BELLATERRA.CAT

Barcelona, 10 d’abril de 2024

El Carrer del Til·ler de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de Talismà. A la seva placa apareix dibuixades els full de tell de fulla petita (Tilia cordata)

El til·ler de fulles petites, tella o til·ler silvestre. (Tilia cordata) és un arbre nadiu europeu, procedent d’Anglaterra i que pertany a la família tiliàcies. És una espècie originària de la major part d’Europa i Àsia. A Catalunya la seva presència està limitada als indrets ombrívols i humits de la part baixa i mitjana dels Pirineus i de les terres plujoses del nord-est; cap al sud del Baix Llobregat és gairebé inexistent.

Són arbres de bon volum, aconseguint entre 20 i 40 m d’alçària, amb fustos rectes de fins a un metre de diàmetre. Són caducifolis, amb fulles cordiformes, amb la vora serrada, de fins a 20 cm d’ample, de color verd fosc a l’anvers i verd clar platejat al revers, fortament aromàtiques. Les flors d’aquest arbre són molt aromàtiques, en forma de xicotets xanglots grocs amb una bràctea allargada. Aquestes són conegudes per les seves propietats curatives per a combatre refredats, o altres afeccions. També són usades com a tranquil·litzants o somnífers preparant-se en forma d’una infusió o te anomenada til·la. Arriben a viure fins a 900 anys, creixent lentament. S’utilitzen ben sovint per a repoblar carrers i places.

Les fulles que cauen del til·ler, en descompondre’s, proporcionen un humus d’alt contingut mineral i de nutrients, que resulta molt útil per a millorar terres escasses de minerals i altres nutrients.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Bellaterra, 9 d’abril de 2024

El Carrer del Talió de Bellaterra té una llargada d’uns 100 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Talismà. A la seva placa apareix dibuixades fulles del llorerer silvestre (Prunus lusitanica)

Talió. Pena que consisteix a fer sofrir al delinqüent un dany igual al que ell ha causat.
Sistema primitiu de justícia privada, comú a tots els pobles antics, era formulat en màximes o sentències conegudes per llei del talió. Progrés jurídic que limitava els excessos en la venjança, ja els rabins el reemplaçaven per una indemnització i tendien a abolir-lo, com feu Jesús en el sermó de la muntanya. Desaparegut, a Roma, al segle II, prengué nou vigor per influència dels pobles germànics.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 8 d’abril de 2024

El Carrer del Talent de Bellaterra té una llargada d’uns 115 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de a Tamborí. A la seva placa apareix dibuixada una fulla de falguera mascle (Dryoplerix filix-mas)

El talent fou una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l’Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg. Era equivalent a 60 mna (plural mnai) i 60 dracmes.

El valor del talent depenia de l’època considerada, de l’indret geogràfic i de la matèria a pesar. També fou una unitat monetària equivalent a 25,86 kg dividida en 60 mnai, 6.000 dracmes i 36.000 òbols.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Bellaterra, 7 d’abril de 2024

El Carrer del Tamborí de Bellaterrra –uns dels 11 carrers del barri de Terranova que comencen per la lletra t-, té una llargada d’uns 275 metres, comença al Carrer Tulipà i finalitza a un cami boscós tocant Sant Cugat del Vallès. A la seva placa apareix dibuixades fulles de marfull (Viburnum tinus)

El tamborí és un instrument de percussió que té entre vuit i dotze centímetres de diàmetre i que es toca amb una sola baqueta. En la cobla, el so sec d’aquest instrument acompanya el flabiol per marcar el ritme de les sardanes. La particularitat és que un sol músic de la formació els pot tocar tots dos: toca el flabiol amb la mà esquerra i, al mateix braç, hi té penjat el tamborí, que colpeja amb una baqueta agafada amb la mà dreta.

El tamborí és format per una caixa de ressonància cilíndrica amb estructura de fusta o metàl·lica recoberta d’una membrana de pell tesada amb tiges roscades. La mida de l’instrument ha estat molt variable en el curs dels anys, depenent del lloc i de l’època. Però se sap que antigament era més gros. Des de temps immemorials, és el company inseparable del flabiol, que ja empraven els pastors i els joglars medievals.

El duet format pel tamborí i el flabiol va passar a formar part de la cobla de tres quartans, juntament amb la tarota i la cornamusa. La reforma de la cobla que va fer Pep Ventura a mitjan segle XIX el va mantenir. Ara el tamborí és l’únic instrument de percussió que trobem en tota la formació. Dins la cobla, el músic que toca el tamborí i el flabiol s’asseu a la primera fila, a l’esquerra.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Bellaterra, 6 d’abril de 2024

El Carrer de Tosca de Bellaterra té una llargada d’uns 140 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer de la Tulipa. A les plaques apareixen dibuixades l’heura terrera (Glechoma hederacea i Symphytum tuberosum)

Al no concretat a qui està dedicat el nom del carrer, podria tractar-se a l’escorça seca del suro, però pensem serà a Tosca, l’òpera de G.Puccini, en tres actes, amb llibret de L.Illica i G.Giacosa, sobre el drama homònim de V.Sardou, estrenada a Roma el 1900 (a Barcelona, el 1902).
Obra destacada del verisme i molt popular, presenta el drama de la cantant Floria Tosca, enamorada del pintor Mario Cavaradossi, el qual és empresonat al castell Sant’Angelo, a Roma, pel fet d’haver donat refugi a un proscrit. El cap de policia, Scarpia, promet a la dama de salvar la vida de Mario en canvi del seu amor. Ella simula acceptar, però l’apunyala. Mario és afusellat al castell en presència de Tosca, la qual es llança daltabaix de la torre.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 5 d’abril de 2024

El Carrer de la Tulipa de Bellaterra té una llargada d’uns 150 metres, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza a una rodona cul de sac, una vegada creuar el Carrer del Topazi. A diferència d’altres plaques del poble, aquesta sí té el dibuix que coincideix amb el seu nom, la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris) i (Tulipa oculus solis)

Tulipa, (Tulipa gesneriana). Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 4 d’abril de 2024

El Carrer del Topazi de Bellaterra té uns 130 metres de llargada, comença al Camí Antic de Sant Cugat i finalitza al Carrer del Tulipa. A les seves plaques apareixen dibuixades les fulles d’alzina (Quercus ilex) i Roure martinenc (Quercus pubescens)

Topazi és un mineral que cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls prismàtics molt grossos (fins i tot d’un pes superior a 100 kg). També es presenta en masses de gra fi o gruixut. La seva densitat oscil·la entre 3,5 i 3,6 i augmenta amb el contingut de fluor. Té un esclat de vidre. És incolor o blanc, però també pot presentar-se en cristalls transparents de color blau o groc clar, i poques vegades rosats. Els exemplars transparents són tallats com a pedres precioses, però hom ven també com a pedres precioses topazis amb una gran quantitat de quars groguenc. Hom el pot trobar a les pegmatites i venes quarsíferes i també a les cavitats dels granits i riolites. A Minas Gerais (Brasil) hi ha cristalls de topazi de 30 cm, i més, de diàmetre. Hom n’ha trobat als Països Catalans, a Tarragona.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 3 d’abril de 2024

El Carrer de Pérez Moya de Bellaterra té una llargada d’uns 110 metres, comença al Carrer Margenat i finalitza al Carrer Casas i Amigo. A la placa apareix dibuixada les flors de l”el·lèbor verd, (Helleborus viridis)

Per error, Ignasi Roda, al seu llibre “Bellaterra 1930-2005”, ens diu que el Carrer Pérez Moya está dedicat al matemàtic Juan Pérez Moya (Jaén 1513-1597), quan la propia placa indica era músic. És clar que està dedicada al músic valencià Antoni Pérez Moya (València 1884, Barcelona 1964).

Antoni Pérez i Moya (Compositor, organista i director de cors) València, 1884-Barcelona, 1964. Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó. Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida. Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona (1915-25). Fou director de l’Orfeó Montserrat (1919-36), l’ Orfeó de Sants (1925-55) i l’Orfeó de Santa Llúcia (1943-55). Fou fundador de la Schola Cantorum Universitària.

La seva producció comprèn unes mil obres, principalment religioses i corals. Són nombroses les seves obres premiades en les Festes de la Música Catalana i en altres concursos musicals. De les seves obres religioses cal destacar dues misses de glòria, una de difunts i un recull de cinquanta-quatre Salve Regina . Harmonitzà nombroses cançons tradicionals per a cor mixt ( El maridet, La malmaridada, Sant Josep i la Mare de Déu , etc) i compongué obres originals, amb texts de J.Verdaguer, J.Maragall, J.M.Lopez-Picó, Josep Carner, Ventura Gassol, Marià Manent, etc. És autor de nombroses sardanes per a cobla i per a cor mixt amb cobla, entre les quals cal esmentar Marinada, A Montserrat i Dintre el bosc.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Bellaterra, 2 d’abril de 2024

El Carrer de Margenat de Bellaterra té uns 400 metres de llargada, comença al Carrer Pérez de Moya i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. El nom de la seva placa està associada amb el boix grèvol.

Francesc Margenat fou un propietari de terres català. Era l’amo de la majoria de terrenys de l’actual carrer de Margenat de Sabadell, que es va obrir el 1883 en terres del seu besnet, Francesc Margenat i Estrada, nascut a Sarrià, propietari de moltes terres del barri d’Hostafrancs i de la resta de la parròquia de Jonqueres. El de Margenat és el carrer principal d’Hostafrancs, que s’edificà ràpidament amb cases angleses, destinades a lloguer per als immigrants de tot Catalunya que vingueren a treballar de jornalers a la indústria tèxtil del barri. Com que a la majoria de cases no hi havia aigua corrent, la Companyia d’Aigües de Sabadell va instal·lar, el 1919, una font de dues aixetes per al consum domèstic a la cantonada amb el carrer de Perellada.

La família Margenat era propietaria de terrenys a la zona. Existeix un document a l’Ajuntament de Cerdanyola de l’any 1927 on es demana construir una casa a la urbanització dels Margenat, i aquesta referència és d’un tal Celso Margenat. Cal recordar que Joaquim Margenat i Raventós va ser alcalde de Cerdanyola durant l’any 1894.

Podría ser que la societat Fomento de la Vivienda Popular, que durant molt de temps va imposar els seus criteris en el nomenclàtor de Bellaterra, dediqués aquest carrer a la família propietària de les terres adquirides per la urbanitzadora d’aquell moment.

Font: Wikipèdia, Llibre Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Read Full Post »

Bellaterra, 1 d’abril de 2024

El carrer Casas i Amigó de Bellaterra té una llargada de 475 metres comença a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414), creua el Camí Antic de Sant Cugat, i finalitza al carrer Margenat.

Francesc Casas i Amigó (Barcelona, 22 d’abril de 1859 – Barcelona, 2 d’agost de 1887). El 1885 i el 1886 obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona.

Publicà La nit de Nadal (1886), col·lecció de poemes que musicà Joan Lamote de Grignon, i Poesies (1888), recull pòstum prologat per Marià Aguiló.

La seva poesia, de llenguatge ric d’imatges i, sovint, una mica emfàtica, és influïda per la mística de Verdaguer i per la poesia popular.

Font: Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »