Cada 1er dilluns de mes podeu assistir alMARAGALL A CASA, creat per Josep Maria Jaumà
LLUÍS TORRES✍️”Maragall a Casa“, a la Casa Museu-Arxiu Joan Maragall de Sant Gervasi de Barcelona, és un espectacle en petit format que creà ara fa 15 anys, en Josep Maria Jaumà. La visita és a la residència on va viure el poeta Joan Maragall i la seva família, model de vivenda burgesa a cavall dels segles XIX i XX. En el seu interior es conserva el mobiliari i estances originals: saló, menjador, dormitoris… Es poden gaudir d’obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir…
Actualment és la seu de l’Arxiu Maragall, que reuneix un important fons documental sobre la figura i l’obra del poeta.
Maragall a casa és un espectacle de petit format, creat per Josep M. Jaumà a partir dels articles, els poemes i la correspondència de Joan Maragall, i que es representa des de l’any 2011 al menjador de la seva casa de Sant Gervasi, on l’actor Jep Barceló ens explica les vivències, els somnis i l’ideari del poeta.
Residència on va viure el poeta Joan Maragall, carrer Alfons XII, 79 (Barcelona)
Casa Museu-Arxiu Joan Maragall
Lloc: Arxiu Joan Maragall, c/Alfons XII, 79 de Barcelona (Plaça Molina).
Preu general: 15 €. Grup de 10 persones: 12 €. Estudiants: 10 €.
Reserves al telèfon 699 573 922, deixant un missatge de veu al contestador. La reserva serà confirmada per SMS. Si no poguéssiu assistir es prega que aviseu al mateix contestador.
Venda d’entrades: a partir d’1h abans de l’espectacle. Es recomana la compra o reserva anticipada.
Cal ser puntual perquè un cop començat l’espectacle ja no és possible entrar.
JOSEP M. JAUMA (Reus, 1938) és doctor en filologia anglesa i traductor. Ha estat durant més de trenta anys professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i uns quants més a diversos instituts de secundària. A ell li devem la traducció al català d’alguns dels grans poetes moderns en llengua anglesa, com W.B. Yeats o T.S. Eliot.
INFORMACIÓ, RESERVES I CONTACTE:
Reserves al telèfon 699 573 922, deixant un missatge de veu al contestador. La reserva serà confirmada per SMS. Si no poguéssiu assistir es prega que aviseu al mateix contestador.
Josep Maria Jaumài Musté, traductor de “El país que he escollit” de Robert Graves, ha estat guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor.
El premi Miramar a la traducció l’ha rebut Josep Maria Jaumà de mans de l’escriptor Miquel Àngel Llauger. Jaumà ha lloat l’ofici de traductor, “un ofici humil”, ha dit 📷 Ismael Velázquez
El món creatiu i científic de Ramon Llull dona nom als nous premis que s’han lliurarat a la primera Nit de l’Edició i la Lectura que s’ha dut a terme aquest dissabte, 30 de novembre, al monestir de la Real, a Palma. És una iniciativa de la Institució Francesc de Borja Moll, entitat que promociona la lectura amb activitats diverses, a més de tenir la titularitat exclusiva dels drets sobre el Diccionari català-valencià-balear de Moll i Alcover.
Robert Graves protagonitza una nova antologia bilingüe
La Nova Editorial Moll ha iniciat la commemoració dels 40 anys de la mort de Robert Graves amb la publicació de El país que he escollit. Aquest volum bilingüe, traduït per Josep Maria Jaumà, inclou 160 poemes ordenats cronològicament. Segons la seva filla Lucia Graves, aquesta selecció reflecteix les emocions, creences i experiències vitals del poeta al llarg de la seva trajectòria.
Presentació del llibre a Palma
L’antologia va ser presentada ahir dissabte, 30 de novembre, a les 11.30 h, a la llibreria Abacus de Palma. L’acte comptà amb la presència del traductor, Josep Maria Jaumà, i familiars de Graves. Aquesta edició ha rebut el suport del Consell de Mallorca, l’Institut d’Indústries Culturals i la Fundació Robert Graves.
Un recorregut poètic per la vida de Graves
Els poemes seleccionats exploren temes centrals en l’obra de Graves, com la mitologia, el paisatge mallorquí o les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La Deessa Blanca, figura recurrent a la seva obra, és un altre dels pilars temàtics, com a símbol d’un passat matriarcal esborrat pel patriarcat grec.
L’empremta de Mallorca en la vida de Graves
Graves s’instal·là a Deià el 1929 amb Laura Riding, en un context de vida austera al poble. Després d’un exili forçat per la Guerra Civil Espanyola, retornà definitivament el 1946 amb Beryl, la seva segona esposa. Aquesta etapa a Mallorca fou especialment fructífera i marcà la seva obra, incloent-hi obres cèlebres com Jo, Claudi.
La figura del traductor i el seu reconeixement
Josep Maria Jaumà, traductor de El país que he escollit, també serà guardonat amb el Premi Miramar, un reconeixement creat per la Institució Francesc de Borja Moll per posar en valor l’ofici de traductor. El premi serà lliurat durant la Nit de l’Edició i la Lectura al Monestir de La Real, el mateix dia 30 de novembre.
Altres publicacions recents de l’editorial
A més d’aquesta antologia, Nova Editorial Moll ha publicat El crestall rost, una selecció de poemes de muntanya en versió d’Eduard Moyà, i Breus històries mallorquines, traduïdes per Nofre Moyà. Amb aquests volums, l’editorial reafirma el seu compromís amb la difusió del llegat de Robert Graves.
UEP! Mallorca és una plataforma cultural amb una pàgina web http://www.uepmallorca.app dedicada a l’actualitat cultural i amb una aplicació dedicada exclusivament a esdeveniments a Mallorca relacionats amb la cultura i el lleure. Contacta a: hola@uepmallorca.app
Josep M. Jaumà i Musté (Reus, 1938) 📷 Bellaterra.Cat
BIOGRAFIA JOSEP M. JAUMÀI MUSTÉ
Josep M. Jaumà i Musté neix a Reus el 1938. Llicenciat en Lletres, el 1979 es doctora en Literatura Anglesa per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la poesia de Philip Larkin, dirigida per Doireann MacDermott. Durant quinze anys és professor d’anglès de diversos instituts i de 1973 a 2006 és professor de literatura anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha viscut i ensenyat a dos instituts de Liverpool (1962-63), dos instituts de Bremen (1963-64), a la University of Illinois (1975-76) i a la Universitatea de Iasi, de Romania (2003).
Arran de la seva experiència docent ha publicat nombrosos llibres de text de llengua anglesa i diversos llibres d’assaig com Els meus instituts: Els Instituts de Batxillerat per dins i per fora (1981), obra mereixedora del Premi d’educació Josep Pallach 1980. Altrament, publica La ciutat que volem (2003, amb Jordi Menèndez), els dos volums José María Valverde, lector de Joan Maragall (2004-2005) i, amb Alexander Fidora, Les cartes de Dietrich Bonhoeffer des de Barcelona. La seva activitat crítica es complementa amb la col·laboració en revistes especialitzades com Quimera, Reduccions, Els Marges, Revista de Occidente i L’Avenç, on signa ressenyes i articles sobre traducció literària.
Entre d’altres, ha traduït de l’anglès autors com Philip Larkin, William Shakespeare, Robert Graves, Thomas Hardy, David Lodge, W.B. Yeats, Geoffrey Chaucer i Geraldine McCaughrean. En reconeixement a la seva tasca com a traductor de poesia, ha guanyat el Premi Cavall Verd de Traducció poètica 1991 per D’amor. Trenta poemes de Roobert Graves, el Premi de traducció poètica de l’Associació Espanyola d’Estudis Anglesos i Nord-americans 2004 per Gebre i sol de Robert Frost i ha estat finalista al Premi “Vidal i Alcover” de traducció 2004 concedit per l’Ajuntament de Tarragona per La Irlanda indòmita de William Butler Yeats.
Pel que fa al teatre, escriu Pedra i Sang: L’assassinat de l’abat Arnau de Biure al monestir de Sant Cugat del Vallès, obra publicada el 2005 però representada cada any la setmana de Nadal al monestir de Sant Cugat des de 2000. Les seves altres obres teatrals són també posades en escena al monestir de Sant Cugat. També escriu El màrtir Cugat (representada els estius de 2005 i 2006), El naixement (2006), Els dos Mahatmas (representat l’hivern de 2008) i una antologia de textos shakesperians traduïts (representats l’estiu de 2007) titulada Love in Shakespeare. Les 4 estacions de l’amor i estrenada per Emma Vilarasau, Joan Berlanga i l’Orquestra de Solistes de Sant Cugat.
El 2016 rep una menció especial al Premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i unes setmanes més tard, el Premi Cavall Verd-Rafel Jaume de traducció poètica, ambdós per la traducció de l’antologia Irlanda indòmita. 150 poemes, de William Butler Yeats, publicada a Edicions de 1984.
LLUÍS TORRES|Ahir vàrem assistir, coincidint amb un grup de subscriptors del diari ARA, al “Maragall a Casa“, a la Casa Museu-Arxiu Joan Maragall de Sant Gervasi de Barcelona, un espectacle en petit format que creà ara fa 14 anys, en Josep Maria Jaumà. La visita és a la residència on va viure el poeta Joan Maragall i la seva família, model de vivenda burgesa a cavall dels segles XIX i XX. En el seu interior es conserva el mobiliari i estances originals: saló, menjador, dormitoris… Es poden gaudir d’obres de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Joaquim Mir… Actualment és la seu de l’Arxiu Maragall, que reuneix un important fons documental sobre la figura i l’obra del poeta.
Josep Maria Jaumà (Reus, 1938), Doctor en filologia anglesa i traductor, és l’autor de Maragall a Casa,
Maragall a casa és un espectacle de petit format, creat per Josep M. Jaumà a partir dels articles, els poemes i la correspondència de Joan Maragall, i que es representa des de l’any 2011 al menjador de la seva casa de Sant Gervasi, on l’actor Jep Barceló ens explica les vivències, els somnis i l’ideari del poeta.
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) va suposar un canvi de rumb en la literatura, el pensament i, en general, la cultura catalana del seu temps. El text, confegit en ocasió del centenari de la seva mort, permet comprovar la vigència del seu paper com a intel·lectual, atès que tant la figura de Maragall com la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable.
JOSEP M. JAUMA (Reus, 1938) és doctor en filologia anglesa i traductor. Ha estat durant més de trenta anys professor de Literatura Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona, i uns quants més a diversos instituts de secundària. A ell li devem la traducció al català d’alguns dels grans poetes moderns en llengua anglesa, com W.B. Yeats o T.S. Eliot.
Casa Museu-Arxiu Joan Maragall
Lloc: Arxiu Joan Maragall, c/Alfons XII, 79 de Barcelona (Plaça Molina).
Preu general: 15 €. Grup de 10 persones: 12 €. Estudiants: 10 €.
Reserves al telèfon 699 573 922, deixant un missatge de veu al contestador. La reserva serà confirmada per SMS. Si no poguéssiu assistir es prega que aviseu al mateix contestador.
Venda d’entrades: a partir d’1h abans de l’espectacle. Es recomana la compra o reserva anticipada.
Cal ser puntual perquè un cop començat l’espectacle ja no és possible entrar.
LLUÍS TORRES|Amb ocasió del 13è Aniversari de la representació en viu Maragall a casa, el seu autor en Josep Maria Jaumà, ens presenta en llibre el texte de l’obra que es representa des de 2011 a la casa familiar del poeta Joan Maragall (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – 20 de desembre de 1911), situada al carrer Alfons XII de Sant Gervasi de Barcelona.
Casa familiar Joan Maragall i Gorina, al carrer Alfons XII, 79, al barri de Sant Gervasi de Barcelona
“Maragall a casa” és un espectacle creat per Josep M. Jaumà a partir d’articles, poemes i correspondència del poeta Joan Maragalli Gorina, que es representa des de l’any 2011 al menjador de la seva casa de Sant Gervasi, des d’on l’actor Jep Barceló, sota la direcció de Dolors Vilarasau, ens explica les seves vivències, els seus somnis, el seu ideari. Els versos, articles, discursos i cartes de Joan Maragall (Barcelona, 1860 – 1911) van suposar un canvi de rumb en la literatura, en el pensament i, en general, en la cultura catalana. Ja amb el seu primer recull de poemes i amb els primers articles al “Diario de Barcelona” va aconduir els seus lectors des del floralisme historicista i rural de la Renaixença a la modernitat de la vida quotidiana a ciutat. Maragall cresqué alhora que creixia l’Eixample barceloní i –atès que l’atzar li oferí aquesta possibilitat- es proposà educar la nova burgesia industrial i comercial que s’hi instal·lava. Va obrir-li horitzons més enllà dels diners i de les ostentacions socials, va fer-li descobrir l’ordre i la bellesa de la natura, el poder de la paraula i de l’art, la força de l’esperit que li permetria enfrontar-se al demà. El fet que vint anys dedicats quasi exclusivament a aquest propòsit tinguessin el final tan tràgic del juliol de 1909, degué ser per a ell un cop molt dur. Envellí ràpidament i morí dos anys després. El centenari, any en què es creà l’espectacle, va ser una bona ocasió, no tan sols per celebrar l’alta qualitat del que (malgrat els obstacles de l’època) arribà a assolir, sinó també per comprovar una vegada més la vigència actual del seu pensament i de la seva actitud, enfrontats encara avui a obstacles potser més poderosos dels que li tocà viure. L’home Maragall i la seva obra continuen essent un referent literari, moral i cívic indispensable per a nosaltres, per al país.
Menjador de la casa Joan Maragall i Gorina de Sant Gervasi (Barcelona), on es representa en directe l’obra Maragall a casa
Intèrprets “El màrtir Cugat” amb el seu creador, en Josep Maria Jaumà
LLUIS TORRES|Ahir dissabte dia 20 de juliol de 2024, el Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès va acollit, un any més, la representació de la lectura dramatitzada ‘El màrtir Cugat’, una obra escrita per Josep M. Jaumà que apropa la història, la llegenda, la vida i la mort de Sant Cugat, que dona nom a la ciutat. El grup Companys d’en Cugat, amb text de Josep Maria Jaumà i sota la direcció de Xavier Tot, recoll amb ‘El màrtir Cugat’ tant la història com el mite del soldat romà.
Segons aquesta llegenda, el seu naixement es situa al nord d’Àfrica, i que va ser perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià a causa de la seva fe i que va ser empresonat al camí de Bàrcino a Ègara. Sense renegar de la seva fe, el màrtir va ser degollat a Barcelona l’any 304. La memòria del màrtir es va mantenir a la Barcelona de l’època fins arribar a donar nom a un Monestir de la zona, on ja hi havia l’antic campament militar Castrum Octavianum i que amb els anys ha esdevingut la ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Públic assistent al Claustre del Monestir de Sant Cugat
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 es van celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la “Laia”, és a dir, la laiętana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys més tard de la seva execució, que menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs Vallicrosa, el llatí Cucufàs deriva del mot berber “estel”. La llegenda els fa, a ell i a Sant Feliu, provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus, les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides de miracles i fets fantasiosos. La tradició i la llegenda situen la seva mort i sepultura a Octavià, on posteriorment es construí el monestir sota la seva advocació. La troballa al subsòl del monestir d’una fortificació romana (castellum) i d’una basílica paleocristiana semblaría avalar aquesta tradició. Però el cert és que l’anàlisi crítica de totes les dades no permet confirmar-la.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades al lloc d’honor, a la dreta de l’altar de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Xavier Tor i Jaume Pla en plena interpretació d’El màrtir Cugat👇