Culmia Xaloc Parc de l’Alba, és la nova promoció ubicat a la BV-1413 de Cerdanyola, aquest districte nou i innovador acull aquesta exclusiva promoció que es compon de 66 habitatges d’1, 2, 3 i 4 dormitoris, dissenyats per oferir el màxim confort i adaptar-se a diferents estils de vida. Cada habitatge compta amb àmplies terrasses, espais oberts i una distribució funcional que aprofita al màxim la llum natural.
Cada detall està dissenyat per millorar la teva qualitat de vida:
– Piscina comunitària envoltada de jardins per gaudir del sol i de l’aire lliure. – Espai Club Social, un punt de trobada ideal per a reunions, esdeveniments o activitats. – Zones enjardinades, perfectes per desconnectar sense sortir de casa. – Espai Smart Box, per rebre les teves comandes de manera còmoda i segura. – Espai cardioprotegit, pensat per a la seguretat i la tranquil·litat de tota la família. – Qualificació energètica A, per garantir un menor consum i més estalvi en el teu dia a dia. – A més, la promoció compta amb baixos amb jardí privat, ideals per als que busquen un extra d’espai a l’aire lliure.
CULMIA Xaloc Parc de l’Alba
Cada habitatge ha estat dissenyat per adaptar-se a diferents estils de vida, amb una distribució funcional, amplis dormitoris, llum natural i àmplies terrasses que permeten gaudir de l’exterior sense sortir de casa. A més, disposa de 82 places d’aparcament per a cotxes, 41 per a motos i 66 trasters per donar resposta a les necessitats de mobilitat i emmagatzematge dels residents.
Imatge virtual del projecte del Parc de l’Alba a Cerdanyola del Vallès 📷 ACN / INCASÒL
Un entorn prometedor
Parc de l’Alba, amb més de 400 hectàrees, combina habitatge, zones verdes i àrees d’activitat econòmica com el Barcelona Synchrotron Park, i aspira a convertir-se en un referent europeu en innovació i urbanisme verd.
“Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous”.
El Parc de l’Alba, el projecte d’habitatge que canviarà la ciutat de Cerdanyola 📷 INCASOL
A partir d’aquesta primavera es començarà a urbanitzar la zona d’habitatge, el primer pas abans de construir
Segons publica avui en Guillem Barrera Morè (Tot Cerdanyola), l’any 1976 el Pla general metropolità va preveure la construcció de cinc centres direccionals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, agafant com a idea mare d’aquests projectes els “pianiregolatori” italians de començament dels anys seixanta. Dels cinc centres previstos, el més important va ser el que aniria entre Sant Cugat i Cerdanyola.
Aquell pla preveia urbanitzar part de la via verda amb l’objectiu de fer un nou barri en torn l’expansió del Parc Tecnològic del Vallès. La qual cosa des d’un bon inici ja va representar un conflicte d’interessos entre partidaris d’urbanització i partidaris de conservació del medi natural.
No va ser fins al 2001 quan la Generalitat de Catalunya constituir el Consorci Urbanístic del Centre Direccional, l’organisme integrat per l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Institut Català del Sòl, per a tirar endavant el projecte. Un projecte que va ser aprovat pel govern de Cristina Real (PSC).
Llavors el projecte proposava que la major part del sòl edificat es destinaria a indústries relacionades amb les noves tecnologies, seguint la tònica iniciada pel Parc Tecnològic del Vallès (PTV). Dues dècades després, el 2020, es va aprovar un segon PDU amb més espais verds i 5.377 habitatges nous.
Rambla del Castell
El camí al Castell de Sant Marçal es convertirà en la futura Rambla del Castell 📷 ACN
Tot i que el 2010 ja es van començar a fer les obres de la primera fase d’urbanització, corresponent a la zona d’empreses del Parc de l’Alba, no serà fins aquesta primavera que es començaran a veure una primera transformació del terreny a la zona d’habitatges. El primer pas serà la urbanització de la Rambla del Castell, que va ser aprovada i adjudicada el passat 19 de febrer pel Consell General del Consorci.
La Rambla del Castell està projectada per a ser l’avinguda més important del nou barri cerdanyolenc. L’eix vertebrador del Parc de l’Alba connectarà el Castell de Sant Marçal amb la carretera de Cerdanyola a Sant Cugat. A partir de la construcció d’aquest eix, es preveu que es facin els carrers adjacents que connectaran amb l’actual zona d’empreses i amb la futura àrea residencial.
Segons la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, l’inici d’aquestes obres respon a la voluntat del govern de “continuar fent ciutat” i és “un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”. Un cop urbanitzada la zona serà el moment d’aixecar els edificis. De moment, però, ”no es pot començar a construir fins que les parcel·les no disposin dels serveis bàsics”, explica el director del Consorci del Parc de l’Alba, Jordi Sánchez.
Eulàlia Mimó: “l’inici de les obres respon a la voluntat del govern de continuar fent ciutat i és un pas més per a la construcció del parc d’habitatges”
Una ubicació estratègica dins l’AMB El projecte del Parc de l’Alba és únic per diversos motius. Segons Josep Maria Cases, director territorial a Catalunya de Culmia, la promotora encarregada de la primera promoció d’habitatges projectada, “la seva localització estratègica i connexió amb el corredor B-30 / AP-7, el Port de Barcelona i l’aeroport situen el Parc de l’Alba en una dimensió que va més enllà de la AMB”.
Tenint en compte el pes de l’activitat empresarial que està previst que tingui aquest espai i la quantitat d’habitatge que s’hi desenvoluparà, “és evident que el Parc de l’Alba està cridat a ser un referent al més alt nivell dins l’AMB en els propers anys” afegeix.
Els canvis en el transport
La consolidació d’aquest nou barri implicarà l’arribada d’entre 10 i 15 mil habitants, que necessitaran serveis bàsics i equipaments. Un dels canvis més importants serà en l’àmbit de la mobilitat. Tot i que el Parc de l’Alba està molt ben comunicat amb vehicle privat, “aquest model no ha de ser el principal”, assenyala Cases. “Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones, tant si hi treballen com si hi viuen, hi tinguin accés de manera eficient”, diu.
Josep Maria Cases:“Cal dissenyar una mobilitat basada en el transport públic d’alta capacitat perquè les persones hi tinguin accés de manera eficient”
En aquest sentit, està previst que es desenvolupi un nus de transport amb la construcció del nou intercanviador del Riu Sec, permetent l’intercanvi de l’R8 de Rodalies amb l’R4 en l’entorn proper al Parc. Més endavant, també es preveu la construcció d’una línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que travessi Collserola i que millori la connexió del barri amb l’AMB.
El conflicte ambiental
Antics terrenys de l’abocador de Can Planas. 📷 Nestor Cabañas
Al costat dels habitatges, es preveu que es destinin 200 hectàrees a zones verdes, de les 408 que estan projectades. Tal com han destacat més d’una vegada des del govern municipal, “el projecte pretén mantenir un compromís amb la biodiversitat de la zona”. De fet, al ple municipal de gener es va aprovar un avanç de la modificació urbanística per a la creació del Parc del Castell, una gran àrea verda que donarà continuïtat entre el Parc del Castell i el Parc Tecnològic del Vallès.
El membre la plataforma Refem, Àngel Gastón, creu que “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”. Des de la plataforma, afirmen que “és una zona amb 16 abocadors i que si no es descontamina hi ha un risc per a tots els habitatges”. Precisament, en els pròxims mesos començaran les obres de ressegellat de l’abocador de Can Planas, amb una durada prevista de 18 mesos. Una actuació que incorporarà un sistema de gestió controlada dels gasos generats. Tot i això, Gastón assenyala que “no és suficient” i que “cal el trasllat dels residus o descontaminar-los, encara que es tracti d’una obra costosa”.
Àngel Gastón: “el problema és que s’han plantejat les zones verdes en funció dels abocadors”
L’abocador clausurat el 1995, té una extensió de 18 hectàrees i un volum de 2,45 milions de m³ i segons Mimó, “els estudis realitzats pels equips especialitzats afirmen que és pitjor buidar que segellar, perquè són residus que amb el temps queden inerts”.
Amb tot, la batalla judicial entre administracions i entitats ambientalistes està a l’espera de la resolució del contenciós, que des de Refem creuen que arribarà al juny d’aquest any. D’altra banda, la regidora d’Urbanisme té confiança: “No hi ha motius perquè la sentència ens sigui desfavorable”.
“El codi civil estableix que no es poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos)”.
Els elements limítrofs entre diverses propietats són font de conflictes. Repassem breument algunes qüestions que se solen plantejar.
Construcció il·legal a Bellaterra tocant una mitgera veïnal
Problemes de mitgeres i límits
Un repàs als problemes més freqüents entre amos de finques confrontants. On cercar informació i com reaccionar. Els elements limítrofs entre diverses propietats són font de conflictes. Repassem breument algunes qüestions que se solen plantejar.
Com conèixer els límits de la meva propietat
El límit és la línia perimetral que estableix els límits duna parcel·la o terreny. Afecta la ubicació exacta del terreny i la seva superfície. Podem consultar els límits a l’escriptura de propietat. Però aquesta no sempre existeix o en molts casos, no aclareix suficientment els dubtes, per exemple amb expressions comunes com “la finca limita a l’oest amb la propietat de Doña Leoncia…, o amb els hereus de Don Gastón”. En aquests casos cal consultar el Cadastre, per veure’ls dades físiques de la parcel·la.
Podeu consultar les dades del Cadastre a través d’Internet.
Si vostè estima que aquestes dades no són correctes o no es corresponen amb la realitat sobre el terreny, caldria recórrer a un mesurament topogràfic, efectuat per un topògraf (cost orientatiu: 850-1.000 euros). Amb el resultat, caldria interposar les accions oportunes per evitar que aquesta situació de fet pugui consolidar drets a favor d’un tercer.
Acció de delimitació i acció reivindicatòria
El codi civil reconeix a tot propietari el dret a delimitar-ne la propietat, amb citació dels propietaris de les finques confrontants. Si hi ha diferències d’apreciació de límits entre els diferents propietaris, caldria exercir l’anomenada acció reivindicatòria, destinada a recuperar la propietat ocupada per un tercer. Per això cal aportar el títol que acredita la nostra propietat, identificar la finca i demostrar que l’immoble o una part del mateix és ocupat pel demandat sense títol que ho justifiqui. Convé aportar proves com l’aixecament topogràfic (citat abans) i fins i tot testimonis d’altres propietaris.
La meva finca és menor que el que indiquen els plànols
Si li han venut una superfície inferior a l’acordada al document de compravenda, bé per mala fe, bé per inexactitud dels documents manejats, haurem d’exercitar davant del jutge l’anomenada acció per defecte de cabuda. Si l’aixecament topogràfic encarregat constata la diferència de superfície entre el terreny i allò declarat, es podria reclamar al venedor una suma equivalent a la diferència, sempre que la venda s’hagi fet en funció de la superfície. És a dir, si la venda es fa a tant alçat, com a cos cert, no podríem reclamar per defecte de cabuda, tret que la diferència sigui tal que la finca real no tingui res a veure amb la que apareix als papers (ens han venut una cosa per una altra).
La superfície de l’escriptura difereix molt de la superfície cadastral
Tots dos tipus de superfície són rellevants i interessa que coincideixin i corresponguin a la realitat. La majoria de les comunitats autònomes utilitzen la superfície que figura a les escriptures a efectes d’impostos, però a Madrid, per exemple, es pren la superfície cadastral per a la liquidació dels impostos sobre transmissions patrimonials i sobre successions i donacions. Per a l’IBI, el que compta és la superfície cadastral. En teoria, la superfície cadastral és més exacta que la que figura en escriptures, ia més inclou la part proporcional d’elements comuns i trasters, cosa que en moltes escriptures (sobretot antigues) no apareix. Per obtenir la superfície cadastral, bé s’han mesurat els immobles o bé s’han escanejat els plànols, si són recents. Per això gaudeixen d’una presumpció d’exactitud més gran,
No estic d’acord amb els límits del cadastre
Si discrepau de les dades cadastrals, podeu aportar al Cadastre la documentació pertinent per demostrar que hi ha un error, encara que això no és senzill. En principi, necessitaríem plànols de la finca en el seu estat actual, així com l’escriptura de divisió horitzontal, si escau, on figurin els coeficients de participació de cada veí als elements comuns. Si l’edificació és antiga i no disposem de plànols recents, caldrà un tècnic que dibuixi els plànols i adjunti un estat de superfícies i comuns. Però com s’ha dit, la superfície cadastral no té un valor jurídic i en cas de discrepància entre confrontants, caldrà recórrer al jutge, que és l’únic que pot valorar, de manera contradictòria, les dades de les escriptures públiques, de les inscripcions del registre de la propietat, del cadastre, dels pèrits,
A qui pertany el mur divisori
S’anomena mitgera la paret comuna a dos edificis contigus. En principi, es presumeix que un mur existent al límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix). No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%. Al conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i el gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per les divisions esmentades, és el que es coneix com a mitgera. Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc. A finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.
Quines obligacions tenen els mitgers?
Ambdós propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al dret. Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera. Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris. Les despeses causades per l’acció d’un dels mitgers només són a càrrec seu. Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderrocament o demolició a la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat del veí. Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin la propietat contigua. En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament del veí i els danys morals.
Puc recolzar-me al mur del veí per construir?
El mur que limita les finques no sempre és mitger. No ho és quan hi hagi un signe exterior o una prova en contra. Per exemple, constitueix un signe de no mitgera el fet que el mur compti amb finestres o buits oberts. També quan un dels propietaris pot provar que ell va construir el mur íntegrament a la seva parcel·la, per la qual cosa no es tracta d’una mitgera, encara que el límit exterior del mur suposi la divisió entre les dues parcel·les. Quan el mur que separi les dues propietats sigui privatiu d’un sol dels propietaris, si l’altre vol construir recolzant-se al mur existent pot arribar a pactar-hi (a canvi de diners, per exemple) la cessió del seu ús per meitat, convertint així el mur en mitgera. Així, cada propietari tindrà dret a edificar recolzant la seva obra a la paret mitgera o introduint bigues fins a la meitat del seu gruix. També la pot alçar a costa seva, indemnitzant els perjudicis que ocasioni amb l’obra.
Els arbres del veí em causen molèsties
El codi civil estableix que no es poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos). A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol del terreny veí, el propietari pot exigir que es tallin. Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari pot tallar-les per si mateix.
Terrenys rústics d’usos diferents
Algunes pàgines web (per exemple la del visor del Ministeri d’Agricultura ) poden servir per observar fotografies aèries de terrenys, on s’aprecia el tipus de cultiu practicat. De vegades, si es veu que les vinyes, per exemple, entren a la parcel·la que el cadastre assenyala com a pertanyent a un altre propietari, això pot ser un senyal que alguna cosa no funciona. O bé els límits del cadastre no són correctes, o bé hi ha hagut una invasió d’un propietari a les terres d’un altre. En qualsevol cas, això només el pot servir d’indici: com s’ha dit, per resoldre qüestions de delimitació de la propietat hauria d’acudir a les accions judicials pertinents .
BELLATERRA.CAT 