Bellaterra, 20 de setembre de 2024
LLUÍS TORRES|Compartim el relat de “Som o no som bellaterrencs“, del veí Jordi Guiu, publicat el 1992, a la revista L’Esquirol Amics de Bellaterra.
SOM O SO SOM BELLATERRECS?
Fa més de 10 anys que el carrer Joan Fàbregas, la Plaça del Pí i la Plaça Maragall s’ha convertit en el que podríem dir “les rambles de Bellaterra”. M’explico: estació, club, farmàcia, gimnàs, escola de música, església, tenda, pizzeria, aparcaments improvisats i descontrolats, més els autocars dels col.legis, els camions; i per si tot això no n’era suficient, afegim la celebració de la Festa Major, els casaments i les festes del Club. Tot això es concentra a dins d’aquest petit espai. Jo em pregunto: tan petit és la nostra Bellaterra que tot ha de fer-se a la mateixa àrea?.
No vull ni desitjo pensar que siguin només uns quants bellaterrencs els que han de suportar tots els inconvenients del normal desenvolupament comercial i de diversió de Bellaterra, mentre que d’altres zones gaudeixen d’allò que tots hem vingut a buscar aquí: pau i tranquil.litat, tal com correspon a una zona residencial. I sé que algú pot pensar: Però de què es queixen, si els qui viuen allà són els veïns que ho tenen tot més a prop? Però és cert que són els veïns d’altres zones els que venen aquí a ocupar els llocs d’aparcament, a fer soroll, a manifestar llurs alegries i aparquen allà on volen i com volen.
A Bellaterra encara queden terrenys potser de propietat privada per poder traslladar allí la Festa Major o qualsevol manifestació sorollosa.
Estic segur que els propietaris d’aquests terrenys no tindrien cap obstacle a cedir-los una vegada a l’any per aquest motiu, a condició de deixar-los després en condicions normals i no com vessadors d’escombraries produïdes pels assistents.
Tots vam venir a Bellaterra fugint del soroll, de l’acumulació i d’altres inconvenients urbans, però resulta que els veïns dels tres llocs assenyalats han de continuar suportant allò del que van fugir.
A l’ Unió de Veïns he sentit parlar de gestions realitzades per solucionar-ho, però de solucions no n’he vist cap i tot queda en paraules. Es tingui o no es tingui gual per entrar a casa, es tingui o no garatge particular pels cotxes, als carrers de 6 metres d’ample no es pot aparcar seguit. Només es podria permetre això als amics que venen a visitar-nos, com passa a la resta de Bellaterra.
Fa anys vaig enviar a l’Ajuntament – i a Unió de Veïns – un estudi proposant diverses mesures per una millor ordenació del trànsit, amb fotografies demostratives del «caos». No va servir de res, i és més, se’m va donar a entendre que allò no n’era possible.
Seria perquè no afectava a cap membre responsable?
Ara em temo que de no formar-se <<patrulles particulars>> els defectes d’organització del trànsit no es solucio- naran. Els veïns d’aquest sector volem viure com la resta dels bellaterrencs, sense aguantar sorolls i molèsties de tota mena. Es podria reservar, pintat en groc i amb el número de la casa, un espai per us dels propietaris, o dels amics que els visiten. La resta de l’espai podria ser explotada per l’Ajuntament, com fan, molt encertadament, altres municipis de les rodalies.
Podrem dir, algun dia, que tots els bellaterrencs som iguals? El dret ens assisteix, però no el podem fruir.
L’espai del Club, que n’era privat, ara s’utilitza com lloc públic. Aquest estiu es va deixar entrar a tots els amics i amigues dels socis. El resultat ha estat soroll (12 hores de futbol, de rock, més les motos i els cotxes i els innevitables
i lògics crits). Fins quan podrem aguantar els veïns de la zona?
Busquem solucions entre tots, però
reals, no ens limitem a les converses.
Que d’una vegada per sempre, tots els bellaterrencs siguin iguals.
Jordi Guiu
Font: L’Esquirol Amics de Bellaterra
BELLATERRA.CAT 