Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Tecnologia’

Bellaterra, 9 de febrer de 2025

Dues dècades després, 2.000 milions d’usuaris fan servir aquest sistema de navegació digital cada mes.

Des del 2023, també dona les indicacions en català.

Vista aèria de Bellaterra

LLUIS TORRES| Ahir, dia 8 de febrer, 3Cat publicà una interessant crònica de com va néixer, el 8 de febrer de 2005, una important i pràctica pàgina web que t’oferia una eina inèdita fins llavors que es deia com anar del punt A al punt B.

20 anys de Google Maps: d’enterrar els mapes en paper i les guies de telèfons a resoldre crims
El sistema de navegació digital de Google, malgrat que no és el pioner, ha revolucionat la mobilitat i l’utilitzen 2.000 milions de persones

El 8 de febrer del 2005 va néixer una pàgina web que t’oferia una eina inèdita fins llavors: et deia com anar del punt A al punt B.

“Creiem que els mapes poden ser útils i divertits, així que hem dissenyat Google Maps”, anunciava Google fa exactament vint anys en una publicació al blog de la companyia.

Dues dècades després, 2.000 milions d’usuaris fan servir aquest sistema de navegació digital cada mes.

L’ús massiu de Google Maps ha fet enterrar els mapes en paper, les guies de telèfons, els dispositius GPS i, en general, ha canviat la manera com ens movem.

Una finestra al món

El gran públic desconeixia els mapes digitals fins a l’arribada de Google Maps, però, en realitat, el gegant tecnològic no va ser el primer.

Yahoo, també desenvolupat per estudiants de la Universitat de Stanford, se li va avançar amb Yahoo Maps, creada pocs mesos abans.

Però Google es va imposar ràpidament –sobretot en saltar de la pantalla d’ordinador als telèfons intel·ligents–, i amb els anys ha aconseguit cartografiar pràcticament cada racó del planeta.

Per fer-ho, recopila imatges aèries, de satèl·lits i de milers de càmeres repartides per tot el món.

No només les que duen els seus propis vehicles, sinó també en bicicletes, dispositius submarins, a l’esquena de persones que caminen o, fins i tot, sobre camells que recorren el desert.

Gràcies a això, ofereix l’opció Street View, una de les prestacions estrella, que mostra els carrers des del punt de vista del vianant.

Ara, amb IA

Google Maps ha crescut de la mà dels avenços tecnològics i ha anat ampliant la informació que proporciona: ens diu des d’on hem aparcat el cotxe fins a informació en temps real sobre incendis, accidents de trànsit o la incidència del coronavirus.

Des del 2023, també dona les indicacions en català.

Les últimes versions de Google Maps integren la intel·ligència artificial de la companyia, Gemini, perquè els usuaris dels Estats Units puguin “parlar” amb el sistema de navegació.

Per exemple, preguntar-li sobre una ruta o un local en concret –“Tenen menú en aquest restaurant?”— o demanar-li recomanacions en una zona determinada –“Proposa’m plans per fer amb les amigues aquesta nit”.

A banda, la política també ha tingut un impacte en la plataforma: als Estats Units, el golf de Mèxic hi apareix com el golf d’Amèrica després que el president Trump firmés un decret per canviar-ne la nomenclatura.

20 anys d’històries curioses

L’eina també ha estat protagonista d’una gran quantitat d’anècdotes.

Una de les més sonades dels últims temps ha estat la imatge feta per Google Street View a Sòria, que va resultar clau per resoldre la desaparició i mort d’un home.

Gràcies a l’historial d’ubicacions de l’eina, una parella va descobrir que havien estat molt a prop en 33 ocasions abans de conèixer-se.

També hi ha hagut casos en què abandonar Google Maps ha estat la solució d’un problema.

És el que va fer l’Ajuntament de Barcelona amb la línia d’autobús 116, que anava sempre plena de turistes en direcció al Park Güell. Fins que no va desaparèixer del mapa, els veïns no van poder pujar al bus de barri.

Font: 3Cat, Arnald Prats Barnades

Read Full Post »

El projecte, amb una inversió de 130 milions d’euros, permetrà fer més experiments centrats en la salut, el canvi climàtic i l’energia. La infraestructura científica creixerà en superfície i en plantilla, arribant fins als 300 treballadors de cara a l’any 2030.

Parc Alba amb el Sincrotró|CEDIDA

El Sincrotró Alba està immers en un procés de renovació i ampliació que li permetrà realitzar més experiments en àrees com la salut, el canvi climàtic i l’energia. “El projecte va avançant de manera potent a tots els nivells”, explica la seva directora, Caterina Biscari. Amb una inversió estimada de 130 milions d’euros, permetrà passar d’un sincrotró de tercera generació a un de quarta, millorant les propietats de la llum que emet aquesta infraestructura capdavantera situada a Cerdanyola del Vallès. “Permetrà fer més ciència guanyant capacitat de recerca i generant més coneixement”, assenyala Biscari. La transformació, amb el suport del Govern central i la Generalitat, es troba en els primers anys d’execució. S’espera que duri uns deu anys, amb la previsió de tenir acabat l’Alba II de cara a l’any 2031.

Fa dos anys van començar els primers estudis i ja s’estan materialitzant algunes actuacions. En primer lloc, la definició del seu principal component, l’accelerador, encarregat d’accelerar electrons perquè emetin la llum amb la qual fer experiments. Amb el pas de tercera a quarta generació, es guanyarà resolució i es podran fer proves més avançades en menys temps, la qual cosa també contribuirà a incrementar la capacitat de fer experiments.

Permetrà que els instruments que tenim siguin capaços de trobar i revelar propietats de la matèria que avui no són accessibles i fer-ho de manera més ràpida”, il·lustra Biscari, amb possibles aplicacions com el desenvolupament de nous fàrmacs i teràpies, energies verdes i microxips.

La infraestructura va rebre 7,5 milions d’euros el mes de novembre de 2021, provinents dels fons europeus, per dissenyar el nou accelerador i crear un prototip. Segons detalla la seva directora, els recursos obtinguts ja s’estan executant. Al juny, el Sincrotró Alba va presentar els avanços en aquesta part del projecte a la comunitat científica internacional, amb una recepció molt positiva, remarca Biscari. El disseny i la construcció de l’accelerador de quarta generació està previst que es realitzi des del 2021 fins al 2029, període en el qual el sincrotró de tercera generació es mantindrà operatiu.

L’any 2030, es pararà la infraestructura durant un any per desinstal·lar l’accelerador actual i construir el nou. Després, es dedicarà un altre any a posar-lo en marxa i provar-lo, amb la previsió de reiniciar l’operativa a finals de 2031.

Fins a l’aturada de l’activitat, el Sincrotró Alba ha d’avançar en la definició dels seus altres components, les línies de llum que envolten l’accelerador. Aquests laboratoris reben la llum que es genera amb l’acceleració dels electrons i la utilitzen per analitzar mostres i obtenir informació.

La biologia, la medicina, la nanotecnologia, el medi ambient o l’energia són algunes de les àrees de recerca que tracta el sincrotró.

L’Alba es va inaugurar amb un total de set línies de llum i ara ja en té 14. Deu estan fent experiments i aquest setembre entrarà en funcionament l’onzena, dedicada a la recerca de l’espai, la primera de la infraestructura de Cerdanyola que incidirà en aquest camp. A banda, hi ha dues línies experimentals que s’espera que entrin en funcionament el 2024 i una tercera, per a la qual s’han rebut 10 milions d’euros, que està ara immersa en el procés de licitacions i l’any que ve començarà a rebre peces. Aquesta última ja formarà part de l’Alba II, tot i que es preveu que comenci a operar abans que el nou sincrotró.

Amb la transformació del sincrotró, es podran sumar 12 línies més, fins a arribar a un total de 26. D’aquestes, vuit tindran la mateixa dimensió que tenen les actuals, mentre que quatre podran ser més llargues, amb la possibilitat de sortir de l’edifici. Per a això, a finals de desembre, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) li va vendre per 16 milions d’euros tres parcel·les properes, amb una superfície de més de 21.300 metres quadrats i una edificabilitat de gairebé 43.000 metres quadrats de sostre. És aquí on es podran estendre les línies experimentals extrallargues. Per als nous laboratoris que sumarà la infraestructura, es vol buscar a empreses que ajudin a construir-los

En els terrenys comprats a l’Incasòl, també es preveu edificar dos centres públics de recerca i innovació, prevists per a abans de la posada en marxa de l’Alba II.

Encara cal definir molts detalls, però està sobre la taula que un es dediqui a les ciències de la vida, amb el focus a resoldre els futurs problemes de salut humana, animal i planetària, i l’altre a les ciències materials, amb la col·laboració de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Es dilueix el pla de dedicar un tercer centre a acollir empreses i pren força la idea que les companyies s’integrin en els altres centres, sempre que tinguin relació amb el sincrotró i aprofitin la seva llum.

En els nous terrenys, es construiran línies experimentals que s’allargaran més enllà de l’edifici en el qual es troba actualment el sincrotró i també es preveu edificar dos centres de recerca
Totes aquestes millores de les capacitats de recerca de la infraestructura s’acompanyaran amb la contractació de més personal. Actualment, la plantilla està formada per 245 treballadors. S’espera superar els 300 empleats a la fi de la dècada. Biscari indica que estan creixent contínuament i que sempre tenen places obertes, com ara, amb ofertes per contractar enginyers, científics, informàtics, però també tècnics i administratius, amb experiència o acabats de graduar.

“L’Alba II és un projecte essencial basat en una realitat fortíssima, tota l’evidència que hem aconseguit en aquests últims més de deu anys. És la seva evolució natural”, defensa Biscari. En operació des del 2012, l’Alba ha acollit més de 3.000 experiments i més de 7.000 usuaris han utilitzat les seves línies de llum. “Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució. Cal fer aquest salt de capacitat per continuar estant a la frontera del coneixement, sobretot, el que dona servei a la sostenibilitat del futur”, agrega Biscari.

Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució”, defensa Biscari
El camí està marcat, només fa falta que el finançament arribi d’aquí a 2031. En aquest sentit, s’ha d’aprovar el pla econòmic de la infraestructura científica per als pròxims 15 anys, tràmit que ha quedat congelat fins a la constitució del nou Govern central. En ell, s’encaixarà el pressupost per operar el sincrotró fins al 2038, així com la construcció de l’Alba II i de les primeres noves línies —2 línies llargues, que s’estenguin als nous terrenys, i 1 com les d’ara—. La directora recorda que la inversió prevista per construir el sincrotró de quarta generació és de 130 milions d’euros, aprofitant la infraestructura actual, a més de renovar les parts que toquin, en línia amb el que estan fent la resta de sincrotrons del món, que també estan deixant enrere la tercera generació. Si es comencés de zero, la factura pujaria fins als 500 milions d’euros. Biscari també assenyala que, si no s’executa la renovació, el sincrotró actual caducarà en uns anys —tenen una vida útil de 20 anys— i no es podrà utilitzar més, tenint en compte que està fet amb una tecnologia antiga en un camp que evoluciona ràpid.

Font: The New Barcelona Post, Cristina Martín Valbuena

Read Full Post »

La companyia Netflix assegura que hi ha 100 milions de llars que comparteixen comptes, i això redueix la capacitat de fer sèries i pel·lícules

Els subscriptors hauran de tenir “més control sobre qui pot accedir al seu compte”

S’han acabat les explicacions a mitges i les versions contradictòries. Si la setmana passada Netflix anunciava la fi dels comptes compartits i matisava la informació poc després, aquest dimecres la companyia ha decidit deixar les giragonses i explicar clarament com funcionarà a partir d’ara a Espanya.

“Sabem que hi ha molta confusió”, han assegurat la companyia en la confirmació que a partir d’aquest dimecres s’acaben els comptes compartits entre diferents llars. “Des d’avui veuràs noves funcions amb què podràs controlar millor el teu compte”, explica la companyia.

Així, els subscriptors hauran d’establir la ubicació principal del compte a través de la connexió del dispositiu o l’aplicació a una adreça IP. “Ajudarem els subscriptors a configurar-la perquè puguin utilitzar el seu compte de Netflix totes les persones que visquin a casa seva”, asseguren.

A més, els propietaris del compte podran controlar qui el fa servir, a través d’una nova pàgina anomenada “Gestionar l’accés i els dispositius”.

D’altra banda, als que comencin a utilitzar el seu propi compte de pagament se’ls permetrà traslladar el seu perfil conservant les recomanacions personalitzades, l’historial de visionat, la llista o els jocs guardats.

Qui comparteixi casa pot compartir Netflix, però no amb altres persones (Pexels / Karolina Grabowska)
Sobre l’ús de la plataforma durant els viatges, asseguren que, “com sempre, els subscriptors podran veure Netflix als dispositius personals o iniciar sessió en un altre televisor (en un hotel o un lloguer de vacances, per exemple)”.

Pel que fa als subscriptors extra, qui tingui un pla Estàndard o Prèmium en països com el Canadà, Espanya, Nova Zelanda o Portugal podrà afegir “subcomptes” per a dues persones com a màxim amb les quals no convisquin. Cadascun dels subcomptes tindrà un perfil, recomanacions personalitzades, nom d’usuari i contrasenya propis, a un cost addicional de 5,99 euros al mes per persona en el cas d’Espanya.

Tot per, diuen, augmentar la creació de sèries i pel·lícules
Les novetats les ha detallat la directora d’innovació de producte de la plataforma, Chengyi Long, en un comunicat en què assegura que actualment “hi ha més de 100 milions de llars que comparteixen compte, cosa que redueix la nostra capacitat d’invertir en la creació de grans històries a través de sèries i pel·lícules de la màxima qualitat”.

“Sempre hem facilitat a les persones que viuen sota un mateix sostre l’ús compartit del compte de Netflix amb funcions com els perfils i el visionat en diverses pantalles. Tot i que han tingut un èxit enorme, també han provocat alguna confusió sobre quan i com pots compartir Netflix”, ha indicat.

Solucions provades a Llatinoamèrica
El pla que ara es comença a aplicar aquí es basa en les solucions provades durant l’últim any en comptes compartits a Llatinoamèrica, tal com ha confirmat la companyia.

Així, a partir d’aquest moment, els subscriptors hauran de tenir “més control sobre qui pot accedir al seu compte” de Netflix, que “està dissenyat per a una sola llar” i per a les persones que hi viuen, remarca la nota.

Amb aquestes novetats, els subscriptors podran controlar qui utilitza el seu contracte. “Era el principal objectiu”, assegura l’empresa en el document d’aclariments.

Font: CCMA

Read Full Post »

La Policia preveu que la taxa de 12 euros per renovar el DNI pugui pagar-se amb targeta de crèdit a l’oficina i que es permeti fer la fotografia ‘in situ

Les últimes generacions de mòbils han facilitat en gran manera la vida de moltes persones, especialment les d’aquelles que aprofiten els recursos tecnològics al seu abast per agilitzar els tràmits. Pagar amb el mòbil, consultar el saldo bancari o revisar si hi ha alguna multa pendent de pagament són algunes de les funcions que qualsevol persona té en el palmell de la mà des de fa temps.

Aviat se sumarà la possibilitat de fer gestions relacionades amb el Document Nacional d’Identitat (DNI).

Així ho va assegurar aquest dimecres el director general de la Policia Nacional, Francisco Pardo Piqueras, a la Comissió d’Interior de Congrés. Si la versió 3.0 va introduir la tecnologia NFC, que permet processar la identitat dels usuaris a través d’un dispositiu electrònic, la seva evolució natural permetrà identificar-se a qualsevol ciutadà mitjançant una ‘app’ instal·lada en el seu telèfon.

Tot això complint amb les certificacions en matèria de seguretat que estableix la nova regulació europea.

El nou DNI 4.0 serà compatible amb l’estàndard de passaports LDS2, que permet afegir instantàniament visats electrònics a el document, reforçant el servei a el client i reduint els costos associats amb l’emissió de visats.

A més, l’administració s’ha proposat fer més senzilla la renovació de l’DNI, per exemple permetent que la taxa de 12 euros pugui pagar-se amb targeta de crèdit a l’oficina o que pugui realitzar-li la fotografia ‘in situ’ sense necessitat de portar-la de casa. En qualsevol cas, el director general de la Policia Nacional no ha ofert detalls sobre els terminis per al desenvolupament de l’DNI 4.0 ni de l’aplicació que permetrà que els usuaris portin el seu document d’identitat al telèfon mòbil.

El canvi forma part de el Projecte Identitat Digital DNIe, dotat de 25 milions d’euros procedents de Fons de la Unió Europea (UE) per a la Recuperació i Resiliència de l’economia espanyola. D’aquesta quantia, 6,5 milions aniran destinats a el desenvolupament de l’DNI 4.0, DNI Exprés, inclusió de tauletes en l’expedició de documents, pagament de taxes mitjançant TPV i l’aplicació ‘DNIe al mòbil’.

Després de l’exemple de la DGT

La informació sobre el futur DNI arriba després que la Direcció General de Trànsit (DGT) llancés al març ‘miDGT’, una aplicació gratuïta, disponible per a dispositius iOS i Android, que permet als usuaris dur tant el permís de conduir com la resta de documentació de el vehicle al dispositiu.

Per accedir a la ‘app’ és necessari comptar amb DNI electrònic, certificat electrònic o, si no, sol·licitar un pin de 24 hores o una contrasenya permanent. Un cop s’obtinguin les credencials, s’accedirà a una pàgina principal en la qual apareixen totes les dades de l’conductor -inclosa la fotografia de l’carnet-, els vehicles registrats al seu nom i el total de punts que té en el permís de conduir.

Font: Teknautas

Read Full Post »

DIARI DE GIRONA/Hi ha diferències de fins al 249% en les tarifes de mòbil amb trucades il·limitades · Consulta 93 tarifes de 25 companyies.

L’associació Facua ha denunciat diferències de preus de fins al 249% en les tarifes de mòbil amb trucades il·limitades.

“L’entitat ha fet un estudi comparatiu sobre 93 tarifes amb trucades a l’Estat il·limitades de 25 companyies”.

Entre les ofertes amb dades a preus més baixos destaquen 7,99 euros mensuals de Suop amb 3GB i els 9 euros de Xenet amb 8 GB, mentre que entre les ofertes amb trucades i sense dades hi ha els 6,50 euros de Xenet, els 6,90 euros de Global, els 6,99 euros de Suop i els 7 euros de Digi. D’altra banda, entre les tarifes més cares amb trucades il·limitades hi ha les de Movistar, amb 45 euros mensuals i Orange amb 35,95 euros –ambdues ofereixen 20 GB de dades- i Vodafone, sense límit de dades, per 49,99 euros.

Respecte aquesta última, però, Facua avisa que l’oferta dades suposadament “il·limitades”però amb una clàusula “abusiva”, segons l’associació de consumidors, perquè no permet “l’ús intensiu i continuat que pugui provocar o provoqui la congestió de la xarxa”.

A més, de les 25 companyies analitzades, només Digi, Finetwork, Gobal, Lowi, Pepehone i Simyo ofereixen dades acumulables, és a dir, que els que no es consumin puguin utilitzar-se en el següent període de facturació.

Aquestes són les 93 tarifes amb trucades il·limitades ofertades per les 25 companyies comparades per Facua:

*) Les dades que no es consumeixen són acumulables per la següent factura.
(1) Euskaltel posa un límit de 7.000 minuts mensuals
(2) Hits Mobile posa un límit de 6.000 minuts mensuals
(3) R posa un topall de 120 minuts a la durada de cada trucada i a partir d’aquell moment cobra 40 cèntims d’establiment i 40 cèntims per minut.

Read Full Post »

Rastrejaran tots els mòbils d’Espanya durant vuit dies per saber com ens movem

Xavier Duran/CCMA

L’Institut Nacional d’Estadística afirma que les dades seran anònimes i no podrà fer seguiment de ciutadans concrets.

L’Institut Nacional d’Estadística (INE) rastrejarà els moviments de tots els usuaris de les principals operadores de telèfons mòbils – Movistar, Vodafone i Orange -, segons informa aquest dimarts el diari El País.

Segons l’INE, l’objectiu és conèixer el moviment dels ciutadans i les dades recollides seran anònimes. Però l’anunci ha despertat molts recels pel que pot suposar d’atac a la privacitat dels usuaris.

Les dades es recolliran quatre dies feiners consecutius de novembre –del 18 al 21–, un diumenge i tres dies de vacances. Es faran servir per esbrinar els desplaçaments habituals o vacacionals de la població, de cara a planificar serveis públics i infraestructures.

L’INE dividirà el territori en 3.500 cel·les, cada una amb un mínim de 5.000 habitants. Es detectaran els moviments dintre de cada cel·la i d’una cel·la a una altra.

Fonts de l’INE han indicat que un dels objectius és obtenir informació abaratint els costos. L’últim cens complet que es va fer és el del 2001 i va costar 180 milions d’euros. El 2011 es va dur a terme amb el 10% de la població i va costar la meitat. Ara es volen utilitzar aquests mètodes perquè el cost sigui mínim. El 2021 es farà l’enquesta del cens només a un 1% de la població i la resta de dades s’obtindran del padró, de l’Agència Tributària i d’aquest rastreig dels mòbils

Única solució: apagar el mòbil

Entre les primeres crítiques hi ha hagut la de Genís Roca, expert en internet i president de la consultora Roca-Salvatella, per a qui un mostreig estadístic ben triat donaria el mateix resultat.

Diversos usuaris han expressat la seva preocupació i han preguntat per maneres d’evitar el seguiment. Això, però, només és possible d’una manera: apagant el mòbil. Ni eliminar la ubicació, ni les dades mòbils, ni cap altre sistema ho pot evitar. Per dir-ho de manera una mica prosaica, els telèfons mòbils són l’esquella que delata la presència humana.

En efecte, rastrejar la posició d’un usuari no només és possible sinó imprescindible per donar servei. Com que podem trucar, rebre trucades i bescanviar dades des de qualsevol lloc on hi hagi cobertura, el mòbil es posiciona contínuament respecte a les antenes més properes. Si no, seria impossible que la nostra línia fos localitzable. Per tant, les companyies poden saber sempre on són.

Una altra cosa és que es facin servir aquestes dades per localitzar persones concretes en llocs determinats i en moments precisos. Això només és possible per ordre judicial.

Segons ha explicat a Catalunya Ràdio Albert Cuesta, expert en tecnologia, és sorprenent que s’obtinguin dades de tots els mòbils, perquè les operadores fan estudis de mercat utilitzant-ne només una part i no cal incloure-hi el 100% dels usuaris. També considera que no és bon moment per fer-ho degut a la situació política.

Anonimitzar les dades

Per Josep Domingo-Ferrer, catedràtic d’Informàtica a la Universitat Rovira i Virgili i director de la Càtedra Unesco en Privadesa de Dades a la mateixa universitat, el seguiment de la trajectòria dels usuaris no s’hauria de fer amb els números de mòbil, perquè es poden vincular a usuaris concrets, sinó amb pseudònims:

“Fins i tot fent servir pseudònims, l’INE podria arribar a reidentificar un ciutadà si fos l’únic que es mogués entre dues cel·les. Per tant, caldria que les cel·les geogràfiques fossin prou grans perquè no passés que hi hagués un sol ciutadà movent-se entre dues cel·les.”

Però Domingo-Ferrer també vol tranquil·litzar la ciutadania:

“Cal recordar que l’INE és un institut d’estadística oficial que està subjecte a la llei de secret estadístic, a més del Reglament General de Protecció de Dades de la UE. Per tant, està obligat a garantir l’anonimat dels ciutadans. És a dir, no passaria res encara que l’INE pogués reidentificar un ciutadà.”

L’INE ha explicat que no rebrà informació sobre els números de telèfon, sinó dades agregades sobre quantes persones hi ha en una cel·la i per on es mouen dintre d’aquesta o quantes van a una altra cel·la. Podran saber, per exemple, que 150 persones han anat d’aquest lloc a aquest altre, però no fer el seguiment de persones concretes.

El problema vindria, afegeix Domingo-Ferrer, si l’INE publiqués o cedís a tercers les dades en brut que rep de les operadores, però no sembla que en tingui la intenció.

En teoria, el reglament europeu de protecció de dades impedeix que les companyies de telefonia facilitin les dades dels usuaris a tercers. El fet que siguin dades agregades i que es passin a l’INE, un organisme oficial, pot fer pensar que no l’afecta aquesta prohibició.

Però el reglament també ofereix aquesta soució, que Albert Cuesta explica per a una de les tres operadores:

A través de la xarxa Twitter, la companyia de telecomunicacions de Catalunya Parlem ha afirmat que s’ha negat participar en aquest restreig de dades.

El mòbil sap on serem

La localització amb el mòbil ja es fa servir de forma personalitzada amb finalitats comercials. Algunes cadenes d’establiments envien alertes quan detecten que un dels seus clients és a prop d’una de les seves botigues. Però això només és legal si s’ha donat autorització expressa perquè ho facin.

També s’utilitza per elaborar estadístiques. L’any 2011 ho va fer l’organisme oficial holandès Statistics Nettherlands. Va utilitzar dades de només una companyia de telecomunicacions, la més important, que tenia aproximadament un terç dels usuaris del país. Això va significar una limitació. Per això, va concloure que calia informació addicional sobre el conjunt d’usuaris perquè les dades fossin més significatives.

L’objectiu de la recerca era analitzar com canviava la localització dels usuaris durant el dia. Altres usos potencials eren estudis de mobilitat, turisme i activitat econòmica. Per obtenir el màxim d’informació, l’institut es plantejava altres possibilitats, com dades dels sistemes de navegació amb GPS i anàlisi dels missatges de Twiter.

També hi ha recerques que demostren la possibilitat de saber no només on era l’usuari, sinó on serà. L’estudi el van fer el 2012 tres investigadors de la Universitat de Birmingham i es basava en les dades del telèfon mòbil propi i el del grup social on es mouen els usuaris. Permetia predir on seria una persona vint-i-quatre hores més tard amb una precisió de vint metres. Només amb dades de l’usuari, l’error podia ser de mil metres.

Finalment, les dades de mobilitat es poden creuar amb moltes altres, com les cerques o les compres per internet, l’ús de targetes de crèdit o l’activitat a les xarxes socials. Tot plegat augmenta la capacitat de saber coses sobre els ciutadans. Al mateix temps, augmenta la preocupació dels ciutadans, que sospiten que algú sap més sobre ells que ells mateixos.

Read Full Post »