Bellaterra, 17 de setembre de 2025
L’Abadia de Montserrat va anunciar ahir dimarts, dia 16 de setembre, que l’abat emèrit de Montserrat, el Rvdm. P. Sebastià M. Bardolet i Pujol, va morir a l’edat de noranta-un anys (13 de març de 1934 – 16 de setembre de 2025).

El Rvdm. P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat, li va administrar el sagrament de la unció dels malalts aquest dilluns a la tarda.
La seva vinculació amb Montserrat va començar de ben petit, ja que va ser escolà del 1943 al 1948. Cinc anys després, el 1953, va entrar com a novici del monestir, on va fer la professió simple el 1954 i la solemne el 1957. Finalment va rebre el ministeri sacerdotal l’any 1960. Del 1961 al 1964 va realitzar estudis de música a l’Institut Pontifici de Música Sagrada (Roma) on va obtenir el títol de Mestre en Cant Gregorià i Musicologia.

Durant els seus anys de vida monàstica va desenvolupar diferents serveis en el si de la comunitat, destacant el de Prefecte de l’Escolania de Montserrat de 1968 a 1977 i el de Prior de l’abadia de 1978 a 1989.
El 27 de febrer de 1989 va ser escollit abat de Montserrat i el dia 1 d’abril del mateix any va rebre la benedicció abacial, substituint així el Rvdm. P. Cassià M. Just i Riba. L’any 2000 deixà el ministeri abacial i va ser succeït pel Rvdm. P. Josep M. Soler i Canals.
En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.
El funeral, presidit pel P. Abat Manel Gasch, serà el dijous 18 de setembre a les 10.45 hores a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.

Sebastià Bardolet i Pujol
(Torelló, Osona, 13 de març de 1934 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 16 de setembre de 2025)
Abat de Montserrat.
Escolà de Montserrat (1943-48), 1953, entrà com a novici del monestir, on feu la professió simple el 1954 i la solemne el 1957. Ordenat de sacerdot (1960), estudià al Pontificio Istituto di Musica Sacra de Roma (1961-64), on obtingué el títol de mestre de cant gregorià i musicologia. De retorn al monestir, li fou encarregada la direcció coral dels monjos, i més tard fou prefecte de l’escolania durant nou anys (1968-77). El 1977 l’abat Cassià Just el feu secretari particular seu i l’any següent el nomenà prior del monestir, càrrec que exercí fins el 1989, en què, per resignació de l’abat Just a l’abadiat, fou elegit pels monjos abat de Montserrat.
El seu abadiat es caracteritzà per la renovació de nombrosos edificis de l’abadia, entre els quals la basílica del monestir (1996). El 1997 creà la Fundació Abadia de Montserrat 2025 amb l’objecte de recaptar fons econòmics, bàsicament en el si de la societat catalana, amb vista a restaurar el conjunt arquitectònic de Montserrat i els serveis que s’hi ofereixen. Presentà la renúncia com a abat de Montserrat a l’abril de l’any 2000 i fou substituït per Josep Maria Soler i Canals
Font: Abadia de Montserrat, Enciclopèdia Catalana


