Bellaterra, 30 de setembre de 2024
LLUIS TORRES|Recordem que a l’àtic de Diagonal, 431 (amb Aribau), a mitjans dels anys 60 es va crear el Stetic Club, exclusiu per a socis. El seu creador fou en Lázaro Bassat, tiet de l’empresari de publicitat Lluís Bassat, una família que es va establir a Barcelona després que visitessin l’Exposició Universal de 1929. La família Bassat eren els fabricants de les fulles d’afaitar Filomatic, recordades per les seves simpàtiques campanyes publicitàries de televisió, amb Gila d’estrella estelar. Recordeu aquell eslogan “Fa un gustirrinin‘ dels anys 70?
STETIC CLUB va ser un gran gimnàs d’elit, situat a mitjans dels anys 60 a l’àtic de l’Edifici Chasyr*, Diagonal, 431 (Aribau), tenien sala de massatges, que alternativament utilitzaven sòcies i socis, també perruqueria i piscina.
Segons recorda “Dioni“, Dionisio Rodríguez del Ejido, (Barcelona, 27 agost 1930-octibre 2016), al seu llibre Història de un Barman (2012), entrà con director al Stetic Club de Barcelona, associat amb Lázaro Bassat (Istanbul, 21 abril 1920-Barcelona, 16 febrer 2006). La col·laboració no va ser gaire fructífera, ja que com a bon jueu l’havia proposat a Dioni un negoci on els preus els posava la junta, cosa que demostrava el poc marge de benefici. Així i tot diu que li va il·lusionar fins a empenyorar-se, doncs tot el material d’hostaleria corria al seu compte. Varen contractar un dels millors chef de cuina que no era altre que l’ex professor de lnstitut de la Dona, -on les dones de l’alta societat barcelonina acudien a les seves classes culinàries-, és a dir, el Sr. Josep Rondissoni i Battù (Turín,1890-Barcelona, 14 agost 1968)
Josep Rondissoni (el seu nom apareix amb la forma catalanitzada com a autor als seus llibres publicats en català) va ser un cuiner italià amb família d’origen suís, establert a Catalunya. Va estudiar a França i i arribà a Barcelona el 1914, passant per l’Hotel Majestic, el Cercle del Liceu i l’Hotel Victoria de Palma, abans d’esdevenir xef del Casino de l’Arrabassada. Des del 1921 va ser professor de cuina a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Va dirigir la redacció de la revista Ménage entre 1930 i 1937, i després de la guerra civil va haver de passar a la Secció Femenina de la Falange. A Sitges dirigí el restaurant La Cala entre 1955 i 1963. Per les seves taules passaren totes les personalitats que vivien o eren convidades al poble perquè era sempre marca de prestigi i èxit
Stetic Club era d’una gran categoria, el gran chef Rondissoni elaborava els plats del dia amb productes que Dioni aportava del Mercat de la Boqueria. La selecta clientela era mínima, -només amb l’assistència d’alguns dels socis del club-. Per les nits no obrien, fet que no ajudava gaire econòmicament.
En certa ocasió va venir a dinar en José María Gotarda, més aviat a degustar la cuina personal de Rondissoni i va felicitar al “Chef”, era el més correcte, -sobretot quan un és convidat, és la norma-. Organitzaven sopars musicals, i fins i tot en un, el soci Dr. Salgado va convidar, el gran concertista de guitarra, Narcís Yepes, qui va tocar una de les guitarres d’en Miquel Sabaté Simplicio (sogre d’en Dioni), que a part de tenor s’havia convertit en un bon Luthier. Aquell dia varen tenir l’honor que el mestre Yepes la toqués, sent una opinió molt satisfactòria.
Segons recorda en Dioni, una de les més sonades anècdotes al Stetic Club, va ser sobre una gran gala de cap d’any, amb dues orquestres i amb pista de ball -de fusta desmontable-, llogada com tot el parament, vaixella, cristalleria etc., Dioni va encarregar a unes caves d’un bon amic seu, que li produeixin un Cava negre, segurament va ser la primera vegada que es va conèixer un cava de color fosc. Tant la cuina com la sala van estar a l’alçada, però tenint en compte la gran quantitat d’errors que es podien cometre en una celebració tant especial, per una clientela que no era altra que la gran colònia jueva de Barcelona, -fins i tot va assistir l’embaxaidor de la República Argentina de Madrid-.
L’organització no va sortir del tot com estava planejat, ja que els mateixos socis assistents del Stetic Club, van col·laborar fent sortejos d’obsequis. Així que malgrat totes les mancances, es va celebrar bé, però el resultat econòmic va resultar una mica decebedor, ja que després de pagar tots els extres, varen romandre en números vermells, però contents.
EDIFICI CHASYR, DIAGONAL, 431 (BCN)
Autor Raúl de Miguel Rivero / Carles Madirolas (esmalts)
Des de la seva construcció, l’any 1965, es va convertir en un dels edificis més singulars de la Diagonal, en obert contrast amb els edificis de començament de segle, bàsicament per la seva agosarada façana. El seu arquitecte, Raúl de Miguel Rivero va apostar per una façana de vidre negre amb 42 panells esmaltats amb clar domini del color vermell intens, obra del ceramista i esmaltador Carles Madirolas i Casart (Barcelona, 1934 – 2007), que representen la creació del món i les tres formes de la vida: vegetal, animal i humana.
Al terrat s’entreveu un pavelló quadrangular de formigó i vidre – amb aire nòrdic-, posat de biaix, rematat amb coronament corbat i una mena d’antena central, a més d’un paredat que sosté el reclam de l’asseguradora.
L’aparellador va ser Marià Suriñach Guàrdia.
Font: “Dioni” Dionisio Rodríguez del Ejido, Història de un Barman
BELLATERRA.CAT 