“Durant aquest 2 mesos els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell o des de l’entrada per la UAB” .
Pont de la BV-1414 a Bellaterra sobre les vies dels FGC 📷 CEDIDA
La Diputació de Barcelona, titular de la carretera BV-1414 i del pont sobre les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha comunicat que a partir del dilluns 2 de febrer s’iniciarà un tall total del pas pel pont.
Aquesta mesura s’emmarca en unes obres de seguretat estructural considerades necessàries per garantir el bon estat de la infraestructura, amb una durada prevista de dos mesos.
Durant aquest període, els vehicles no podran circular pel pont i hauran d’utilitzar itineraris alternatius, com el Camí Antic o l’entrada per la UAB.
La Diputació de Barcelona instal·larà rètols indicadors per facilitar la circulació i evitar confusions entre els conductors.
Per tal de reduir les molèsties derivades de l’augment de trànsit al Camí Antic, la policia local hi instal·larà un radar pedagògic i reforçarà els controls de velocitat.
Vianants i bicicletes
Pel que fa a la mobilitat de vianants i bicicletes, s’ha habilitat de manera excepcional el tram de Via Verda que connecta Can Domènech, situat al costat del pont, amb l’estació de ferrocarrils.
Aquesta autorització ha estat concedida pels agents rurals, tot i que el tram es troba dins d’una zona confinada per la PPA, ja que Bellaterra forma part de la zona infectada (zona zero).
Actualment, la Diputació de Barcelona està senyalitzant aquest tram de Via Verda per garantir un pas segur mentre durin les obres.
Des de l’administració es demana comprensió a la ciutadania davant les molèsties que puguin ocasionar aquestes actuacions, que s’han considerat imprescindibles per garantir la seguretat del pont.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
Víctor Montferrer de la Llibreria Papereria Paper’s de Bellaterra 📷 CEDIDA pel veïnat
LLUIS TORRES✍️Gràcies, moltes gràcies amic Víctor Montferrer pel servei cultural que durant 10 anys ens has aportat. La teva professionalitat i simpatia, cap a les famílies de Bellaterra, a través de la teva inoblidable botiga PAPER’S de Bellaterra, sempre romandrà entre els millors comerços de km0 del nostre poble.
El veïnat de Bellaterra, que hem tingut una relació, més o menys estreta amb tu, no podem deixar d’agrair-te i aportar el nostre més sincer homenatge, tot desitjant que es pugui realitzar el teu somni, d’obrir el teu modern quiosc just a l’accés a l’enteada principal de l’estació dels FGC de Bellaterra.
Els somnis ens fan realitat i tenim preparat el Cava per desitjar-té molts més anys de serveis i de joia cultural!
Entrevista sostinguda de Paco Candel a un catedràtic de la Universitat, una mica com a contraposició a l’anterior i també per la seva fonda i reflexiva anàlisi de la qüestió.
Entrevista sostinguda de Paco Candel* a un catedràtic de la Universitat, una mica com a contraposició a l’anterior i també per la seva fonda i reflexiva anàlisi de la qüestió.
Aquest catedràtic, que va néixer a Pamplona, va arribar l’any 1942, quan tenia disset anys. Va venir per raons familiars. El seu pare era militar i el van destinar aquí, i hi ha estudiat la carrera. Llegeix i entén perfectament el català, però el parla malament; per això no el parla habitualment, o menys habitualment que no el parlaria d’altra manera.
Havent-lo interrogat, abans que sobre les virtuts, sobre els defectes que considera peculiars del català, em contestà que en alguns aspectes un excessiu localisme compensat per una gran preocupació per les coses europees. El que m’insinuà a continuació no sabia si era un defecte, però indubtablement sí, que era una particularitat: el català té un enorme – i si no enorme, bastant gran – desconeixement de la resta d’Espanya. Als últims anys, això s’ha corregit en part. Igualment, la resta d’Espanya el té de Catalunya. També trobava al català allò que hi han trobat els altres: un cert sentiment de superioritat en relació amb els altres espanyols. Afegí que això, en realitat, tenia una base certa. Però al català no li bastava de saber-ho, sinó que “no” ho dissimulava.
Un altre diguem-ne defecte era una excessiva sensibilitat davant els judicis desfavorables que, de vegades, “encara que no siguin ofensius” , el molesten molt. Les virtuts, en opinió seva, eren: Catalunya és la part més europea d’Espanya. El seu nivell cultural és més alt que el de la resta del país. Té que el català té un enorme sentit de la tolerància humana. Té també un fons d’autèntic liberalisme – com a posició, no com a idees- que contrasta amb el de l’espanyol mitjà. Té, a més, un elevat sentit de compromís en tots els aspectes de la vida. Aquest senyor se sent fonamentalment català. No se sent foraster, sinó arrelat aquí.
Pel que fa a l’esdevenidor que espera a Catalunya a causa dels corrents migratoris, creu que en gran part dels immigrants es produirà un fenomen d’assimilació, sobretot a la segona generació, amb influències recíproques. En certes zones rurals, on l’afluència d’immigrants és majoria, ja es nota aquesta influència.
L’idioma català es mantindrà, diu. Ja ha passat per tantes proves… Coexistirà amb el castellà a causa del fenomen de la immigració.
Contra allò que s’opina generalment, gairebé cap d’aquests immigrants amb els quals he parlat no pertanyia a una casa regional. Només un, els primers temps de la seva estada aquí, havia estat del Centre Aragonès. Però després ho deixà córrer. I un altre, funcionari, gallec, pertanyia a la Casa de Galícia. El gallec és una raça enyoradissa, opinava aquest senyor. Potser per això, i proporcionalment perquè numèricament sembla que guanya la Casa d’Almeria-, la Casa de Galícia, a Barcelona, té molts més socis que les altres.
Un altre d’aquests interrogatoris, diguem-ne, el vaig fer alhora a dues persones, un empleat de Banca i un decorador, el primer de Saragossa i el segon de San Andrés de la Ribera (Lugo).
El primer d’aquests senyors va venir a Barcelona l’any 41, llicenciat ja de l’exèrcit – havia estat sergent al bàndol nacional – i de moment es va trobar sense feina. Va treballar al Sindicat de l’Espectacle gairebé un any, i després es va presentar a oposicions per a empleat de Banca. Entrà en un Banc, on treballa des d’aleshores.
El gallec va venir a Barcelona l’any 27, de petit. S’ha criat aquí, i se li nota. Una germana seva ja va néixer a Catalunya. Va tenir diversos oficis fins a arribar al de decorador, en el qual ha persistit. Tots dos són casats amb catalanes. L’empleat de Banca, amb una barcelonina. El decorador, amb una empordanesa de Roses. L’empleat de Banca no parla català. La seva dona li parla en castellà, llevat quan li explica coses molt llargues. Aleshores recorre al català. Quan s’enutja també s’expressa millor en català. L’altre, per la seva banda, que té dos fills, em diu que a casa seva es parla el català. Només ell acut al castellà, a part les coses circumstancials, quan li cal expressar-se llargament o quan intenta d’explicar alguna cosa profunda i molt pensada.
Quan va passar als defectes i virtuts catalans es va produir una curiosa controvèrsia. L’empleat de Banca opinava que el català és un element complex. Una mica introvertit. Potser una mica egoista. Aspre, en un gran percentatge. Una mica gasiu. Es considera superior a la resta dels espanyols. (Això darrer no podia fallar; ja he dit que tots ho han assenyalat. Deu haver-hi quelcom de veritat.)
El decorador, però, no estava d’acord en això de la superioritat. Ell creia que eren els altres que el veien superior. I addueix que ell no pot sentir-se orgullós d’és-ser gallec quan ha tornat a la seva terra i ha vist la misèria en què viuen.
Quant als defectes, segueix el decorador, sí que troba que el català és massa tancat. No es preocupa per la comunitat, pels altres. Només per ell i els seus. Per a aquest home, el pitjor defecte del català no és el seu aferrament a Catalunya- sinó el seu deslligament, no solament d’Espanya sinó de la resta del món. El català acostuma a ésser despectiu envers els altres, torna el de Banca.
El decorador ho nega, El català, segueix l’empleat de Banca, de la mateixa manera que l’argentí anomena gallec els espanyols, anomena castellans tots els qui no són catalans. Quant a la seva superioritat, amb el temps veiem que no són gran cosa més que qualsevol altre.
El decorador l’interromp. Això d’anomenar «castellans la resta d’Espanya, sense discriminació, obeeix, creu ell, als cartellets de «habla castellano».
No estan d’acord en res. L’aragonès, que arribà aquí de gran, sempre ataca en certa manera Catalunya, encara que sembli que la defensa. El gallec, que hi arribà de petit, sempre la defensa encara que de vegades sembla que l’ataqui. Una de les vegades, el primer també defensa Catalunya de la pressió a què ha estat sotmesa.
En arribar al tema de si es descatalanitza Catalunya, amb la vinguda de tants forasters, l’empleat de Banca creu que no, que al contrari. Tots els qui vénen adopten els seus costums i s’adapten. La immigració és un cor-rent beneficiós, perquè els immigrants porten els seus braços per al treball i les virtuts de les seves terres Quant a l’idioma, ja és una altra cosa. Creu que l’idioma català acabarà desapareixent, i que ja està en desús. Potser perdurarà dins les famílies, però, com el llatí, és un idioma sentenciat.
El decorador creu tot al contrari pel que fa a l’idioma. L’idioma català està de puja. La gent que ve l’aprèn
Catalunya absorbeix l’immigrant. El qui emigra, quan arriba a Catalunya, se sent molt més digne que a la seva terra en veure que aquí se’l considera com una per-sona. Remarca i posa de relleu el diguem-ne tòpic tan-tes vegades esmentat en aquest llibre, que els més catalanistes són els fills dels no-catalans, i això encara que parlin castellà. L’afluència d’immigrants divulgarà el català, un idioma oral, verbal, és clar.
El de Banca no ha après el català perquè no el considera útil ni interessant. Per això, en canvi, ha après el francès i l’anglès. El llegeix, però, si es presenta l’ocasió, perfectament.
*Francesc Candel Tortajada va néixer al municipi valencià de Cases Altes (Racó d’Ademús) el 31 de maig de 1925. Als dos anys la seva família es traslladà a Barcelona, on els seus pares es van instal·lar, primer, a les barraques de Montjuïc i, després, al carrer d’Ulldecona de les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre Donde la ciudad cambia su nombre (1957).
Durant la Segona República Espanyola, Candel va estudiar fins als catorze anys al grup escolar Sant Raimon de Penyafort, del qual sempre va conservar molt bon record..Aquesta experiència la va reviure a Les meves escoles (1997). De les vivències de la guerra civil espanyola, els bombardeigs i la crema de les esglésies, sorgirien Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Historia de una parroquia (1971) i Crònica informal, sentimental i incompleta (1936-1986), que va ser l’inici d’una autobiografia.
Candel era autodidacte, però tenia una forta cultura popular; va millorar el seu coneixement del català fent classes particulars amb Joan Triadú. Sempre va viure al mateix lloc, el barri del port. La seva obra com a autor literari i periodístic va ser prolífica. Més de cinquanta llibres, novel·les, contes i assaigs, alguns d’ells en doble versió català i castellà, i un munt d’articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona i a desenes de revistes i publicacions.
Com a periodista, destaca la tasca realitzada a la revista Destino, on trobem els seus millors reportatges. No obstant, la seva obra periodística, sempre propera a les inquietuds del moviment veïnal, va ser publicada en la gran majoria de diaris i revistes de l’època, com Tele/eXpres, Serra d’Or o l’Avui. Com a autor literari, la publicació de més transcendència social i política va ser Els altres catalans (1964), estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants. Gran part de la seva obra està dedicada a l’onada migratòria espanyola de mitjan segle XX a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la qual s’identificava: Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957), Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959), Els altres catalans (1964), Parlem-ne (1967), Trenta mil pessetes per un home (1968), Los que nunca opinan (1971), Encara més sobre els altres catalans (1973), Un charnego en el Senado (1979).
És difícil destriar, en l’obra de Francesc Candel, el que són memòries del que són novel·les, perquè en tots els seus llibres el component autobiogràfic és essencial.
El reconeixement li va arribar el 1957, amb la segona novel·la, Donde la ciudad cambia su nombre, publicada per Josep Janés. L’escàndol que va acompanyar el llibre, motivat per les queixes de veïns que es reconeixien en les pàgines del llibre, li va fer dissimular en les obres futures els noms de barris i carrers. Altres productes de la seva obra creativa són Fem un pols, Hemingway (1959), El juramento y otros relatos (1987), Aquella infància esvaïda (1987) i Petit món (1999), Els altres catalans vint anys després (1985). Aquesta darrera publicació s’alineava amb el catalanisme defensat per l’Assemblea de Catalunya (1971), que apostava per la integració dels nouvinguts.
Els geganters de la Marina van homenatjar Paco Candel, veí del barri, fent aquest gegantó amb la seva efígie el 2007.
La figura de Francesc Candel destaca per la seva contribució a la configuració de l’ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones immigrades a la societat i cultura catalanes: l’escola i l’ordenació territorial, denunciant el problema de l’habitatge (barraquisme, rellogats, monoblocs) on vivien els immigrants. Candel es va allunyar de posicions extremes i va intentar assimilar dues societats que semblaven viure l’una d’esquena a l’altra. Per assolir aquest objectiu va voler desemmascarar els postulats essencialistes d’aquella intel·lectualitat que, des d’una lectura maniqueïsta de la tradició marxista, s’obstinava a identificar el catalanisme amb un constructe ideològic de la burgesia catalana.
La seva trajectòria cívica i política està marcada també pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d’integració de la immigració. Simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l’Entesa dels Catalans. El 1979 fou elegit regidor de l’Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i es va fer càrrec de la regidoria de Cultura. Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d’una llarga malaltia.
Font: Els altres catalans, Paco Candel, Col-lecció a l’abast, Edicions 62 (Pàgines 336 al 340), Wikipèdia
“Des de la comissió mantenen que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d’inversions, i posteriorment acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dins de Sant Cugat. En canvi, el govern de Bellaterra descartaria marxar si això implica perdre l’estatus d’EMD“.
Olga García ✍️ Que Bellaterra vulgui marxar de Cerdanyola no és cap novetat. Ho vol fer des dels anys 90, quan van començar els primers intents veïnals de separar-se i annexionar-se a una altra població. Sant Cugat és la que van decidir els veïns, amb un 60% dels vots, en el procés participatiu que es va fer el 2019. La novetat és que ara, després de més de 30 anys, aquesta lluita està arribant a un tens desenllaç: s’estan tirant els plats pel cap l’Ajuntament de Cerdanyola –que vol que Bellaterra es quedi– i l’Ajuntament de Sant Cugat, que està obert a rebre Bellaterra.
L’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra i els seus habitants, al seu torn, volen marxar al municipi veí, mentre que els cerdanyolencs es miren des de la graderia un litigi que ni els va ni els ve. Com qui mira una pel·lícula que ja ha vist repetida moltes vegades. En un moment en què l’Ajuntament de Cerdanyola està ultimant l’expedient de segregació que està obligat a tramitar per ordre judicial per, al març, enviar-lo a la Generalitat i que aquesta decideixi què passa amb Bellaterra en un termini de sis mesos, la realitat és que la majoria dels membres de les associacions de veïns de Cerdanyola no estan al corrent de tot plegat, sigui per desinterès, indiferència o escepticisme.
“A la gent li és bastant igual el tema, que Bellaterra faci el que vulgui”, opina Miguel Ruiz, president de l’Associació de Veïns de Montflorit. “És complicat tenir una posició al respecte perquè Bellaterra és com si fos un món a part”, afegeix el president de l’Associació de Veïns dels Quatre Cantons, Carlos Duran. Des de l’Associació de Veïns de Canaletes, José Antonio Trigueros repeteix el mateix missatge, però hi aprofundeix i assegura que, tot i que l’opinió general de la gent que es mulla és que prefereix que Bellaterra no marxi, “l’arrogància, la imatge que donen de pijos i l’etiqueta de santcugatencs que abanderen fa que els veïns passin per complet del tema”.
De fet, altres associacions veïnals i col·lectius locals, tret dels veïns de les Fontetes, que sí que defensen que Bellaterra es quedi, han preferit no fer declaracions al respecte, al·legant que no tenen una opinió ferma sobre la qüestió i que els és igual.
Cerdanyola vs. Sant Cugat
Mentre la majoria dels veïns de Cerdanyola, doncs, miren cap a una altra banda, la situació que es viu a l’Ajuntament és totalment diferent. Bellaterra i l’expedient de segregació –que inclourà informes tècnics del mateix consistori, del de Sant Cugat, de l’EMD, de la Diputació de Barcelona, del Consell Comarcal i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amb els seus respectius posicionaments– s’han convertit en la gran preocupació del govern cerdanyolenc.
El moment àlgid de tensió del conflicte començava el 7 de gener quan, de forma paral·lela, l’EMD aprovava un informe tècnic donant com a possible l’annexió a Sant Cugat i l’Ajuntament d’aquesta localitat aprovava el seu, també considerant “viable” el procés d’integració de Bellaterra.
Pocs dies després, el 12 de gener, l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), convocava una roda de premsa on acusava l’Ajuntament de Sant Cugat de “deslleial”. El batlle assegurava que, en converses prèvies, el seu homòleg santcugatenc, Josep Maria Vallès (Junts), li havia traslladat que no hi havia interès a annexionar-se Bellaterra.
Davant les acusacions, l’Ajuntament de Sant Cugat rebutjava qualsevol “deslleialtat”, i detallava que el seu informe només avala tècnicament la viabilitat d’absorbir Bellaterra i negava cap interès ni implicació política. En qualsevol cas, l’informe dels santcugatencs suposava per a Cerdanyola un revés que no s’esperava, i per això Cordón avançava que farien servir tots els mecanismes “polítics, administratius i judicials” per preservar la integritat territorial actual. De fet, Cerdanyola ja començava a treballar en aquest sentit abans que esclatés la polèmica, al Ple del 18 de desembre. Aquell dia, l’Ajuntament aprovava per unanimitat una declaració institucional per millorar les relacions institucionals amb Bellaterra, oferir millors serveis públics al veïnat de la zona i impulsar espais de diàleg i un nou conveni de col·laboració amb més competències i millor finançament. Així, Cerdanyola posava tota la carn a la graella per aconseguir que Bellaterra no marxi, però dies després la mala maror generada aturava tota aquesta voluntat d’establir ponts, almenys fins al febrer, quan s’espera que el Ple aprovi l’informe tècnic de Cerdanyola, contrari a la separació.
Tensió a Bellaterra
Més enllà de la picabaralla entre Cerdanyola i Sant Cugat, la tensió també s’ha traslladat a Bellaterra. Tot i que l’informe de Sant Cugat els obre la porta, també demana a la Comissió Veïnal Bellaterra és Sant Cugat, impulsora de la segregació, que “es posicioni sobre la voluntat o no d’agregar Bellaterra a Sant Cugat amb l’estructura de l’EMD plenament operativa”. Aquest punt ha aixecat polèmica.
Des de la comissió mantenen que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d’inversions, i posteriorment acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dins de Sant Cugat. En canvi, el govern de Bellaterra descartaria marxar si això implica perdre l’estatus d’EMD.
Davant d’això, l’oposició de Bellaterra va presentar al darrer Ple, del 19 de gener, una moció que havia de servir per celebrar un referèndum per veure si els veïns volen passar a formar part de Sant Cugat a qualsevol preu. Amb tot, en l’últim moment van retirar la moció, tancant la porta a la consulta popular en trobar-se en minoria, i van avançar que treballaran per aconseguir que l’equip de govern de Bellaterra canviï de punt de vista i es faci seva la idea del referèndum, esperant que la tensió que hi ha amb Cerdanyola els faci apropar posicions.
Sigui com sigui, qui té i tindrà la paella pel mànec en tot moment és i serà la Generalitat. Amb els informes tècnics de totes les administracions implicades en la segregació haurà de decidir què fer, analitzant molt bé totes les cartes que s’han anat posant sobre la taula. Les posicions de les tres poblacions implicades ja estan clares, mentre que la resta d’organismes opten per arribar a un consens que sembla més inviable que mai.
“La possible annexió del territori divideix els representants polítics en dos bloc”
Tertúlia política de Ràdio Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia
Mireia Puente✍️La possible annexió de Bellaterra a Sant Cugat ha estat el tema central de la tertúlia política d’aquest dimecres. L’informe que va entregar el passat 7 de gener Sant Cugat en el qual afirmava que veia viable l’annexió del territori, amb condicionants, no ha encaixat de la mateixa manera en tots els grups municipals.
El govern (Junts i ERC) han defensat que Sant Cugat només ha respost al requeriment fet per l’Ajuntament de Cerdanyola sobre la viabilitat de l’annexió. En aquest cas el tinent d’alcaldia d’Economia, Carles Brugarolas, ha recordat la defensa del seu partit pel dret a decidir. “Quan la gent de Bellaterra s’ha pronunciat de la manera tan clara com ho ha fet és un element molt determinant per nosaltres. El més raonable és que el sistema administratiu institucional s’adapti a la voluntat de la gent i no a l’inrevés.”
Per la seva banda, el president local d’ERC, Oriol Cisteró, ha afegit que “la posició de la ciutadania de Bellaterra és clara: no era explícitament formar part de Sant Cugat, sinó deixar de formar part de Cerdanyola.”. Per això, Cisteró ha afegit que el problema el continua tenint “el govern de Cerdanyola, que és qui hauria d’estar preocupat perquè una part dels seus ciutadans vol marxar del municipi.”
El PP és un altre dels grups municipals que s’ha mostrat a favor d’aquesta annexió, tot i que, tal com ha destacat el portaveu, Alvaro Benejam, han parlat amb el Partit Popular de Cerdanyola i no comparteixen posició. Benejam ha recordat que “l’Ajuntament de Sant Cugat podia callar i no fer cas del requeriment o complir-lo i donar resposta, i és el que ha fet”.
El regidor de Vox Jordi Guirado ha destacat que “les famílies que viuen a Bellaterra ens expliquen que se senten desconnectades i abandonades.” Tot i això, el regidor de Vox ha afegit que “no és or tot el que lluu i molt probablement, pel fet de deixar de pertànyer a Cerdanyola i formar part de Sant Cugat, no millorarà gaire la seva qualitat de vida.”
El bloc de l’annexió
El PSC, la CUP i Sant Cugat En Comú Podem, són els tres grups municipals que no estan d’acord amb l’annexió i en les formes utilitzades pel govern de Sant Cugat.
El regidor dels socialistes José Maria Gallardo ha retret l’actuació del govern que qualifica de “deslleialtat institucional” i ha apuntat que “abans de dir a la resta què hem de fer amb el seu territori, primer hem de fer els deures a casa”, referint-se a l’estat dels barris de la Floresta, les Planes i Can Barata.
En aquesta mateixa línia ha parlat Marco Simarro, portaveu de la CUP, considerant que “hi ha un greuge comparatiu claríssim amb barris com la Floresta, les Planes o Mira-sol, que tenen moltes mancances”. Simarro, a més, ha parlat de l’informe, que qualifica de “poc rigorós i poc concret i es limita a donar una resposta tímida sobre la viabilitat legal o no d’assumir Bellaterra.”
Finalment, el regidor de Sant Cugat En Comú Podem Juanma Cayuelas ha expressat que “si l’Ajuntament de Sant Cugat hagués dit que no a aquest procés, ja no s’haurien de donar més passos.” Cayuelas considera que “la ciutadania de Sant Cugat també té dret a opinar i pronunciar-se sobre aquest tema.”
“El futur d’aquest barri que acull la Universitat Autònoma de Barcelona provoca una batalla política entre una localitat governada pel PSC i una liderada per Junts i ERC. La decisió final estarà a mans de la Generalitat, que tindrà en compte informes dels diferents autors”
Aleix Camprubí ✍️ La Junta de veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra (Barcelona) -un nivell administratiu inferior al municipi que existeix a Catalunya, amb poc més de 3.000 veïns- ha aprovat recentment la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat. Es tracta d’una iniciativa que ha obert la guerra política entre les dues localitats metropolitanes veïnes, la primera liderada pel PSC i la segona governada per Junts i ERC. Però que darrere amaga motius històrics i socioeconòmics, amb elements com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) com peça clau, barrera física, pol acadèmic i científic. Qui tindrà la darrera paraula serà la Generalitat socialista, que haurà de prendre una decisió després de valorar els informes dels diferents autors.
Els veïns de Bellaterra litiguen des del 2015 perquè el barri canviï de localitat, amb la intenció que no afecti la UAB, que continuaria formant part del primer municipi. La Comissió Bellaterra és Sant Cugat, formada per part del veïnat, va demanar el 2019 l’obertura d’un expedient d’alteració del terme municipal de Cerdanyola, consistent en l’agregació del territori de Bellaterra i l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons a Sant Cugat. Al·legaven que el vincle és més fort amb aquest municipi, tant per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. El moviment veïnal va recollir 1.230 signatures.
Però l’Ajuntament de Cerdanyola no va atendre la petició i la comissió va portar el cas a la justícia. El 28 juny de l’any 2024 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictava sentència ferma que obligava l’Ajuntament de Cerdanyola a tramitar l’expedient. El passat 7 de novembre, per completar la documentació de l’expedient, el consistori de Cerdanyola va demanar un informe a l’Ajuntament de Sant Cugat perquè es posicionés sobre la integració del barri de Bellaterra. El 7 de gener d’enguany, l’EMD va lliurar l’informe aprovat al batlle socialista de Cerdanyola, Carlos Cordón.
En el debat obert, Sant Cugat ha considerat “viable” la integració: La junta de govern local ha aprovat un informe que avala aquest procés després de constatar que es compleixen els requisits legals. El consistori ha respost “tècnicament” les qüestions plantejades” per l’Ajuntament de Cerdanyola “sense entrar en el fons polític”, per bé que l’alcalde socialista ha acusat el consistori santcugatenc de “deslleial” davant l’informe. Cordón ha dit que en les converses prèvies, el seu homòleg, Josep Maria Vallès (Junts), li havia traslladat que no hi havia interès a incorporar l’actual EMD.
El consistori de Cerdanyola preveu que al març s’aprovi el seu informe relatiu al futur de Bellaterra. Des de llavors, la Generalitat de Catalunya tindria uns sis mesos de coll per determinar definitivament si es manté a Cerdanyola o no, en un calendari que, a molt estirar, s’allargaria fins a l’octubre, preveuen fonts municipals. Ho farà tenint en compte els diversos actors implicats: a més de l’informe de l’EMD, també valorarà l’informe positiu de Sant Cugat, així com els documents de la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
L’informe de Bellaterra destaca el que consideren avantatges de mantenir l’estatus d’EMD, com disposar de personalitat jurídica pròpia, “que garanteix la interlocució institucional, i que permet accedir d’una manera directa als ajuts i subvencions d’altres administracions”. Els serveis jurídics del govern de l’EMD consideren que un canvi d’adscripció municipal no comportaria necessàriament la pèrdua automàtica d’aquesta condició. L’informe acaba assenyalant la voluntat i necessitat que Bellaterra disposi d’un marc institucional i administratiu propi.
El president de l’EMD Bellaterra, Josep Maria Riba, insisteix que el que està fent el seu govern és “complir un mandat democràtic”. En declaracions al diari Públic, el responsable recorda que la recollida de signatures va comptar amb el suport de gran part dels censats: “Van dir que volien anar a Sant Cugat mantenint l’EMD, ens ho hem pres molt seriosament”. Recorda que la Comissió Bellaterra és Sant Cugat va tirar endavant la reclamació, i que ells s’han vist abocats a donar-hi resposta.
Riba insisteix que els motius darrere tot plegat són múltiples i venen de lluny. Destaca que hi ha una gran percepció que “el que es paga no es veu compensat”. Tot i admetre que “no ha estat mai estudiat”, insisteix que la sensació que donen més del que reben està “estesa”: “Cerdanyola no inverteix prou del que ingressa de Bellaterra”. Tot i això, celebra que en els darrers anys Cerdanyola hi estigui investint més, i creu que “aquest és el camí”. D’altra banda, per bé que la UAB fa de “barrera física”, descarta que la institució estigui directament vinculada al pes econòmic de Bellaterra.
A escala política, admet que els dos ajuntaments “han rivalitzat per temes altres vegades”, en una “rivalitat històrica que és normal, com passa en altres municipis”. “Això s’ha desfermat amb el fet que s’alteri el territori, que ha fet saltar espurnes”, sosté. Això no obstant, creu que tot plegat “va més enllà del tema de partits”: “Si haguessin sigut del mateix color, també haurien saltat. Potser d’una altra manera o amb menys forca”. De fet, apunta que Junts a Cerdanyola, al ple de desembre, va votar a favor que Bellaterra no marxés del municipi, encara que Sant Cugat estigui liderat per un alcalde juntaire.
Enfrontament polític entre consistoris
En qualsevol cas, l’enfrontament entre consistoris és real. L’informe de Sant Cugat veu viable el procés d’integració, si bé demana a la comissió impulsora que “es posicioni sobre la voluntat o no d’agregar Bellaterra a Sant Cugat amb l’estructura de l’Entitat Municipal Descentralitzada plenament operativa”. El tinent d’alcalde Bernat Picornell (ERC) diu que el consistori ha respost “tècnicament” les qüestions plantejades per l’Ajuntament de Cerdanyola “sense entrar en el fons polític”. “Més endavant”, diu, podran “resoldre els dubtes” i “fer una valoració més política”.
El tinent d’alcalde de Sant Cugat, Bernat Picornell, assegura que han respost “tècnicament” a les qüestions i “sense entrar en el fons polític”
Com recorda l’informe, l’EMD de Bellaterra va ser creat per un acord del ple municipal de Cerdanyola del Vallès. Així, el text defensa que, si acaba integrant Bellaterra al municipi, quedaria en mans de l’Ajuntament de Sant Cugat decidir “de quina manera s’integra territorialment Bellaterra a aquesta localitat, deslliurant-se de qualsevol obligació de mantenir una estructura administrativa que va ser creada per un altre ajuntament a través d’un acord de ple”.
La Junta de Govern Local destaca que Sant Cugat té molta més població que Bellaterra i que tenen “espais urbans comuns”. “La relació del veïnat de Bellaterra amb l’espai urbà de Sant Cugat és òbvia i queda contrastada per les dades, per exemple, del transport públic dels Ferrocarrils“, diu el comunicat. Pel que fa a les consideracions de caràcter econòmic, l’Ajuntament de Sant Cugat no disposa de dades de Cerdanyola, si bé entén que els pots assumir. Sant Cugat té més població, més pressupost i “més potencial econòmic, recorda el consistori.
Enfront d’aquesta versió trobem la de l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carlos Cordón, que ha acusat l’Ajuntament de Sant Cugat de Junts i ERC de ser “deslleial” davant l’informe positiu per annexionar Bellaterra. En roda de premsa aquesta setmana, ha assegurat que faran servir tots els mecanismes “polítics, administratius i judicials” per preservar la integritat territorial actual. “No hauríem pensat mai que patiríem aquesta deslleialtat institucional”, ha assenyalat, sobre un gest que consideren que vulnera els principis de cooperació entre municipis.
Cordón ha destacat que sempre han treballat estretament amb els municipis del seu voltant de manera “lleial, discreta i directa”, tot apuntant que l’Ajuntament de Sant Cugat sempre ha estat la primera administració amb qui han volgut parlar sobre la situació. “En converses informals ens han dit que no preveien donar suport a una iniciativa com aquesta, però hem vist com han treballat de manera unilateral, deslleial i per l’esquena sense comptar amb l’Ajuntament de Cerdanyola per annexionar Bellaterra al seu municipi”, remarca.
Cordón qualifica la situació com “la gota que ha fet vessar un got ple”, després de diverses “múltiples actuacions” que han anat passant per alt pel bé de les relacions entre els dos municipis en aquest mandat: “L’actual govern de Sant Cugat no té interès per treballar amb Cerdanyola”. Per tot plegat, creu que les relacions estan “en la pitjor forma possible”. Pel que fa als suports, Cordón ha apuntat que el PSC i En Comú Podem dels dos municipis avalen que Bellaterra es mantingui com a part de Cerdanyola, i ha considerat que els partits d’esquerres i progressistes haurien de defensar el mateix.
Mantenir l’EMD, línia vermella
Amb tot, Cordón ha recordat que un dels objectius d’aquest mandat és renovar el conveni entre Cerdanyola i Bellaterra. Tot i que el document està en procés de treball i no se’n coneixen els detalls, ha destacat que es contempla triplicar la inversió actual, d’uns 500.000 euros anuals al marge de les aportacions extraordinàries, així com incrementar les competències de l’EMD. L’alcalde ha remarcat que la integració de Bellaterra a Sant Cugat no es podria fer com a EMD, donat que aquesta condició administrativa és fruit de l’acord a què va arribar l’Ajuntament de Cerdanyola.
Mantenir l’estatus d’EMD, però, és una línia vermella pel govern de Bellaterra: “Si anem a Sant Cugat, que sigui com a EMD. És molt important mantenir-la”, diu Riba. El president recorda que aconseguir aquest estatus “va costar molt” i que ara “no sembla tan clar legalment” que es mantingui si fan el canvi de municipi, “una cosa que devia semblar fàcil el 2019” quan es va impulsar la iniciativa. “No em penso perpetuar políticament, però una EMD dona molt joc. Tens respecte institucional, entitat jurídica i, sobretot, ajuts tècnics i econòmics directes d’altres administracions, no a través de l’ajuntament”, destaca.
Passi el que passi a escala jurídica i política, Riba assegura que no tiraran la tovallola amb aquesta reclamació, per bé que descarta tirar-ho endavant si es perd l’EMD. En qualsevol cas, recorda que en els darrers anys s’ha negociat una “millora del conveni” amb Cerdanyola que, en cas de quedar-se al municipi, “s’ha d’aconseguir” perquè “no s’ha tancat mai”. “Si no, hi haurà més intents de segregació. Cerdanyola ha de fer més inversió”, insisteix.
Riba també explica que hi ha interpretacions jurídiques diverses sobre què passaria amb aquest estatus en cas de canviar de municipi. “Algunes diuen que es va crear vinculat a l’Ajuntament de Cerdanyola i, si canviés, s’hauria de començar de zero”, apunta. Això no obstant, els seus equips jurídics els diuen que en cap cas el canvi de municipi suposaria dissoldre l’EMD. “En tot cas ha de ser la Generalitat que se la carregui, i els motius no son canvi de municipi. Tampoc està tan clar”, diu, assegurant que no tenen cap input de les intencions del Govern.
La comissió no vol desfer el camí
Al seu torn, la Comissió Bellaterra és Sant Cugat considera que cal marxar de Cerdanyola de totes totes. Miquel Vázquez, president del col·lectiu, ha assegurat que en les darreres dècades l’Ajuntament no ha donat resposta a la creixent desafecció entre una part important del veïnat, un fet sumat als hàbits de consum. En aquest sentit, ha destacat que és la Generalitat qui determinarà el futur de Bellaterra, previsiblement a la tardor, i el col·lectiu opta per trobar un encaix a Sant Cugat, sigui en forma d’EMD o d’altres opcions, com la de Consell de Barri o Consell de Poble.
Amb tot, han apuntat que han traslladat a la presidència del govern de Bellaterra la proposta per fer una consulta ciutadana per decidir si els veïns volen marxar a Sant Cugat encara que es perdi l’estatus d’EMD: “Ho hem demanat dues vegades i ens ho ha denegat, i el pròxim ple del 19 de gener l’oposició li ho tornarà a traslladar”, ha destacat. Riba considera que aquest punt es podria abordar, però més endavant, un cop la Generalitat emeti el seu veredicte.
Font: Público
Aleix Camprubi és redactor de Pauta Media para el servicio de información de actualidad de Públic. Periodista (URV) especializado en comunicación deportiva (URL) y humanidades contemporáneas (UOC). Habla catalán, castellano e inglés. Interesado en política, sociedad, cultura, gastronomía, arte y deportes. También es el responsable de web y redes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) y redactor de directos en La Vanguardia. Redactor de Pauta Media pel servei d’informació d’actualitat de Públic a Barcelona. Periodista (URV) especialitzat en comunicació esportiva (URL) i humanitats contemporànies (UOC). Parla català, castellà i anglès. Interessat en política, societat, cultura, gastronomia, art i esports. També és l’encarregat de web i xarxes del Cafè d’idees (La2 de RTVE Catalunya) i redactor de directes a La Vanguardia.
Roda de premsa Comissió Bellaterra – Sant Cugat, d’avui dijous, dia 15 de gener de 2026, al Centre Cívic de la Placa Joan Maragall de Bellaterra
Roda de premsa Comisió Bellaterra-Sant Cugat 📷 CEDIDA
Bon dia i gràcies per ser avui a Bellaterra.
Hem convocat aquesta roda de premsa amb un doble objectiu. D’una banda, informar amb rigor els veïns i veïnes i els mitjans de comunicació sobre l’estat actual del procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i la seva annexió a Sant Cugat del Vallès. De l’altra, contextualitzar la documentació relacionada amb el procés que han generat les diferents institucions relacionades amb l’expedient de segregació i expressar el posicionament de la Comissió Veïnal respecte a altres manifestacions de representants institucionals sobre les quals els mitjans s’han fet ressò la darrera setmana.
Ens agradaria explicar, per a qui no ho conegui, que aquesta Comissió veïnal Bellaterra és Sant Cugat treballa de manera constant des de l’any 2018. Ho ha fet de forma rigorosa i transparent perquè aquest projecte, impulsat per la ciutadania, pugui fer-se efectiu segons preveu el Decret 244/2007, de 6 de novembre. Parlem, per entendre’ns d’un procediment administratiu i juridic avalat per informes tècnics i resolucions judicials, i fonamentat en la voluntat majoritària del veïnat que ho sol·licita.
La qüestió que dona inici a la voluntat de segregació és molt simple:
Bellaterra pateix des de fa dècades una disfunció territorial, administrativa i econòmica respecte del municipi al qual està adscrita actualment. La presència d’una autopista, d’una linia ferroviária i, des de 1970, l’expansió del Campus Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona han trencat definitivament la continuïtat territorial i funcional amb Cerdanyola. El transport públic és una parada d’autobús.
En canvi, Bellaterra manté una clara continuïtat urbana amb Sant Cugat del Vallès, especialment per la zona del Cami Antic, així com una connexió ferroviària directa cada 5/10 minuts amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb estacions accessibles a peu tant al centre de Bellaterra com a Sant Cugat, on es pot accedir amb parada a diferents part del municipi.
Aquesta realitat contrasta amb la manca de connexions eficients en dies laborables en transport públic amb Cerdanyola per accedir a serveis bàsics com el CAP de referència, serveis de biblioteca infantil o casal d’avis. La manca de connexió en el cas de festius i vacances és total. En definitiva, la disfunció territorial fa que l’Ajuntament de Cerdanyola no proveeixi de serveis bàsics funcionals als veïns de Bellaterra.
L’any 2025, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ens va donar la raó i va declarar ferma la sentència que obligava l’Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits de l’expedient de segregació de l’ajuntament de Cerdanyola.
Gràcies a aquesta resolució judicial, 6 anys després de l’inici dels tràmits, el procediment administratiu ha avançat i ens trobem actualment en la fase final: la recopilació i tramesa dels informes de les administracions implicades a la Generalitat de Catalunya, que és l’òrgan competent per prendre la decisió tècnica definitiva sobre aquest canvi territorial de Bellaterra i Can Fatjó dels Aurons que passi del municipi de Cerdanyola al de Sant Cugat.
En aquest moment-tal com marca el calendari administratiu- l’Entitat Municipal de Bellaterra, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ja han emés els seus informes respectius a l’ajuntament de Cerdanyola. Una vegada completada aquesta remissió, la Generalitat tindrà aproximadament sis mesos per analitzar l’expedient i decidir si autoritza la segregació i l’annexió.
Es important destacar que l’Ajuntament de Sant Cugat ha emès un informe tècnic favorable a la viabilitat de l’annexió. El model d’integració de Bellaterra-inclós el futur de l’EMD-correspondria decidir-lo posteriorment, en l’àmbit de les competències municipals.
L’EMD de Bellaterra constata tots el problemes amb l’Ajuntament de Cerdanyola, però vincula l’annexió a Sant Cugat a mantenir l’EMD. Aquest informe el va aprovar el President i els Vocals del seu partit, Bellaterra Endavant i en contra dels Vocals de l’oposició que demanaven consens per tal de negociar I’EMD i deixar constància a l’informe del greuges perllongats en el temps de l’Ajuntament de Cerdanyola vers Bellaterra, la manca d’inversions i el precedent d’altres territoris segregats de Cerdanyola del Vallès, com Badia del Vallès el 1994, entre altres qüestions.
L’Ajuntament de Cerdanyola és contrari a la segregació, i després de més de 7 anys de no modificar el Conveni amb l’EMD, ara es mostrava disposat a una negociació i aprovació de un nou conveni que doti de més competències i pressupost a l’EMD de Bellaterra. L’alcalde de Cerdanyola Sr. Cordón en una roda de premsa del dia 12 de gener es va mostrar precipitat dient que utilitzaria tots el mitjans polítics, tècnics i jurídics per evitar la segregació, oblidant la democràcia i la voluntat de la majoria de bellaterrencs i bellaterrenques que en un 61% van signar per marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat. No obstant, ahir en la roda de premsa va comunicar que parava la negociació del Conveni fins que acabi el procés de segregació de Cerdanyola.
Una noticia a la que Bellaterra no li estranya, des de fa més de 7 anys que cada vegada que hi ha un intent de negociació del Conveni, passa quelcom i e trenca la negociació. No es nou, i a més una millora del Conveni en aquest moment no suposa cap canvi en la decisió veïnal d’annexió a Sant Cugat.
Es cert que el fet de que el govern municipal de Cerdanyola i el de la Generalitat siguin del mateix partit polític (PSC), causa preocupació a aquesta comissió veïnal, però alhora confiem que en no tractar-se d’una decisió politica sinó una casuística técnico-juridica prevista per llei a la Generalitat de Catalunya, aquesta podrà ser aplicada i vehiculada estrictament per la llei que ho contempla.
Volem recordar que aquest procés compta amb el suport explicit del 61% dels veïns i veïnes de Bellaterra, que van expressar la seva voluntat mitjançant signatura d’acord al que preveu la normativa vigent. No és, per tant, una iniciativa improvisada ni partidista, sinó un exercici de democràcia veïnal, avalat legalment i judicialment.
Bellaterra és económicament autosuficient, tal com acrediten informes encarregats pel mateix Ajuntament de Cerdanyola. L’annexió no suposaria una càrrega per a Sant Cugat, ni tampoc compromet la capacitat de Cerdanyola per atendre les seves necessitats ordinàries.
Som conscients que hi ha opinions diverses i legitimes al voltant d’aquest procés. Per això, ara toca esperar amb serenitat i respecte institucional l’anàlisi de la Generalitat, confiant que valorarà amb rigor els informes tècnics, la documentació aportada i la voluntat majoritària del veïnat.
El nostre objectiu és clar: millorar la qualitat de vida de les persones que vivim a Bellaterra, reforçar la cohesió territorial, millorar la mobilitat i garantir una millor prestació dels serveis, sempre dins del marc legal i amb responsabilitat institucional.
Moltes gràcies. Quedem a la vostra disposició per respondre les preguntes que considereu oportunes.
Font: Comissió Bellaterra-Sant Cugat Bellaterra, 15 de gener de 2026
Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra
LLUIS TORRES| Passejant pel centre de Bellaterra hem trobat una taula amb la nostra veïna, l’advocada Elisenda de Clascà, recollint signatures del veïnat de Bellaterra, i ens diu que ara és el moment, i només tenen fins el dia 4 de gener de 2026, per presentar una instància per annexió de Bellaterra a Sant Cugat. Segons diuen en aquesta població amiga, ens volen annexionar com barri, però sense l’EMD. Recordem que l’any 2019, el 62% del veïnat del cens oficial de Bellaterra va fer-ho incloent el proper clot de Can Fatjó dels Aurons. La Generalitat, una vegada hagi rebut els expedients de totes les administracions locals, té 6 mesos per pronunciar-se i saber si accepta l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat del Vallès. Guanyarà la democràcia?
Elisenda de Clascà, advocada i veïna de Bellaterra
“Bellaterra fa més d’una dècada que treballa per resoldre una situació territorial que tots hem viscut en el nostre dia a dia. No es tracta d’anar contra ningú, sinó de defensar una idea senzilla: que el futur del nostre poble disposi de coherència territorial” .
Arribem a un punt clau del procés. Un moment en què el nostre suport pot marcar diferència i permetre que la Generalitat escolti la veu de Bellaterra: la veu dels seus veïns. Cerdanyola proposa negociar un conveni, però, si ara no conseguim un informe favorable de la Generalitat, ¿quina motivació tindrà Cerdanyola per escoltar-nos?.
La EMD de Bellaterra s’ha posicionat en favor del Conveni, en contra del que varen votar els veïns, i exigeix la EMD per passar a Sant Cugat, cosa que pot fer descarrilar l’expedient d’annexió.
Elisenda de Clascà, advocada veïna de Bellaterra
DOCUMENT QUE ESTÀ SIGNANT EL VEÏNAT DE BELLATERRA:
“La decisió de la Generalitat obeïa, segons fonts de la Conselleria de Salut, a no distanciar-se del que passava a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar”.
El pianista Radu Lupu fumant pipa al restaurant La Taula de Barcelona|ARXIU
La Conselleria de Salut va descartar l’any 2006 —després de quatre anys de mantenir oberta l’opció— prohibir el tabac als bars i restaurants de menys de 100 metres quadrats de superfície. Aquest sector agrupava el 90% dels bars –en el 85% es permet fumar– i més del 70% dels restaurants, que també han autoritzat el tabac de forma majoritària.
La decisió de la Generalitat obeia, segons fonts de Salut, a la decisió de no distanciar-se del que passa a la resta d’Espanya en relació amb el tabac, i a la voluntat del Govern català de no endurir de forma unilateral des de Catalunya el veto de fumar.
La Generalitat tenia competències per impulsar una llei autonòmica que prohibia fumar en tota mena d’establiments, inclosos els bars petits, als quals la llei espanyola va deixar l’opció d’escollir si permetien o no el tabac.
Aquest pas legal, no obstant, l’ha va declinar el Govern davant la dispar, i fins i tot irregular, aplicació que la llei antitabac estava tenint en diverses comunitats espanyoles. Madrid i el País Valencià incomplien obertament la norma en diversos dels seus articles.
Catalunya va estar, des de la seva promulgació el 2004, la comunitat que va acatar la llei més estrictament. Encara que els portaveus de Salut van tornar a fer servir l’expressió “de moment” a l’alludir el tema, el veto al cigarro en tots els bars no figura en el projecte de decret que regula tot el que faltava per concretar en relació amb la venda i les retolacions sobre el tabac. Aquest era, en definitiva, el moment en què s’esperava el pronunciament definitiu de la Generalitat sobre un aspecte –el de la impossibilitat de prendre cafè en un bar sense respirar fum de tabac– que va estar criticat pels col·lectius mèdics i altres sectors socials.
EL NEGOCI
Els gremis de restauració catalans, no obstant, sempre és varen oposat a qualsevol enduriment de la llei espanyola antitabac, que consideren excessiva. La norma, contra el que temia el sector durant quatre anys, no va afectat el seu volum de negoci.
“El nou decret obligava que els locals en què estigués prohibit fumar ho indiquessin a la porta amb un rètol situat en un espai visible”.
“En els que permetin el tabac en algunes zones s’haurà d’advertir, també a l’entrada, que no està permesa la presència de menors de 16 anys en aquests espais. Els adolescents, en canvi, sí que poden entrar als bars petits on es pot fumar”.
EL PLANETA REBEL
Les sales de festes varen de retolar que no es permet el tabac en els horaris en què el local es destina a festes per a menors d’edat. Aquest punt va estar criticat per la federació que agrupa els locals recreatius, que addurexien l’aspecte “discriminatori” d’aquella mesura si es comparen amb els bars petits.
Llei antitabac d’Espanya del 2006
Es coneix com a llei antitabac d’Espanya de 2006 a la Llei espanyola 28/2005, de 26 de desembre, el nom complet de la qual és Llei de mesures sanitàries davant del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac. Va entrar en vigor l’1 de gener del 2006, encara que alguns aspectes de la llei no van entrar en vigor fins al setembre del 2006 i el gener del 2007, i la mesura més important del qual és la prohibició de fumar en llocs on fins a aquesta data estava permès, com els llocs de treball (tant públics com privats) o els centres culturals. Va ser modificada substancialment per la Llei 42/2010, del 30 de desembre del 2010, que va estendre la prohibició de fumar a qualsevol tipus espai d’ús col·lectiu. La llei del 2006 distingia zones on estava “totalment prohibit fumar”, i espais on es podia fumar si s’habilitava una sala especial de fumadors. Les comunitats autònomes eren les responsables de vigilar el compliment d’aquesta llei, establerta dins del Conveni marc per al control del tabac, a més de tenir la competència per al desenvolupament normatiu de la Llei. El PSOE van plantejar al seu moment, normes pròpies que la suavitzaven o van crear una normativa d’aplicació, règim d’inspeccions o règim sancionador, cosa que de facto va portar a no fomentar des dels poders públics el compliment de la Llei. La llei antitabac no podia ser modificada en sentits menys restrictius (a la baixa) per les comunitats, sinó només al contrari.
Llei antitabac 2 gener 2011
Es coneix com a Nova llei antitabac o Llei antitabac 2011 la llei espanyola que va entrar en vigor el 2 de gener del 2011 impulsada per la ministra de sanitat Trinitat Jiménez García-Herrera durant la segona legislatura de la Generalitat la prohibició de fumar a qualsevol tipus de local tancat obert al públic: bars, restaurants i discoteques lliures de fum. Aquesta prohibició també afecta els edificis constituits en règim de propietat horitzontal (comunitats de propietaris) o vertical (un únic propietari). També està prohibit fumar als recintes dels parcs infantils i zones de joc per a la infància. Només hi ha unes quantes excepcions, però en general es pot parlar de “prohibició total”, el que iguala la legislació espanyola a les més avançades en aquesta matèria com poden ser l’estaunidenca, l’alemanya o la britànica.
LLUUS TORRES ✍️ Ahir, 28 de desembre, la notícia sobre l’annexió oficial de Bellaterra a Sant Quirze del Vallès ha estat la innocentada de Bellaterra.Cat
BELLATERRA.CAT 