznar es va ficar la pota de l’Estat, la llei, damunt dels drets civils com està passant en aquest moment”.

I ha conclòs: “El més immoral, des del meu punt de vista, és que ho fan des de l’amenaça i la por que fa el jihadisme. Estan colant-nos una regressió quant als drets fonamentals.”

Xavier Lladó
http://www.elsingular.cat

IMG_4985

Read Full Post »

Teclejar l’enllaç de sota, del Journal de Montreal, per veure-les:

http://www.journaldemontreal.com/2015/02/12/wolrd-press-photo-devoile-ses-meilleures-photos-de-lannee

Read Full Post »

Montserrat Corominas, presidenta dels Convergents de Bellaterra, us convida a la conferència de Salvador Cardús, al Club Bellaterra, el proper dia 18 de febrer, a les 20 hores.
http://www.salvadorcardus.cat

IMG_4966

IMG_4967
Foto: Montserrat Corominas i Enrich, presidenta dels Convergents de Bellaterra

IMG_5056

IMG_5052

IMG_5054

Read Full Post »

“Mentre encara no estan ni tan sols licitats els enllaços del port de Barcelona amb la xarxa ferroviària, essencials per a l’exportació a Europa, el ministeri s’aboca a solucionar el problema de les autopistes fallides de Madrid”

El govern espanyol tracta amb una doble moral a Catalunya. Mentre encara no estan ni tan sols licitats els enllaços del port de Barcelona amb la xarxa ferroviària, essencials per a l’exportació a Europa, el mateix ministeri de Foment s’està abocant a solucionar el problema de les autopistes fallides de Madrid. El contrast en el tracte és tan descarat que fins i tot sorprèn, perquè el menysteniment del port de Barcelona afecta negativament també l’economia espanyola. L’actitud de l’Estat en infraestructures no es pot analitzar sota cap perspectiva de racionalitat perquè no respon a aquest criteri. És un projecte estatal amb tan poca connexió amb l’economia real, que sembla que s’hi ha acostumat. Aquesta és una manera de fer molt arrelada en la política espanyola i que ha implicat tant els governs del PP com els del PSOE, i per tant no és creïble que depengui de cap canvi a l’executiu. El problema és estructural, arrelat en la història.

http://www.elsingular.cat

IMG_4962

Read Full Post »

El señor Ricardo Álvarez-Espejo, teniente general del ejército, ha propuesto recientemente que se cree un Museo Militar en Barcelona, objetivo que considera “ambicioso e irrenunciable”. Nuestra opinión es que ya era hora que el ejército hiciera una propuesta que pudiera ser muy acogida por la sociedad catalana. Estamos seguros de que el señor Álvarez-Espejo se dejará asesorar, en una amable colaboración entre las fuerzas armadas y mundo civil.
Para empezar sería muy interesante que el Museo Militar dedicara una galería a las masacres que el ejército ha cometido históricamente contra la población civil catalana. Por ejemplo, escogiendo una entre tantas, los hechos de Cambrils de 1640, cuando después de un breve asedio la plaza se rinde a las tropas castellanas. Incumpliendo todos los pactos, el ejército masacró a más de setecientos cambrilenses.
Muy apropiada y visual sería una sección que se titulara: “Bombas sobre Barcelona”, donde se detallaran todos los bombardeos que el ejército español, y sus aliados, han perpetrado históricamente contra la capital catalana. Difícilmente encontraríamos otro caso de una urbe bombardeada tantas veces, y tan salvajemente, por el mismo ejército que supuestamente tenía que defenderla. Digo que sería una sección muy visual porque se podrían incluir croquis y gráficos de la devastación urbana y humana, así como modelos de los proyectiles empleados, que incluirían desde la arcaica balística del siglo XVII hasta las modernas bombas de fragmentación de la guerra civil española.
Otro apartado lo merecerían los enfermos de psicopatía que se han enfundado el uniforme militar y han recalado en Catalunya. Como por ejemplo Charles de Espagnac (1775-1839), un francés expulsado de su país, por reaccionario, pero que hizo carrera en el ejército español. Su demencia lo llevó a prohibir las barretinas, el pelo largo en los hombres y las trenzas en las mujeres. Le gustaba bailar bajo la horca, entre los pies de los cadáveres que había mandado colgar, borracho por una combinación de ron y aguardiente. Fernando VII siempre lo defendió: “Está loco, pero para estas cosas no hay otro”.
Una temática indispensable para cualquier Museo Militar que se precie sería la de los gobernadores militares y su relación con Catalunya. Recordemos la famosa frase del general Espartero. “Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”. Menos célebre es el capitán general Juan Zapatero y Navas, conocido por sus propias tropas como el general Cuatro Tiros. Y con razón. Su frase preferida era: “Yo sé cómo se arregla; a ese, ‘cuatro tiros’; a ese otro, igual. Cuatro tiros y se acabó el problema”. Los civiles catalanes, en cambio, preferían denominarlo el Vampiro por su afición a los fusilamientos indiscriminados. En cierta ocasión ajustició a un pobre chico jorobado, escogido al azar. ¿El motivo? Que según algunos delatores en la última revuelta obrera había participado un chico jorobado.
El general Severiano Martínez Anido no desmerecía a sus predecesores: en 1920, como gobernador militar de Barcelona, se enfrentó con el gobernador civil Carlos Bas, a quien acusaba de “blando”. Anido le exigió que le dejara fusilar a “gente como Eugeni d’Ors, Lluís Companys, Joaquín Montaner, Francisco Layret, Salvador Seguí, Ángel Pestaña, Mario Aguilar, Guerra del Río, los hermanos Ulled, y otros”. En sus memorias Bas narra el diálogo. Bas: “Señor gobernador militar, soy el gobernador civil, no un asesino”. Anido: “No es cuestión de asesinar sino de ejecutar. No emplee usted palabras malsonantes”.
Y puesto que nos referimos a “palabras malsonantes”, también se podría dedicar una sección del museo a la temática “La prensa militar y Catalunya”. En las hemerotecas hay centenares y centenares de artículos del siguiente estilo, publicado en La Correspondencia Militar, el 13 de diciembre de 1907: “El problema catalán no se resuelve, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego”.
¡Qué gran fortuna que hoy en día el ejército español ya no practique las “palabras malsonantes”, que sólo sean materia de memoria y de museo! Esto es loable y es cierto. Tan cierto como que el pasado mes de noviembre publicamos el artículo “¡Un paso al frente!”, en el que describíamos el caso de un militar en activo, el teniente Luis Gonzalo Segura, a quien la fiscalía militar le ha abierto un expediente que podría acabar con la solicitud de seis años de prisión. ¿El delito? Ser el autor de una obra de ficción, concretamente una novela, donde se describen unas fuerzas armadas en las que reina el nepotismo y la corrupción a gran escala. Cuesta de creer, así que lo repito: en pleno siglo XXI la jurisdicción militar española puede pedir una pena de seis años de prisión por escribir una novela.
Precisemos, para acabar, que el mismo señor Álvarez-Espejo, que ahora nos regala la afortunada iniciativa del Museo Militar, publicó inmediatamente un artículo de réplica en este diario, titulado “Otro paso al frente”, una réplica extraordinariamente peculiar, por cierto, puesto que en todo su artículo no mencionaba ni una sola vez el motivo de réplica: es decir, el teniente Segura y su caso.
Cuando escribo estas líneas, el teniente Segura vuelve a estar bajo arresto

Read Full Post »

Older Posts »