Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Josep M. Sola i Llinàs del Torrent’

Bellaterra, 1 de marc de 2025

Josep M. Solà i Llinàs del Torrent (Barcelona, 1919 – Sant Cugat del Vallès, 2009) 📷 CEDIDA

LLUIS TORRRES|Els poemes reunits en el llibre de poemes L’AGULLA DEL DESIG, del català Josep Maria Solà Llinàs del Torrent donen forma al trajecte creatiu de l’autor, una obra poètica realitzada al llarg de la seva vida. Reflecteixen el seu paisatge interior així com la bellesa de les coses i les vides que l’envolten. Com les puntades d’un brodat configuren els contorns del seu món particular i revelen amb transparència el seu gust per l’observació minuciosa de la natura, els seus interrogants vitals, les seves passions, la recerca constant de paraules que tradueixin el seu desig de donar-se a conèixer i d’entendre millor el seu propi ser. Van anar sorgint al pas del temps i són ara un testimoni durador de la seva mirada i de la constància del seu impuls creatiu.

JOSEP M. SOLÀ I LLINÀS DEL TORRENT

En paral·lel a la seva vida professional -anestesista i visitador mèdic-i familiar-pare de set fills i tres filles, es va dedicar de forma amateur a la pintura i a la literatura, així com a altres tasques participatives en l’àmbit associatiu de Sant Cugat del Vallès. Amb la seva esposa, Anna Arguimbau i Terol, va ser un dels fundadors de la Llar d’Avis de la Parròquia d’aquesta ciutat, on va organitzar diverses activitats culturals, entre les quals els Jocs Florals de la Gent Gran. És autor d’un poemari, creat entre el 1938 i el 1997, i d’un conjunt d’articles publicats al mitjà de comunicació local TOT Sant Cugat.

Detall d’un jardí de Bellaterra

EL NOSTRE JARDÍ

El jardí de casa nostra és un jardí singular l’hem anat plantant nosaltres i amb il·lusió l’hem cuidat.

Al matí hi canta l’alosa i a la fosca el rossinyol, de dia les caderneres i a mitjanit el mussol.

A menjar-se les engrunes hi van estols de pardals quan s’hi espolsen les tovalles en acabar de dinar.

Hi van també algunes merles i garses a picolar els raïms madurs que pengen per dessota l’emparrat.

Hi ha un estany petit on viuen quatre peixos de colors i al voltant caçant insectes sargantanes i dragons.

Tenim un roser soraia i roses piti-minívermelletes i rosades i grogues, per escollir.

I un roser de flors vermelles que dona roses tot l’any, hortènsies i una gardènia que floreix de tant en tant.

Hi viu menta i farigola, sajolida i romaní, una Maria-Lluïsa i una sàlvia i un malví.

I a més a més, mai hi manquen tarongina i poliol, totes, plantes remeieres per poder fer infusions.

Hi tením plantat espígol, una ruda i un llorer plantat en una torreta perquè encara és petitet.

Hi ha una perera petita i una parra i un til-ler que a l’estiu dona bona ombra. quan el sol és més sever.

També hi floreix una fúcsia gerani i un gessamí que escampa la seva aroma per tot l’entorn del jardí.

Hi ha clavells i margarides, azalees i un sens fi d’altres floretes i plantes que hi hem anat acollint.

Trasplantats de la muntanya s’hi troben ben arrelats un marfull i quatre boixos i un matoll de galceran.

A l’ombra hi viuen falgueres maduixeres i violers i fins i tot s’hi fa molsa i s’hi troba algun bolet.

Pel que dic, podria creure’s que el nostre jardí és molt gran; és recollit, voltat d’heures i petit com un didal.

És un raconet molt nostre on s’aplega tot un món curull de records i vida, i encara hi cabem tots dos.

Hi cuidem una marquesa que sense parar té fills, dona aristocràcia a dojo per regalar als amics.

i un alvocat que hi va néixer d’una polpa que hi va plantar la mestressa, que l’admira com si l’hagués engendrat.

Read Full Post »