Per llei del Parlament de Catalunya de 17 de febrer de 1993, Els segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.
ELS SEGADORS (Himne nacional de Catalunya)
Catalunya triomfant
Tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
Tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Ara és l’hora, segadors,
Ara és l’hora d’estar alerta,
Per quan vingui un altre juny,
Esmolem ben bé les eines.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Que tremoli l’enemic
En veient la nostra ensenya,
Com fem caure espigues d’or,
Quan convé seguem cadenes.
Bon cop de falç!
Bon cop de falç,
Defensors de la terra,
Bon cop de falç!
Cançó anònima del segle XVII. [La versió del s. XVII era més llarga: aquesta versió és d’Emili Guanyavents, que va guanyar el concurs convocat per la revista La Nació Catalana l’any 1899 per dotar l’himne català d’una lletra més curta.]
La lletra actual és d’Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l’escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se’n conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l’himne una cançó primitiva nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.
Per llei del Parlament de Catalunya de 17 de febrer de 1993, Els segadors fou declarat himne oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat l’any 1994.
Història d’Els Segadors
La música del que després s’ha convertit en l’himne de Catalunya i símbol de la identitat catalana té el seu origen a la Guerra dels Segadors. Quan esclatà la Guerra dels Trenta Anys, l’any 1618, inicialment per causes religioses (encara que també s’hi barrejaren qüestions polítiques i econòmiques), Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya, hi participà en defensa de l’emperador germànic de la dinastia dels Habsburg, el seu oncle Ferran II. Les despeses tan importants d’una guerra tan llarga feren que es pretengués que Catalunya aportés també homes i diners a la guerra, la qual cosa originà un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veié forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la frontera espanyola de l’atac francès. Les actuacions del comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s’inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l’anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.
Al costat de la música es va conservar el text. Els dos textos més difosos han estat l’històric, publicat ja per Milà i Fontanals el 1882 en el seu Romancerillo Catalán (amb modificacions respecte a versions anteriors, com l’addició de la tornada) i, en la primera edició musical, per Francesc Alió el 1892 en el seu recull de Cançons populars catalanes, i l’actual d’Emili Guanyavents, el més polític i reivindicatiu, guanyador d’un concurs convocat amb aquesta finalitat per la Unió Catalanista el 1899 i que va provocar una apassionada polèmica pública i periodística. Guanyavents era conegut per la seva militància obrera i libertària, i la seva lletra va rebre una certa oposició dels sectors més conservadors. Tot i així, el fet que la lletra fos intercanviable entre himne nacional i crida a la revolució social recollia el desig de ruptura nacional i social del moment, i va propiciar la seva acceptació popular i institucional. Amb l’adaptació d’Emili Guanyavents, la lletra original d’Els Segadors es va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment. Jaume Ayats defensà en un llibre que l’himne nacional de Catalunya tenia orígens eròtics en prendre com a base la melodia d’Els tres garberets, una cançó popular de sega i una lletra anònima que narra els fets de 1640.
Entre els moltíssims arranjaments col·lectius de l’himne català, potser els més difosos i coneguts són el de Francesc Pujol, per a cobla, el de Joan Lamote de Grignon, per a banda, i l’harmonització coral de Josep Viader. Darrerament se n’ha fet una versió per a cor i orquestra simfònica, obra d’Antoni Ros Marbà. Fins i tot hi ha una versió en música màkina de l’himne.
El 2013 El Singular Digital.cat va assenyalar que la melodia de l’himne podia haver tingut l’origen en un himne religiós jueu anomenat Ein K’Eloheinu (“No hi ha ningú com el nostre Déu”).
El 2014 Televisió de Catalunya va estrenar un documental sobre la història d’Els segadors: Bon cop de falç. La història de l’himne, basat en el llibre de Jaume Ayats, Els segadors. De cançó eròtica a himne nacional, coproduït per L’Avenç, Enderrock i Clack.
BELLATERRA.CAT 